Bústia Covid-19

Cerca en aquest blog

dimecres, 30 de novembre de 2016

A l'escola de Campos 712 alumnes estudien en un edifici pensat per a 400


Unes 250 persones  han participat  a la concentració davant les portes del CEIP Joan Veny i Clar de Campos. S'ha tallat el trànsit i  s'ha llegit el següent manifest:

Avui ens ha informat la secretaria de centre que aquesta setmana hi ha hagut 6 matrícules noves, per tant hi ha 712 alumnes.

Avui tornam a reclamar una Escola Nova per Campos, aquesta reclamació es va fer per primera vegada l'any 2008, ara 8 anys després aquí seguim, esperant.

El temps passa i la situació no millora, tot el contrari:

Enguany l'escola té matriculats 36 nins més que el curs passat.

Hem arribat als 706 nins dins una escola pensada per uns 400.

Enguany també han arribat 2 aules prefabricades més i uns banys prefabricats.

Ja podem dir que tenim "una escola prefabricada" al pati de la nostra escola.

Però, tot i això, no han arribat més mestres ni s'han posat a jornada completa els que tenim a mitja jornada.

Totes les administracions afirmen ser conscients del problema (...) però el temps passa i no hi ha fets que acompanyin les bones paraules (...)
  • El solar on s'ha de construir l'escola encara té un problema de "deficiènies" (...)
  • No tenim constància que el projecte de construcció estigui començat.
  •  No tenim notícies que hi hagi una partida pressupostària  per a la nova escola dins els pressuposts del 2017.
  • Mentrestant el CEIP Joan Vany i Clar té més alumnes però no té més mestres.

Per tant avui fins que la situació canviï, continuarem demanant:

1) A l'Ajuntament de Campos, Ibavi i Conselleria d'Educació que aclareixin i resolguin les deficiències del solar previst per l'escola nova, perquè es pugui començar, d'una vegada, la redacció del projecte.

2) Demanam a la Conselleria d'Educació que inclogui una partida econòmica per la construcció de l'escola nova de Campos, als pressuposts de la comunitat pel 2017.

3)Demanam a la Conselleria d'Educació que mentre se soluciona el problema de l'escola nova, ens assigni al CEIP Joan Veny i Clar un mestre més de primària i que els tres mestres  de suport d'infantil que estan a mitja jornada passin a ser a jornada completa.

No demanem per demanar, demanem perquè és just i necessari.

L'escola som tots i a Campos volem Escola Nova ja!

Notícía a dbalears.cat:

dimarts, 29 de novembre de 2016

Les revàlides un "cadàver", la LOMCE tira endavant


Ahir horabaixa va tenir lloc una taula rodona sobre les revalides, organitzada pel sindicat CCOO, durant la qual el director general de Planificació, Antoni Morante, va afirmar que les revàlides són "un cadàver" i que queda descartada la possibilitat que les universitats facin proves pròpies.

Es van mostrar esborranys de proves de revàlides d'ESO fets pel Ministerio, que destacaven per l'excés de continguts a avaluar, i es va informar que avui hi havia Consejo Escolar del Estado per tractar-ne el desplegament. En principi s'havia de demanar que s'ajornàs després de la notícia d'ahir. Divendres es discutirà el Real Decreto Ley per suspendre-les. Segons declaracions de Rajoy, continuaran suspeses fins que hi hagi un "pacte educatiu".

La representant d'UOB va intervenir dient que tenim unes competències poc més que administratives, que les revàlides han estat un caos degut a la situació política d'Espanya, i que si disposàssim de sobirania educativa ho hauríem solucionat fa estona. Recordà el boicot de l'Assemblea de Docents a les revàlides de primària i constatà que ha contribuït a l'anul·lació de tot el conjunt.


dilluns, 28 de novembre de 2016

Continuam sense conèixer el futur mapa d'infraestructures

Barracons a l'IES Binissalem. Foto: ARABALEARS

Continua la informació amb comptagotes sobre noves infraestructures a la premsa i persisteixen també les grans incògnites: quantes aules noves fan falta per reduir ràtios a xifres acceptables? Bastaran aquests 15.527.431 euros? Per a quan l'eliminació completa dels 107 barracons?

