Bústia Covid-19

Cerca en aquest blog

divendres, 27 de maig de 2016

La Conselleria presenta l'oferta de Formació Professional


Podeu consultar l'oferta formativa completa de FP AQUÍ.

Nota de premsa de la Conselleria: 

11 cicles més de Formació Professional, dos d'ells de nova implantació, marquen l'oferta formativa del pròxim curs 2016/17

Darrera actualització: 26/05/201

El conseller d’Educació i Universitat, Martí March acompanyat de la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria Alorda i del cap de  departament de Formació Professional, Lluc Mas ha presentat avui l’oferta formativa de Formació Professional per el pròxim curs 2016/17.
En total, el nou curs comptarà amb una oferta de 393 cicles formatius: 93 de FP Bàsica, 189 de grau mitjà i 111  de grau superior.

L’oferta formativa d’FP Bàsica consta d’13 especialitats i s’imparteix a 64 centres, 46 de Mallorca, 7 de Menorca, 10 d’Eivissa i 1 de Formentera.

Pel que fa als cicles formatius de Grau Mitjà, enguany consta de 30 especialitats i 44 de Grau Superior. Per altra banda, l’oferta d’FP Dual per al curs 2016-17 consta de set famílies professionals: Hoteleria i turisme, Administració i gestió, Electricitat i electrònica, Informàtica i comunicacions i Transport i manteniment de vehicles, Administració i gestió, Agrària i Comerç i Màrqueting.

A l’actualitat el número de matriculats de 1r i 2n de tots els cicles d’FP  és de 13.980 alumnes. Dels que 11.384 són a Mallorca, 1.225 a Menorca, 1.347 a Eivissa i 24 a Formentera.

Enguany l’oferta formativa d’FP s’ha incrementat amb 11 cicles, dels quals 2 són de nova implantació a les Illes Balears: el cicle de Grau Mitjà d’Emergències i Protecció Civil i el cicle d’FP Bàsica en Manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo.

Uns estudis amb alta demanda i que s’ofereixen per primera vegada
Entre els nous cicles cal destacar la creació del cicle de Grau Mitjà d’Emergències i Protecció Civil que s’impartirà a l’IES Francesc de Borja Moll a Palma a partir del pròxim curs. Aquest cicle està coordinat amb la Direcció General d’Emergències i els cossos de bombers de l’illa de Mallorca i cobrirà les tasques pròpies del servei en els àmbits urbà, forestal i en infraestructures aeroportuàries. L’oferta de places serà d’una vintena.  
 
A més, enguany, també es crea el cicle de Formació Professional Bàsica de Manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo que  s’ofereix a l’IES Baltasar Porcel d’Andratx a Mallorca. Aquesta titulació és nova a nivell estatal i s’ha creat a petició de les comunitats de Catalunya i Illes Balears.

Oferta nova de cicles formatius per al curs 2016/17

CICLE FORMATIU FAMÍLIA PROFESSIONAL CENTRE EDUCATIU
FPB Manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo Maritimopesquera IES Baltasar Porcel (Andratx)
CFGM Atenció a les persones en situació de dependència Serveis a la comunitat IES Ramon Llull (Palma)
CFGM Emergències i protecció civil Seguretat i medi ambient IES Francesc de Borja Moll (Palma)
CFGM Jardineria i floristeria Agrària CIFP Can Marines (Santa Eulària del Riu)
CFGM Cuina i gastronomia Hoteleria i turisme IES Sa Serra (Sant Antoni de Portmany)
CFGM Serveis en restauració Hoteleria i turisme IES Porto Cristo (Manacor)
CFGS Higiene bucodental Sanitat IES Marratxí
CFGS Higiene bucodental Sanitat IES Mossèn Alcover (Manacor)
CFGS Educació infantil Serveis a la comunitat IES Santa Margalida
CFGS Màrqueting i publicitat Comerç i màrqueting IES Manacor
CFGS Laboratori de diagnòstic clínic i biomèdic Sanitat IES Cap de Llevant (Maó)
CFGS Administració de sistemes informàtics en xarxa Informàtica i comunicacions IES Emili Darder (Palma)
FPB: formació professional bàsica
CFGM: cicle formatiu de grau mitjà
CFGS: cicle formatiu de grau superior


Nous cicles per a totes les illes
Una de les línies d’actuació de la Conselleria en l’àmbit de la Formació Professional és la seva adaptació a les necessitats i novetats del món laboral. Això fa que l’oferta formativa es modifiqui per donar pas a nous cicles.

A Menorca s’oferirà el Grau Superior de Laboratori de diagnòstic clínic i biomèdic a l’IES Cap de Llevant de Maó. Aquesta formació s’ha fet per primera vegada el curs actual (2015/2016) a Mallorca gràcies al convni amb  la  Direcció General d'Acreditació, Docència i Recerca en Salut i en col·laboració amb l’Hospital de Son Espases. Degut als bons resultats i la demanda existent enguany s’implantarà a Menorca en col·laboració amb l’Hospital Mateu Orfila.

L’IES Marc Ferrer de Formentera augmenta també l’oferta perquè impartirà els dos cicles de Grau Mitjà en Restauració i  Cuina i Gastronomia de manera simultània. Fins ara aquest centre  oferia  aquesta formació de manera alternada.

El CIFP de Can Marines d’Eivissa ampliarà la seva oferta amb el cicle de Grau Mitjà de Jardineria i Floristeria. Aquest centre es va crear l’any passat i cada any incrementa la seva oferta.

A Mallorca s’incorpora el cicle de Grau Superior d’Higiene Bucodental, per primera vegada aquesta formació s’ofereix a a centres públics, concretament a l'IES Marratxí i a l'IES Mossen Alcover de Manacor. A més, s’incorpora el cicle de Grau Mitjà d’Atenció a les persones en situació de dependència, per la gran demanda que experimenta aquest sector a l’IES Ramon Llull i el Grau Superior d’Administració de sistemes informàtics en xarxa a l’IES Emili Darder de Palma. També convé destacar que enguany s’ofererix la possibilitat d’obtenir dues titulacions superiors en tres anys: d’una banda, a l‘IES Pau Casesnoves d’Inca, els cicles de Grau Superior de Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma i el d’Informàtica i comunicacions; i, per altra banda, l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca,  oferirà els cicles de Màrqueting i  Publicitat i el de Gestió de vendes i Espai comercial de doble titulació. Aquest darrer cicle s’oferirà en la modalitat d’FP Dual per primera vegada, com el cicle de Grau Mitjà de producció agropecuària a l’IES Sureda i Blanes de Palma.

