dilluns, 17 d’octubre de 2016

La Conselleria reclama que es mantengui la selectivitat el 2017


Nota de premsa de la Conselleria:

Les Balears reclamen que es mantenguin les proves de selectivitat almenys durant el curs 2016-2017

Darrera actualització: 11/10/2016 

El Govern de les Illes Balears és un dels governs autonòmics que reclamen al Govern espanyol la paralització de les proves de revàlida de batxillerat que preveu la LOMCE per al curs 2016-2017 i la pròrroga de les proves de selectivitat que s’havien fet fins ara. Aquesta proposta sorgeix de la reunió que varen mantenir el passat 4 d’octubre tots els directors generals d’universitat de les comunitats autònomes.

A la reunió, l’opinió majoritària de les comunitats autònomes és que, atesa la interinitat en la qual està immers el Govern d’Espanya i tenint en compte que la implantació de l’avaluació final de batxillerat (EFB) el que coneixem com a revàlida tindrà lloc amb el curs ja avançat, és preferible prorrogar l’actual sistema de prova d’accés a la universitat (PAU), coneguda com a selectivitat. Aquesta pròrroga hauria de ser, almenys, d’un curs acadèmic, opció que és reforçada pel fet que l’EFB té, el present curs, un caràcter transitori i, de fet, no té efectes acadèmics a l’hora d’obtenir el títol de batxillerat. Actualment, el Ministeri d’Educació encara no ha aprovat l’ordre ministerial que ha de definir les noves revàlides.

D’altra banda, els representants de les comunitats autònomes, en línia amb el que va manifestar la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles  (CRUE), també acordaren, a la reunió de Valladolid, que, per al curs 2016-2017, seria desitjable que als seus respectius territoris només es fes una única prova d’accés, ja fos l’EFB, que deriva de la LOMCE, o una altra, i que aquesta prova servís també com a procediment d’admissió. D’aquesta manera, s’evitaria la duplicitat de proves que possibilita la normativa actual i seria possible que aquesta prova fos reconeguda recíprocament per totes les comunitats a fi de preservar el districte universitari únic. Amb relació a aquesta qüestió, es va decidir sol•licitar al Ministeri que estableixi mecanismes per garantir el districte universitari únic esmentat.
Quant a l’estructura i l’organització de la prova, els representants de les comunitats autònomes consideren que s’ha d’assemblar tant com sigui possible a l’actual PAU, per la qual cosa proposen al Ministeri que avanci en aquesta línia.

De manera particular, i pel que fa a l’EFB del present curs 2016-2017, a la reunió es va considerar que ha de quedar suficientment explícit que es tracta d’una prova obligatòria exclusivament per a l’accés a la universitat i que, per tant, els estudiants de batxillerat que no aspirin a accedir-hi tenen la possibilitat de no presentar-s’hi. De l’expressió «s’ha de tenir en compte» que figura en la disposició final cinquena de la LOMCE  no es dedueix una obligatorietat, ja que no comporta exigència sinó tenir en consideració:
"Disposición final quinta. Calendario de implantación.  

La evaluación final de Bachillerato correspondiente a las dos convocatorias que se realicen en el año 2017 únicamente se tendrá en cuenta para el acceso a la Universidad, pero su superación no será necesaria para obtener el título de Bachiller. También se tendrá en cuenta para la obtención del título de Bachiller por los alumnos y alumnas que se encuentren en posesión de un título de Técnico de grado medio o superior de Formación Profesional o de las Enseñanzas Profesionales de Música o de Danza, de conformidad, respectivamente, con los artículos 44.4 y 50.2 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo."

No menys important és el finançament de la nova prova. Tots els representants de les comunitats autònomes subratllaren que, amb el nou batxillerat, es complica la logística i s’encareix el cost de la prova d’accés (EFB o una altra modalitat), el qual, a més, recau exclusivament sobre les comunitats autònomes, sense que el Ministeri hagi previst el finançament degut. Per tot això, es va decidir demanar al Govern d’Espanya que garanteixi la viabilitat econòmica d’aquesta prova no només el present curs acadèmic, sinó també en el futur. Sense la garantia d’aquest suport financer difícilment les comunitats autònomes podran fer-se càrrec de l’organització de la prova.
Finalment, es va decidir sol•licitar al Ministeri que convoqui els representants  de les comunitats autònomes per explicar-los el desenvolupament de l’EFB, ja que són les comunitats autònomes les que han d’implantar aquesta prova i les que han de fer front a les dificultats que s’han expressat en aquest document.