Reproduït de arabalears.cat:

Més reformes i nous centres educatius a Mallorca

Les principals línes d’actuació que es tindran en compte es poden focalitzar en deu punts principals

MARTÍ GELABERT Palma Actualitzada el 26/11/2016 21:34
El Govern balear duplicarà, per als pressupostos de 2017, la partida a inversions reals, destinada a la reforma de centres educatius i a la construcció de nous centres. Si el 2016 van ser 8.835.435 euros els que es van atorgar, per al 2017 se’n pressuposten 15.527.431. Les principals línes d’actuació que es tindran en compte es poden focalitzar en deu punts principals. Per exemple, està previst que s’iniciïn les obres de l’IES Santa Maria, ja que la licitació es farà, si tot continua en ordre, abans que s’acabi el 2016. A Son Macià també es finalitzarà la construcció del CEIP Mestre Pere Garau. Una altra acció més verda, però que sembla que es farà, és la redacció del projecte i la licitació de les obres del CEIP Sant Ferran, a Formentera.

Pel que fa a les ampliacios de centres, s’estudia la de l’IES Binissalem; l’IES Puig de Sa Font, a Son Servera; el CEIP Sant Carles i el CEIP Simó Ballester, tot i que, des d’Educació, s’assegura que n’hi ha més. Un dels altres objectius d’Educació a les Illes és l’eliminació dels barracons als centres escolars. L’acord de mínims signat amb Podem -per assegurar els pressupostos de 2017- estableix que es puguin reduir fins al 70 per cent. L’objectiu, de fet, d’aquesta legislatura, era, en principi, reduir-los a la meitat.
La retirada d’amiant i la supressió de barreres arquitectòniques també es troben entre els eixos que vol desenvolupar la Conselleria. A més, també es duran a terme les reformes de diversos centres públics de Primària i de Secundària.

Tot i les intencions del Govern, també hi ha entrebancs. De fet, des d’Educació s’assegura que encara no hi ha solar en alguns municipis per dur a terme les construccions de centres. És el cas de Formentera, Campos i Caïmari. A més, s’està pendent d’arribar a acords mitjançant un conveni amb ajuntaments com el d’Alcúdia, Santa Margalida i Campos. I també s’està treballant en el projecte per al nou centre de tecnificació esportiva.

divendres, 25 de novembre de 2016

Només el 32,5% dels alumnes estrangers obtenen el títol d'ESO


Ahir  es presentaren els indicadors de resultats acadèmics de les Illes Balears del curs 2015/16 per a Primària, ESO i Batxillerat. L'acte va anar a càrrec del conseller d'Educació i Universitat, Martí March, del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, i del director de l'IAQSE, Pere Moyà.

Segons les dades el 23% de l'alumnat no aconsegueix el títol d'ESO, xifra que confirma la necessitat que ja coneixem d'una inversió urgent en infraestructures, docents i mitjans materials per reduir ràtios i millorar la qualitat de l'ensenyament.

Pel que fa a l'elevat percentatge d'alumnat estranger que no titula a ESO, gairebé un 70%, que sens dubte contribueix a la dada anterior, fa evident la necessitat de reforçar el PALIC, que es continua deixant en mans dels recursos dels centres. 

Segons els indicadors, que analitzen el període 2010-2016, en general hi hauria una millora dels resultats acadèmics, així com de les dades de promoció i titulació de l'ensenyament obligatori. A Menorca és on s'obtindrien els millors resultats.

Aquestes serien algunes de les conclusions de l'estudi:

- Educació primària:
  • El 90 % dels alumnes del curs 2015/16 assoleixen els objectius en finalitzar l'etapa en àrees lingüístiques (català, espanyol i anglès).
  • Hi ha un percentatge elevat de repetició.
- ESO: 
  • El 23% d'alumnat no finalitza l'escolarització.
  • El 85% de l'alumnat matriculat a 4t d'ESO va obtenir el títol, però només un 59'7% dins l'edat que li correspon
  • Just un 32'50 % de l'alumnat estranger amb 16 anys aconsegueix titular en finalitzar l'ESO, 27,2 punts per davall de la mitjana
- Batxillerat:
  • El nombre d'al·lotes que cursen Batxillerat supera en 10'80% el d'al·lots.
  • Hi ha una tendència a la millora del nombre d'alumnes que aproven aquesta etapa, fet més clar a ciències que no a humanitats i a arts.
  • L'alumnat estranger presenta una evolució positiva.

Nota de premsa de la Conselleria:
Vegeu també:

dijous, 24 de novembre de 2016

La UIB ENS VISITA, dins el programa Seràs UIB



Dins el Programa Seràs UIB, per conèixer la Universitat de les Illes Balears, s'ofereixen una sèrie de recursos i activitats, distribuïts en tres apartats:

* La UIB ens visita: Professors i personal tècnic es desplacen als centres 

* Vine a la UIB: Per donar a conèixer els estudis de grau, les instal·lacions i els serveis, la formació complementària transversal ...

* Participa amb la UIB: Proves, premis i concursos amb la finalitat de difondre la importància dels estudis superiors entre el futur alumnat i facilitar-ne la incorporació a la Universitat.


Amb LA UIB ENS VISITA professionals de la Universitat es desplacen als centres educatius que ho sol·licitin per informar i orientar els joves i les famílies en relació als estudis superiors, divulgar temes d'interès actual i facilitar el procés de transició a la Universitat.


DESTINATARIS

Les xerrades van adreçades a estudiants de 3r i 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat i a majors de 25, 4 i 45 anys.


XERRADES

  • Què hi ha després de l'ESO?
  • Un camí, distintes direccions
  • Els meus fills acaben l'ESO,  què podem fer?
  • La Universitat, una nova oportunitat
  • L'econom'a pot canviar el món
  • El turisme a les Illes Balears

TALLERS
  • Tallers de gènere
  • Try engineering (per despertar l'enginy i la creativitat entre els estudiants)
  • Optimització de competències: com podem tenir més èxit i benestar social

EXPOSICIONS
  • EXPOSAC. Servei d'exposicions itinerants que es cedeixen gratuïtament als centres educatius

Podeu trobar AQUÍ la informació completa.


dilluns, 21 de novembre de 2016

".eu"? No! Volem PUNTCAT!

Diu la WEIB que el 30 de novembre s'ha d'haver fet el canvi de les adreces de la Conselleria a @educaib.eu i que a partir de llavors les bústies @educacio.caib.es deixaran de rebre missatges nous.

Això vol dir que la Conselleria d'Educació, de moment, fa cas omís de la petició d'utilitzar el domini .cat, que l'Assemblea de Docents li va fer arribar a través d'una entrevista amb la consellera de Cultura el passat 13 d'octubre.

Des de UOB recordam que el .cat és un domini lingüístic i que la defensa de la nostra llengua per part del món educatiu i la societat civil va ser decisiva perquè es produís el canvi polític al Govern de les Balears.

Continuam reclamant, per tant, que es canviï el domini .eu pel .cat, i que a ser possible es faci abans de dia 30 per facilitar la transició.

divendres, 18 de novembre de 2016

March diu que les "lectures exclusivament negatives" de la comunitat educativa "generen frustració"


El conseller Martí March va dir al plenari del CEIB de 15 de novembre que les "lectures exclusivament negatives" de la comunitat educativa sobre els pressuposts "generen frustració", i el secretari general, Francisco Gálvez, afirmà que "qualsevol quantitat que excedís aquest pressupost suposaria que la Conselleria tendria dificultats per gestionar-lo i complir-lo".

Des d'UOB no renunciarem a denunciar les mancances de l'ensenyament públic, per molt que el conseller March consideri que això pugui "generar frustració". La frustració, en tot cas, és la que experimentam els docents i la resta de la comunitat educativa per les ràtios desbordades, la manca d'aules, les infraestructures obsoletes o la insuficient dotació per atendre l'allau d'alumnes nouvinguts, per citar alguns dels problemes que l'Administració té el deure de solucionar. Dir a les persones que els pateixen cada dia que no protestin tant no arregla res, sinó tot el contrari, perquè fa créixer encara més la indignació.

Pel que fa a les declaracions del secretari general les consideram un insult a la intel·ligència, perquè és obvi que un major pressupost aniria acompanyat dels recursos humans i materials necessaris per gestionar-lo. Insistim que si el discurs del Govern continua essent el de la resignació i el fatalisme ho pot acabar pagant molt car a les properes eleccions.

Informam tot seguit amb més detall del desenvolupament del plenari.

El conseller March hi acudí acompanyat del Director General de Planificació, Ordenació i centres, Antonio Morante; la directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez; la Directora General de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria F. Alorda, i del Secretari General d'Educació, Francisco J. Gálvez.

La seva exposició es basà pràcticament en desenvolupar la nota de premsa que tragué la conselleria el 7/11/12, la qual podeu llegir AQUÍ.

La idea en què el conseller insistí en més ocasions, com ja hem dit al principi, és que tot i estar acostumats a les crítiques i a què es posin de manifest les mancances, no li sembla bé que la comunitat educativa faci una "lectura exclusivament negativa" d'uns pressuposts que augmenten respecte a l'any passat ja que això només serveix per "generar frustració" i per contribuir als missatges negatius que surten cada dia sobre l'escola.

Segons March, l'augment de professorat, la millora de les condicions sociolaborals o de les infraestructures, entre altres, no són objectius en sí mateixos sinó part d'un camí cap a la millora real de la CAIB ja que l'important d'aquests pressuposts no són les xifres sinó si aquests ens porten a millorar.


MARCH NO VOL DEBAT SOBRE LA INVERSIÓ EDUCATIVA

Respecte a l'evolució del pressupost d'educació sobre el PIB i les promeses electorals o del percentatge que suposa la partida d'Educació sobre el total del pressupost, March indicà que no volia entrar en aquest debat i es queixà del deute heretat de Bauzà i del model de finançament.

Segons el Secretari General d'Educació, des del punt de vista de la gestió, aquests pressuposts són els adequats perquè responen a la capacitat de gestió de la Conselleria. Gálvez explicà que qualsevol quantitat que excedís d'aquest pressupost suposaria que la Conselleria tendria dificultats per gestionar-lo i complir-lo de manera que, amb el pressupost del 2017, es gestionarà el que realment es necessita. Ho exemplificà dient que no es pot dedicar una partida més gran a infraestructures perquè el personal amb què compta l'IBISEC no seria suficient per gestionar-la i s'hauria d'externalitzar en excés. 


CONTINUAM SENSE CONÈIXER EL FUTUR PLA D'INFRAESTRUCTURES

Sobre el punt de les infraestructures, Morante comentà que els criteris d'inversió són molt clars i evidents ja que no hi ha dubtes d'on s'ha d'intervenir i March es remeté al fet que les negociacions amb ajuntaments i hisenda no són fàcils pel que fa a infraestructures. No explicaren però quin és el pla d'infraestructures que tenen elaborat i que encara no han fet públic i que inclourà accions per a aquesta legislatura i la següent, segons digueren.

Altres aspectes sobre els quals el conseller passà de puntetes foren:
- Alumnat nouvingut. March considera que aquesta necessitat mereixeria una atenció especial per part del govern central.
- Dels AT considera que haurien de ser competència exclusiva de la Conselleria d'Educació (ara també depenen de Funció Pública) i que es necessari redefinir-ne les funcions.
-Respecte de la Formació Professional, comentà que és necessari treballar-hi molt més per part de tothom ja que la FP és una aposta que ha de fer la societat i el món empresarial.

Per a conèixer els pressuposts amb més profunditat, podeu consultar els següents enllaços:
- Projecte de pressuposts generals del 2017
- En què es gasten els pressuposts


Document: Distribució d'alumnat nouvingut a Mallorca


El Consell Escolar de Mallorca ha publicat les presentacions de les Jornades de Mapa Escolar i Escolarització, entre elles la del director general de Planificació, que va aportar informacions interessants sobre la distribució d'alumnat nouvingut NESE:


Les podeu consultar AQUÍ.

dijous, 17 de novembre de 2016

Oposicions 2017: Preguntes freqüents




Aquí teniu un recull de 27 preguntes i respostes sobre les oposicions que es convocaran l'any que ve. Si voleu l'índex actiu heu de descarregar el PDF un cop hi heu accedit.

Us deixam un enllaç permanent al document a l'esquerra del blog.

Bona feina, coratge i fora por!

divendres, 11 de novembre de 2016

Informe sobre l'assemblea d'interins del 10/11/16

Ahir horabaixa es dugué a terme a Binissalem la segona assemblea d'interins del 2016 amb el següent ordre del dia:

  1. Ordenació a llistes.
  2. Tancament de les borses durant tres anys.
  3. Oposicions 2017.
  4. Perfils de places.
 SOBRE ORDENACIÓ DE LLISTES

  • El punt principal d'aquest tema era debatre la problemàtica dels interins S amb titulació de pla antic que, a causa del sistema de qualificació dels estudis de grau, veuen com els nous titulats surten de la universitat amb una nota d'expedient acadèmic més elevada que relega any rere any al final de la llista els interins amb titulació antiga i, a la pràctica, els impedeix accedir a la funció docent.
  • Es recordà que en assemblees anteriors l'A.D. havia acordat que es demanàs a conselleria la llista única i la baremació per igual de tots els aspirants.
La llista única suposaria deixar de classificar els interins per cossos (mestres, secundària, FP, etc.) per fer-ho només per puntuació i que les adjudicacions respectassin l'ordre de preferència en la selecció de les places. Aquesta petició ha estat rebutjada reiteradament per la conselleria sense argumentar gaire la negativa.
Pel que fa a la baremació general, la demanda consisteix en què des del moment que hom entra a formar part de les borses d'interins, se li computin tots els ítems del barem de mèrits (experiència docent, mitjana de l'expedient acadèmic i formació) a diferència d'ara en què l'experiència i la formació només es computen quan l'interessat ha superat el procés de tutorització (30 dies consecutius treballats en un mateix centre). Aquesta demanada sí que fou acceptada per la Conselleria que es comprometé a baremar tots els interins de les borses de cara al curs 2018-19.
  • S'explicà, també, que les bases generals actuals i el fet que hi hagi places de pacte adjudicades enguany i que han de tenir continuïtat al curs que ve, dificulta la introducció de modificacions durant els cursos 2016-17 i 2017-18.
  • Es tragueren a rotlle diferents propostes:
  1. Que l'antiguitat a borses sigui el criteri d'ordenació dels interins S. Aquesta opció és jurídicament inviable pel fet que no pot suposar un mèrit la data en què l'interessat s'apuntà a borses. Així, la proposta es descartà.
  2. Que l'antiguitat a borses puntuï encara que no sigui el criteri d'ordenació. Aquesta proposta quedà pendent d'estudiar jurídicament.
  3. Modificar la tutorització i reduir els 30 dies necessaris per a superar-la. No s'arribà a cap acord en aquest aspecte ja que beneficiaria els interins S que hagin treballat com a mínim un dia mentre que els que no han treballat mai continuarien exactament amb el mateix problema
  • A continuació se centrà el debat en trobar una solució per equilibrar les qualificacions de titulacions antigues amb les qualificacions de grau, cosa que d'entrada suposaria dur la negociació amb l'administració més enllà de la D. G. de Personal Docent per entrar ja en l'escenari de la UIB.
Sembla ser que quan acabà els estudis la darrera promoció del pla antic, la Degana de la UIB els digué que s'organitzaria un curs pont per ajustar plans d'estudis antics i nous.
Així, s'acordà demanar a la UIB que els titulats de pla antic puguin pujar nota mitjançant un curs pont.
Ara, doncs, queda pendent de veure com s'organitza l'acord, si la D. G. d'Universitats acceptarà la proposta, quant temps duraria i com seria aquest curs pont, quin preu tendria la matrícula...


SOBRE EL TANCAMENT DE LLISTES DURANT TRES ANYS
  • S'exposà que tancar llistes suposaria no publicar convocatòries per apuntar-se a borses durant tres anys o el temps que es decidís; d'aquesta manera, formarien les borses els interins que ja hi fossin des de la darrera convocatòria i no se'n podrien apuntar de nous.
  • Es comentà que aquesta opció no s'ha duit mai a terme a les Illes Balears però que sí s'utilitza a altres comunitats autònomes com ara Catalunya que només obre borses en funció de les necessitats del sistema de manera que es limiten als territoris i especialitats que presenten mancances.
  • Es discutí també sobre si el fet de no convocar borses podria influir o no en la possibilitat de poder introduir nous mèrits per baremar. S'arribà a la conclusió que tot dependria de la voluntat de la conselleria.
  • Després del debat, quedà clar que no hi havia concens sobre aquesta mesura i no es prengué cap acord al respecte.

SOBRE LES OPOSICIONS
  • Sobre la propera convocatòria d'oposicions, la representant de UOB explicà de manera resumida la normativa estatal vigent (Decret 276/2007) que determina com ha de ser les convocatòries autonòmiques. així, aspectes com la composició i les funcions dels tribunals, els continguts de les convocatòries, els requisits dels participants, la naturalesa de les proves que conformen la fase d'oposició i la seva qualificació o el sistema de barem de mèrits en la fase de concurs, són aspectes que ja estan regulats a nivell estatal i que les comunitats autònomes han de respectar.
  • També es repassaren les previsions de places que de moment ha anunciat la conselleria que s'han d'oferir en les oposicions del 2017.
  • Es presentà la proposta de demanar a Conselleria que, d'existir la possibilitat, no s'afegeixin noves especialitats a més de les anunciades sinó que es deixin per a la convocatòria del 2019. Aquesta proposta es rebutjà per manca de suport.
  • Sobre la possibilitat de demanar que la primera prova de les oposicions sigui anònima, tampoc no hi hagué acord.
  • L'acord a què s'arribà fou tornar a insistir a Conselleria que doni tota la informació possible no només sobre nombre i tipus de places sinó també sobre el model i l'ordre de les proves de la fase d'oposició, les programacions o les unitats didàctiques, al més aviat possible i sense esperar a publicar la convocatòria, cosa que no es preveu que passi abans de març.
SOBRE ELS PERFILS DE PLACES
  • Una de les assistents plantejà la problemàtica de la manca d'informació que suposen els perfils de "suport ACT" o "suport ASL" ja que un cop l'interí arriba al nou centre es troba que no se li adjudiquen tasques de suport sinó que es veu obligat a impartir matèries concretes com a únic responsable del grup-aula.
  • La representant de UOB explicà les actuacions que hem fet fins ara sobre els perfils en general com la petició durant els darrers dos anys d'una MSE específica, el seguiment dels perfils amb doble titulació, el dels perfils d'horari de matí i horabaixa o els perfils amb B2 entre altres.
  • S'acordà que l'A.D. publicarà un comunicat sobre el tema que presentarà l'assistent que havia proposta aquest punt per a l'ordre del dia.
 Aquest fou el darrer tema tractat i es donà per acabada l'assemblea.


Properament us farem arribar informació detallada sobre la normativa estatal d'oposicions i l'acta oficial de l'A.D. quan aquesta la publiqui.

Continuarem informant.


Es posa en marxa un Protocol Trans per a alumnes transsexuals i transgènere de les Balears


A partir d'avui el nou protocol per a l'atenció a alumnes transsexuals i transgènere, presentat pel conseller d'Educació i Universitat, Martí March, acompanyat del director general d'Innovació i Comunitat Educativa, Jaume Ribas, i de la directora de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar, Marta Escoda, s'aplicarà a tots els centres educatius de les IllesBalears.

L'elaboració del Protocol ha comptat amb la participació de col·lectius o entitats com Ben Amics, Crhisallys, Oficina de Defensa dels Drets dels Menors i Departament d'Inspecció Educativa.

El Protocol ofereix unes pautes encaminades a garantir el lliure desenvolupament de la personalitat d'aquests alumnes i la no discriminació per motius d'identitat de gènere o d'orientació sexual. L'objectiu també és prevenir i evitar situacions de transfòbia, exclusió, assetjament escolar o violència de gènere, fent un acompanyament i assessorament dels menors, les famílies, els professors i la comunitat educativa.

La posada en marxa del Protocol fa possible adoptar una sèrie de mesures organitzatives i educatives pel que fa a: 
  • Nom sentit amb el qual la comunitat educativa s'hauria d'adreçar a l'alumne.
  • Imatge i vestimenta, amb respecte vers la imatge física i la vestimenta triada.
  • Agrupaments que evitin fer activitats diferenciades per sexe.
  • Instal·lacions que han de garantir que els alumnes tenguin accés als banys i als vestidors que els corresponen d'acord amb la seva identitat de gènere. 
Per a consultar aquest nou protocol, clicau AQUÍ

Us pot interessar també:

Criteris de plantilla LOMCE, quotes i vacants


La mesa sectorial d'ahir va ratificar els criteris de plantilla que van passar per la mesa tècnica de dilluns, amb el canvi de 19 a 18 hores necessàries a les places de secundària per poder consolidar-ne una altra amb 18, com ja vam explicar.

Les hores de desdoblament que es computaran a secundària continuen essent les marcades per la LOMCE (2 d'anglès, 1 de biologia i geologia, de física i química, de tecnologia, d'informàtica i de segona llengua estrangera per grup). Una vegada més s'ha desestimat la nostra petició d'incloure'n per a català, ciències socials, matemàtiques i coordinació amb el D.O. per a l'elaboració d'ACIs, motiu pel qual els criteris no compten amb la nostra aprovació.

S'han desatès també les peticions de consolidar places FOL amb menys de sis grups assignats, atès que aquests docents també es fan càrrec de matèries com Empresa i iniciativa emprenedora. Personal Docent va dir que els sis grups són per garantir les 18 hores i que si en surten més per altres matèries se solucionarà als criteris de quota.

Els representants de l'Administració van informar del percentatge de plantilla consolidada respecte a la quota, que podeu veure tot seguit:


Cal tenir en compte que dins la plantilla també hi ha les vacants que continuen cobrint-se amb interins, unes xifres que tenim sol·licitades de fa estona i que vam tornar a demanar a la mesa tècnica de dilluns. Ahir Personal Docent va dir que les donarà el gener, un cop s'hagi resolt el concurs de trasllats, i que hi pot haver molta mobilitat pel gran nombre i varietat de vacants en joc.

Conselleria explicà que els criteris es publicaran abans de Nadal i que els canvis a les plantilles s'enviaran als centres, seran supervisats per Inspecció i es duran a mesa sectorial.

