dimarts, 27 de setembre de 2016

El conseller d'Educació diu que s'han "potenciat les assignatures artístiques"



El conseller Martí March i el director general de Política Universitària i d'Ensenyament Superior, Juan José Montaño, assistiren al Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) d'aquest dilluns 26/9/16 per parlar sobre els estudis artístics superiors i la seva problemàtica a la nostra comunitat.

March remarcà el fet que a l'estat espanyol no hi ha hagut encara cap llei que hagi abordat els estudis superiors artístics amb profunditat i que, per tant, per tal de poder explotar al màxim les competències en educació, la Conselleria creà la Direcció General de Política Universitària i d'Ensenyament Superior a fi de consolidar aquests estudis que no tenen una legislació adequada i pateixen una certa inestabilitat, segons les seves paraules, i amb l'objectiu de donar-los un enfocament cada vegada més universitari.

Segons March, pretenen avançar en tres eixos principals d'actuació:
  • que els estudis superiors artístics tenguin el reconeixement oficial de grau universitari
  • que el professorat que els imparteixi respongui a la mateixa classificació que el professorat universitari, distingint entre professorat permanent, professors associats i professors visitants o convidats
  • que l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB), el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, el Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca i l'Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears (EASDIB) estableixin relacions sòlides amb la UIB pel que fa a màsters, doctorats, currículums i creació i coordinació de grups de recerca

Per la seva part, el director general J.J. Montaño enumerà les següents línies d'actuació en què se centra la seva direcció general:
  • Tot i que els actuals estudis superiors són equivalents a un grau universitari, consideren que la formació que ofereixen és general i bàsica i que cal, per tant, oferir una formació més especialitzada i avançada, tant a nivell professional, acadèmic com de recerca, mitjançant la creació de màsters artístics
  • Implantar una estructura docent el més semblant possible a la universitària (professors permanents, associats, visitants)
  • Redactar un conveni de col·laboració entre la UIB i  les escoles d'art i el conservatori
  • Optimitzar els recursos i millorar l'estructura interna d'aquestes escoles. A tal efecte, en el 2016 ja s'han fusionat les dues fundacions del Conservatori i de l'ESADIB i faltaria que s'hi fusionàs també l'EASDIB per tal de donar una imatge d'unió entre les tres branques artístiques dels ensenyaments superiors.

Segons explicà el conseller, el fet de funcionar sota la figura de fundacions es deu al fet de donar a les Escoles i al conservatori un estatus jurídic que els permeti gestionar-se autònomament i amb més flexibilitat de la que disposa l'administració a l'hora de combinar, per exemple, contractes laborals i contractes de funció pública. Defensà el format de fundació pel fet que és la forma amb que les competències en educació de què es disposen permeten que el procés d'inserció d'aquests estudis dins la UIB sigui gradual fins a aconseguir que tant les Escoles d'Art com el conservatori acabin com a centres adscrits a la UIB.

Martí March tancà la seva intervenció afirmant que la Conselleria vol uns centres d'ensenyaments artístics de prestigi que atreguin estudiants d'altres comunitats, i que la Conselleria aposta per l'educació artística, tal com, segons diu, ho demostra el fet que en els currículums LOMCE de les Illes Balears s'han "potenciat les assignatures artístiques" i que enguany el Batxillerat Artístic s'ofereix a més centres, ja que els estudis d'humanitats han de ser ben presents a primària, secundària, batxillerat i universitat.


LA CRUA REALITAT

Fins aquí les declaracions dels representants del la Conselleria. Passem ara a recordar com estan realment les coses:

  • Al mateix plenari del CEIB, una professora del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, demanà al conseller quines inversions en infraestructures es tenen previstes ja que no es disposa d'espai: "Tenim alumnes de dansa ballant dins aules prefabricades".
  • Segons el currículum Lomce de secundària a les Illes Balears, des de 1r a 4t d'eso només és obligatori estudiar tres hores setmanals de música i plàstica al primer curs. Han desaparegut les assignatures de Taller de Teatre, Taller d'Artesania i Taller d'Imatge i Expressió.
  • En el Batxillerat artístic, no és necessari cursar les assignatures de Anàlisi Musical, Dibuix Artístic, Llenguatge i Pràctica Musicals, Volum, Història de la Música i la Dansa, Història de la Filosofia,  etc.
  • L'augment d'oferta del Batxillerat Artístic es redueix a dos grups nous entre totes les Illes sempre que no tenguem en compte els grups eliminats.
  • El coordinador d'Ensenyaments Artístics de Règim Especial no compleix les funcions acordades entre el conseller i la Plataforma CREA (elaborar un mapa dels recursos, coordinar estudis entre centres, nivells i entorns, etc.).
  • No es fan desdoblaments a les matèries artístiques per contrarestar les ràtios excessives per a una classe pràctica.
  • No es coneix el mapa escolar d'estudis artístics.
  • S'ha perdut un terç de les places de música d'interins a Mallorca.
  • Manca de transparència en la validació de funcions dels docents de règim especial, atès que no podem accedir als informes, i en conseqüència opacitat en el procés d'adjudicació.
  • No s'ofereix formació en cinema a l'ESADIB.
  • L'alumnat pot acabar l'educació obligatòria (un període mínim de deu anys) sense haver estudiat mai filosofia ni valors ètics.
  • No s'ha establert una correlació entre els estudis artístics de cada etapa educativa obligatòria o no.
  • Tampoc existeix un itinerari artístic dins secundària.

Queda molt camí per córrer, per tant, perquè les declaracions del conseller es corresponguin amb la realitat.

Altres enllaços d'interès relacionats: