divendres, 30 de setembre de 2016

Proposta d'especialitats d'oposicions de 2017


Vegeu "Proposta d'especialitats d'oposicions de 2017" que acabam de rebre de la Conselleria (a les 12,21h).


Torna a constituir-se el Consell Escolar de Mallorca


Reproduït de la web del Consell de Mallorca:

Torna a constituir-se el ple del Consell Escolar de Mallorca, després de 5 anys inactiu

(28.09.2016)

El Departament de Cultura, Patrimoni i Esports ha fet feina des del mes de desembre per recuperar aquest òrgan de consulta i participació de l'ensenyament no universitari de Mallorca. Avui han pres possessió dels seus càrrecs els nous consellers i s'ha presentant oficialment tant la presidència com les línies de feina a seguir a partir d'ara.

El Consell Escolar de Mallorca comença a caminar de nou. Aquest òrgan consultiu de l'ensenyament no universitari de Mallorca reprèn el seu camí després de la sessió ordinària convocada avui, després d'uns anys d'inactivitat, ja que el darrer ple va celebrar-se l'any 2011.

El vicepresident i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, ha presidit la constitució del Consell Escolar de Mallorca i ha celebrat la fita d'avui: “un acte com aquest reforça el tarannà, l'actitud i la voluntat del govern del Consell de Mallorca, que aprofita els instruments que tenim per fer participar la societat en la definició de les polítiques educatives de Mallorca, en benefici de l'interès general”. En la mateixa línia, el president del Conseller Escolar de Mallorca, Miquel Oliver, ha volgut destacar que “un dels principals objectius és la participació dels municipis i dels centres educatius en aquesta nova etapa, es vol fer feina amb totes les persones del sector educatiu”.

La proposta de feina del nou equip del Consell Escolar de Mallorca passa per elaborar un mapa escolar i dels procés d'escolarització. Per aquest motiu, es proposa la celebració d'unes jornades per debatre i treure conclusions i propostes que després es puguin elevar al Consell Escolar de les Illes Balears.
Un altre dels objectius del programa de feina és la modificació del reglament del propi Consell Escolar per fer-lo més àgil, proper i representatiu. El nou equip també es planteja intervenir en la dinamització dels serveis educatius municipals.

La seva reactivació va iniciar-se el mes de desembre, quan el vicepresident i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, va proposar primer a l'Assemblea de Batles i Batlesses el nomenament dels seus 4 representants dins el Consell Escolar i després, al ple del Consell de Mallorca els membres que representarien la Institució. Així, el 10 de desembre, es va aprovar el nomenament de Miquel Oliver Trobat com a nou president del Consell Escolar de Mallorca i el de Francisca Marí Escandell, com a vicepresidenta.

Des d'aleshores, el Consell Escolar de Mallorca ja s'ha posat a treballar i durant l'estiu ha mantingut reunions amb tots els sectors educatius de l'illa: ajuntaments i consells escolar municipals, representants de mares i mares, representants d'alumnes, representants de l'administració educativa, així com dels centres escolar públics i concertats, i també amb representants de professorat, personal no docent i sindicats.

Junta de personal: desaprovam la valoració d'inici de curs


Dimecres passat va tenir lloc el plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari, on entre altres temes s'havia de tractar la valoració d'inici de curs presentada per la presidència.

Els representants d'UOB vam votar en contra pel següents motius:
  • La valoració diu: "En el cas dels grups de 3 anys a infantil, però, en aplicació de les negociacions a les diferents Meses sectorials, es compleixen les ràtios de 20 alumnes per aula; o la proporció d'1 mestre per cada 20 alumnes si no s'ha produït el desdoblament". 
  • No diu, emperò, que les ràtios de 20 alumnes per aula no es produeix a la totalitat de l'horari quan no es fa el desdoblament sinó amb mestres de suport, ni que a Primària se superen a molts centres les ràtios de 25  alumnes, o bé es fan desdoblaments a costa de suprimir aules de música, informàtica, biblioteques, etc.
  • La valoració diu: "La Junta de Personal valora de forma positiva, entre d’altres aspectes, la voluntat de diàleg de la Conselleria d’Educació, la posada en marxa de l’aixecament de la suspensió del reconeixement de nous sexennis per al funcionariat de carrera i l’actualització del cobrament dels sexennis que els pertoquen al professorat interí a partir del mes de setembre, així com també l’augment en les plantilles d’uns 200 professors més i la creació del DINAMICAT."
  • No diu, emperò, que els currículums LOMCE s'han imposat des de la Conselleria; que no hi ha hagut minimització dels efectes de la LOMCE tenint en compte la implantació de sis hores de lliure disposició a l'ESO, que han perjudicat les matèries artístiques; que la paga de Nadal que s'havia de cobrar el curs 15-16 continua pendent; o que la negociació de la reducció de les tres hores lectives dels majors de 55 anys en lloc de negociar-se s'han empitjorat a Primària. També estan pendents el servei propi de riscos laborals i el pagament de les ITs (es van tractar l'endemà en Mesa).
  • La valoració diu: "La millora i l’augment de les infraestructures educatives requereix de més recursos, a  través d’un sistema de finançament que no penalitzi les Illes Balears."
  • No diu, emperò, que el Govern, per la seva banda, no ha recuperat per a Educació el 24% sobre el pressupost total autonòmic d'abans de Bauzá, incomplint l'Acord de governabilitat.
La resta de sindicats va votar a favor excepte CCOO que es va abstenir.

Per altra banda es van tractar els punts següents:

- Aprovació de l'acta anterior
L'acta recull la proposta que vam fer al plenari de 29 de juny de reclamar a Conselleria no només una mesa sectorial per negociar el 30%, sinó també "un acord satisfactori amb l'Assemblea de Docents i els diferents col·lectius de la comunitat educativa", que va obtenir:
  • Vots a favor: 5 (UOB)
  • Vots en contra: 25 (la resta de sindicats)
El text definitiu, que es limitava a copiar el que deia el document del compromís del Govern ("es mantindran reunions amb els diferents col·lectius de la comunitat educativa, entre els quals es troba l'Assemblea de Docents"), va obtenir:
  • Vots a favor: 25
  • Abstencions: 4 (UOB)
En aquell mateix plenari es va aprovar per consens la pàgina web de la Junta, una resolució sobre els problemes d'habitatge a Eivissa i una altra sobre ràtios. 
 
- Posicionament davant la LOMCE
  • Es va aprovar una resolució amb la introducció d'una esmena d'addició d'UOB: "Finalment instam la Conselleria a anunciar que no durà a terme les revàlides imposades pel Ministerio de Educación a fi de donar tranquil·litat a la comunitat educativa"

- Exigència d'increment del pressupost d'Educació per a l'any 2017
  • Es va consensuar el text final que reclama una inversió de més de mil milions.

- Demanda d'accions a la Conselleria sobre sentències europees i interinitats
  • Es va consensuar el text que es farà arribar a Conselleria, on se li demana que es posicioni.

- Accions concretes contra la LOMCE durant el mes d'octubre.
  • Els representants d'UOB ens hi vam abstenir perquè es va proposar fer una enquesta "a la comunitat educativa" per coordinar la mobilització contra les revàlides, marginant el fet que l'endemà hi havia una Assemblea de Docents on s'havia de tractar el tema.
També s'acordà adquirir el domini .cat per a la web a proposta d'UOB i estudiar la possibilitat de fer els plenaris per videoconferència per evitar desplaçaments entre illes.


Majors de 55 anys: les reduccions queden igual


A la Mesa d'ahir dijous un dels punts de l'ordre del dia era "Informació de l'Acord marc" i dins aquest, "Majors de 55 anys". Recordem que l'Acord marc deia:
  • Any 2016 (...) En relació als professors majors de 55 anys, la Conselleria d’Educació i Universitat es compromet a negociar la reducció de tres hores lectives per aquest col·lectiu a la Mesa Sectorial d’Educació.
Els representants de la Conselleria proposaren mantenir la reducció fixada a les Instruccions de principi de curs, que rebaixen una hora lectiva a Primària (passen a 2 lectives i 1 complementària) i deixen igual les de Secundària (1 lectiva i 2 complementàries).

Segons la directora general la reducció de l'hora lectiva de Primària s'ha fet perquè és una petició generalitzada que els arriba dels docents, que segons va dir prefereixen una complementària més en lloc de tres lectives.

