dilluns, 28 de maig de 2018

La Conselleria no garanteix la reducció horària als interins majors de 55 anys


Segons la resposta que hem rebut de Planificació arran de la nostra reclamació, i que reproduïm més avall, la Conselleria continuarà sense garantir la reducció horària als interins majors de 55 anys i es limitarà a intentar calcular el percentatge d'aquests docents que té cada centre "per poder carregar a la quota algunes hores". En la resta de casos es deixaria en mans de la disponibilitat dels centres.

Tenint en compte que les quotes es renegocien fins a principi de curs, des d'UOB insistim a reclamar que es permeti als interins demanar la reducció que desitgen, que la sol·licitud es respecti tant si repeteixen centre com si no, i que es contracti més personal si fa falta a fi de no perjudicar la resta de companys.



dijous, 24 de maig de 2018

UOB reclama per a Educació el 30% del superàvit


Circular 92/2018

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, reclama al Govern balear que destini a Educació el 30% dels 100 milions de superàvit que el ministeri d'Hisenda ha autoritzat a gastar.

Des d'UOB recordam que el "Compromís d’increment de la inversió en Educació per a l’any 2016", signat pel conseller Martí March el 14 de desembre de 2015, que va fer possible l'aixecament de la vaga indefinida dels docents, establia que a l'entorn d'un 30% de les millores de finançament i l’ampliació dels marges de despesa que es produïssin al llarg de 2016 s’assignarien a la Conselleria d’Educació, prèvia negociació amb els sindicats i reunió amb l'Assemblea de Docents.

El setembre de 2016, emperò, el conseller March va dir en mesa sectorial que no hi havia hagut millora de finançament, ni per aportació directa de Madrid ni pel permís d'ampliació del dèficit del 0,4% al 0,7% del PIB, i en conseqüència no hi hauria el 30% compromès. En canvi, a l'hora de la veritat, el Govern va tancar el 2016 amb un dèficit de 270 milions de euros que suposava el 0,5% del PIB.

Ja que en aquella ocasió el Govern no va complir el compromís adquirit, reclamam que el 30% del marge de despesa que s'acaba d'autoritzar es destini a Educació amb la corresponent negociació en mesa sectorial.

Al mateix temps continuam instant a destinar més de mil milions al pressupost educatiu, tal com exigeix des de fa dos anys el Consell Escolar de les Illes Balears, i el compliment de la promesa electoral del PSIB-PSOE d'arribar a una inversió del 5% del PIB, en lloc de mantenir-la estancada al voltant del 3%.

Palma, 25 de maig de 2018

divendres, 18 de maig de 2018

UOB exigeix la reducció horària de majors de 55 anys per als interins

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, exigeix una rectificació immediata a la Conselleria davant la denegació de les reduccions horàries per a majors de 55 anys sol·licitades per interins. Exigim també que la reducció es respecti al centre de destí a l'hora de distribuir els grups i horaris.

Aquesta nova discriminació que pretén fer la Conselleria s'afegeix a l'intent d'incomplir la recuperació de la reducció de fins a tres hores lectives per als majors de 55 anys de secundària, que fou denunciat per UOB i retirat per la Direcció General de Planificació. Recordam que l'acord marc aprovat per STEI, CCOO i ANPE el setembre de 2015, a pesar del rebuig dels docents expressat en referèndum per magre i insuficient, establia que la recuperació de les tres hores lectives de reducció per als majors de 55 anys s'havia de negociar el 2016. No es va negociar fins el 2 de maig de 2017, quan la Conselleria va decidir ajornar fins al curs 18-19 la reducció de les tres hores a secundària amb el nostre vot en contra a la mesa sectorial.

Palma, 18 de maig de 2018

dijous, 17 de maig de 2018

Orientacions de la Conselleria en cas d'agressions entre alumnes

 Marta Escoda, directora de l'Institut per a la convivència i l'èxit escolar; Martí March i Jaume Ribas, director general d'Innovació i Comunitat educativa. Foto: CAIB

Sense que ens consti que s'hagi anunciat, veim que la Direcció General d'Innovació té un document titulat Dubtes i orientacions en cas d'agressió penjat a la web de l'Institut per a la convivència i l'èxit escolar. Recordam que l'octubre de 2016 des d'UOB vam reclamar un protocol d'actuació en cas d'agressions entre alumnes.

Pel que fa a les aportacions i propostes que vam fer a l'esborrany inicial, el document només contesta vagament algunes de les nostres preguntes. Al primer apartat, "Cal intervenir?", i allà on diu: "S’ha d’informar tan aviat com sigui possible", demanàvem qui ha d'informar i a qui s'ha d'informar, les conseqüències jurídiques per intervenir físicament o no, i els criteris de la Conselleria per donar suport legal al docent. Ara l'apartat diu el següent (les negretes són nostres):
  • "El docent, obligat per raó del seu càrrec, ha de prestar auxili i té obligació d'impedir l'agressió amb la seva intervenció immediata, o d'acudir a l'autoritat en cas de risc propi o aliè; ha d’informar tan aviat com sigui possible a la persona acordada pel centre, que donarà suport i, si és necessari, demanarà ajuda al policia tutor o als cossos i forces de seguretat."

