dimarts, 20 de febrer de 2018

Martí March torna a incomplir el compromís amb els docents majors de 55 anys


COMUNICAT DE PREMSA

La Direcció General de Planificació de la Conselleria d'Educació, encapçalada per Antonio Morante, no recuperarà la reducció de fins a tres hores lectives per als majors de 55 anys de secundària, segons els formularis de sol·licitud enviats als centres i ens ha confirmat el cap de Departament de Planificació, Jaume March. Les tres hores es van eliminar el curs 2010-2011 amb l'arribada de les retallades.

Recordam que l'acord marc aprovat per STEI, CCOO i ANPE el setembre de 2015, a pesar del rebuig dels docents expressat en referèndum per magre i insuficient, establia que la recuperació de les tres hores lectives de reducció per als majors de 55 anys s'havia de negociar el 2016. No es va negociar fins el 2 de maig de 2017, quan la Conselleria va decidir ajornar fins al curs 18-19 la reducció de les tres hores a secundària amb el nostre vot en contra a la mesa sectorial. Tot i així, ara ens trobam que la Conselleria no ho pensa aplicar al·legant que no tenen la conformitat d'Hisenda.

Des d'UOB denunciam aquesta nova presa de pèl de la Conselleria dirigida per Martí March, que se suma a altres incompliments d'un acord marc ja per sí mateix inacceptable, com les ràtios màximes, la minimització de la LOMCE i la negociació dels currículums, les 18 hores a secundària, i altres drets que només s'han recuperat parcialment i amb retard, com les retribucions per Incapacitat Temporal, etc. Queda demostrada una vegada la precipitació amb què STEI i CCOO van signar l'acord marc per desconvocar la vaga indefinida. Exigim a la Conselleria que rectifiqui i compleixi allò a què es va comprometre.

Palma, 20 de febrer de 2018

diumenge, 18 de febrer de 2018

Reclamam un veritable concurs-oposició. Mesa tècnica de 16 de febrer


Divendres passat, 16 de febrer, es va dur a terme la mesa tècnica convocada per tractar l'esborrany de les bases per a les oposicions de 2018 (vegeu-lo al final d'aquesta nota). Si bé UOB defensa un model diferent d'oposicions, al qual no renunciam, hi vam aportar els acords assemblearis i vam exposar les propostes i preguntes que ens heu fet arribar. Per part de l'Administració hi van participar el cap del Departament de Personal Docent, la cap de Servei de Provisió i dos assessors tècnics. Es convocarà una mesa sectorial per al text definitiu en principi per a després del 24 de febrer, dia previst de publicació del nou decret estatal.

Els representants de l'Administració van dir que han tingut en compte les propostes de modificacions que han rebut fins ara i van destacar les següents novetats:
  • L'esborrany s'adapta a les modificacions previstes al nou decret estatal: més temes a triar a la part A de la primera prova, ponderació 60% oposició i 40% concurs, augment de 5 a 7 punts a l'apartat de l'experiència, etc.
  • L'acte de presentació i les dues parts de la primera prova es faran el mateix dia (punt que com veureu més endavant es va discutir).
  • Eliminació de la lectura pública del tema escrit (ídem).
  • Exclusió de les programacions que no tinguin com a mínim 12 unitats didàctiques.
  • Publicació per separat de les notes de les parts A i B de la primera prova. Les bases no ho indiquen, es veurà a l'aplicació informàtica.
  • El canal de comunicació entre el tribunal i els aspirants serà l'aplicació informàtica.
  • El tauler d'anuncis serà la web de les oposicions.
  • Hi haurà dues fases de reclamacions, una per a les oposicions i una altra per al concurs. Aquest punt també es va debatre.
Passam tot seguit a fer un resum dels diferents punts que es van discutir. Va ser una reunió de més de quatre hores, si hi trobau res a faltar o cal algun aclariment no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

NOMBRE DE PLACES CONVOCADES
  • Vam demanar que les places de cada especialitat es reparteixin en diferents convocatòries, a fi de no haver-s'ho de jugar tot a una carta. Per exemple, enguany només treuen la meitat de les vacants de Llengua catalana, però totes les Dibuix, Matemàtiques, Música, etc. Els representants de l'Administració van contestar que no tenen mitjans per posar tribunals de totes les especialitats cada any però que hi haurà més d'una oportunitat per als aspirants els propers tres anys per la creació de noves vacants. També van al·legar manca de mitjans per reduir les ràtios d'aspirants per cada tribunal.

TRIBUNALS
  • Vam demanar que el president sigui designat també per sorteig (acordat en assemblea). Entenem que la normativa estatal no és taxativa al respecte.
  • Pel que fa a la paritat, vam exposar el problema de les especialitats amb prop d'un 70% del mateix sexe, que fa que la reserva de la meitat de places per al 30% corresponent a l'altre sexe provoqui sovint el nomenament de les mateixes persones.

SOBRE LES PROVES
En aquest punt van destacar les reclamacions següents:
  • Que les parts A i B de la primera prova es facin en dies diferents. En van prendre nota però la resposta en qüestions de calendari sempre va ser la mateixa: que no ho poden programar d'una altra manera si les classes han de començar a mitjan setembre.
  • Permetre la reclamació després de la qualificació de la primera prova. Entenem que permetre la reclamació només després de la segona prova crea indefensió als suspesos a la primera, que haurien d'esperar que acabi la fase d'oposicions. La resposta de l'Administració va ser que es pot reclamar igualment contra la nota de la primera prova i que si es guanya el tribunal donarà l'oportunitat de fer la segona prova fora de calendari.
  • Vam insistir que es donin instruccions clares als tribunals perquè s'aprovi a tothom que s'ho mereixi, de forma que sigui un veritable concurs-oposició. També vam demanar que les instruccions als tribunals es facin públiques.
A més a més:
  • Inici de les proves: Vam demanar si el procés pot començar més tard de dia 23 de juny (dimarts 26, per exemple), tenint en compte que les notes es donen dia 22 i hi ha molta feina a fer encara (memòries, etc.).
  • Primera prova: Vam sol·licitar que les parts A i B de la primera prova tinguin lloc en dos dies diferents. La petició va ser unànime i en van prendre nota.
  • Lectura del tema escrit: Vam demanar que es permeti la lectura voluntària del tema escrit. D'aquesta manera qui vulgui mantenir l'anonimat no llegiria, i qui vulgui assegurar-se que tots els membres del tribunal coneixen el seu exercici, faria la lectura pública. En van prendre nota, la resposta que van donar és que la lectura s'ha eliminat per guanyar temps.
  • Temaris. Vam reclamar que la Conselleria insti el ministeri a actualitzar els temaris d'acord amb les necessitats de l'alumnat i la realitat de les aules.
També vam demanar:
  • Enunciats correctes i clars i que indiquin la puntuació (demanat 17.10.2017).
  • Publicació dels ítems, puntuacions i criteris d’avaluació i qualificació dins la convocatòria, tant a les proves escrites com a les orals i pràctiques (demanat 17.10.2017 i acordat en assemblea).
  • Rúbrica a disposició dels aspirants que ja s’han examinat per saber els ítems assolits (acordat en assemblea).
  • Resposta escrita i argumentada a petició dels aspirants en relació a la qualificació obtinguda (acordat en assemblea), o bé obligació dels tribunals a explicar les puntuacions atorgades si l'opositor ho demana, amb l'examen davant (demanat 17.10.2017).
  • Ajornament de la prova si el títol de la pregunta és incorrecte o confús.
  • Temperatures legals als espais on es fan les proves (27 graus màxim) (demanat 17.10.2017)
  • Proves no eliminatòries, en contra de la imposició de la normativa estatal (acordat en assemblea).
Pel que fa a la part B de la primera prova (prova pràctica), vam demanar:
  • Previsió d'un temps suficient per acabar la prova pràctica (demanat 17.10.2017) i que s'adeqüi a la didàctica real a l'aula..
  • Que se sàpiga amb més detall en què consisteixen les proves pràctiques de secundària. Les descripcions són massa genèriques i es poden prestar a moltes interpretacions.
  • Revisió del sistema de codi secret de la prova pràctica, que no garanteix l'anonimat (ni evita, en conseqüència, que determinats tribunals només aprovin tants aspirants com places disponibles, a fi d'estalviar-se baremar els altres) (demanat 17.10.2017).
  • Si els aspirants han de fer la part pràctica en dies diferents per manca de mitjans, fer una prova diferent cada dia per evitar que es filtri. Segons l'Administració, aquest problema no s'hauria de produir.
Sobre la segona prova:
  • Vam demanar que es pugui utilitzar l'ordinador per a la preparació de l'exposició de la unitat didàctica i la programació. Els representants de la Conselleria van dir que ho descarten perquè l'aspirant podria contactar amb el preparador de les oposicions, i que el que ha de fer és arribar amb tot el material informàtic preparat. Vam replicar que això discrimina els aspirants que opten per triar un tema del temari oficial, que no poden dur preparat de ca seva, i que es pot evitar la connexió a internet amb inhibidors de freqüència.
  • Pel que fa a les unitats didàctiques, vam demanar que s'especifiqui que els continguts, criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge no tenen per què ser idèntics als que figuren al Decret del currículum, tal com se'ns va contestar per escrit el juliol passat.
  • No hi ha normes sobre els marges dels documents i la impressió a una cara és obligatòria perquè els tribunals hi puguin fer anotacions.
Vam reclamar que les places de reserva per a aspirants amb discapacitat que no es cobreixin s'acumulin a les del torn lliure (cal tenir present que el RD 1121/2005 obliga a reservar-les per a l'oferta de l'any següent).

Així mateix, vam exigir que els participants al procediment d'adquisició de noves especialitats actuïn realment en darrer lloc, tal com diuen les convocatòries. Enguany les bases tornen a dir que ha de ser així però afegeixen que l'exercici pràctic l'han de fer amb els altres aspirants. 

DESEMPATS
  • Vam demanar que als desempats es prioritzi la nota a la segona prova, de caràcter més pedagògic i didàctic, en lloc de l'ordre de realització de les proves. L'establert actualment ve obligat pel reglament estatal.

FASE DE CONCURS
  • Demanam que es recuperi el punt per any al barem de l'experiència, l'eliminació de l'experiència com a professor de Religió i la baremació de l'experiència docent a la universitat (acords assemblearis).
  • Els 2 punts de la formació permanent i els 5 de l'acadèmica és per normativa estatal.
  • Vam demanar amb quin criteri s’atorga la mateixa puntuació al diploma d’Estudis Avançats (inferior al doctorat) que al títol de doctor. Van dir que ho revisarien.

PROGRAMACIONS DIDÀCTIQUES
  • Vam demanar que a Orientació educativa a més dels IES i EOE es faci referència als CIFP, CEPA i Règim especial.
  • El concepte "resultats d'aprenentatge" van aclarir que es refereix als objectius de la programació (ho teníem demanat des del curs passat).

ORDENACIÓ CURRICULAR
  • Vam demanar per què dins Règim especial, Ensenyament d'idiomes, es fa referència al RD de 2006, derogat, i no al de desembre de 2017, i que en tot cas es doni a triar a l'aspirant. Van dir que ho miraran.
Fins aquí el nostre informe.

ESBORRANYS:


divendres, 16 de febrer de 2018

UOB Ensenyament reclama el requisit del català a Sanitat


COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, reclama que el coneixement del català sigui requisit imprescindible per treballar a la sanitat pública, tal com es fa amb la llengua pròpia de qualsevol país normal del món. Estam segurs que els metges i infermers procedents d'altres indrets van més que sobrats intel·lectualment per aprendre i superar les proves de català, igual que ho estarien per aprendre danès, italià o alemany, per exemple, si decidissin anar a treballar a Dinamarca, Itàlia o Alemanya, i si no ho volen fer és perquè pretenen constituir-se en una casta supremacista i colonial dins el conjunt de funcionaris del Govern Balear i de l'Administració.

Els professionals de la medicina no haurien de tenir cap problema en sumar-se a les 7.910 persones que s'han presentat a les proves de gener de 2018 per obtenir els certificats oficials de coneixements de llengua catalana que expedeix la Conselleria de Cultura, una xifra que suposa un 33,76 % més d’inscripció que en la convocatòria de gener de l’any passat i un 127 % més respecte de la convocatòria de gener de 2016.

Consideram un perill que la salut pública quedi en mans d'un grup de professionals hostils a la nostra llengua que diuen que "las lenguas no curan" i que s'arrisquen a fer un mal diagnòstic perquè no volen aprendre la llengua del pacient. Una actitud, per altra banda, que atempta contra el codi deontològic de la professió, que destaca l'empatia amb el malalt com a un dels factors essencials per a una relació assistencial de confiança plena. El metge s'ha d'adaptar al pacient, respectar la seva ideologia, la seva llengua i cultura i els seus valors. És intolerable que un metge o un infermer pugui coaccionar i obligar a parlar en castellà amb l'excusa de desconèixer el català i proferint frases amenaçadores del tipus "en castellano que no le entiendo" o "estamos en España", com ja ha passat més d'una i de dues vegades a les consultes de PACs i hospitals.