Les sol·licituds d’inscripció per cursar els cicles de FP es podran fer a partir del 6 de juny. Aquesta data enguany  també inclou el procés d’admissió per als  estudis de FP Dual.

dijous, 26 de maig de 2016

Reclamam a la Conselleria que informi sobre els CEIP de Palma amb amiant

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, ha presentat al registre de la Conselleria d'Educació el “Llistat resum d'elements de fibrociment detectats en cadascun dels centres d'Educació Infantil i Primària de l'Ajuntament de Palma”, de 3 d'abril de 2014, perquè sigui remès a l'IBISEC. En el document hi ha registrats 37 centres d'Infantil i Primària amb elements de fibrociment.

La Conselleria coneix aquest informe des de juliol de 2014, quan li fou lliurat per la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes (FAPA), però encara no li ha donat resposta.

A l'escrit del gerent de l'IBISEC de 5 de maig de 2016, on s'informa de «l'estat de les actuacions de retirada de cobertes i porxades de fibrociment amb fibres d'amiant als centres educatius», hi consten només set centres de Primària de Palma on s'hi ha intervingut, s'hi intervindrà aquest estiu o se n'està fent el projecte.

Dels 30 centres restants no se'n diu res, igual que a les llistes de 9 juliol de 2015 que la Conselleria ens remeté a requeriment nostre.

Demanam a la Conselleria d'Educació que informi de la situació actual d'aquests 30 centres, en compliment de l'article 18.1 la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, sobre informació als treballadors.

Palma, a 25 de maig de 2016


a) Centres amb amiant de l'informe de Cort de 3 abril de 2014 que no apareixen a la llista de l'IBISEC:
  1. Aina Moll i Marquès
  2. Alexandre Rosselló
  3. Camilo J. Cela
  4. Can Pastilla
  5. Casablanca
  6. CEE Son Ferriol
  7. Coll d'en Rabassa
  8. Costa i Llobera
  9. Escola Graduada
  10. Establiments
  11. Felip Bauçà
  12. Gènova
  13. Jafuda Cresques1
  14. Joan Miró
  15. La Soledat
  16. Maria Antònia Salvà 
  17. Marian Aguiló 
  18. Màxim Alomar
  19. Pràctiques 
  20. Rafal Nou
  21. Sant Jordi 
  22. Santa Catalina 
  23. Santa Isabel 
  24. S'Aranjassa 
  25. Secar de la Real 
  26. So n'Anglada 
  27. Son Rullan 
  28. EI Son Rullan 
  29. Verge de Lluc 
  30. Vivero

b) Centres on ja s'hi ha intervingut segons l'IBISEC:
  1. AnselmTurmeda
  2. Es Pil·larí
  3. Infant don Felip (Es Molinar)
  4. Jaume I
  5. Joan Capó

c) Centre on està previst intervenir-hi aquest estiu:
  • Es Pont

d) Centre amb projecte en redacció::
  • Miquel Porcel





dimecres, 25 de maig de 2016

Adjudicació provisional d'auxiliars de conversa a 358 centres


La Direcció General de Formació del Professorat i FP ha publicat l'adjudicació provisional d'auxiliars de conversa a 358 centres. 315 auxiliars són d'anglès, 30 d'alemany i 15 d'anglès. Dels 374 centres que n'han sol·licitat, 16 han quedat exclosos per presentació de sol·licitud fora de termini.

El curs actual 115 centres havien quedat sense auxiliar de conversa per manca de finançament.


Tota la informació a la web:
http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/fitxes/fitxa_acollida_auxiliars_conversa_estrangers_cec_1617.html

Resolució de la Direcció General de Formació del Professorat:
http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/convocatories/auxconversa1617/resol_prov_dg.pdf

Relació de centres (Annex 1):
http://weib.caib.es/Programes/Internacionals/convocatories/auxconversa1617/annex1_resol_prov_dg.pdf


Darrer plenari del Consell Escolar discriminatori amb els docents

Foto: CEIB

Ahir es va reunir el darrer dels plenaris del Consell Escolar que durant un any i mig no han respectat la voluntat democràtica dels docents, expressada a les eleccions sindicals de desembre de 2014.

Els representant d'UOB, que darrerament hi podíem assistir com a convidats de pedra, sense veu ni vot, no hi vam poder ser perquè vam rebre la invitació una hora abans del ple i ja teníem altres compromisos.

L'ordre del dia va ser el següent:

1. Aprovació, si s’escau, de les actes de les sessions anteriors (09/03/2016 i 05/04/2016)
2. Informacions del president.
3. Presa de possessió de nous membres del CEIB, si s’escau.
4. Debat i aprovació, si s’escau, de la Memòria 2015.
5. Debat i aprovació, si s’escau, de l’Informe 6/2016 sobre l’esborrany de decret Pla d'estudis dels ensenyaments artístics superiors conduents al Títol Superior de Música.
6. Debat i aprovació, si s’escau, d’una Resolució del Consell Escolar Insular d’Eivissa.
7. Torn obert de paraules

Reproduït del blog del Consell Escolar:

PLENARI 24 DE MAIG DE 2016

Avui ha tengut lloc una reunió del plenari on s'ha aprovat la Memòria de 2015, l'informe 6/2016 i una resolució que dóna suport a tres informes emesos pel plenari del Consell Escolar Insular d'Eivissa.
Com aspecte a destacar hem de dir que s'ha incorporat el president del Consell Escolar Insular d'Eivissa Alberto Taranco.

Aquest és el darrer plenari que feim amb la composició actual i per això hem fet una fotografia que recorda el final d'aquest període. El proper plenari, convocat pel conseller s'Educació i Universitat serà constituent amb la nova composició.

L'Assemblea de Docents veu amb preocupació el fet que el govern no pugui garantir el compliment del compromís d'increment del 30% de la inversió en educació per l'any 2016



Reproduït del blog de l'Assemblea de Docents: 

L’Assemblea de Docents vol saber quants diners suposa l’increment del 0,4% de dèficit sobre el pressupost total de la CAIB, quants diners suposa per a educació i quins plans tenen per distribuir aquests diners.

L'Assemblea de Docents està preocupada i decebuda davant les dificultats pressupostàries que presenta el conseller per assolir aquest compromís (enllaç al document http://tinyurl.com/jv3eq7v). Els docents demanam claretat per conèixer els recursos reals que s'hi han destinat.

El conseller d’Educació, Martí March, només s'ha compromés a consultar les dades econòmiques a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques i ens ha emplaçat a una propera reunió. En aquesta reunió s’especificarà quina era la situació pressupostària el passat 14 de desembre, moment d’adquirir el compromís, així com saber quines modificacions pressupostàries hi ha hagut des d’aquell moment, i com s’ha executat aquest increment.

En aquest sentit, l’Assemblea de Docents vol saber quants diners suposa l’increment del 0,4% de dèficit sobre el pressupost total de la CAIB, quants diners suposa per a Educació i quins plans tenen per distribuir aquests diners.

Recordam al Conseller que en el “Compromís d'increment de la inversió en educació per l'any 2016” s'especifica que totes les millores de finançament i l'ampliació de marges de despesa que es produeixin al llarg del 2016 revertiran prioritàriament en política educativa, concretament un 30% de l'increment anirà a reforçar els pressuposts educatius.

Atès que el Govern central ha doblat el límit de dèficit permès a les Comunitats Autònomes, entenem, i així ho hem expressat al Conseller, que aquest augment en el marge de despesa s'ha produït i per tant, ens obri una esperança de futur en la millora dels pressuposts educatius que podrien permetre disminuir el nombre d'alumnes per aula, augmentar els equips de suport i orientació i solucionar els problemes més urgents en infraestructures educatives; confiam que la conselleria també ho entengui així, i restam a l’espera de la propera reunió, per pendre les mesures oportunes per tal d’aconseguir que es compleixi el compromís adquirit.

Demanam al Govern que sigui conseqüent amb el compromís que va adquirir i que actui d'una forma clara i donant dades concretes. Entenem que és una responsabilitat del Govern complir amb els compromisos i també de l'Assemblea de Docents d'assegurar que els compeixin, ja que aquest compromís va permetre que en el darrer moment, els docents desconvoquessin en Assemblea General una vaga i una mobilització previstes per dia 15 de desembre del 2015.

dimarts, 24 de maig de 2016

49 aspirants a places de CEP



Ahir va tenir lloc a la Direcció General de Formació del Professorat la comissió de selecció de places de CEP en comissions de serveis. Els sindicats hi han pogut assistir com a observadors després de tenir-ho prohibit la legislatura anterior amb govern del PP.

De les 32 places que hi ha als sis CEP de les Balears se n'han tret 19 a concurs, 16 d'assessor i 3 de director. L'any que ve està previst treure la resta de les que acabin la comissió de serveis, que en el cas dels CEP és de dos anys les dues primeres i de quatre la tercera, en cas que siguin consecutives.

Dels 49 aspirants 9 ho són per a director. Cada aspirant pot sol·licitar més d'una plaça i més d'un CEP.

Una de les sol·licituds s'ha desestimat per presentació fora de termini, una altra per no haver-se pogut verificar l'experiència docent per problemes burocràtics aliens a l'interessat, que s'espera poder esmenar a les reclamacions, i una tercera per no acreditar el sis anys d'experiència docent.

S'aprovà la llista provisional i s'obri un termini de reclamacions fins 27 de maig. Es preveu que la comissió de resolució de reclamacions es reuneixi el 2 de juny.

Tota la informació a la web del Servei de Formació del Professorat.

dilluns, 23 de maig de 2016

Iniciat el procés de renovació del CEIB amb un any i mig de retard


Després de les eleccions sindicals d'ensenyament del 4/12/14, moment en què entràrem en escena dos nous sindicats, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha estat funcionant d'esquena als resultats democràtics que situaren aquests nous sindicats com a segona i tercera força representativa dels docents de les Illes. Exactament el mateix passa amb el Consell Escolar de Mallorca, el Consell Escolar de Menorca i el Consell Escolar d'Eivissa; no amb el Consell Escolar de Formentera ja que aquest ni tan sols existeix.

Ara, aquesta situació de discriminació vergonyosa toca quedar solucionada abans del 20 de juny, data en què farà un mes que s'haurà publicat al Boib la llei que ha de permetre la renovació de la composició del CEIB i la nostra entrada com a membres de ple dret amb veu i vot.
Recordem que mentre no formam part del CEIB, no podem presentar-hi esmenes sobre cap dels documents a discutir, fet que no ens ha permès defensar-hi les nostres posicions en aspectes tan importants com els currículums Lomce, el Decret de Llengües estrangeres; el Decret, l'Ordre i el Pla de Formació Permanent del Professorat; la Resolució que regula l'escolarització...


Facem una mica de cronologia del recorregut d'aquesta discriminació:
  • el 30/7/12, després que el Decret Llei 5/2012 (conegut com el Decret de les Retallades) redueixi el nombre de persones que integren el CEIB, aquest es veu obligat a constituir-se de nou. Segons el Reglament, tot i que el nomenament dels consellers té una vigència de quatre anys, cada dos anys s'ha de renovar la meitat de cada un dels grups que conformen el CEIB; així, la propera renovació seria a punt d'arribar, tocaria dur-se a terme el proper 30/7/16 com a  molt tard.
  • el 4/12/14 es realitzen les eleccions sindicals amb els resultats que ja coneixem.
  • al llarg del 2015 intentam que se'ns reconegui el dret a formar part del CEIB sense haver d'esperar al juliol de 2016 però els nostres esforços no aconsegueixen resultats. 
  • el 13/3/15 rebem la comunicació que ens sol·licita que designem representants per al Consell Escolar de Mallorca. Els designam i, incomprensiblement, no tornam a tenir-ne notícies.
  • el 7/10/15 sol·licitam formalment la nostra entrada al Consell Escolar de Mallorca i al consell Escolar de les Illes Balears amb escrits dirigits als presidents de cada entitat i al Conseller d'Educació. De les sol·licituds dirigides al Conseller Martí March, encara no en tenim resposta escrita a dia d'avui.
  • el 20/10/15 rebem resposta del president del CEIB, Pere Carrió: la nostra incorporació al CEIB passa per dues vies, o bé esperam a la renovació bianual o bé la Conselleria es decideix a deixar sense efecte la retallada del 2012 i aprova la modificació de la llei; mentre tant, se'ns ofereix la possibilitat d'assistir als plenaris com a convidats, és a dir, sense veu ni vot. D'assistir a les comissions de treball específiques, ni en parlem, no hi tenim accés.
  • el 15/01/16 rebem la comunicació que ens sol·licita que designem representants per al Consell Escolar d'Eivissa. Del CEIB i el Consell Escolar de Menorca, encara no hi ha notícies
  • el 9/3/16 el plenari del CEIB aprova l'informe favorable a la modificació de la composició anterior. A la fi una primera passa! Si no fan via, ja no haurà servit per res perquè tanmateix el juliol del 2016 ja hi haurà la renovació bianual.
  • l'1/4/16, ja ha passat un altre mes, el Consell de govern aprova el projecte de llei per a modificar la composició del CEIB.
  • el 3/5/16, un altre mes més, el Parlament aprova la Llei 7/2016 que permetrà la nova composició del CEIB.
  • el 19/5/16 es publica la Llei 7/2016 al Boib.
  • el 20/5/16 ens arriba la comunicació, signada pel president del CEIB, sol·licitant que nomenem els nostres representants.
  • abans del 20/6/16, el nou CEIB ha d'estar constituït per llei. Suposam que no esperaran mamballetes pel fet d'arribar a la nova composició un mes abans de la renovació bianual.

Podeu ampliar informació als següents enllaços:
-Decret legislatiu 112/2001 de 7 de setembre pel qual s'aprova la llei de consells escolars de les Illes Balears.
-Decret llei 5/2012 d'1 de juny de retallades
-Llei 7/2016 de 17 de maig que modifica la composició del CEIB i ha de permetre-hi la nostra entrada.
-Nota de premsa de la Conselleria de l'1/4/16
-Nota de premsa del Parlament del 3/5/16
-Nota de premsa de la Conselleria del 4/5/16
-Web del CEIB
-Blog del CEIB




 


La Conselleria qualifica els currículums LOMCE de "participatius"



Després de negar-se a explorar la via del decret llei per minimitzar al màxim la LOMCE, i de descartar esmenes i al·legacions que anaven en la línia de defensar les matèries artístiques i tecnològiques, Filosofia, Llengua i cultura catalanes, etc., la Conselleria considera els currículums fruit d'un "procés participatiu" i que el poder que s'atorga als equips directius per definir hores és una "aposta per l'autonomia" dels centres.

I què més!

Nota de premsa de la Conselleria:

El Consell de Govern dona el vist i plau als nous currículums educatius que s'aplicaran el proper curs



Darrera actualització: 20/05/2016

El Consell de Govern ha aprovat avui els nous currículums d’educació primària, secundària i batxillerat. Es tracta de la darrera passa després d’un procés participatiu que ha suposat el seu debat a la Mesa Sectorial d’Educació, el Consell Escolar de les Illes Balears i finalment la seva aprovació per part del Consell Consultiu. D’aquesta manera la Conselleria d’Educació i Universitat ha culminat el procés d’elaboració, tal i com es va comprometre, dels nous currículums LOMQE a tots els nivells educatius per a substituir els que s’han hagut d’aplicar en el curs 2015/16, elaborats pel govern anterior.
L’objectiu principal d’aquesta nova proposta que s’aplicarà el proper curs 2016/17 és, sense sortir del marc legal de la LOMQE, aprofitar totes les possibilitats per reduir l’impacte negatiu d’aquesta llei sobre el dia a dia dels centres. A més, sha potenciat la llibertat i l’autonomia dels centres per afavorir els projectes innovadors.

Autonomia de centres per impulsar la innovació
Aquesta aposta per a l’autonomia es fa especialment evident a l’Educació Primària. En aquest nivell educatiu la nova proposta facilita l’adaptació al context i a la  realitat social i cultural de cada centre, a través d’una llibertat per a la distribució horària que incentiva la innovació educativa i els canvis metodològics, en la línia d'altres iniciatives similars a dins i fóra de l'estat espanyol i possibiliten l'adaptació de la distribució de continguts curriculars a les necessitats i característiques dels alumnes.
Permeten el disseny de projectes propis de centre, (projectes lingüístics, projectes de participació ciutadana, projectes de temes transversals, projectes multidisciplinaris, projectes de currículums integrats...). Aquesta opció també permet, si es prefereix, fer servir una distribució més “tradicional” o més tancada de matèries i hores per reforçar les àrees que es consideri oportú.
Aquesta nova manera d’organitzar l’ensenyament a cada centre precisa de nous mecanismes  d'avaluació en termes competencials dels projectes d'innovació que es proposaran amb la col·laboració i assessorament del Departament d'Inspecció Educativa i l'IAQSE.

14’5 hores de lliure disposició a Primària i tractament globalitzat de cicle
A l’Educació Primària, es mantenen les 25 hores setmanals de classe (en total 75 hores per cada cicle) però per primera vegada els centres disposaran de 14’5 hores de lliure disposició per a tot el primer cicle i 11’5 per a tot el segon cicle que es poden distribuir a diferents àrees o al treball per projectes de contingut competencial. La proposta de currículums de Primària parteix del mínim horari que estableix la LOMQE per a cada matèria però permet un plantejament més obert. Així els centres podran donar més pes a matèries que han quedat molt reduïdes amb la LOMQE com l’Educació Física o les matèries artístiques oferint un major marge d’autonomia als centres i facilitant la innovació pedagògica.
La nova normativa preveu que es faci un tractament globalitzat per als tres cursos de cada cicle el que suposa una necessària coordinació entre aquests a través d’un coordinador de cicle. Aquestes mesures permeten fer projectes globalitzats amb continguts de diferents àrees. Per això els centres hauran de mantenir la mateixa distribució horària lectiva al llarg d’un cicle, per tal que la proposta coincideixi amb la durada d'una promoció d'alumnes. Aquesta només es podrà modificar per a aquells alumnes que comencen un nou cicle.

Horari setmanal educació primària
Horari setmanal educació primària
Assignatura/Curs 1r 2n 3r
4t-6è
Llengua catalana i literatura 8
9
Llengua castellana i literatura 8 9
Llengua estrangera 6 7
Matemàtiques 10 10
Ciències naturals 4 4
Ciències socials 4 4
Educació física 5 5
Religió/valors socials i cívics 3 3
Educació artística 5 5
Temps d'esplai 7,5
7,5
Lliure disposició: 14,5
11,5
Total 75
75
La càrrega horària assignada a les àrees de ciències naturals, ciències socials, llengua castellana i literatura, matemàtiques i llengua estrangera: anglès haurà de ser com a mínim del 50% del total a cada curs, tal i com estableix la LOMCE.

Una ESO amb 30 hores, amb més pes de la tecnologia i de les matèries artístiques, i grups reduïts d’anglès
En el cas de l’Educació Secundària Obligatòria els nous currículums preveuen reduir l’horari setmanal dels alumnes de 32 a 30 hores. D'aquesta forma s'aconsegueix racionalitzar l'horari de l'alumnat d'aquests nivells, que està per damunt del de la majoria de comunitats autònomes.  Això suposarà que l'alumnat d'ESO, quan l'horari sigui de jornada continuada, comenci i acabi les classes cada dia a la mateixa hora. El rendiment dels alumnes es veu afectat per un horari excessivament llarg i per això el  fet de tenir més hores de classe no és garantia de millors resultats.
Els currículums que ara es presenten reforcen les matèries artístiques (música, plàstica) i la tecnologia que es veuen  compensades en relació a l’horari actual ja que tots els alumnes de Secundària n’hauran de fer. No hi haurà cap alumne que no hagi fet alguna d’aquestes matèries a l’ESO.
A primer, segon i tercer d'ESO els centres disposen de dues hores setmanals de lliure disposició per completar l’horari . Aquestes hores es podran destinar a reforçar determinades matèries o a projectes interdisciplinars.  Es contempla la coordinació en les programacions de les matèries de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura que hauran de reflectir el treball conjunt en aquestes matèries en relació amb els continguts, objectius, metodologia i avaluació.
L’ensenyament de l’anglès es veurà reforçat no amb més hores lectives, sinó amb desdoblaments de totes les hores en grups de 8 a 15 alumnes, la qual cosa permetrà reduir les ràtios i millorar la qualitat de l’ensenyament, ja que aquest és l'element que té incidència més directa en l'aprenentatge d'una llengua. A més d’això, els centres podran incrementar les hores de classe fent servir alguna de les hores de lliure disposició setmanal.
Atesa la reducció de l’horari setmanal a 30 h, a 4t ESO no hi ha hores de lliure disposició.

 ESO
Horari setmanal educació secundària obligatòria 
Assignatura/Curs 1r
2n
3r
4t
Llengua catalana i literatura 3
3
3
3,5
Llengua castellana i literatura 3
3
3
3,5
Primera llengua estrangera 3
3
3
3
Matemàtiques 3
4
4
4
Geografia i història 3
3
3
3
Biologia i geologia 3


2
3
Física i química

3
2
3
Educació física 2
2
2
2
Religió/valors ètics 1
1
1
1
Educació Plàstica 3





Música 3





Tecnologia

3


específica 1

2*
2
3
Tutoria 1
1
1
1
Lliure disposició 2
2
2

Total 30
30
30
30
* s'ha de triar una matèria d'entre: educació plàstica, visual i audiovisual II, música II i segona llengua estrangera

Batxillerat amb història de la filosofia obligatòria per a tots els alumnes dels batxillerats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials
A 1r de Batxillerat es redueix la càrrega lectiva de 34 a 32h setmanals, encara per damunt de la majoria de comunitats autònomes, que solen fer 30h de classe setmanals.
L'assignació horària a Castellà i Català és la mateixa que l'adoptada a Catalunya. La programació d'aquestes dues matèries ha de reflectir el treball conjunt en aquestes matèries en relació amb els continguts, objectius, metodologia i avaluació.
S'eliminen els períodes de lliure disposició i s'incrementa el nombre d'hores setmanal de les matèries troncals d'opció, atenent les recomanacions que va fer el Consell Escolar de les Illes Balears en les al•legacions presentades als currículums actuals.
Es recupera la Història de la Filosofia com a matèria obligatòria a 2n de Batxillerat per a tots els alumnes dels batxillerats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials.

1r batxillerat 2n de batxillerat
Específiques (6 hores a repartir entre 2 matèries, segons l'itinerari del centre):
La Història de la filosofia és obligatòria en els batxillerats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials/Específica 2 en el batxillerat d’Arts

Troncals d’opció
Anàlisi musical
Cultura científica
Dibuix artístic
Llenguatge i pràctica musical
Religió
Segona llengua estrangera
TIC I
Volum
Específica (4 hores) poden ser:
Troncals d’opció
Ciències de la terra i el medi ambient
Dibuix artístic II
Fonaments d’administració i gestió
Història de la música i la dansa
Imatge i so
Psicologia
Segona llengua estrangera II
Tècniques d’expressió graficoplàstica
Tecnologia industrial II
Tecnologies de la informació i la comunicació II




Podeu consultar tots els currículums no universitaris vigents a les Illes AQUÍ
Consultau també les modificacions de les ordres de desplegament publicades el 24/5/16:
-de Primària
-de Secundària
-de Batxillerat



divendres, 20 de maig de 2016

El president d'Adesma no recorda que els claustres votaven els directors


A les declaracions a Ona Mediterrània, el president d'ADESMA, Llorenç Llop, diu (minut 20) que "el claustre mai ha decidit a mà alçada que jo recordi", quan se li ha demanat per la pèrdua de drets democràtics que ha suposat el nomenament dels directors a través d'una comissió avaluadora.

Doncs bé, recordarem que d'ençà de 1985 amb la LODE  (article 37), passant per la LOPEG de 1995 (article 17) i fins el 2002, quan la LOCE d'Aznar imposà les comissions avaluadores, els directors eren elegits pel consell escolar. No hi havia obligació de fer la votació al claustre, però durant aquells 17 anys era impensable que un director no consultàs els docents abans de dur la votació al consell escolar. No cal dir que la consulta del claustre es feia per vot secret i no "a mà alçada". 

És a dir que amb la LOCE d'Aznar de 2002 (ratificada en aquest aspecte per la LOE de Zapatero i la LOMCE de Rajoy) hem reculat als preceptes de la "Ley Orgánica por la que se regula el Estatuto de Centros Escolares" (LOECE), de 1980!, que deia a l'article 25: "Reglamentariamente, se determinará el procedimiento por el que la Administración seleccionará y nombrará al director, de acuerdo en todo caso con los principios de mérito, capacidad y publicidad.".

Adesma i Adipma insisteixen en nomenar interins del centre


El president d'ADESMA, Llorenç Llop, ha declarat al programa Taula Educativa, d'Ona Mediterrània (minut 7,40) que no volen elegir docents a dit, tot i que continua lamentant que no puguin nomenar interins que ja hagin treballat al centre, després que l'11 de maig DM es fes ressò del comunicat de premsa on demanaven «més marge per elegir a part del professorat» dins el nou pla d'innovació i millora.

Sobre aquesta qüestió, el president d'ADESMA podria donar explicacions pel que fa a la gestió dels perfils de places d'interins al seu centre. Es dóna el cas que a les adjudicacions del curs 15-16 hi van perfilar una plaça de Castellà amb horari de matí i tarda, quan el centre no té horari de tarda. Un cop ho advertírem a la Conselleria la plaça va aparèixer a les vacants definitives sense aquest perfil, però amb el B2 d'Anglès com a nou requisit. Finalment la plaça va anar a parar a un membre del seu equip directiu que no fa cap hora de d'Anglès ni en anglès.

Per altra banda llegim a DM que la presidenta d'ADIPMA, Joana Maria Mas, també vicepresidenta del Consell Escolar de les Illes Balears nomenada pel conseller d'Educació, Martí March, dóna suport a les declaracions d'Adesma, reclama poder fer una selecció de personal "amb garanties" i també es plany que determinats interins el curs següent "se n'han d'anar". Una vegada més veim que es confon l'autonomia dels centres per establir perfils degudament justificats amb el nomenament a dit de persones amb noms i llinatges per part dels directors. També ens demanam el motiu de l'exigència de nomenar persones concretes per a un projecte determinat, si qualsevol docent que aspira a una plaça amb la titulació i perfil corresponents està capacitat per prestar el servei.

Continuarem denunciant el nomenament a dit, sigui encobert o no, perquè trenca el principi d'igualtat d'oportunitats i es una font perillosa d'amiguismes i mobbing.

DM, 18.5.16:

dijous, 19 de maig de 2016

Conferència del Dr. David Sánchez Llull sobre burnout, mobbing i salut laboral


Ahir va tenir lloc al Centre de Professors de Palma la conferència del Dr. David Sánchez Llull, "Noves problemàtiques psicosocials als IES de les Illes Balears", organitzada per UOB Ensenyament.
El Dr. Sánchez va parlar de les causes i conseqüències de l'estrès crònic dels docents, es va mostrar molt crític amb la passivitat de l'Administració a l'hora de fer fer-hi front i va explicar l'experiència del projecte Escola saludable. Va exposar també els resultats de la seva tesi doctoral, un treball de camp exhaustiu que revela que una tercera part del col·lectiu docent de les Balears pateix estrès laboral. La ponència es va alternar amb intervencions del públic, que hi participà molt activament.

Notícia Última Hora:



UH, 18.5.16:


dimecres, 18 de maig de 2016

Jornades formatives de normalització lingüística

La Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat ha organitzat unes jornades formatives per a professorat de primària i secundària emmarcades en la línia d'accions que presentà la conselleria per afavorir la normalització lingüística del català.

Aquesta jornada es durà a terme a Mallorca el 30/5/16 (a l'edifici Guillem Cifre de Colonya de la UIB), a Eivissa el 31/5/16 (a la seu universitària de la UIB) i a Menorca el 7/6/16 (a la seu universitària de la UIB a Alaior). El programa és el mateix per a cada illa, tot i que varien alguns ponents, i inclou els següents punts:
  • presentació del projecte de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) L'Acadèmia Oberta i de la nova Gramàtica de la llengua catalana, també de l'IEC
  • presentació de la Guia per a l'elaboració dels projectes lingüístics de centre (PLC) elaborada pel departament d'Inspecció Educativa
  • taller sobre actituds sociolingüístiques
  • conferència de clausura
La inscripció a les jornades s'ha de fer des del Portal del personal i el termini per inscriure's és fins al 22/5/16 per a Mallorca i Eivissa i fins al 29/5/16 per a Menorca.

Trobareu tota la informació als següents enllaços:
- carta de presentació de les jornades
- programa de Mallorca
- programa d'Eivissa
- programa de Menorca

Si us interessa, també podeu consultar AQUÍ el document sobre les primeres accions i propostes per a la normalització lingüística del català als centres docents que la Conselleria presentà a la mesa tècnica d'educació (MTE) de 28/4/16

dimarts, 17 de maig de 2016

La Conselleria no complirà les ràtios de 4t d'Infantil de l'acord marc


La Conselleria ha renunciat a limitar les ràtios màximes de 4t Infantil a 20 alumnes, tal com s'havia establert a l'acord marc, un compromís que ha resultat ser o un error de càlcul o un bluff garrafals. El nou document de criteris de ràtios (1) que se'ns ha facilitat a la mesa tècnica d'avui dematí diu al punt 2.c que "En casos excepcionals, amb l'acord dels centres, es podran mantenir grups no desdoblats de 4t d'EI, la matrícula total dels quals sigui fins a 25 alumnes, amb dotació addicional de professorat".

Aquesta mesura excepcional ja es va decidir a aplicar a la Part forana, a fi de no perdre espais d'ús polivalent com les biblioteques i aules de música, i s'ha estès als centres de Palma segons es dedueix d'una carta del director general de Planificació, Antonio Morante, enviada als CEIP fa una setmana:

Segons se'ns ha explicat, l'augment de 20 a 25 sense desdoblar grups només s'aplicarà amb la conformitat de cada centre. Han afirmat que en general es troben que els centres no volen desdoblar per manca d'espai, però no informaran quins són els centres que desdoblaran grups perquè "aquestes dades acaben a la premsa". El director general de Planificació ha dit que la Conselleria no va trobar correcte que que les dades de ràtios de centres arribassin els mitjans de comunicació, una postura que no encaixa gaire amb els propòsits de transparència que han manifestat reiteradament.

Sobre les informacions que ens han arribat de diversos centres on s'hauria previst implantar ràtios superiors a les màximes legals dins el procés de matriculació ordinària, ho han negat i han dit que la distribució final de les ràtios queda pendent del procés d'admissió.

És evident que el professorat de suport no és la solució per rebaixar les ràtios, sinó una mesura d'emergència davant la manca d'aules. Respecte a aquest punt els representants de la Conselleria han dit que ja han fet un estudi dels nous centres que s'haurien de construir per combatre la massificació. Hem reclamat que aquest estudi es faci públic, però ens han contestat que només l'anunciaran quan tinguin el vistiplau d'Hisenda i que confien que la planificació sigui aprovada en la seva totalitat.

La Conselleria s'ha compromès a informar de les ràtios resultants del procés de matrícula distribuïdes per zones.

Per part de l'Administració hi han estat presents el director general de Planificació Antonio Morante, el cap de departament de Planificació Jaume March, la cap de servei de Planificació Antònia Serra, el cap de servei de Secundària Albert Flores, el cap de servei d'Escolarització Luis Vidaña, el cap de servei de Primària Miquel Bujosa, i el cap de servei de Centres Educatius Jordi Escudero.


(1) És un esborrany, la Conselleria s'ha compromès a enviar el document definitiu. El principal canvi és que el mínim d'alumnes per constituir grups a Ensenyaments no formals serà de 12 a Mòduls genèrics, Castellà per a estrangers/Català 1, Català A2 fins a C2, Idiomes estrangers (nivells 1, 2 i 3) i Tecnologies de la informació i la comunicació. Publicarem la versió definitiva quan ens arribi.


Notícia relacionada




El Consell Consultiu presidit per Antonio Diéguez (PSOE) exigeix que s'imposi la LOMCE


Antonio Diéguez, president del Consell Consultiu

Segons publica DM, el Consell Consultiu exigeix que es facin les dues modalitats diferenciades de Matemàtiques a 4t d'ESO tal com obliga la LOMCE.

Composició actual del Consell Consultiu:
President
Hble. Sr.D. Antonio José Diéguez Seguí
Consellera secretària
Hble. Sra. Dña. Maria Ballester Cardell
Consellers
Hble. Sr. Joan Oliver Araujo
Hble. Sr. D. Octavi Josep Pons Castejón
Hble. Sr. D. Felio José Bauzá Martorell
Hble. Sra. Catalina Pons-Estel Tugores
Hble. Sra. María de los Ángeles Berrocal Vela
Hble. Sr. José Argüelles Pintos
Hble. Sra. Marta Vidal Crespo
Hble. Sr. Miguel Manuel Ramis de Ayreflor Catany
Notícia DM:

dilluns, 16 de maig de 2016

La Conselleria publica el model d'informe final de Primària

El cap d'Inspecció, Antonio Arbós, a la dreta de la imatge. Foto: CAIB

La Conselleria d'Educació ha publicat el model d’informe final d’educació primària que els centres hauran de fer per als alumnes de sisè. La resolució també crea la Comissió Externa de Valoració d’aquest informe d’avaluació, que presidirà el cap del Departament d'Inspecció, Antonio Arbós, i estarà integrada per representants d'Inspecció i el IAQSE.

Resolució BOIB:
http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10489/580167/resolucio-del-conseller-d-educacio-i-universitat-d

El conseller d'Educació assumeix la presidència de l'IBISEC


El Consell de Govern ha acordat que la presidència de l'IBISEC recaigui sobre el conseller d'Educació. Les competències del president, entre d'altres són les d'exercir l’alta representació de l’ens, dur a terme la inspecció superior de l’activitat i els serveis, definir les línies generals de funcionament i presidir el Consell d’Administració.

El director general de Planificació formarà part del Consell d'administració.


Acord del Consell de Govern i nous estatus de l'IBISEC:
http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10489/580227/decret-26-2016-de-13-de-maig-d-aprovacio-dels-nous

divendres, 13 de maig de 2016

Batxillerat nocturn: ara de les retallades en diuen "optimitzar recursos"


La Conselleria d’Educació i Universitat ha decidit fulminar el Batxillerat nocturn de l’IES Ramon Llull de cara al proper curs acadèmic, com ja ha fet a Manacor. Es tracta d’una important retallada encoberta de places docents i entre els alumnes que es veuran afectats hi ha esportistes, treballadors o persones amb problemes de salut.

La intenció final de la Conselleria és carregar-se del tot el Batxillerat nocturn transformant-lo en semi presencial/online, la qual cosa és desconèixer el perfil dels alumnes que s'hi matriculen, els quals necessiten un suport i una atenció molt especial. El perfil d'alumne d'aquest Batxillerat sovint no té la formació prèvia necessària per afrontar amb èxit un Batxillerat a distància o semi-presencial (que, per cert, ja s'ofereix a l'IES Antoni Maura). El Batxillerat nocturn no és simplement un canvi d'horari. Són tres cursos, no tenen límit de convocatòries, l'atenció és pràcticament individualitzada...

No compartim de cap manera, per tant, les paraules del director general de Planificació, Antonio Morante, que ahir declarava al diari "Última Hora": «La gente espera más flexibilidad. El nocturno es en realidad un cambio de horario y nos tenemos que plantear si cubre las necesidades de la gente que no puede asistir a un Bachillerato diurno».

Adesma vol nomenar docents a dit

Foto: DM, 11,5,16
Circular 34/2016

La democràcia mai no està guanyada del tot. Si fa 14 anys Aznar va acabar amb l'elecció dels directors a través del Claustre i Consell Escolar, i va imposar que fossin nomenats per una comissió controlada per l'Administració, ara Adesma i Adesme, beneficiaris d'aquella mesura antidemocràtica, exigeixen el privilegi de nomenar a dit treballadors de l'ensenyament públic.

Segons hem llegit a la premsa (DM, 11.5.16), els directors d'institut troben a faltar «més marge per elegir a part del professorat» dins el nou pla d'innovació i millora implantat per la Conselleria i afirmen que aquest punt forma part del document d'Illes per un Pacte.

Anem a pams. En primer lloc, el document Illes per un pacte, de 23 gener de 2016, diu a l'apartat Autonomia de gestió del personal que els directors poden elevar al Consell Escolar «propostes de plantilla i de perfil del professorat», no que puguin elegir professors.

Pel que fa al pla d'innovació, els directors tenen la paella pel mànec, per exemple, a l'hora d'adjudicar comissions de serveis. La resolució de 25 d'abril de 2016 estableix que la sol·licitud ha d'aportar un informe del director i del consell escolar. I si el problema és la manca de continuïtat quan la plaça és ocupada per un interí, la solució no és un nomenament a dit, que aniria en contra del principi d'igualtat d'oportunitats per accedir a places de funció pública, sinó la convocatòria d'oposicions.

Que els directors sempre han tingut marge de maniobra per adjudicar places amb noms i llinatges ho demostra el fet que enguany, per primera vegada, algunes comissions de serveis hauran de comptar amb el vistiplau del consell escolar «per evitar suspicàcies», segons va justificar la Conselleria en mesa sectorial. El requisit s'aplicarà tant al pla de millora com a places per raons de servei (entre elles, tasques de coordinació, programes i projectes de centre i nous estudis al centre). Per a places d'equips directius, en canvi, continuarà bastant l'acord del director amb l'Administració.

Que Adesma qualifiqui d'«interlocutors privilegiats» els representants sindicals, elegits pels treballadors a través d'un procés democràtic a diferència dels directors, és un tic dictatorial que no podem admetre de cap manera, però que agraïm perquè mostra les seves cartes. En prenem nota.

Palma, a 13 de maig de 2016

dijous, 12 de maig de 2016

Formació per als plans d'innovació pedagògica


Instruccions per al desenvolupament de programes de formació dels centres vinculats als plans d’innovació pedagògica:
  • Presentació de la sol·licitud i el programa de formació: del 30 de maig al 15 de setembre del 2016 per al programa formatiu del curs 2016-2017, i del 30 de maig al 15 de setembre de 2017 per al programa formatiu del curs 2017-2018.

Formació en centres per a la normalització del català



Instruccions per al desenvolupament de programes de formació i innovació en els centres i per als centres o intercentres per al curs 2016-2017 per al foment de la normalització lingüística i la dinamització cultural de la llengua catalana.

  • Presentació de la sol·licitud i el programa de formació: del 30 de maig al 15 de setembre de 2016

Objectiu del programa i línies de treball, segons l'Article 4 de la resolució:

"1. L’objectiu és la formació del professorat del centre per al disseny, la posada en pràctica i l’avaluació d’actuacions que repercuteixin en la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge en català i en el foment de l’ús del català com a llengua vehicular dins i fora de l’aula i com a element clau de cohesió social. Aquestes actuacions han d’estar basades en metodologies que vinculin l’aprenentatge a les situacions de la vida quotidiana i a la cultura pròpia de les Illes Balears. A més, s’han de dissenyar a partir de la reflexió sobre la situació sociolingüística de la llengua catalana i del projecte lingüístic de cada centre.

2. El programa de formació ha de concordar amb el Pla quadriennal de formació de professorat vigent i ha de referir-se a alguna d’aquestes línies de treball:

  • a. La millora de les actituds del professorat en relació a l’ús de la llengua catalana a totes les relacions interpersonals dins l’àmbit escolar.
  • b. El reforç de la competència comunicativa del professorat, especialment l’oral, per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge en català.
  • c. El disseny, execució, seguiment i avaluació dels projectes lingüístics dels centres en el marc de la normativa vigent.
  • d. L’anàlisi sociolingüístic dels centres amb la finalitat de contextualitzar els projectes lingüístics i avaluar amb eficàcia la competència comunicativa.
  • e. La promoció d’activitats escolars, complementàries i extraescolars en llengua catalana.
  • f. L’impuls de metodologies motivadores, participatives i actives d’aprenentatge que tenguin el català com a llengua vehicular.
  • g. L’intercanvi d’experiències i recursos entre distints centres educatius que implementin programes de formació-innovació en centres per al foment de la llengua catalana.
  • h. El desenvolupament de programes d’acollida lingüística destinats a l’alumnat nouvingut per facilitar la seva incorporació al sistema educatiu de les Illes Balears.
  • i. La creació de recursos per acollir i atendre en català l’alumnat d’origen immigrant i d’incorporació tardana en totes les àrees.
  • j. L’organització d’activitats de coneixement i recuperació de la cultura, jocs, oficis, cançons, llegendes o rondalles de les Illes Balears, així com altres activitats lúdiques vehiculades a través del català: videojocs, tallers de skate, etc."

dimecres, 11 de maig de 2016

L'Assemblea de Docents demana al conseller d'educació una reunió per parlar del 30% de millora del pressupost educatiu


Reproduït del blog de l'Assemblea de Docents:

Els docents volem conèixer com pensen complir el compromís adquirit amb l'Assemblea de docents el 15 de desembre del 2015 i quines són les repercussions que tendrà l'augment de marge de dèficit negociat amb Madrid sobre l'increment de pressupostos d'Educació del 2016

Recordam al Govern, que a l'assemblea general celebrada dilluns 14 de desembre 2015 a l'IES Sineu, els docents varen votar suspendre la vaga i la concentració davant el Parlament prevista per a dimarts 15 gràcies a l'acord, aconseguit en el darrer minut, en què s’establia ben clar el compromís adquirit pels partits que donen suport al Govern (PSIB, MÉS i Podem) de destinar a educació un 30% de qualsevol millora que es produís en els pressupostos del 2016. Tot i la desconvocatòria acordada, els docents ja demanàrem al conseller March obrir un procés de negociació real sobre l'acord pressupostari petició que mai va ser atesa.

Atesa la informació que es va publicar dia 21 d’abril als mitjans de comunicació, segons la qual el govern de l'Estat ha duplicat el límit de dèficit permès a les comunitats autònomes, i ha passat del 0,3 al 0,7 --això vol dir que el Govern de les Illes Balears podrà gastar 100 milions que no figuren al pressupost de la CAIB per a 2016--, l'Assemblea de Docents va recordar al Govern el compromís d’increment dels pressuposts d’Educació. Davant el silenci de l’administració educativa, reiteram la nostra demanda, aquesta vegada de forma oficial, registrant una sol·licitud de reunió amb el conseller Martí March per conèixer quines són les previsions del Govern quant al compliment de l’acord parlamentari abans esmentat, i com afectarà aquest augment en el marge del dèficit, a l’increment dels pressuposts d’Educació del 2016.

En el mateix document que reflecteix el compromís adquirit pel Govern dia 14 de desembre de 2015, també queden ben delimitades les línies prioritàries d'actuació a l'hora d'aplicar aquest increment pressupostari.

Aquestes línies prioritàries són:
1. La baixada de ràtios, especialment a Infantil i a Primària.

2. L'increment del professorat d'atenció a la diversitat i orientació.

3. La millora de les infraestructures educatives.

4. L'avanç a 2016 d'alguna de les mesures de recuperació de les condicions sociolaborals del professorat previstes per als anys 2017 i 2018 segons l'Acord Marc signat dia 30 de setembre de 2015 entre el Govern i els sindicats STEI-i, CCOO i ANPE.

L'Assemblea de Docents espera que el Govern i els partits que li donen suport (PSIB, MÉS i Podem) compliran amb el seu compromís, i roman a l'espera que el conseller d'Educació convoqui els representants de l'Assemblea per parlar de com es concreta aquest increment del pressupost.