Davant l'oposició dels sindicats el conseller digué que retirava el punt de l'ordre del dia, que aquest curs les coses quedaran tal com diuen les instruccions per la dificultat de modificar horaris, que s'estudiaran els casos individuals que n'hagin sortit especialment perjudicats i que es negociarà més endavant de cara al curs 17-18.

OPOSICIONS: 1.106 places acumulades per taxa de reposició des de 2011

 

Conselleria ha declarat a Ultima Hora que la taxa de reposició acumulada els anys 2011, 2012 i 2013 és de 681 places. Sumades a les 425 de la darrera taxa de reposició fan un total 1.016 places.

DM: Educación ofertará 425 plazas en las oposiciones de 2017, la mayoría de Secundaria
  • "UOB recordó ayer que este año Balears será la única comunidad autónoma en la que no habrán tenido lugar oposiciones docentes."
  • "El conseller indicó ayer en mesa sectorial que en Madrid quedaron “muy sorprendidos” de un porcentaje tan alto de personal docente sin plaza, según recogió UOB Ensenyament."

dijous, 29 de setembre de 2016

El futur Decret de prevenció ja té memòria econòmica


A la Mesa sectorial d'avui dematí la directora general de Personal Docent ha anunciat que el Decret de prevenció de riscos sociolaborals ja disposa de memòria econòmica. Properament s'enviarà als centres, sindicats i comunitat educativa en general perquè s'hi puguin fer aportacions.

També ha de passar pel comitè intercentres de seguretat i salut laboral on hi estan representats els sindicats.

Des d'UOB hem demanat transparència en la gestió de les al·legacions, amb informació de qui seran els encarregats d'admetre-les o no i dels criteris que s'aplicaran. Ja vam quedar escalivats després del que va passar amb les al·legacions dels currículums LOMCE.

ITs: Conselleria no descomptarà per baixes a partir dels cinc dies


A la Mesa sectorial d'avui dematí la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, ha anunciat que la Conselleria no descomptarà les baixes per incapacitat laboral transitòria a partir dels cinc dies. Segurament sortirà publicat al BOIB de dissabte que ve i s'enviarà una nota informativa als centres.

Les malalties infecto contagioses continuen sense considerar-se laborals i no hi ha previsió del contrari.

Des d'UOB hem dit que continuam considerant immoral que se'ns faci pagar per estar malalts i que amb aquesta mesura se'ns fa triar entre el dolent i el pitjor. El conseller March ha contestat que la voluntat política del Govern es demostra amb mesures com aquesta, però que manca finançament i que hi ha un marc estatal "vulguem o no".


BOIB 1.10.16:
http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10557/585728/acord-del-consell-de-govern-de-dia-30-de-setembre-

30%: El Govern diu que no hi ha hagut increment de finançament

 

A la Mesa sectorial d'avui dematí el conseller March ha dit que no hi ha hagut millora de finançament, ni per aportació directa de Madrid ni per aprovació d'ampliació del dèficit, i que per aquest motiu no hi haurà el 30% compromès per a Educació.

Pel que fa a l'ampliació anunciada del dèficit del 0,3 al 0,7%, que suposaria uns 114 milions segons càlculs del Govern, la Conselleria d'Hisenda no ha rebut cap permís oficial per dur-ho endavant.

Segons el conseller, el 2016 sí que hi haurà hagut un increment d'entre 20 i 25 milions degut a la quota docent, els sexennis, etcètera.

Des d'UOB hem fet notar que si bé no hi ha vist-i-plau de Madrid, perquè el Consejo de Política Fiscal i Financiera no s'ha reunit per decidir-ho, tampoc ha arribat cap prohibició, i l'Autoritat independent de Responsabilitat Fiscal ha valorat positivament el PEF presentat per les Balears amb el 0,7% de dèficit. Davant aquesta primera passa assolida i les necessitats urgents d'inversió en Educació, reflectides a la recent reclamació del Consell Escolar de les Illes Balears, hem demanat valentia política per aplicar aquest dèficit sense esperar els permisos d'un govern espanyol en funcions i inoperant.

Informe: Oposicions 2017. Dades de Mesa sectorial



A la Mesa sectorial d'avui dematí la Conselleria ha comunicat aquesta previsió de possibles places a les oposicions de 2017:

- Primària: 100 (45 a Infantil)

- Secundària: 300
  • Matèries comuns: 152
  • FP: 84
  • EOI: 23
  • Música i Arts escèniques: 22
  • Arts Plàstiques: 15
  • Mestres de Taller d'Arts Plàstiques: 4

La Conselleria ha advertit que aquestes xifres són provisionals i s'han fet a partir de les 425 places del 100% de la darrera taxa de reposició.

La intenció de la Conselleria és ampliar el total a unes 1.000 places, donat que hem estat cinc anys sense oposicions, s'han anat acumulant les taxes de reposició des de 2012 i hi ha entre un 30 i un 40% d'interins. S'ha traslladat un informe a Madrid explicant la situació, amb la finalitat que donin permís per treure més places de les 425 a les quals les Balears hi té dret per llei, i no les impugnin com ja ha passat amb altres CCAA. Segons el conseller, a Madrid van quedar "molt sorpresos" quan van saber que aquí tenim més d'un 30% d'interins.


La proposta definitiva passarà per Mesa sectorial i Consell de Govern.

La directora general de Personal ha passat a desglossar per especialitats la previsió actual de places a treure. Ha passat les dades verbalment perquè són provisionals i no es volen estrènyer els dits, però ha acceptat fer-les arribar properament per correu als sindicats. Nosaltres us passam tot seguit les notes que hem pres a tota velocitat, a fi que disposeu d'un primer avanç, però advertint un cop més de la seva provisionalitat i fins i tot de possibles errors de transcripció. Informarem si finalment rebem les dades per escrit a què s'ha compromès la Conselleria.


1) Infantil i Primària: 100 (60 a Mallorca, 10 a Menorca i 30 a Eivissa)
  • De Primària en sortiran de totes les especialitats excepte d'Educació Física (si s'ampliàs a 1.000 el nombre de places també en sortirien).
  • PT: 10 a Mallorca i 5 a Eivissa. AL: 5 a Mallorca.
  • Anglès: 10 a Mallorca.
  • Música: 5 a Eivissa.
  • D'Educació Infantil en trauran 45 (30 a Mallorca, 5 a Menorca i 10 a Eivissa)

2) Secundària: 300 (a títol orientatiu)
Encara no se sap on es constituiran els tribunals.

- Secundària: 152
  • Català: 6
  • Castellà: 8
  • Altres matèries: Geografia i Història, Matemàtiques, Física i Química, Biologia i Geologia, Anglès (16), Orientació (8), Educació Física (7), Tecnologia (7), Música, Alemany, Economia, Administració d'empreses, Imatge, Informàtica, Intervenció sociocomunitària, Assessoria d'imatge, FOL, Informàtica, Manteniment de vehicles. 
  - Tècnics FP: 84
  • Cuina i Pastisseria (11), Estètica (2), Manteniment de vehicles, Operacions de producció agrària, Perruqueria, Procediments sanitaris i assistencials, Sistemes i aplicacions informàtiques, Processos de gestió administrativa, Producció d'arts gràfiques.
- EOI: 23
  • Anglès (16) i Alemany (7).
- Música i Arts escèniques: 22
  • Contrabaix, Fonaments de composició, Guitarra, Piano, Violí, Viola, Violoncel, Dansa clàssica, Dansa espanyola i Llenguatge musical.
- Arts plàstiques: 15
  • Ceràmica, Dibuix artístic, Dibuix tècnic, Disseny industrial, Disseny gràfic, Història de l'Art, Materials i tècniques de disseny, Organització industrial i Legislació i Volum.
- Mestres de taller d'Arts plàstiques: 4/5
  • Ebenisteria, Tècniques de joieria, Tècniques de patronatge i confecció i Tècniques del metall.
La directora general ha dit que properament contestaran la pregunta que vam fer des d'UOB sobre el nombre de vacants de plantilla orgànica que duim acumulades d'ençà que no es fan oposicions i que s'han de cobrir amb interinitats.

Pel que fa a la petició que vam fer sobre la presentació del màster obtingut el curs 16/17 i termini d'inscripció a oposicions, la directora general ha dit que encara no tenen resposta perquè volen estudiar les conseqüències jurídiques.

Finalment cal tenir present que les Balears són l'única comunitat autònoma que no haurà fet oposicions el 2016. Des d'UOB continuam reclamant oposicions a ensenyament cada any.

Properament informarem sobre la resta de temes tractats a la mesa sectorial:
  • Acord marc (ITs, Decret de prevenció i Reducció majors de 55 anys)
  • 30 % de millora de finançament per a Educació.

dimecres, 28 de setembre de 2016

Informe: Què se n'ha fet del 30% per a Educació?



Segons les notícies que ens arriben, a la reunió d'ahir amb l'Assemblea de Docents el conseller va dir respecte al 30% compromès per a Educació que no han arribat doblers de Madrid ni hi ha hagut cap increment del dèficit. Per altra banda demà dijous hi ha una mesa sectorial amb el punt "Informació del 30% de les millores de finançament per a Educació" a l'ordre del dia.

Feim un repàs tot seguit del camí que ha fet aquest compromís i de la situació a hores d'ara.

Recordem que l'Assemblea de Docents va haver de reclamar oficialment el mes de maig la reunió amb el conseller per parlar del 30%, tal com establia el document del compromís que va possibilitar la suspensió de la vaga indefinida. A la reunió, que finalment va tenir lloc el 24 de maig, el conseller no va garantir el compliment del compromís i es va limitar a prometre una nova reunió en tenir més dades.

Finalment el 20 de juny va arribar la resposta oficial de la Conselleria, que va merèixer la rèplica  contundent de l'Assemblea de Docents amb un suspens a la política educativa del Govern.

La resposta de la Conselleria deia que la millora de finançament, és a dir el 30% de 114 milions (corresponents a l'increment del dèficit permès del 0,3% al 0,7% del PIB), no es podia concretar pels següents motius:
  • Encara no l'havia aprovat el Consell Europeu, amb el precedent d'una recomanació de la Unió Europea de 18 de maig que no aprovava les mesures per reduir el dèficit proposades pel govern espanyol.
  • El nou Pla econòmic i Financer (PEF) 2016-17 del Govern balear encara no havia estat informat per l'Autoritat independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ni aprovat pel Consejo General de Politica Fiscal y Financiera (CPFF).
  • Les desviacions pressupostàries que es poguessin produir dins el 2016. Dins aquestes, sempre segons el document, ja hi havia una previsió bàsicament per l'increment de places docents i de substitucions, a més de la reducció de 20 a 19 hores a Secundària, la reducció de ràtios a infantil, el reforç d'equips d'atenció primerenca i la facultat de Medicina.
Què ha passat de llavors ençà?
  • Pel que fa a l'aprovació del Consell Europeu, una decisió d'aquest organisme de 12 de juliol diu que "Espanya no ha pres mesures eficaces per seguir les recomanació de 21 de juny de 2013", sense entrar en aprovar o no l'increment del dèficit.
  • El 7 de juliol  l'AIReF va valorar positivament el PEF presentat per les Balears. El CPFF, que normalment s'hauria reunit el juliol, encara no ho ha fet. El Govern balear el va reclamar a principis d'agost.
  • Sobre l'argument de l'increment de quota docent, substitucions, davallada de ràtios, etc., ara no hi entrarem en detall però com es pot veure dia rere dia es multipliquen les reivindicacions d'un major pressupost per a Educació. La darrera, la del Consell Escolar de les Illes Balears de dilluns.

Ara queda per veure si el Conseller aportarà alguna novetat de darrera hora a la mesa sectorial de demà.

dimarts, 27 de setembre de 2016

El Consell Escolar reclama un mínim de 1000 milions per a Educació


Reproduït del blog del CEIB:

Dimarts, 27 de setembre de 2016
RESOLUCIÓ DEL CEIB

APROVADA PER UNANIMITAT PEL PLE DEL CEIB DIA 26 DE SETEMBRE DE 2016

Atès la naturalesa del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) recollida a l’article 1 del Reglament d’organització i funcionament de l’organisme i segons la qual és l’òrgan superior de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació general de l’ensenyament no universitari a les Illes Balears, en tot aquell aspecte que faci referència a planificació, finançament, execució i avaluació dels temes educatius de l’àmbit no universitari de la nostra comunitat.
Atès el contingut de l’article 4, sobre Informacions preceptives, relacionat amb l’obligació del titular de la conselleria competent en matèria d’educació d’informar el CEIB sobre l’execució del pressupost de l’exercici anterior i sobre l’avantprojecte del pressupost de la Conselleria previst per a l’any següent.

Aquest Ple aprofitant la presència del Sr. Martí March es considera amb el dret i l’obligació de transmetre al titular de la conselleria d’Educació i Universitat, a la presidència del govern autonòmic, a la presidència del Parlament de Illes i a totes les forces polítiques amb representació parlamentària i responsabilitat política sobre l’aprovació dels propers pressupostos autonòmics la necessitat d’establir una inversió adequada i suficient per a l’atenció de l’àmbit educatiu en tota la seva extensió.

El CEIB no ignora ni les dificultats econòmiques pròpies de les Illes ni la realitat del dèficit en el finançament estatal per la nostra comunitat autònoma, i que aquestes qüestions no faciliten la nostra petició però tampoc no podem oblidar les promeses electorals amb què els partits que avui governen varen guanyar la confiança de la majoria de la ciutadania per a la materialització d’un canvi polític.
D’igual forma manifestam que ens posarem a l’abast de totes les entitats i organismes que denunciïn el maltractament del poble balear en matèria de finançament estatal i que exigeixin la dignificació de la inversió estatal sobre la nostra comunitat autònoma.

Finalment, per no deixar aquesta petició en una declaració inconcreta i purament política, consideram que atesos els percentatges que indicaven els distints programes electorals i tenint en compte que hem de plantejar una progressió raonable de la inversió, la partida que aquest govern hauria de preveure per a la Conselleria d’Educació i Universitat no hauria de ser inferior a 1000 milions d’euros per al pressupost del 2017 (3,6% del PIB del 2015).

El conseller d'Educació diu que s'han "potenciat les assignatures artístiques"



El conseller Martí March i el director general de Política Universitària i d'Ensenyament Superior, Juan José Montaño, assistiren al Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) d'aquest dilluns 26/9/16 per parlar sobre els estudis artístics superiors i la seva problemàtica a la nostra comunitat.

March remarcà el fet que a l'estat espanyol no hi ha hagut encara cap llei que hagi abordat els estudis superiors artístics amb profunditat i que, per tant, per tal de poder explotar al màxim les competències en educació, la Conselleria creà la Direcció General de Política Universitària i d'Ensenyament Superior a fi de consolidar aquests estudis que no tenen una legislació adequada i pateixen una certa inestabilitat, segons les seves paraules, i amb l'objectiu de donar-los un enfocament cada vegada més universitari.

Segons March, pretenen avançar en tres eixos principals d'actuació:
  • que els estudis superiors artístics tenguin el reconeixement oficial de grau universitari
  • que el professorat que els imparteixi respongui a la mateixa classificació que el professorat universitari, distingint entre professorat permanent, professors associats i professors visitants o convidats
  • que l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB), el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, el Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca i l'Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears (EASDIB) estableixin relacions sòlides amb la UIB pel que fa a màsters, doctorats, currículums i creació i coordinació de grups de recerca

Per la seva part, el director general J.J. Montaño enumerà les següents línies d'actuació en què se centra la seva direcció general:
  • Tot i que els actuals estudis superiors són equivalents a un grau universitari, consideren que la formació que ofereixen és general i bàsica i que cal, per tant, oferir una formació més especialitzada i avançada, tant a nivell professional, acadèmic com de recerca, mitjançant la creació de màsters artístics
  • Implantar una estructura docent el més semblant possible a la universitària (professors permanents, associats, visitants)
  • Redactar un conveni de col·laboració entre la UIB i  les escoles d'art i el conservatori
  • Optimitzar els recursos i millorar l'estructura interna d'aquestes escoles. A tal efecte, en el 2016 ja s'han fusionat les dues fundacions del Conservatori i de l'ESADIB i faltaria que s'hi fusionàs també l'EASDIB per tal de donar una imatge d'unió entre les tres branques artístiques dels ensenyaments superiors.

Segons explicà el conseller, el fet de funcionar sota la figura de fundacions es deu al fet de donar a les Escoles i al conservatori un estatus jurídic que els permeti gestionar-se autònomament i amb més flexibilitat de la que disposa l'administració a l'hora de combinar, per exemple, contractes laborals i contractes de funció pública. Defensà el format de fundació pel fet que és la forma amb que les competències en educació de què es disposen permeten que el procés d'inserció d'aquests estudis dins la UIB sigui gradual fins a aconseguir que tant les Escoles d'Art com el conservatori acabin com a centres adscrits a la UIB.

Martí March tancà la seva intervenció afirmant que la Conselleria vol uns centres d'ensenyaments artístics de prestigi que atreguin estudiants d'altres comunitats, i que la Conselleria aposta per l'educació artística, tal com, segons diu, ho demostra el fet que en els currículums LOMCE de les Illes Balears s'han "potenciat les assignatures artístiques" i que enguany el Batxillerat Artístic s'ofereix a més centres, ja que els estudis d'humanitats han de ser ben presents a primària, secundària, batxillerat i universitat.


LA CRUA REALITAT

Fins aquí les declaracions dels representants del la Conselleria. Passem ara a recordar com estan realment les coses:

  • Al mateix plenari del CEIB, una professora del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, demanà al conseller quines inversions en infraestructures es tenen previstes ja que no es disposa d'espai: "Tenim alumnes de dansa ballant dins aules prefabricades".
  • Segons el currículum Lomce de secundària a les Illes Balears, des de 1r a 4t d'eso només és obligatori estudiar tres hores setmanals de música i plàstica al primer curs. Han desaparegut les assignatures de Taller de Teatre, Taller d'Artesania i Taller d'Imatge i Expressió.
  • En el Batxillerat artístic, no és necessari cursar les assignatures de Anàlisi Musical, Dibuix Artístic, Llenguatge i Pràctica Musicals, Volum, Història de la Música i la Dansa, Història de la Filosofia,  etc.
  • L'augment d'oferta del Batxillerat Artístic es redueix a dos grups nous entre totes les Illes sempre que no tenguem en compte els grups eliminats.
  • El coordinador d'Ensenyaments Artístics de Règim Especial no compleix les funcions acordades entre el conseller i la Plataforma CREA (elaborar un mapa dels recursos, coordinar estudis entre centres, nivells i entorns, etc.).
  • No es fan desdoblaments a les matèries artístiques per contrarestar les ràtios excessives per a una classe pràctica.
  • No es coneix el mapa escolar d'estudis artístics.
  • S'ha perdut un terç de les places de música d'interins a Mallorca.
  • Manca de transparència en la validació de funcions dels docents de règim especial, atès que no podem accedir als informes, i en conseqüència opacitat en el procés d'adjudicació.
  • No s'ofereix formació en cinema a l'ESADIB.
  • L'alumnat pot acabar l'educació obligatòria (un període mínim de deu anys) sense haver estudiat mai filosofia ni valors ètics.
  • No s'ha establert una correlació entre els estudis artístics de cada etapa educativa obligatòria o no.
  • Tampoc existeix un itinerari artístic dins secundària.

Queda molt camí per córrer, per tant, perquè les declaracions del conseller es corresponguin amb la realitat.

Altres enllaços d'interès relacionats:

L'ensenyament en anglès a fracassa a Madrid


Un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid conclou que els alumnes de Primaria de centres públics a través de programes d'educació castellà/anglès presenten pitjors resultats acadèmics a les matèries en anglès que els que les fan totes en castellà.

I després PP i Ciudadanos insisteixen a enroscar-nos el TIL! Quina barra!!

Notícia a Última Hora:

Los alumnos de educación bilingüe en Primaria en la pública consiguen peores resultados académicos
| Madrid |

Los alumos que estudian Primaria en centros públicos a través de programas de educación bilingüe presentan peores resultados académicos en las asignaturas que se imparten en ingéls que aquellos que sólo cursan sus estudios en castellano, según un estudio elaborado por la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M).
Para analizar estos programas, que se encuentran plenamente implantados desde hace años en países como India, España o Estados Unidos, los investigadores evaluaron el programa que la Comunidad de Madrid introdujo en la enseñanza primaria en un conjunto de escuelas públicas en 2004.
Uno de los investigadores del departamento de Matemáticas de la UC3M, Jesús Carro explica que han encontrado un efecto negativo sobre el nivel de competencias. El estudio, publicado recientemente en la revista Economic Inquiry, usa los datos de la prueba de conocimientos indispensables que realiza la Comunidad de Madrid al terminar la educación primaria.
«Estos alumnos y profesores están haciendo un esfuerzo adicional por el hecho de tener que enseñar y aprender las materias en un idioma que no es el suyo. Tienen que dedicar más tiempo y esfuerzo al aprendizaje del inglés, lo que puede afectar al aprendizaje de los contenidos específicos de materias como Ciencia, Historia o Geografía», explican los investigadores.
Por otro lado, valoran que estos alumnos realizan los exámenes oficiales en castellano, dado que es la misma prueba para todos los alumnos de la Comunidad de Madrid. «Aun así sigue siendo un resultado relevante, porque en su progreso en el sistema educativo en España estos alumnos van a ser evaluados en castellano y necesitan, además de tener unos conocimientos, ser capaces de expresarlos también en este idioma», indican.
Este resultado negativo aparece, sobre todo, en aquellos alumnos cuyos padres tienen un menor nivel educativo, mientras que apenas se aprecia en los estudiantes cuyos progenitores tienen un mayor nivel de estudios.
Así, el estudio establece muchas hipótesis sobre las razones por las que ocurre: los niños reciben más ayuda en casa, tienen más recursos, están más expuestos a entornos donde se usan más otras lenguas o donde hay mayor riqueza lingüística.
«Como el efecto negativo está tan localizado en un grupo específico de alumnos, sería fácil establecer algún programa de refuerzo que lo solucionara», plantea. Además, destaca que ninguno de estos alumnos del programa bilingüe obtiene peores resultados en su capacidad de comprensión lectora en lengua española.
Los investigadores señalan que esta evaluación se refiere solo al programa bilingüe que se ha realizado en centros públicos, pues aunque el programa se ha ido implementando en centros privados concertados, los resultados del estudio no son extrapolables a los mismos porque no está claro que cuenten con el mismo nivel de docentes preparados para implementar el programa.
Además, en el estudio se refleja que hay varias cuestiones muy importantes por abordar como saber qué ha pasado con estos alumnos en las siguientes etapas educativas. «Es posible que ese efecto negativo que hemos detectado desaparezca entonces, porque en educación secundaria el nivel de inglés ya es mejor en el alumno», señala Carro.
Asimismo, Carro considera que es importante conocer los factores que pueden influir en el resultado del programa, como la importancia del nivel de inglés de los maestros. «Esto es relevante tanto para ver si eso podría mejorar los resultados, como para tener una mejor idea de lo que puede estar pasando con el programa en los años siguientes a los que nosotros analizamos», subraya.

dilluns, 26 de setembre de 2016

Informe revàlides LOMCE (3a part): De què s'examinaran els alumnes?


El passat 9 de setembre vam publicar un primer informe on explicàvem com es comptaran les qualificacions de les revàlides per obtenir el títol, el calendari de publicació de l'Ordre i implantació, etc. Ara vos en passam un altre amb les matèries que s'avaluaran a ESO, Batxillerat i Educació de persones adultes. També informam sobre què passa si els alumnes no superen les revàlides.

El podeu consultar clicant AQUÍ.

Formació Permanent: esmenes aprovades a la Comissió d'ordenació del Consell Escolar



El passat dijous 22 de setembre es va reunir la Comissió específica d'ordenació i innovació del sistema educatiu del Consell Escolar de les Illes Balears, on per primera vegada hem pogut assistir els representants d'UOB. Les propostes consensuades a la Comissió específica es traslladaran a la Comissió Permanent.

S'hi van estudiar els següents documents:

1) Esborrany de Decret que regula la Mesa sectorial de diàleg permanent amb pares i mares d'alumnes.

Es va acordar proposar:
  • Substituir "pares i mares" per "famílies", això implica el canvi en el nom d'aquesta Mesa.
  • Que els membres de prestigi reconegut designats pel president de la Mesa tindran veu, però no vot.
  • Canviar el redactat per assegurar que el nombre de representants de famílies sigui sempre superior al de la Conselleria d'Educació i Universitat.

2) Esborrany d'Ordre sobre Formació permanent.

El ponent de l'informe 08/2016 és Miquel Oliver, el qual fa propostes sobre l'acceptació, o debat en comissió, de les diferents aportacions. Des d'UOB en presentàrem vuit.

Algunes de les que s'accepten plenament:

a) Afegir els principals tipus d'activitats formatives, però incloure-les a Consideracions Generals (proposta d'UOB).

b) Article 4.
Pel que fa a les formes d'accés a les activitats de formació permanent, és molt remarcable que les persones que no disposin d'accés a Portal del Personal també podran accedir a la matriculació a les activitats (UOB).

c) Article 5.5.
L'assistència és obligatòria com mínim al 80% de la durada total de les activitats anteriors. En el redactat anterior el mínim era el 85%

d) Article 8.3.f.
Se suprimeix part d'un paràgraf. D'aquesta manera les entitats col·laboradores podran presentar sense límit activitats a homologar, fora dels plans anuals o semestrals. La condició és que ho facin amb un més d'antelació i justifiquin la no inclusió al pla.

e) Article 12.1
Se suprimeix que s'ha de sol.licitar i certificar l'activitat de formació en un termini màxim de 12 mesos, per la qual cosa no es preveu termini.

f) Article 13.1.
En relació als projectes de recerca s'especifiquen més possibles entitats organitzadores (Decret 41/2016), com és ara EBAP, altres conselleries, universitats de la Unió Europea etc. (UOB).

g) Article 15.3.
Aquest article 15 es refereix a participació en activitats d'innovació, en programes internacionals, pràctiques en empreses.
Es considera que hi ha un excés de remissions a eventuals INSTRUCCIONS de la direcció general. Les instruccions no tenen valor normatiu. Els elements essencials cal que es regulin mitjançant una Ordre.
Passa a Consideracions Generals.

h) Article 15.4.

S'afegeix que als alliberats sindicals que treballen en el camp educatiu els seran reconegudes, per les funcions realitzades en els seus llocs de feina, 20 hores de formació per cada curs complet de serveis efectius en la modalitat de Programes d'Experiència Formativa. Cal tenir present que els docents que desenvolupen tasques administratives a la Conselleria tenen reconegudes aquestes 20 hores de formació per curs (UOB).

i) Article 25.3.
En relació al procediment de sol.licitud d'inscripcions al Registre (es refereix a les activitats de formació), s'acorda suprimir aquest paràgraf:
  • "La sol·licitud s'ha de presentar en el termini de dotze mesos com a màxim des de la finalització de l'activitat homologada o des de la notificació del reconeixement corresponent"
Es valora que les persones que han obtingut una certificació, han de poder presentar-la quan ho considerin oportú.

Algunes de les que s'accepten parcialment o amb modificacions:

a) Article 4.5.
De l'enunciat, que es proposava: "Cas que una persona realitzi més de dues activitats a distància que coincideixin totalment o parcial en el temps, només es podran reconèixer les dues activitats de major nombre d'hores, la suma de les quals no podrà superar les 100 hores" Es canvia de 100 a 80 hores.

b) Article 10.g.
En relació a les obligacions que assumeix l'entitat que opte l'homologació de l'activitat, es demandava l'eliminació de "preferentment" en: "Utilitzar preferentment la llengua catalana en el desenvolupament de l'activitat", però s'acorda afegir que excepcionalment es podran proposar ponents de fora de l'àmbit lingüística català. A més a més, la idea és que, si hi ha servei de traducció, haurà de ser en llengua catalana.

Tornen a concedir-se bestretes dins el fons d'Ajut social



El Consell de Govern de dia 23 ha acordat aixecar la suspensió de les bestretes dins el fons d'Ajut social.

Encara continuen les retallades:
  • Per viduïtat per als cònjuges del personal de l'administració autonòmica
  • Per orfandat

BOIB
http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10553/585441/acord-del-consell-de-govern-de-23-de-setembre-de-2

divendres, 23 de setembre de 2016

Informe revàlides LOMCE (2a part): Reunió del conseller March amb els sindicats d'ensenyament públic


Divendres 23 de setembre horabaixa va tenir lloc una reunió del conseller Martí March amb els sindicats de l'ensenyament públic, dins la ronda de trobades amb els diferents sectors de la comunitat educativa. Segons va explicar el conseller la primera reunió va ser amb la FAPA i queden per fer-ne amb patronal i sindicats de concertada, Assemblea de Docents, alumnes i associacions de directors.

La conclusió a què hem arribat els representants d'UOB que hi vam assistir és que caldrà una gran mobilització contra la LOMCE i les revàlides per enviar un missatge clar de rebuig a Madrid, a fi d'evitar que la LOMCE es consolidi i les revàlides passin a tenir efectes acadèmics el curs 16-17.

Resumim tot seguit les declaracions del conseller (al final explicam quina ha estat la nostra intervenció):
  • Divendres el consell de Govern va aprovar la presentació del recurs contra les revàlides al Tribunal Supremo, al·legant bàsicament invasió de competències. Altres CCAA també ho han fet o ho faran.
  • Han demanat una conferència sectorial d'Educació per parlar-ne però el govern espanyol no la convoca amb l'excusa que estan en funcions. Segons diu el conseller, les CCAA que s'hi oposen treballen coordinadament.
  • Ha recordat que el curs passat les revàlides de primària no es van fer com a tals sinó que es van validar les avaluacions internes dels centres, i que això ha comportat un requeriment del Ministerio contra la Conselleria. La previsió és que aquest curs es tornin a fer igual.
  • La legislació de normativa de revàlides pel que fa a Batxillerat s'ha redactat sense comptar amb les CCAA i el CRUE ("Consejo de Rectores de Universidades Españolas").
  • A les Balears s'ha creat una comissió mixta UIB-Conselleria d'Educació per preparar les proves de Batxillerat, que enguany encara no tindran efectes acadèmics però sí comptaran com a selectivitat. Es duran a terme com sempre a la UIB.
  • Les universitats si volguessin ja podrien fer proves d'accés pròpies però ho consideren poc probable.
  • L'ordre de desplegament de les proves ha de passar pel Consejo Escolar del Estado, que ara no és operatiu per jubilació del president i vicepresident i mort del secretari. El govern espanyol en funcions no té atribucions per renovar els càrrecs, però el conseller dóna per segur que els serveis jurídics de l'Estat trobaran la manera de fer les revàlides.
  • Les revàlides d'ESO, que aquest curs no tenen efectes acadèmics, duren cinc dies. El conseller ha destacat que és molt difícil o impossible motivar els alumnes que han aprovat l'ESO perquè les facin.
  • Les revàlides de Batxillerat afecten uns 3.000 o 4.000 alumnes i les d'ESO uns 7.000 o 8.000, i han de ser controlades i corregides per funcionaris. Queda per veure com es farà a la concertada, quin serà el cost per a la Conselleria, com es gestionaran les reclamacions sense que això afecti al calendari escolar, etc.
  • Davant aquestes dificultats de gestió, la intenció de la Conselleria és fer les revàlides d'ESO com es fan les de Primària. Si els alumnes no fan les proves perquè els pares no ho volen "no passa res".
  • El conseller ha dit que a les Balears fins i tot el PP no està còmode amb les revàlides i que si pogués se les llevaria de damunt.
  • Ha recordat que la Conselleria treballa en el seu propi model d'avaluació externa mitjançant el IAQSE per fer proves mostrals.
  • Igualment ha recordat que la LOMCE està recorreguda al TC per part de CCAA com Catalunya, País Basc, Canàries i Andalusia.
Els representants d'UOB vam exposar la incertesa de no conèixer el temari de Batxillerat mentre no es publiqui l'ordre de desplegament, que encara té de temps per aprovar-se fins el 30 de novembre, quan a mitjan octubre ja s'ha de presentar les programacions.

Pel que fa a la desaparició de la comissió d'experts de la selectivitat, el director de Planificació va dir que a la comissió mixta UIB-Conselleria hi haurà un especialista per matèria.

Vam recordar que amb el PP els docents vam boicotejar les revàlides de primària, i que es pot dur a terme una mobilització semblant amb les d'ESO.

Davant la nostra pregunta de si s'han plantejat fer una declaració d'intencions com a Catalunya, on han anunciat que no faran les revàlides LOMCE, el conseller va dir que enguany Catalunya farà les seves pròpies proves, d'una manera semblant com es volen fer aquí en un futur, i es va demanar què passarà si la LOMCE es consolida i el curs 17-18 passen a tenir efectes acadèmics.

Tots els sindicats van manifestar el seu rebuig a la LOMCE amb diferents matisos. La majoria vam coincidir que la resposta a les revàlides ha de ser política i que serà necessària una gran mobilització per aturar la LOMCE.

Compleixen el Decret de mínims les matèries en anglès?


A partir d'aquest curs 2016-17 els centres introduiran al GESTIB la llengua en què s'imparteix cada matèria d'acord amb el PLC. Això permetrà conèixer, almanco oficialment, quines matèries es fan en català, anglès i castellà.

Cal recordar que segons el Decret de Mínims, tant a primària com a secundària, les matèries de Socials i Naturals s'han d'impartir en català. Tot i així és de domini públic que en alguns centres aquestes assignatures són impartides en anglès o castellà.

Quan demanàrem explicacions en mesa sectorial pel que fa a la impartició d'aquestes matèries en anglès, els representants de la Direcció General Planificació respongueren que es pot fer excepcionalment i mitjançant permís concedit per la Conselleria. Aquesta excepcionalitat, però, no ve indicada al Decret de Mínims ni al Decret de llengües estrangeres.

El 6 d'abril passat registràrem aquestes preguntes a la Conselleria:
  • Quants centres havien demanat durant el curs 2015-16 permís per a aplicar la suposada excepcionalitat per a no impartir Socials i/o Naturals en català.
  • Quina quantitat total d'alumnes s'havien vist afectats per aquesta suposada excepcionalitat.
  • Quin percentatge d'alumnat de les Illes Balears rebia aquestes matèries en llengua estrangera.

Pel que fa a la primera pregunta, el passat 20 de setembre representants de la Direcció General de Formació Permanent ens digueren que el curs 2015-16 la Conselleria no rebé cap sol·licitud de permís per a impartir Socials i Naturals en anglès, i que no disposaven de dades per respondre la resta de preguntes.

Ara que el GESTIB permetrà a Inspecció controlar si es compleix oficialment el Decret de mínims esperam que també serveixi per saber si es compleix pel que fa a les matèries en anglès.

Informe: Comissió del Consell Escolar per al Pacte per l'Educació

Foto: http://ceibcaib.blogspot.com.es/

El 21 de setembre es va reunir la "Comissió Específica Temporal per a l’elaboració del document del Pacte per l’Educació". Aquí teniu un resum de com va anar:

PRIMER
- En primer lloc se'ns proposa un calendari provisional per a les properes reunions:
  • 5 d'octubre
  • 25 d'octubre
  • 10 de novembre
  • 24 de novembre
Totes estan previstes fer-se d'horabaixa al CEP de Palma. Si no s'acabàs la tasca, es farien més reunions. El termini màxim d 'acabament serà el desembre de 2016.

SEGON
- En relació al sistema de funcionament:
  • S'accepta com a punt de partida el document enviat per la Conselleria
  • Es discuteixen les aportacions presentades per les diferents entitats, en cas de consens, s'accepta el text alternatiu.
  • Si de la discussió no en surt un acord, el tema queda damunt la taula I passa a la Comissió Permanent del CEIB,  que resol.
TERCER
- Es discuteixen les propostes de canvi als següents punts:
  • Introducció
  • Punt 1.2. Que es refereix a l'educació com a servei públic basat en l'equitat i la qualitat
  • Punt 1.3. Participació democràtica
  • Punt 2.3. Societat, entorn escolar i centre educatiu i, en concret, ajuntament i recursos comunitaris
No hi ha hagut temps per acabar i es continuarà en la propera reunió.

QUART
- Principals canvis consensuats:
La majoria són matisacions, propostes de millora en el redactat, etc. Per posar exemples aportats per dos sindicats:
  • S'accepta afegir que l'abandonament escolar és un problema greu en el camp de l'educació.
  • Es canvia que l'educació és un servei públic per un dret que s'ha de garantir com a servei públic.
En la majoria de propostes de canvi no hi ha consens.
Els dos sindicats que presentaren la majoria de propostes varen ser els mes bel·ligerants.
Fins ara no s'ha consensuat cap canvi substancial del text inicial.
La postura mantinguda per la representant d'UOB Ensenyament va ser la d'assumir el text original, el qual va ser aprovat per l'Assemblea de Docent de les Illes Balears.

Nota de premsa del blog del Consell Escolar:
http://ceibcaib.blogspot.com.es/2016/09/reunio-de-la-comissio-del-pacte.html

dijous, 22 de setembre de 2016

Informe: Normalització lingüística, centres i professorat. Com queda tot plegat

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat (DGFPFP) ens informaren a la Mesa tècnica per a la normalització lingüística que tengué lloc aquest dimarts 20/9/16 dels canvis organitzatius que s'estan duent en terme en la distribució de les competències que afecten tant la normalització lingüística com els centres educatius i el personal docent no universitari.

Després que a la passada legislatura fossin derivades a l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) les competències en ensenyament del català, normalització lingüística en l'àmbit educatiu, la gestió i certificació de les proves de coneixements de llengua catalana per a adults, la gestió dels cursos i de les proves lliures incloses en el Pla de formació Lingüística i cultural (FOLC) i l'expedició dels corresponents certificats de notes i de capacitació, entre altres, un cop desmantellada la DGPL, ara, ja recuperada aquesta Direcció General a partir del Decret 24/2015 i del Decret 11/2016 que el modifica, l'actual govern vol retornar a l'antiga distribució de tasques.

Així, les coses queden de la següent manera pel que fa al col·lectiu docent i respecte de la normalització lingüística:

  • Properament es posarà a disposició del públic un telèfon específic per contactar amb el FOLC.

Recordem que per accedir al FOLC o Reciclatge i aconseguir la capacitació de català per a poder exercir de docent, el professorat de primer cicle d'infantil ha d'acreditar un B2 de català i el de segon cicle d'infantil, de primària i de secundària, ha d'acreditar un C1.


Segons representants del Servei de Formació del Professorat, la finalitat d'aquesta línia de formació serà la normalització en l'us i la vehiculació del català als centres.


JORNADES INFORMATIVES PER A COORDINADORS LINGÜÍSTICS DE CENTRE

Una de les primeres accions que es duran a terme seran les jornades informatives per a coordinadors lingüístics de centre que es realitzaran:
  • a Menorca, el 10/10/16 a les 11.00 h a la seu de la UIB a Alaior.
  • a Mallorca, l'11/10/16 a les 9.30 h al CEP de Palma.
  • a Eivissa, el 13/10/16 a les 11.00 a la seu de la UIB a Eivissa.

SERVEI DE PROJECTES LINGÜÍSTICS

Aquesta mateixa DGFPFP compta amb el Servei de Projectes Lingüístics que té entre les seves funcions:
  • assessorar els centres sobre els PLC, per a la qual cosa ofereix una Guia per a l'elaboració del PLC
  • gestionar l'exempció de l'avaluació de la llengua i la literatura catalana en l'ensenyament reglat no universitari, regulada actualment per l'Ordre de 28/7/14 que també és la que regula el FOLC. Segons aquesta direcció general, en aquests moments s'està treballat en el redactat d'un esborrany de nova ordre per millorar la vigent del 2014. Aquest esborrany encara no s'ha difós però us el farem arribar quan ens el remetin per tractar-lo en Mesa Sectorial.

INSPECCIÓ EDUCATIVA

El Departament d'Inspecció Educativa, segons el seu programa d'actuació publicat aquest 20/9/16, haurà de tenir com a segona línia prioritària d'actuació la supervisió i el seguiment dels PLC.
Segons la DGFPFP, s'ha indicat a inspecció Educativa que prioritzi el seguiment del compliment del Decret de Mínims, en primer lloc, i del Decret de llengües Estrangeres a continuació, sobretot en els centres plurilingües.

Pel que se'ns ha dit, a partir del mes de gener es podria comptar amb un informe d'Inspecció Educativa sobre el compliment del Decret de Mínims.

A més d'altres aspectes, Inspecció Educativa també és l'encarregada de vigilar que el professorat dels centres concertats estigui en possessió de la certificació de capacitació de català, on encara es detecten mancances importants.


LLENGUA DE LES MATÈRIES AL GESTIB

La Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, per la seva banda, i a partir de les instruccions referides a la introducció de dades al Gestib a principi de curs que s'enviaren als centres durant la primera setmana de classes, recollirà informació referida, entre altres aspectes, a:

  • La llengua del primer ensenyament als centres que imparteixen infantil. Recordem que els pares tenen dret a elegir si volen que la llengua del primer ensenyament del seu fill sigui diferent a la indicada en el PLC, dret que ve regulat per l'Ordre de 13/9/04, les instruccions sobre l'aplicació d'aquesta Ordre, i la Resolució de 28/5/12 que la fa efectiva.
  • La primera llengua estrangera de l'educació infantil.
  • Els alumnes de programes de llengües estrangeres (Seccions Europees, British, EOIE...) a primària i secundària.
  • La llengua en què s'imparteix cada matèria segons el PLC.

La verificació que aquestes dades es corresponen amb la realitat serà tasca d'Inspecció Educativa.

Continuarem informant.



Consideram injustificat el triomfalisme de la presidenta Armengol

Ja són 107 els barracons a les Illes Balears

Des d'Unió Obrera Balear consideram que les declaracions referides a Educació de la presidenta del Govern, Francina Armengol, en el Debat de l'Estat de la Comunitat de dimarts passat 20 de setembre, pequen d'un triomfalisme injustificat i perillós.

Segons llegim a la premsa i a les xarxes socials, la presidenta va afirmar que l'Executiu ha "situat les prioritats socials en l'agenda política" i que "entre tots hem recuperat la normalitat a les aules."

La realitat, emperò, és que el pressupost d'Educació de 2016 representa un 19,27% sobre el total autonòmic, tan sols un 0,05% més respecte al darrer pressupost de l'era Bauzà i lluny del 24,3% de 2011, que s'havia de recuperar segons l'Acord de governabilitat.

Pel que fa al PIB, que segons les darreres previsions del Govern enguany pujarà un 4% situant-se en 27.919 milions d'euros, els 817,21 milions d'Educació de 2016 representen un 2,92%, també molt lluny del 4,5% de la mitjana estatal, del 5% que prometia el programa electoral del PSIB-PSOE, del 5,3% de la mitjana europea i del 7% recomanat per la Unesco.

Ja que la presidenta anuncia que "tornarà a augmentar el pressupost d'Educació" esperam que aquesta vegada la pujada sigui més significativa. En tot cas trobam a faltar que expliqui com convencerà Madrid que ens concedeixi el règim fiscal especial, quan tots els governs autonòmics han fracassat en l'intent els darreres vint anys.

Sobre la "normalitat" que segons diu s'ha recuperat a les aules ens demanam a quines aules es refereix, tenint en compte el malestar que es viu als centres arran de les ràtios disparades, els barracons i la manca d'aules i centres escolars, l'excés d'interinitats, la LOMCE i les revàlides, les retallades persistents de les nòmines, etc.

Des d'UOB pensam que el triomfalisme de la presidenta Armengol a més d'injustificat és perillós, perquè l'únic que s'aconsegueix maquillant la realitat és indignar els afectats que la viuen cada dia i això s'acaba pagant a unes futures eleccions. Reclamam al Govern que el seu compromís de lluitar per un millor finançament de l'Estat no en acabi una vegada més en la resignació i la impotència, sinó que es tradueixi en accions contundents, valentes i viables.

dimecres, 21 de setembre de 2016

Explicam com s'inscriuran al CEP els interins "S"


Un cop els representants de la Direcció General de Formació Permanent ens han dit que els interins "S" sí que es poden inscriure als cursos dels CEP, ens hem posat en contacte amb el CEP de Palma per esbrinar quin procediment seguiran per fer-ho possible.

Segons ens ha explicat el responsable de matriculació, al formulari d'inscripcions hi haurà dues opcions: per una banda la tramitació a través del Portal del personal, i per una altra mitjançant un enllaç per als interins que no en tinguin.

Hi haurà dues llistes d'admesos i no admesos, una per cada via d'inscripció. Per a aquells que no tenen Portal encara no saben si faran la llista o els telefonaran personalment per comunicar-los si estan admesos o no, però la intenció és que tot quedi publicat a la web.

No saben com s'ho faran els altres CEP de les Balears, vos informarem properament al respecte.

Informe: Comparativa de percentatges de PIB dedicats a l'educació


Aquí teniu un recull de dades sobre percentatges de PIB destinats a Educació, unes xifres útils a l'hora de valorar el pressupost educatiu.

Cal tenir present que els percentatges que presentam després del de les Balears es refereixen a estats independents i no a una comunitat autònoma com la nostra, a la qual l'Estat espanyol li espolia el 14% del PIB, uns 3.500 milions anuals. El 48% dels imposts que pagam se'n van a Madrid i no tornen.

1) Educació Illes Balears (2016): 2,92%
  • Segons les previsions del Govern (16.6.16) el PIB pujarà un 4% el 2016 respecte a l'any passat, situant-se en 27.919 milions d'euros. Els 817,21 milions d'Educació de 2016, xifra a hores d'ara oficial a l'espera de saber si hi ha hagut l'increment, representen un 2,92%. 

2) Mitjana estatal (2014): 4,31%

3) Programa electoral PSIB-PSOE: 5% a assolir de forma progressiva

4) Recomanat per la UNESCO als països de rendes baixes: 5,4%

5) Mitjana europea (2013): 5,9 %

Dades de l'OCDE.

6) Mitjana OCDE (2013): 6,5%

7) Recomanat per la UNESCO: entre el 4 i el 6%
Objectiu 7, pàg. 27:

8) Recomanat per la UNESCO: 7%
Aquesta xifra la recullen diversos mitjans, sobre tot sud-americans. 

dimarts, 20 de setembre de 2016

Més de 12 mil alumnes de formació professional, 1.952 de FP Bàsica


Nota de premsa de la Conselleria:

Més de 12 mil alumnes s'incorporen avui als estudis de formació professional a les Illes Balears

Darrera actualització: 19/09/2016
Amb motiu de l’inici de les classes de formació professional, el vicepresident Gabriel Barceló i el conseller d’Educació i Universitat, Martí March, han participat avui matí a l’acte inaugural del curs de l’IES Francesc de Borja Moll de Palma. Els ha acompanyat la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria F. Alorda, a més del director del centre, Juan José Rey. Durant el transcurs de la seva visita, el conseller ha manifestat que el seu departament aposta per la formació professional com una eina essencial per a millorar la qualificació professional dels treballadors de les Illes.

12.110 alumnes comencen avui a les Illes Balears el curs de formació professional bàsica, dels cicles mitjà i superior d’FP i d’FP dual, tot i que encara no ha acabat la matriculació de l’FP a distància, ni tampoc la dels alumnes que s’han presentat a les proves de setembre. En aquest sentit, tenint en compte la mitjana i el ritme actuals, es preveu que s’arribarà a prop de catorze mil alumnes quan acabi el període de matriculació. El procés de matriculació de tota aquesta oferta formativa roman obert fins al 31 d’octubre.

Actualment, hi ha 1.952 alumnes matriculats a FP bàsica, dels quals 261 estudien a Eivissa, 10 a Formentera, 1.477 a Mallorca i 204 a Menorca. Quant a l’FP de grau mitjà, hi ha un total de 6.101 alumnes matriculats, dels quals 569 estudien a centres d’Eivissa, 17 a Formentera, 4.857 a Mallorca i 658 a Menorca. Finalment, 4.057 alumnes estan matriculats a cicles superiors d’FP, dels quals 331 els estudien a Eivissa, 3.465 a Mallorca i 261 a Menorca.

El curs 2016-2017 hi haurà 1.094 places docents de formació professional a les Illes Balears. D’aquestes, 8 places són de Formentera, 152 d’Eivissa, 127 de Menorca i 806 de Mallorca. Queda pendent conèixer el número de professors d’ESO i Batxillerat que també imparteixen assignatures d’FP.

Enguany l’oferta formativa d’FP s’ha incrementat en 11 cicles, dels quals 2 són de nova implantació a les Illes Balears: el cicle de grau mitjà d’Emergències i protecció civil i el cicle d’FP bàsica de Manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo.

Cal fer menció també que per primera vegada l’oferta formativa pública inclou el cicle de grau superior d’Higiene bucodental a dos centres (IES Marratxí i IES Mossèn Alcover de Manacor).

Nous cicles per a totes les illes

Una de les línies d’actuació de la Conselleria en l’àmbit de la formació professional és la seva adaptació a les necessitats i novetats del món laboral. Això fa que l’oferta formativa es modifiqui per donar pas a nous cicles.

A Menorca s’oferirà el grau superior de Laboratori de diagnòstic clínic i biomèdic, a l’IES Cap de Llevant de Maó, i el grau mitjà de Manteniment electromecànic, a l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella.
L’IES Marc Ferrer de Formentera augmenta també l’oferta perquè impartirà els dos cicles de grau mitjà de Restauració i  Cuina i gastronomia de manera simultània. Fins ara aquest centre  oferia  aquesta formació de manera alternada.

El CIFP de Can Marines de Santa Eulària del Riu (Eivissa) ampliarà la seva oferta amb el cicle de grau mitjà de Jardineria i floristeria. Aquest centre es va crear l’any passat i cada any incrementa la seva oferta.
A Mallorca s’incorpora el cicle de grau superior d’Higiene bucodental a l'IES Marratxí i a l'IES Mossèn Alcover de Manacor. A més, s’incorpora a l’IES Ramon Llull de Palma el cicle de grau mitjà d’Atenció a les persones en situació de dependència, per la gran demanda que experimenta aquest sector, i a l’IES Emili Darder de Palma el grau superior d’Administració de sistemes informàtics en xarxa. També convé destacar que enguany s’ofereix la possibilitat d’obtenir dues titulacions superiors en tres anys: d’una banda, a l‘IES Pau Casesnoves d’Inca, els cicles de grau superior de Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma i el d’Informàtica i comunicacions; i, per altra banda, l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca oferirà els cicles de Màrqueting i  publicitat i el de Gestió de vendes i espai comercial de doble titulació. Aquest darrer cicle s’oferirà en la modalitat d’FP dual per primera vegada, com el cicle de grau mitjà de Producció agropecuària a l’IES Josep Sureda i Blanes de Palma.

Noves implantacions de cicles també a FP Bàsica i FP Dual 

A Eivissa s’oferirà el cicle d’FP bàsica d’Informàtica i comunicacions a l’IES Sant Agustí de Sant Josep de sa Talaia.

A Menorca s’incorpora el cicle d’FP bàsica d’Activitats comercials a l’IES Josep Miquel Guàrdia d’Alaior.
I a Mallorca s’implanta el cicle d’FP bàsica de Manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo a l’IES Baltasar Porcel d’Andratx i a l’IES Juníper Serra de Palma.

Respecte a l’FP dual, també s’incrementen en 4 els cicles formatius a centres de Mallorca. A l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca s’impartirà el grau superior de Gestió de vendes i espais comercials, a l’IES Josep Sureda i Blanes de Palma el grau mitjà de Producció agropecuària i els graus superiors d’Assistència a la direcció i d’Administració i finances al CC San Josep Obrer I de Palma.  

La formació professional a l’IES Francesc de Borja Moll

Per primera vegada a les Illes Balears aquest centre impartirà el cicle de grau mitjà de nova implantació d’Emergències i protecció civil. Coordinat amb la Direcció General d’Emergències i els cossos de bombers de l’illa de Mallorca, aquest cicle cobrirà les tasques pròpies del servei en els àmbits urbà, forestal i en infraestructures aeroportuàries. Aquest primer curs compta amb 20 places que han quedat cobertes.
L’oferta formativa de l’IES Francesc de Borja Moll inclou 7 cicles formatius de grau superior (Comerç internacional, Assessoria d’imatge personal i corporativa, Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma, Desenvolupament d’aplicacions web, Dietètica, Laboratori de diagnòstic clínic i biomèdic i Administració de sistemes informàtics en xarxa) i 7 cicles formatius de grau mitjà (Activitats comercials, Estètica i bellesa, Perruqueria i cosmètica capil·lar, Sistemes microinformàtics i xarxes, Farmàcia i parafarmàcia, Cures auxiliars d’infermeria i Emergències i protecció civil), i 1 cicle de FP bàsica (Imatge personal). Alguns d’aquests cicles també s’ofereixen en la modalitat d’FP dual o FP a distància.

Ara mateix hi ha 738 alumnes matriculats als cicles formatius de Formació Professional dels que 399 són de grau mitjà, 304 de grau superior i 32 a FP bàsica.

També ofereix, en col·laboració amb el SOIB, diverses accions formatives de Gestió administrativa i financera del comerç internacional i de Confecció i publicació de pàgines web que permeten l’obtenció d’un certificat de professionalitat.

Inspecció no preveu la vigilància de ràtios, infraestructures o condicions de treball a l'aula

Reunió dels inspectors amb el conseller March i el cap del Departament, Antoni Arbós
Inspecció continua programant la seva actuació com si les condicions de treball als centres educatius fossin ideals, i es limitarà un cop més a fiscalitzar els aspectes pedagògics i organitzatius.

El Programa d’Inspecció Educativa per al curs 2016-2017 es marca com a la primera de les actuacions prioritàries "La contribució a l’èxit educatiu dels centres amb actuacions que es fonamentaran en l’anàlisi dels resultats de l’aprenentatge dels alumnes i amb les decisions de millora adoptades pels centres."

Per la seva banda, el Pla quadriennal 2015-2019  fixa com a primera directriu "Promoure la millora del sistema educatiu i la innovació educativa, fent especial incidència en el rendiment acadèmic dels alumnes i en la modernització de l’organització pedagògica dels centres, per assolir l’èxit escolar."

A cap dels dos documents, emperò, no hem trobat cap referència a la supervisió de les ràtios, les superfícies mínimes de les aules o les condicions d'espai, temperatura, mobiliari, mitjans informàtics etc., factors tots ells fonamentals i decisius de cara al rendiment escolar i l'èxit educatiu pel qual diuen vetllar.

Des d'UOB insistim a reclamar un servei d'Inspecció que no només controli els docents, sinó que s'ocupi també de vigilar tot allò que afecta la qualitat del nostre treball.

Inspecció diu que prioritzarà el seguiment dels projectes lingüístics de centre


Reunió dels inspectors amb el conseller March i el cap del Departament, Antoni Arbós
El Programa d’actuació del Departament d’Inspecció Educativa per al curs 2016-2017, que s'ha publicat avui al BOIB, anuncia com a segona actuació prioritària "La supervisió i el seguiment dels projectes lingüístics dels centres (PLC)."

El Programa no fa cap referència a la potenciació de la llengua castellana, com apareix al Pla quadriennal d'Inspecció 2015-2019, aprovat pel conseller Martí March el passat 2 de febrer, on també hi ha una directriu cinquena, desenvolupada a l'Annex 2, que atorga al castellà la categoria d'"element de cohesió social", "acolliment" i "integració" de l'alumnat nouvingut (objectiu 3).

En qualsevol cas una cosa és la lletra escrita i una altra la seva realització. Veurem si el Departament d'Inspecció és capaç de revertir la inèrcia de "deixar fer", que du acumulada d'ençà que existeix el Decret de mínims, i a la fi compleix el seu deure de fer complir la normativa.



dilluns, 19 de setembre de 2016

Continuam sense conèixer el futur mapa d'infraestructures educatives

CEIP Joan Benejam (foto CAIB)
La Conselleria continua destinant les inversions en infraestructures a fer reformes, com ho demostren les tres darreres notes de premsa, i encara no coneixem el futur mapa escolar de les Balears, que segons va afirmar abans de vacances en mesa sectorial el director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, ja està dissenyat i pendent d'aprovació per Hisenda.

Notes de premsa de la Conselleria:
Per altra banda, el PP afirma que les reformes dels CEIP de Palma són mèrit seu:

L'escàndol dels barracons, de màxima actualitat informativa

Gràfic: AraBalears

Ahir diumenge els diaris Última Hora i AraBalears van publicar reportatges sobre el nombre escandalós de barracons a les Balears. Com podreu veure, el director general d'Ordenació, Planificació i Centres va dir al segon mitjà que, pel que fa a impartir classe dins els barracons, “les condicions no són tan dolentes com pot semblar vist des de fora”. Una opinió que contrasta fort i ferm amb les declaracions de la professora entrevistada, que coneix de primera mà el que és fer-hi classe.

AraBalears:


Última Hora:

El Ministerio de Educación deixa 80 centres de les Balears sense auxiliar de conversa


La Conselleria dotarà amb auxiliars de conversa 300 dels 380 centres que ho han sol·licitat. Segons la resolució del BOIB,  "per atendre, en la mesura del possible, les necessitats dels centres educatius de les Illes Balears per al curs escolar 2016-2017 i una vegada comprovada la disponibilitat pressupostària, s’ha sol·licitat al Ministeri la selecció de 300 auxiliars de conversa (273 auxiliars d’anglès, 17 d’alemany i 10 de francès)."

Segons diu també el BOIB és el Ministerio qui fixa el màxim de 300 auxiliars, mentre que el pagament va a càrrec de la Conselleria amb un pressupost de 1.680.000 euros més una assegurança de cobertura sanitària i repatriació de 175.200 euros.

El curs passat van ser uns 115 centres els centres que quedaren sense auxiliar de conversa per manca de finançament, amb una despesa per part de la Conselleria de 1.484.000 euros, més 169.600 euros d’assegurança.