Per acabar feim una crida als metges i sanitaris demòcrates a organitzar-se en sindicats que respectin la llengua pròpia de les Balears, a diferència dels que, com Sindicato Médico i CSIF, actuen a les nostres illes amb esperit neofranquista i colonitzador.

Palma, 16 de febrer de 2018

Fons social: acordada la proposta de modificació del decret

 

Dimarts 13 de febrer va tenir lloc la mesa sectorial per tractar la proposta de millora i actualització del Decret de fons social d'Educació, arran del veto de Funció Pública a l'equiparació amb Sanitat i Serveis generals. Els representants d'UOB hem mantingut les reivindicacions que presentàrem a la mesa tècnica de 24 de gener, que han estat acceptades per Personal docent llevat d'alguns canvis tècnics que no afecten als drets dels beneficiaris.

A més a més reclamàrem que a les ajudes per estudis se n'hi afegeixin per residència i transport per estudis fora de la localitat del domicili habitual, en termes equivalents als de l'Acord del Consell de Govern sobre l'acció social per al personal del Servei de Salut:
  • Residència. Quan per cursar els estudis l'alumne es vegi obligat a residir de manera continuada fora de la localitat del domicili habitual, es pot sol·licitar i percebre, amb independència de l'ajuda que es concedeixi, una altra quantitat igual al doble de l'import d'aquesta.
  • Transports. Quan per cursar els estudis la persona beneficiària necessiti desplaçar-se a una localitat diferent de la del seu domicili per a l'assistència obligatòria als centres d'ensenyament oficial on cursi els estudis per als quals s'ha concedit l'ajuda, es pot sol·licitar i percebre una ajuda per a despeses de transport equivalent al 50 % de l'import d'aquesta.

Personal docent ha acceptat incorporar-ho a la proposta, que podeu veure AQUÍ. A la comissió del Fons social d'ahir se'ns va comunicar que s'acceptava especificar les ajudes esmentades.

Ara el document serà traslladat a Funció Pública i és possible que també hagi de rebre el vistiplau d'Hisenda. Des d'UOB hem exigit que l'esborrany del nou Decret torni a passar per mesa sectorial, petició que també ha estat acceptada. Ara veurem fins a quin punt Funció Pública i Hisenda respecten una proposta que ha estat acordada per unanimitat en mesa sectorial.

Vos mantindrem informats.

Per altra part, a la reunió mensual de la Comissió d'Acció Social  duta a terme el dijous 15 de febrer, s'aprovaren les següents concessions d'ajudes:
  • 8 bestretes ordinàries
  • 1 ajuda per a l'atenció a la discapacitat
  • 38 ajudes per als fills menors de 18 anys
  • 8 ajudes d'estudi al personal i fills de la comunitat autònoma.


dijous, 8 de febrer de 2018

Les mesures d'estabilitat d'interins inclouen oposicions anuals a proposta d'UOB


Circular 80/2018

COMUNICAT DE PREMSA

Les mesures d'estabilitat per als interins aprovades a la mesa sectorial de 31 de gener inclou com a primer punt el "Compromís de dur a terme les convocatòries d’oposicions als cossos docents que tindran caràcter anual". Aquest punt ja fou incorporat a instàncies d'UOB a la primera proposta de mesures d'estabilitat presentada amb els sindicats Alternativa, CCOO i UGT a la mesa de 16 de gener, i es tornà a reclamar el 31 de gener davant l'esborrany presentat per la Conselleria, que no l'incloïa.

Aquest acord puntual no minva ni en un punt el grau d'indignació que tenim amb la Conselleria a causa del roi seguit de decisions en contra dels treballadors i la qualitat educativa, com la implantació pura i dura de la LOMCE, uns pressuposts educatius insuficients, les ràtios d'aula il·legals, un "acord marc" signat amb STEI i CCOO rebutjat en referèndum pels docents per magre i esquifit, l'incompliment reiterat d'aquest acord marc, la manca de diagnòstic i mesures a favor del català, la manca de recursos per al PALIC, el maltracte als interins tècnics especialistes de FP i als interins tutors, els horaris dels majors de 55 anys, les excedències trimestrals sense cap base legal, la manca de transparència reiterada, la negativa a crear el Col·legi Oficial de Docents, la imposició d'un calendari escolar que passa per damunt dels criteris pedagògics i fet a mida dels interessos de la UIB, etc.