Respecte al manual de bones pràctiques que vam demanar per a la prevenció, a la web hi ha un Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l'assetjament escolar de les Illes Balears actualitzat a gener de 2018.

Per contra, queda sense aclarir:
  • Qui ha de "reunir el personal necessari" quan el docent es troba sol. El document només diu que ha d'intervenir "El professor més proper al conflicte i cal reunir el personal necessari segons les característiques del cas."
  • Unes instruccions clares per als docents de guàrdia, per als que són a l'aula i per a la resta, que també es poden trobar amb una brega. També si s'ha d'actuar tant dins com fora del centre i com.
  • Com es designa "la persona acordada pel centre" i les responsabilitats que li corresponen.
  • Quina cobertura jurídica tenim els docents davant denúncies per possibles lesions, contactes, etc.
  • Com ha de procedir el docent si no es veu capacitat per intervenir físicament, degut a la força dels agressors.
  • Algun exemple de tècniques i instruccions clares i precises, a fi de no deixar-ho tot a la intuïció, improvisació, bona voluntat, etc., respecte a la indicació: "S’han d’utilitzar tècniques no agressives, evitant cops i moviments bruscs innecessaris, per intentar neutralitzar l’acció violenta."
  • Com un sol professor pot separar els alumnes i al mateix temps desallotjar els altres. El document continua "aconsellant" la presència de més d'un professor, en lloc d'establir que és necessària: "Cal desallotjar d’altres persones la zona, treure del context a les persones implicades -o al mateix alumne- És millor reduir el número d’estímuls provocadors de les respostes agressives o violentes i per això, s’aconsella la presència de més d’un professor.". Des d'UOB vam indicar que una de les primeres accions a preveure, per exemple, seria enviar a cercar un segon professor en cas de necessitat.
En resum, un document penjat sense cap publicitat, per sortir-ne del pas i molt millorable.


Última Hora (18.5.2018):

dimecres, 16 de maig de 2018

UOB denuncia que 'Ciudadanos' vol imposar el castellà a l'escola


COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, denuncia que 'Ciudadanos' vol imposar el castellà a l'escola per la via d'ensenyar en la llengua materna, sempre que sigui l'espanyola, els alumnes d'incorporació tardana, amb problemes d'aprenentatge o amb necessitats educatives especials.

Segons la proposició no de llei que presentarà dimarts que ve al Parlament, 'Ciudadanos' basa les seves exigències de forma enganyosa en les mesures de la LOMCE per atendre la diversitat i els alumnes amb necessitats educatives especials, que no fan cap referència a la llengua vehicular, i en la defensa de la llengua materna de la UNESCO, que en realitat es limita al primer ensenyament i apel·la a la diversitat lingüística i la protecció de les llengües territorials amenaçades per la colonització, unes intencions a les antípodes d'allò que cerca 'Ciudadanos'.

Per altra banda fer el primer ensenyament en la llengua materna és una mesura inviable a les Illes Balears, on segons la UIB es parlen més de 160 llengües, entre les quals apart del català, llengua pròpia de les Balears, les 26 més parlades són l'espanyol, alemany, anglès, àrab, francès, gallec, romanès, italià, búlgar, amazic, portuguès, polonès, neerlandès, rus, wòlof, xinès mandarí, quítxua, suec, guaraní, ucraïnès, xinès wu, igbo, tagal, bambara, panjabi i eslovac.

Tot i així, la legislació actual atorga als hispanoparlants el privilegi de poder rebre a les Balears el primer ensenyament en llengua espanyola, dret que es nega a la resta de llengües no pròpies del territori. Fora del primer ensenyament, la possibilitat d'usar el castellà es reserva a l'atenció als alumnes amb deficiències psíquiques o sensorials dels Centres d'Educació Especial.

En resum, la proposició no de llei de 'Ciudadanos' és una aplicació més de l'ordre de Felipe V de Borbón de 1717, que deia que "se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos". Des d'UOB instam els partits democràtics del Parlament a no deixar-se entabanar i a rebutjar-la sense més contemplacions.

Palma, 16 de maig de 2018

dBalears.cat:

OPOSICIONS: Permís per desplaçaments a altres illes


Segons ens indiquen de la Conselleria, els opositors que us heu de desplaçar a una altra illa heu de presentar a la Direcció del centre el mateix model de permís que la resta.

Recordam que segons les instruccions referents al Permís per concórrer a exàmens finals i a altres proves definitives d’aptitud, apartat 5d:
  • d) L’expressió “temps indispensable” són les hores de la jornada laboral necessàries per a aquesta finalitat. Quan s’hagin de dur a terme en localitat diferent del lloc de destinació, també inclou el temps necessari per al trasllat al lloc de realització de la prova.
Dins l'apartat "Període de temps per al qual se sol·licita", per tant, hi heu de fer constar el temps que considereu necessari.

Vegeu també: