dimecres, 11 de desembre de 2019

Marcatge horari: unanimitat contra la pretensió del conseller March d'implantar-lo per la porta de darrere. NO FITXEM!

Foto: 5.12.2019

Circular 162/2019

La postura dels sindicats continua invariable davant la pretensió del conseller Martí March d'implantar el marcatge per la porta de darrere, que, tal com vam explicar, va exposar a la reunió de 15 de novembre i consistia en: 
  1. Reconeixement per part dels sindicats de l'obligatorietat del control horari. UOB va demanar llevar aquest punt per innecessari i humiliant i el conseller s'hi va negar.
  2. Opcionalitat per als directors d'aplicar el sistema de marcatge. Se suprimiria de les instruccions d'inici de curs.
  3. Convocatòria d'una comissió de treball sobre sistema de marcatge amb participació de directors. Pel que fa consultar el claustre sobre aplicació o no del sistema actual de marcatge, dependria de les conclusions de la comissió de treball.
Com podeu veure al document de la fotografia, la resposta dels sindicats ha estat la següent:
  1. Reiteram la petició registrada oficialment per les juntes de personal docent no universitari de Mallorca (6/11/2019), Menorca (08/11/2019) i Eivissa i Formentera (17/11/2019).
  2. Valoram positivament el compromís del conseller de retirar la referència al control dels treballadors dels centres educatius de les Instruccions d'Organització i Funcionament per al curs 2019-2020.
  3. Recordam a la Conselleria que qualsevol aspecte que afecti les condicions laborals dels docents s'ha de tractar en el si de la Mesa Sectorial d'Educació.
La postura d'UOB es manté també inalterable: davant la negativa de Martí March a retirar el marcatge horari i tornar al control anterior,
NO FITXEM!


UH, 12.12.2019

dimarts, 10 de desembre de 2019

Escabetxina d'ATE a Planificació?

Il·lustració: CAIB

Circular 161/2019 - 2

Dins el torn de paraules de la mesa sectorial del passat 28 de novembre vam demanar quina és la política de la Direcció general de Planificació pel que fa als auxiliars tècnics educatius (ATE), atès que hem pogut veure a la premsa que a Santa Eugènia i Sineu van recuperar el seu després de protestar, però només compartit entre els dos centres (UH, 15.11.2019), i que a Son Ferriol han protestat per la reducció horària de dos dels que disposen (DM, 12.11.2019). Pel que hem pogut saber, per altra banda, al CEIP Blanquerna els han llevat el que hi anava dos dies per setmana.

Com que a la mesa no hi havia representants de Planificació, Personal docent va dir que els traslladaria la pregunta. A dia d'avui no tenim resposta i hem passat la pregunta pel registre. També hem exigit que, en qualsevol cas, la dotació d’ATE als centres educatius no es redueixi sinó que s’augmenti.

Campanya de manifests de claustre pel català davant la nova llei educativa

Circular 161/2019 - 1

Companys docents promouen un manifest en defensa de l'ensenyament en català davant l'avantprojecte de llei educativa de les Illes Balears, amb l'objectiu d'aprovar-lo als claustres dels centres que es fan a final de trimestre. Des del moment que és un tema pedagògic cap director no té per què negar-se a incorporar-lo a l'ordre del dia. En tot cas, si és necessari, se'n pot sol·licitar la inclusió a l'ordre del dia mitjançant un terç de signatures, i en darrer extrem es pot aprovar en assemblea.

Els companys demanen que una vegada estigui formalitzada l'adhesió ho comuniqueu a:

  • Biel Vicens gvicensmir@gmail.com
  • Delfí Mulet delfimulet@gmail.com

UOB Ensenyament dóna tot el seu suport a aquesta iniciativa.

Podeu descarregar el manifest AQUÍ per adaptar-lo al vostre centre.

MANIFEST DOCENT DE SUPORT A LA LLENGUA CATALANA COM A LLENGUA VEHICULAR I D'APRENENTATGE AL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 

La llengua pròpia de les Illes Balears és un patrimoni fonamental de la nostra cultura, constitueix un dels elements d'identitat i de cohesió social més importants del nostre país. Des dels anys vuitanta l'educació, l'escola i la comunitat educativa han estat un pilar bàsic en la transmissió de la nostra llengua com a patrimoni comú per a tots els habitants de les Illes Balears. La tasca que milers de docents han fet a tots els nivells i durant els darrers quaranta anys per generalitzar l'adquisició, estendre l'ús de la llengua catalana i construir un sistema educatiu inclusiu i de qualitat, no solament s'ha de mantenir, sinó que també s’ha de consolidar i reforçar constantment.

Davant la proposta d'Avantprojecte de llei d'educació de les Illes Balears presentada recentment per la Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca, pel que fa concretament al model lingüístic, consideram necessari des de l'àmbit docent manifestar els següents punts:

- Qualsevol proposta de llei educativa o modificació de normativa actual ha de tenir caràcter progressiu i respectar l'esperit de l'actual marc de protecció, normalització i foment de la llengua pròpia de les Illes Balears, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística i el Decret 92/1997, de 4 de juliol, conegut com a Decret de mínims.

- La Conselleria d'Educació ha de reforçar la garantia de l’ús normal i vehicular de la llengua catalana a l'educació. Convé destacar que les normes abans esmentades disposen que s’ha de garantir el coneixement de la llengua però que també se n’ha de promoure l’ús.

- La Conselleria d'Educació ha de multiplicar els recursos per incentivar l’ús del català en tots els sectors i centres educatius, tant públics com privats concertats, i s'han d'establir mesures perquè el català sigui més present en tots els àmbits d’actuació del sistema educatiu i arribi a ocupar el lloc que li correspon com a llengua pròpia de les Illes Balears. És ben cert que si en els altres àmbits socials no s'apliquen mesures que, amb coherència, apuntin en el mateix sentit, el sistema educatiu no és suficient, però és primordial en la consolidació social de la nostra llengua.

- La normalització lingüística als centres educatius no es pot considerar assolida amb la implantació del 50 % de l’ensenyament en català i menys quan aquesta situació no s'ha aconseguit encara de manera efectiva al nostre àmbit educatiu. En aquest sentit, seria una greu equivocació crear un marc legal que posi en perill aquest mínim bàsic.

- Una futura llei d'educació hauria d'establir els mecanismes eficients per a mantenir i desenvolupar de manera progressiva l’ús del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge al centres educatius. Únicament d'aquesta manera s'estarà en condicions de garantir el coneixement efectiu de les dues llengües oficials, la igualtat plena que marca l'Estatut d'autonomia, l'aprenentatge necessari de llengües estrangeres i es farà possible la igualtat d'oportunitats.

- Per aconseguir que el català sigui la llengua d’ús habitual, l'entorn escolar hi ha de contribuir. És responsabilitat de les institucions crear i mantenir les condicions perquè el català sigui la llengua d’ús habitual i normal de l’àmbit educatiu general. D'altra banda, s’ha de propiciar la integració de la població nouvinguda mitjançant la immersió lingüística i cultural, per aconseguir una cohesió social veritable i duradora. En aquest sentit, s’han d’incentivar i implantar els plans d’acolliment lingüístic i cultural en català a tots els centres que ho necessitin.
 

(Claustre professors/Assemblea docents...) del Centre
________________________________________________

s'adhereix al Manifest docent de suport a la llengua catalana com a llengua vehicular i d'aprenentatge al sistema educatiu de les Illes Balears.

_________________, ___________________ de 2019

Una vegada estigui formalitzada l'adhesió us demanem que ho comuniqueu a:

Biel Vicens gvicensmir@gmail.com
Delfí Mulet delfimulet@gmail.com

dijous, 5 de desembre de 2019

El pressupost d'Educació per al 2020 al Plenari del CEIB



Dilluns, 2 de desembre va tenir lloc un Plenari de Consell Escolar de les Illes Balears amb la participació del Conseller d'Educació, Universitat i Recerca, que va presentar i defensar el pressupost d'Educació per al 2020. Aquest i altres temes varen ser els objectes del debat.

Pressuposts d'Educació per al 2020

El conseller March fa la seva exposició assegurant que "aquest és el millor pressupost possible" però tanmateix es veu obligat a reconèixer: "Madrid convida i nosaltres pagam"

La previsió és de 1.033, 31 milions €  desglossats d'aquesta manera:
  • 1019 per a Educació i Universitat
  • 14 per recerca
  • 3 milions per Política Lingüística 
Valoram que l'augment previst és molt poc rellevant, d'un minvat 0,50 %, i que tanmateix no és real, ja que Política Lingüística i Investigació s'han inclòs a la Conselleria d'Educació en la nova legislatura. A més a més representa just un 3,1 € del PIB tenint en compte que l'objectiu mínim és arribar al 5%.

Des d'UOB Ensenyament demanam al conseller com serà possible, amb els números que ens planteja, que desapareguin els grups amb ràtios il·legals i els barracons, s'executi el Pla d'infraestructures previst fins al 2023, es retorni a les 18 hores lectives a secundària, es reduesquin les de primària, en definitiva revertir les retallades i augmentar la inversió per millorar la qualitat del nostre sistema educatiu.
També l'interpel.lam sobre l'exigència a Madrid que acabi amb l'espoli fiscal, tenint en compte que anualment el 14,20 % del PIB de les Illes Balears se'n va cap a Madrid i no torna.


Protocol de coapció de les personalitats de reconegut prestigi

S'ajorna l'aprovació d'aquest protocol a petició de COAPA. Es demanarà un informe jurídic a Conselleria per saber si el càrrec de president o presidenta del CEIB podrà ser remunerat, davant la possibilitat o no que una d'aquestes personalitats opti a la presidència.

Aprovació de la proposta de resolució d'UOB per reclamar mesures a favor del'escola en català

Per una majoria àmplia, 23 vots a favor, 5 abstencions i 3 encontra, surt endavant la resolució que insta la conselleria d'Educació a prendre mesures clares per aturar i revertir el retrocés del català com a llengua pròpia de les Illes Balears.


Avantprojecte de Llei d'educació de les Illes Balears

El torn obert de paraula no es va obrir, ja que, segons el president en funcions del CEIB, Sr. Carrió no era possible disposar per més temps de l'espai de reunió. La primera valoració d'urgència no va ser possible fer-la durant el plenari però sí davant les càmeres de TV3 en aquests termes:
  • Així com estan les coses no descartam mobilitzacions massives. Aquesta vegada no serien contra el TIL de José Ramon Bauzà, sinó contra el del Martí March i el PSOE.
  • Nosaltres defensam el català com a element de cohesió social i com a llengua vehicular i hegemònica dins l'ensenyament.
  • Amb el model lingüístic de l'avantprojecte es preveu una davallada del català en l'ús social en general i dins l'àmbit educatiu.
  • A tall d'exemple recordam que segons dades de la Conselleria el 45,3 % dels alumnes de 6è de primària tenen un nivell baix o molt baix de català i que, segons la UIB, només un 77,5 % de les proves de selectivitat del 2019 s'han fet en català (5,1 punts menys que el 2014).



El Consell Escolar reclama mesures en defensa de l'escola en català



COMUNICAT DE PREMSA

El Consell Escolar reclama mesures en defensa de l'escola en català

El Consell Escolar de les Illes Balears ha aprovat la proposta de resolució presentada per Unió Obrera Balear que insta Educació a prendre mesures davant el retrocés del català a les aules.

La resolució recorda que el 45,3% dels alumnes de 6è d’Educació Primària té un nivell baix o molt baix d'expressió oral en català, tal com ha fet públic l’Institut d’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que només un 77,5% de les proves de selectivitat de 2019 s'han fet en català, és a dir 1,5 punts menys que l'any passat i 5,1 menys que el 2014, segons dades de la Universitat de les Illes Balears, i que la Conselleria té dificultats per cobrir places de Llengua i Literatura Catalanes per manca d’aspirants.

Davant aquestes dades, el Consell Escolar reclama a la Conselleria d'Educació que faci un diagnòstic de l’ensenyament en català a les aules, que verifiqui el compliment del Decret de mínims, que prepari els docents per a l'ensenyament en català amb alumnat no catalanoparlant, tant dins la formació universitària dirigida a l’ensenyament com a la formació permanent, que promogui la matrícula al grau de Filologia Catalana i a altres titulacions que habilitin per impartir l’assignatura de Llengua i Literatura Catalanes, i que recuperi el Servei d'ensenyament del català.

La resolució es va aprovar amb 29 vots a favor, tres en contra i cinc en blanc.

Des d'UOB esperam que aquest clam de la comunitat educativa serveixi perquè la Conselleria de Martí March abandoni l'actitud passiva i menfotista, i compleixi amb el seu deure perquè els alumnes acabin l'etapa educativa amb un coneixement correcte de la llengua pròpia de les Balears.


Palma, 5 de desembre de 2019

dijous, 28 de novembre de 2019

Oposicions 2020: Aportacions d'UOB a la mesa sectorial


Avui dematí ha tingut lloc la mesa sectorial per tractar de les plantilles 2019-2020, l'Oferta pública d'ocupació i l'anàlisi del Concurs-oposició 2019 i propostes de millora per al 2020.

PLANTILLES 2019-2020
  • Segons ha dit Personal docent, s'han creat 1.500 places que estaran disponibles l'any que ve: 640 de secundària, 170 de FP, 99 de Règim especial i la resta de primària.
  • A secundària no han assolit el 90% que s'havien proposat per a 2019 i han quedat al voltant del 85%. A primària es consolida el 93% de la plantilla. Queden unes 700 places per al concurs de trasllats.
  • Recordam que UOB no va aprovar els criteris de plantilla per al proper curs, podeu veure els motius AQUÍ.

OFERTA PÚBLICA D'OCUPACIÓ
  • S'ha tractat la Proposta d’acord de Govern d'oferta pública d’ocupació per a l’any 2019, que podeu veure AQUÍ.
  • L'oferta pública d'ocupació és la suma de les 253 noves vacants per jubilacions, trasllats, etc. (taxa de reposició) més les 307 places que han anat quedant desertes corresponents al procés d'estabilització. Per arribar a les 1.144 places de la convocatòria d'oposicions, recorren a la part que quedava pendent de les 2.915 places que podien oferir en total per al període 2018-2020.
  • UOB no ha aprovat aquesta oferta pública d'ocupació perquè queda limitada al 100% de la taxa de reposició imposat per Madrid, que ha obligat a fer oposicions massives aquests tres anys.

OPOSICIONS 2020

Encara no hi havia esborrany de convocatòria. Completarem les següents reclamacions i aportacions, que hem anat recollint d'ençà de les oposicions d'enguany, amb les esmenes que pertoquin a l’esborrany de la Resolució de convocatòria del concurs oposició 2020, quan ens sigui facilitat.

ESPECIALITATS CONVOCADES

1) ORGANITZACIÓ I GESTIÓ COMERCIAL. Reclamam que es convoquin places a Menorca i Eivissa. En aquestes illes es convoquen places de Processos Comercials i els tribunals podrien assumir també Organització i Gestió Comercial. A Eivissa s’imparteix OGE des de 2003 i no hi ha cap funcionari de carrera.

2) INTERVENCIÓ SOCIOCOMUNITÀRIA. Reclamam que es convoqui l'especialitat pel torn d'accés, amb un nombre proporcional i adequat.

REQUISITS

3) REQUISIT LLENGUA CATALANA. Reclamam que la convocatòria especifiqui als requisits que per al coneixement de la llengua catalana s’aplicarà l'Ordre de 21 de febrer de 2013, que consta a la normativa de l'annex 1, i no només segons el que determina l'article segon del Decret 115/2001.

4) PROVA DE LLENGUA CATALANA. Reclamam que es modifiqui el Decret 115/2001, que va eliminar la possibilitat de la prova prèvia de coneixement de llengua catalana des del gener de 2004, mentre que Catalunya i País Valencià la mantenen. Hem presentat petició al registre.

TRIBUNALS

5) MATERNITAT I EMBARÀS. Reclamam que l’Administració doni unes pautes clares als tribunals per tal de garantir que les dones que estan properes a parir, alleten o tenen previst el part durant els dies de les proves no siguin discriminades. No es pot deixar a la lliure decisió de cada tribunal si s'adapta el calendari o no.

En algun cas s’ha dit a l’aspirant que no es podia presentar, va haver d’intervenir Inspecció educativa, li van exigir certificat mèdic per delegar la presentació de la programació, etc.

6) SORTEIG DE MEMBRES DE TRIBUNAL. Rebutjam el sorteig a partir de lletres d’inici dels llinatges. Per exemple, davant un llinatge que comenci per E, un llinatge que comenci per M té un 8/27 (30%) de probabilitats de sortir (lletres de la F a la M), mentre que el llinatge que comença per E en té 19/27 (70%)

7) PUBLICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ. Reclamam que els tribunals i comissions de selecció publiquin amb prou antelació els criteris específics. Per exemple els d’Informàtica varen sortir el vespre de dia 20, quan el procés selectiu comença dia 22.

8) UNIFICACIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ. Reclamam que es comprovi que tots els tribunals d’una mateixa especialitat apliquen els mateixos criteris específics. En algun cas es va felicitar l’aspirant per la bona redacció i expressió el 2018 i el 2019 va ser un dels motius al·legats per suspendre la prova.

9) CONCRECIÓ DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ. Reclamam que els criteris es concretin i no siguin tan genèrics i interpretables. En algun cas, l’aspirant ha aplicat canvis a la seva prova el 2019 a partir de les indicacions que va rebre el 2018 i li ha jugat en contra. Igualment, l’especificació dels criteris s’ha de donar a conèixer abans de començar la prova i no només durant la revisió.

Recordam que una de les funcions de la comissió de selecció és «Determinar i homogeneïtzar els criteris d'actuació dels tribunals.»

10) DESPLAÇAMENT DES D’ALTRES ILLES. Sol·licitam que s'indiqui als tribunals que tinguin en compte els aspirants que es desplacen des d'altres illes quan convoquen per a la prova següent. Amb només vint-i-quatre hores d'antelació no hi ha garanties de trobar bitllet d'avió.

Igualment, insistim en la descentralització de les proves. Els aspirants d'especialitats que fan les proves pràctiques durant més d'un dia o han d'aportar mitjans voluminosos o persones col·laboradores es veuen perjudicats respecte als residents a Mallorca.

11) FULLS AUTOCOPIATIUS. Reclamam que s’especifiqui a les bases de la convocatòria que la primera prova (A i B) es farà en fulls autocopiatius. A especialitats com Tecnologia no s’ha respectat.

12) HORA DE LLIURAMENT. Reclamam que no quedi indicada l’hora de lliurament de la prova, que pot influir en la qualificació.

13) GUIÓ DE LA PROGRAMACIÓ I UNITAT DIDÀCTICA. Reclamam que s’especifiqui a la convocatòria que el guió és podrà dur fet a la presentació.

14) LLIURAMENT DE LA PROGRAMACIÓ. Reclamam:
  • Que el lliurament es faci dins un marge horari indicat pel tribunal
  • Que si es manté l’ordre de les proves, la programació didàctica es lliuri en haver aprovat la primera part.
15) PRESIDÈNCIES CONSECUTIVES. Reclamam que es limiti el nombre de vegades que una persona repeteixi de manera consecutiva com a president de tribunal d'una mateixa especialitat. En alguna especialitat una persona ha ocupat la presidència d'un tribunal a les dues darreres convocatòries i podria tornar a repetir.

INFORME OPOSICIONS 2019 CONSELLERIA
  • Podeu veure l'informe AQUÍ.
16) RECLAMACIONS. Hem demanat si és correcte el baix nombre de reclamacions qdel cos de professors tècnics de FP (0591). La resposta és que només han comptat les reclamacions que han arribat directament a la Direcció General de Personal Docent, no totes les que s'han dirigit als tribunals.

17) RECURSOS. En algun cas es va presentar recurs d’alçada a mitjan juliol i a d'avui no tenen resposta. Ens han dit que encara són en mans del servei jurídic.

PROVES
18) INICI PROVES. Demanam si seria possible començar les proves a partir del 22 de juny com a molt prest, tenint en compte que els tutors tenen molta feina entrat el juny, especialment els de primària, i acaben cansats mentalment i físicament.

BAREMACIÓ

19) ERRADA. Advertim que al full de baremació a signar per l’aspirant indicava a la data l’any «2017», mentre que a la signatura del president indicava «20__».

FASE DE PRÀCTIQUES

20) FORMACIÓ. Tal com la base tercera de l'annex 1 especifica què s'ha de fer en els casos excepcionals en què l’aspirant no pot començar l'1 de setembre els cinc mesos d'activitat docent, la base sisena, que regula la formació, també ho hauria d’especificar. La base sisena especifica què fer si el centre no té formació en centres o intercentres, però no diu què s’ha de fer si en té i l’aspirant comença més tard de l’1 de setembre.

21) FULL D’AUTOAVALUACIÓ. Reclamam que el full d’autoavaluació de les pràctiques inclogui model específic per a PT i AL, tal com per als orientadors. El que hi ha no s’adapta a l’autoavaluació que han de fer, mentre que al dictamen específic sí que hi consten les especialitats de PT i AL.

Hem reclamat una vegada més que s'indiqui als tribunals que aprovin tothom que s'ho mereixi i no passin el sedàs a la primera prova perquè quedin tants aspirants com places, de manera que sigui un veritable concurs oposició. Aquesta i altres reclamacions, com les proves no eliminatòries, la negociació dels criteris d'exclusió dels tribunals, dret a llegir en veu alta la prova davant el tribunal, etc. es reprendran a la propera mesa, on s'aportarà l'esborrany de les bases.

Altres aportacions a tenir en compte han estat incorporar el full autocopiatiu també a la prova pràctica, publicar enunciats i respostes correctes després de les proves, com es fa a altres comunitats autònomes, o presentar la programació per via telemàtica.

Tant la totalitat dels sindicats com la Conselleria estan en contra d'aquest model d'oposicions obsolet, imposat pel Govern espanyol i que entre altres injustícies perjudica els interins amb més anys d'experiència. Recordam que UOB reclama un model propi d'oposicions que prioritzi l'aptitud didàctica, i competències plenes en Educació per poder acordar aquest model sense interferències de Madrid.

dimecres, 27 de novembre de 2019

UOB denuncia les condicions laborals dels docents coordinadors TIC


Circular 160/2019
COMUNICAT DE PREMSA

Segons una enquesta d'Unió Obrera Balear, el 67% dels docents coordinadors informàtics (coordinadors TIC) es veuen obligats a assumir més tasques de les que els corresponen. Si bé la seva funció és organitzar i coordinar l'ús didàctic dels equipaments, les necessitats del centre fan que també s'ocupin del manteniment dels ordinadors, cablejat, miniordinadors dels alumnes, telefonia i megafonia, del muntatge i trasllats de les pissarres electròniques i de la gestió de plataformes informàtiques, que implica hores extra setmanals no reconegudes. La feina dels coordinadors ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats.

El 74,5% dels enquestats opina que ha de fer tasques per a les quals no se'ls ha preparat, mentre que el 88,3% s'ha d'enfrontar sovint a situacions estressants, com l'excés de feina (87%), accions delicades que poden afectar el funcionament del centre (53%), les relacions amb els companys (31%) o l'entorn físic de treball (17%). En el 69% dels casos tota la feina recau en una sola persona.

Pel que fa a la formació el 57% no ha tingut ocasió de fer el curs bàsic de coordinació TIC, que és l'únic que ofereix la conselleria i no prepara de forma suficient, i el 48% considera que la seva especialitat docent no és prou compatible amb les competències que se li assignen.

La coordinació TIC no està remunerada, a diferència d'altres funcions, i el 62% considera que no té hores de reducció lectives suficients per dur endavant la feina.

Tot i que la Conselleria ha contractat una empresa per al manteniment dels equips, el servei s'ha demostrat insuficient i el 46% del centres encara recorre a una empresa externa. La despesa addicional en manteniment o compra d’equipament suposa més de 1000€ anuals en el 36% dels casos, i en altres se superen els 2000 € i 5000 €. Per fer front a aquesta despesa el 52% de centres recorren al finançament de tercers, les AMIPA en la meitat de casos.

Han contestat l'enquesta 94 docents coordinadors TIC sobre un total d'uns 300.

Unió Obrera Balear reclama un mínim d'hores lectives per als coordinadors en funció del nombre d'alumnes i equipaments; l'assignació d'un segon coordinador per als centres mitjans i grossos; coordinadors de zona per al manteniment dels centres de primària; una oferta formativa més àmplia; l'actualització de competències i el cobrament d'un complement específic. Pel que fa als equipaments dels centres, reclamam la renovació de les dotacions obsoletes i partides extra per a manteniment i nous equips, a fi de no haver de recórrer a les AMIPA.

Palma, 27 de novembre de 2019