Amb el vot a favor en mesa sectorial vam donar compliment als acords de l'assemblea d'UOB Ensenyament de 15 de desembre, on es va votar en contra del model clàssic de pactes d’estabilitat i a favor d'estudiar altres propostes d’estabilitat més puntuals a les adjudicacions, i es va ratificar la defensa de les oposicions com a mesura d’estabilitat prioritària.

Pel que fa als pactes d'estabilitat signats fins ara per STEI amb les administracions del PP i el PSOE, s'ha demostrat que no garanteixen la continuïtat de l'interí a la plaça a causa dels desplaçaments forçats pels concursos de trasllats, reincorporacions d'excedències i comissions de serveis, etc., un problema que s'hauria multiplicat els propers anys amb les mil places anuals en joc a les oposicions.

Palma, 8 de febrer de 2018

dimecres, 7 de febrer de 2018

Interins i cobrament de l'estiu: estat de la qüestió a dia d'avui


Vos informam de com es troba la problemàtica del cobrament de l'estiu dels interins a dia d'avui. Recordam que des de UOB reivindicam que tots els interins cobrin l'estiu si han treballat 5,5 mesos.

QUI COBRARÀ L'ESTIU SI NO HI HA CANVIS?

1) Els interins que tenguin un contracte fins a 31 d'agost del 2018.
Segons la convocatòria d'adjudicacions per al curs 2017-18 (Annex 1, article 18 i Annex 2, article 6), tendran contracte fins el 31 d'agost aquells interins a qui se'ls ha adjudicat un dels següents tipus de places:
  • Una Vacant (V) sense titular (sense cap funcionari de carrera que tengui aquesta plaça en propietat) adjudicada en les adjudicacions de l'estiu del 2017 i que, en el moment de tancar les quotes al mes de juny, ja se sabia que hauria de ser coberta tot el curs per un interí.
  • Una Vacant sense titular sobrevinguda per causes de Planificació (VP), Jubilació (VJ) o Defunció (VD) sorgida i adjudicada abans del 12 de gener.
  • Una substitució de durada prevista per a tot el curs escolar (SV) si el titular de la plaça no s'incorpora abans del 31 d'agost i si aquesta substitució s'adjudicà a l'estiu del 2017.

2) Els interins que hagin treballat 5,5 mesos en aquest curs i tenguin contracte el dia 30 de juny llevat que es reincorpori el titular.
Segons la Llei 13/2017 de pressuposts generals de la CAIB per al 2018, a la seva Disposició final vuitena:

  • " [...] a partir del curs 2017-2018, als funcionaris interins amb un nomenament en vigor a dia 1 de juny que acumulin, de forma interrompuda o ininterrompuda, cinc mesos i mig de serveis prestats com a funcionari interí en el curs escolar, se’ls ha d’estendre el nomenament fins al dia 31 d’agost de cada any, llevat que hagin de cessar abans pel fet que es reincorpori la persona titular del lloc ocupat o la persona que l’ocupi amb caràcter provisional. "

QUÈ DIU CONSELLERIA?
  • Segons afirmà la directora general de Personal Docent al torn obert de paraula de la Mesa de dia 1/2/18, els serveis jurídics estan estudiant com es pot fer una modificació de la Llei 13/2017 de pressuposts per tal que puguin cobrar l'estiu tots els interins que durant el curs actual hagin treballat els 5,5 mesos independentment de la data dels contractes. De moment, no hi ha res ferm.
  • Segons l'Acord Marc (dia 30/9/15), la Conselleria assumí el compromís d'efectuar el "Pagament del mes de juliol i agost als funcionaris interins que han fet feina més de cinc mesos i mig.". En aquest compromís no hi apareixien condicions de dates de finalització de contracte com sí estableix la Llei 13/2017 de pressuposts. Si no se modifica la Llei de pressuposts, tendrem un nou incompliment de l'Acord Marc

D'ON VE TOT?
  • El març de 1994, el Butlletí Oficial del Ministeri d'Educació i Cultura publicà la Resolució de 15/3/94 que incloïa l'Acord del cobrament de l'estiu per part del personal interí.
  • El novembre del 2011, per Acord del Consell de Govern, en ple inici de l'etapa de retallades, s'aprova que totes les places adjudicades que no siguin Vacants, hauran d'acabar el contracte el 30 de juny.
  • Aquest Acord del Consell de Govern es va prorrogant des del Decret llei 5/2012 (conegut com el Decret de retallades) i fins ara en els pressuposts de les IB de cada any.
CONTINUAREM INFORMANT

La Conselleria deixa el PALIC a criteri dels centres i sotmès al pressupost disponible

El Programa d'Acollida Lingüística i Cultural (PALIC) adreçat a l'alumnat nou vingut es dugué a Mesa Sectorial (MSE) el passat 1/2/18 i després de la Mesa Tècnica (MTE) del 25/1/18.

