divendres, 18 de maig de 2018

UOB exigeix la reducció horària de majors de 55 anys per als interins

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, exigeix una rectificació immediata a la Conselleria davant la denegació de les reduccions horàries per a majors de 55 anys sol·licitades per interins. Exigim també que la reducció es respecti al centre de destí a l'hora de distribuir els grups i horaris.

Aquesta nova discriminació que pretén fer la Conselleria s'afegeix a l'intent d'incomplir la recuperació de la reducció de fins a tres hores lectives per als majors de 55 anys de secundària, que fou denunciat per UOB i retirat per la Direcció General de Planificació. Recordam que l'acord marc aprovat per STEI, CCOO i ANPE el setembre de 2015, a pesar del rebuig dels docents expressat en referèndum per magre i insuficient, establia que la recuperació de les tres hores lectives de reducció per als majors de 55 anys s'havia de negociar el 2016. No es va negociar fins el 2 de maig de 2017, quan la Conselleria va decidir ajornar fins al curs 18-19 la reducció de les tres hores a secundària amb el nostre vot en contra a la mesa sectorial.

Palma, 18 de maig de 2018

dijous, 17 de maig de 2018

Orientacions de la Conselleria en cas d'agressions entre alumnes

 Marta Escoda, directora de l'Institut per a la convivència i l'èxit escolar; Martí March i Jaume Ribas, director general d'Innovació i Comunitat educativa. Foto: CAIB

Sense que ens consti que s'hagi anunciat, veim que la Direcció General d'Innovació té un document titulat Dubtes i orientacions en cas d'agressió penjat a la web de l'Institut per a la convivència i l'èxit escolar. Recordam que l'octubre de 2016 des d'UOB vam reclamar un protocol d'actuació en cas d'agressions entre alumnes.

Pel que fa a les aportacions i propostes que vam fer a l'esborrany inicial, el document només contesta vagament algunes de les nostres preguntes. Al primer apartat, "Cal intervenir?", i allà on diu: "S’ha d’informar tan aviat com sigui possible", demanàvem qui ha d'informar i a qui s'ha d'informar, les conseqüències jurídiques per intervenir físicament o no, i els criteris de la Conselleria per donar suport legal al docent. Ara l'apartat diu el següent (les negretes són nostres):
  • "El docent, obligat per raó del seu càrrec, ha de prestar auxili i té obligació d'impedir l'agressió amb la seva intervenció immediata, o d'acudir a l'autoritat en cas de risc propi o aliè; ha d’informar tan aviat com sigui possible a la persona acordada pel centre, que donarà suport i, si és necessari, demanarà ajuda al policia tutor o als cossos i forces de seguretat."

Respecte al manual de bones pràctiques que vam demanar per a la prevenció, a la web hi ha un Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l'assetjament escolar de les Illes Balears actualitzat a gener de 2018.

Per contra, queda sense aclarir:
  • Qui ha de "reunir el personal necessari" quan el docent es troba sol. El document només diu que ha d'intervenir "El professor més proper al conflicte i cal reunir el personal necessari segons les característiques del cas."
  • Unes instruccions clares per als docents de guàrdia, per als que són a l'aula i per a la resta, que també es poden trobar amb una brega. També si s'ha d'actuar tant dins com fora del centre i com.
  • Com es designa "la persona acordada pel centre" i les responsabilitats que li corresponen.
  • Quina cobertura jurídica tenim els docents davant denúncies per possibles lesions, contactes, etc.
  • Com ha de procedir el docent si no es veu capacitat per intervenir físicament, degut a la força dels agressors.
  • Algun exemple de tècniques i instruccions clares i precises, a fi de no deixar-ho tot a la intuïció, improvisació, bona voluntat, etc., respecte a la indicació: "S’han d’utilitzar tècniques no agressives, evitant cops i moviments bruscs innecessaris, per intentar neutralitzar l’acció violenta."
  • Com un sol professor pot separar els alumnes i al mateix temps desallotjar els altres. El document continua "aconsellant" la presència de més d'un professor, en lloc d'establir que és necessària: "Cal desallotjar d’altres persones la zona, treure del context a les persones implicades -o al mateix alumne- És millor reduir el número d’estímuls provocadors de les respostes agressives o violentes i per això, s’aconsella la presència de més d’un professor.". Des d'UOB vam indicar que una de les primeres accions a preveure, per exemple, seria enviar a cercar un segon professor en cas de necessitat.
En resum, un document penjat sense cap publicitat, per sortir-ne del pas i molt millorable.


Última Hora (18.5.2018):

dimecres, 16 de maig de 2018

UOB denuncia que 'Ciudadanos' vol imposar el castellà a l'escola


COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, denuncia que 'Ciudadanos' vol imposar el castellà a l'escola per la via d'ensenyar en la llengua materna, sempre que sigui l'espanyola, els alumnes d'incorporació tardana, amb problemes d'aprenentatge o amb necessitats educatives especials.

Segons la proposició no de llei que presentarà dimarts que ve al Parlament, 'Ciudadanos' basa les seves exigències de forma enganyosa en les mesures de la LOMCE per atendre la diversitat i els alumnes amb necessitats educatives especials, que no fan cap referència a la llengua vehicular, i en la defensa de la llengua materna de la UNESCO, que en realitat es limita al primer ensenyament i apel·la a la diversitat lingüística i la protecció de les llengües territorials amenaçades per la colonització, unes intencions a les antípodes d'allò que cerca 'Ciudadanos'.

Per altra banda fer el primer ensenyament en la llengua materna és una mesura inviable a les Illes Balears, on segons la UIB es parlen més de 160 llengües, entre les quals apart del català, llengua pròpia de les Balears, les 26 més parlades són l'espanyol, alemany, anglès, àrab, francès, gallec, romanès, italià, búlgar, amazic, portuguès, polonès, neerlandès, rus, wòlof, xinès mandarí, quítxua, suec, guaraní, ucraïnès, xinès wu, igbo, tagal, bambara, panjabi i eslovac.

Tot i així, la legislació actual atorga als hispanoparlants el privilegi de poder rebre a les Balears el primer ensenyament en llengua espanyola, dret que es nega a la resta de llengües no pròpies del territori. Fora del primer ensenyament, la possibilitat d'usar el castellà es reserva a l'atenció als alumnes amb deficiències psíquiques o sensorials dels Centres d'Educació Especial.

En resum, la proposició no de llei de 'Ciudadanos' és una aplicació més de l'ordre de Felipe V de Borbón de 1717, que deia que "se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos". Des d'UOB instam els partits democràtics del Parlament a no deixar-se entabanar i a rebutjar-la sense més contemplacions.

Palma, 16 de maig de 2018

dBalears.cat:

OPOSICIONS: Permís per desplaçaments a altres illes


Segons ens indiquen de la Conselleria, els opositors que us heu de desplaçar a una altra illa heu de presentar a la Direcció del centre el mateix model de permís que la resta.

Recordam que segons les instruccions referents al Permís per concórrer a exàmens finals i a altres proves definitives d’aptitud, apartat 5d:
  • d) L’expressió “temps indispensable” són les hores de la jornada laboral necessàries per a aquesta finalitat. Quan s’hagin de dur a terme en localitat diferent del lloc de destinació, també inclou el temps necessari per al trasllat al lloc de realització de la prova.
Dins l'apartat "Període de temps per al qual se sol·licita", per tant, hi heu de fer constar el temps que considereu necessari.

Vegeu també: 

      dimarts, 15 de maig de 2018

      Interins S i barem de la formació permanent: i ara què?


      Un cop s'han publicat les llistes provisionals d'admesos a borses d'interins per al curs 2018-19, hem demanat a la Direcció General d'FP i Formació del Professorat quan començaran a registrar la formació permanent que tenen cursada els interins S i que encara no se'ls barema al curs 18-19.

      La resposta de la DG d'FP ha estat que, després de publicar-se les llistes definitives d'admesos i exclosos a borses, es publicarà una resolució al BOIB que obrirà un termini d'uns deu dies per a què els interins S puguin presentar tota la formació permanent que hagin realitzat des de la primera vegada que s'apuntaren a borses.
      Es preveu que aquesta publicació es produeixi a finals de juny o principis de juliol, ja que la publicació de les llistes definitives de borses està prevista per a finals de juny.

      A continuació, demanàrem a la DG de Personal Docent, quan té pensat computar aquesta formació als interins S un cop se'ls hagi registrat i, per tant, aplicar-los el barem complet a l'hora d'establir la seva posició a llistes.

      Segons la DG de Personal Docent, aquesta formació no es reflectirà a les borses per al curs 18-19 ja que suposaria modificar les llistes definitives d'admesos un cop fetes les adjudicacions de l'estiu o ja començat el curs que ve. Així, explicaren que la propera revisió del barem i de com quedaran els interins S no es durà a terme fins que es dugui a Mesa la convocatòria de les borses del curs 2019-20, probablement al mes d'octubre que ve.

      Així doncs, sembla que la conselleria tornarà a incomplir el que es comprometé a fer a les meses del març del 2016, quan afirmà que al curs 18-19 tothom seria baremat.

      Recordam també que UOB Ensenyament continua reclamant llista única i baremació universal tal com duim fent des que començàrem a treballar el 2015.


      Fons social: continua la presa de pèl!

       Diari Última Hora, 15.5.2018

      Si ahir vam denunciar que Funció Pública no dóna senyals de vida d'ençà que fa tres mesos la mesa sectorial va acordar les modificacions a fer al decret d'ajudes de 2002, l'Administració no ha aportat cap novetat al respecte a la reunió de maig de la comissió del Fons social. Recordem que a la comissió d'abril la Conselleria va recollir la nostra petició de requerir a Funció Pública l'esborrany del nou decret, que va comptar amb el suport de la resta de sindicats.

      Pel que fa als ajuts del decret vigent i retallat s'han aprovat:
      • Deu bestretes ordinàries.
      • Cinc bestretes extraordinàries (una denegada).
      • Una ajuda per a l'atenció de la discapacitat (una denegada). 
      • 43 ajudes per als fills menors de 18 anys.
      • 107 ajudes d'estudis al personal i fills de la comunitat autònoma (7 denegades)