El primer esborrany i el segon presentats per la Conselleria a ambdues meses són pràcticament idèntics i, per tant, des de UOB continuàrem exposant les nostres reivindicacions:
Si la conselleria vol prioritzar formes d'acollida diferents de l'aula d'acollida en sí, cal que aquestes formes quedin especificades i desenvolupades per tal de garantir quina atenció rebrà l'alumne nouvingut i quan i com es durà a terme.
Enfront de l'agrupament de suport lingüístic fora de l'aula ordinària o aula d'acollida, la Conselleria vol prioritzar les següents formes d'acollida:
  1. agrupaments flexibles
  2. atenció individualitzada
  3. tutoria lingüística entre iguals
  4. metodologies de treball cooperatiu en el grup classe
A l'esborrany, però, només es donen instruccions de mínims i màxims d'alumnes i d'hores d'atenció en el cas de l'aula d'acollida, deixant a criteri del centre i de la disponibilitat pressupostària la manera de dur a terme l'acollida amb les quatre formes que vol prioritzar.
Hem de recordar que actualment els recursos totalment insuficients que Planificació dóna a un centre per a l'atenció dels nouvinguts és d'1 hora de professor a la setmana per a cada 3 alumnes nouvinguts amb desconeixement de la llengua catalana.
En aquest sentit, la Direcció General d'FP i Formació del Professorat, que és també la responsable del Servei de Normalització lingüística, remet la negociació dels recursos a la Direcció General de Planificació i a les corresponents meses en què es parli dels criteris per establir les quotes dels centres. Així ho farem i demanarem a Morante les següents qüestions entre altres:
  • Si, tal com indica l'Ordre que regula el PALIC, el mínim d'atenció a l'aula d'acollida és de 6 hores setmanals, com es pot garantir aquesta atenció si el centre no arriba als 18 alumnes nouvinguts a la matrícula de juny que és la que marca les quotes?
  • Que en el moment de fer la quota i a l'hora de realitzar el còmput dels nouvinguts d'un centre també es tenguin en compte les vacants d'escolarització del centre, que són les que hi permeten la matrícula de nouvinguts.
  • Que en els criteris de quota, les hores d'atenció a l'alumnat d'incorporació tardana no formi part de la borsa global d'hores que el centre distribueix segons el criteri intern sinó que siguin específiques per a l'acollida. 
  • Que l'assignatura de català compti amb les mateixes hores de desdoblament que la matèria d'anglès.
En aquests punts, la DG d'FP acceptà la nostra proposta d'incloure en el redactat que el còmput d'hores de professorat per a l'atenció dels nouvinguts que determini la DG de Planificació es dedicarà a aquest alumnat independentment de la forma organitzativa decidida pel centre a l'hora de dur a terme el PALIC.
Sobre el fet que el document sobre model lingüístic escolar que els experts remeteren a la Conselleria especifica que és necessari fer una revisió i avaluació dels sistemes d'acollida duts a terme fins ara i dels recursos que s'hi han destinat, demanàrem a la Conselleria si ja s'havia realitzat aquesta avaluació i, si no és el cas, per què treure ara les instruccions i no un cop fet el diagnòstic.
Segons la DG d'FP, l'avaluació encara no s'ha dut a terme i es farà més endavant ja que en funció de com acabi definit-se el model lingüístic escolar i dels resultats d'aplicar aquestes orientacions bàsiques actuals, es veurà si cal revisar l'Ordre que regula el Palic o prioritzar tipus diferents d'acollida.

Finalment, tornàrem a reclamar:
  • Que Inspecció Educativa faci públic l'informe de diagnòstic del català a les aules, el qual s'havia compromès a enviar-nos al gener del 2017 i encara l'esperam.
  • Que Conselleria respongui les preguntes que entràrem a registre el 6/4/16 sobre quants centres no imparteixen les matèries de Socials i Naturals en català, tal com marca el Decret de Mínims, i quants d'aquests centres han presentat la sol·licitud corresponent per impartir aquestes assignatures en una llengua diferent del català.