El Servei de Secundària informà també d'una renúncia a la plaça d'un interí per malaltia familiar greu, que ha passat d'injustificada a justificada després de l'informe mèdic.

dijous, 10 de novembre de 2016

Pressupost d'Educació 2017 per partides


Hem rebut del Consell Escolar de les Illes Balears el Pressupost d'Educació 2017.

El podeu consultar AQUÍ.

dimecres, 9 de novembre de 2016

Conselleria rectifica i consolidarà places de plantilla amb les anteriors a 18 hores


El nou esborrany de criteris de plantilla, que es durà a la Mesa sectorial de demà només difereix amb l'anterior, que es va tractar a la Mesa tècnica de dilluns, en el criteri per consolidar places de secundària.

Si al primer esborrany calia que totes les places estiguessin a 19 hores per consolidar-ne una altra amb 18, ara bastarà que les anteriors estiguin a 18.

Recordem que dilluns passat, després de la Mesa tècnica, vam publicar aquesta nota:

En perill les 18 hores lectives a secundària el curs que ve?


A la mesa tècnica de criteris de plantilla d'avui dematí, quan hem advertit que es manté la consolidació de noves places als IES quan totes les anteriors estiguin a 19 hores, a pesar que el curs que ve aquesta xifra no serà la norma general com enguany, sinó que es donarà en casos excepcionals perquè l'Acord marc diu que passarem a 18 hores, els representants de les direccions generals de Planificació i Personal Docent s'han mostrat escèptics davant el compliment d'aquest compromís. No és la primera vegada que es manifesten en aquest sentit, cosa que ens du a pensar que la mesura penja d'un fil. Tampoc no ens sorprendria perquè no seria la primera vegada que s'incompleix l'Acord marc. 

Publicades les orientacions per a informes i dades sobre alumnat NESE

El Servei d'Atenció a la Diversitat de la Direcció General d'Innovació i Comunitat Educativa ha publicat un document d'Orientacions per emplenar els informes individuals de l'alumnat NESE i introduir-ne les dades al GESTIB.

Podeu consultar el document clicant AQUÍ

Us pot interessar també veure algun dels enllaços següents de normativa:
  1. Atenció a la diversitat.
  2. Adaptacions curriculars.
  3. Alumnat NESE.
  4. PMAR i diversificació curricular.
  5. Pla de suport a la lectoescriptura a 2n cicle de primària.
  6. Programa d'Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC)
  7. Projecte d'Intervenció Educativa (PIE)
  8. Altres.




dimarts, 8 de novembre de 2016

Conselleria explica el pressupost de 2017


Conselleria explica el pressupost de 2017. El que no diu és si amb aquestes xifres és possible eliminar els 107 barracons, reduir ràtios, donar suport a tots els alumnes amb necessitats, tornar a les 18 hores lectives a secundària, reduir hores lectives a majors de 55 anys, etc.

Nota de premsa de la Conselleria:

La Conselleria d'Educació i Universitat disposarà d'un pressupost de 882 milions d'euros per al 2017, 65 més que l'any passat


Darrera actualització: 07/11/2016

La Conselleria d’Educació i Universitat disposarà per a l’exercici de 2017 d’un pressupost de 882,57 milions d’euros. Aquesta xifra representa un increment del 8 % en relació amb el pressupost del 2016, que va ser de 817,21 milions d’euros, fet que suposa 65,36 milions més. Les partides destinades a educació dels dos darrers exercicis (2016 i 2017) sumen un total de 106,9 milions més que la del 2015, la qual cosa suposa un 13,8 % d’increment.

La prioritat de la Conselleria d’Educació i Universitat a l’hora d’elaborar el pressupost del 2017 ha estat preveure totes les mesures que formen part del Pla d’Èxit Educatiu, que tenen com a objectiu fonamental combinar equitat i qualitat i que han de fructificar de manera progressiva en una reducció efectiva de les taxes de fracàs i abandonament primerenc. Això passa inevitablement per actuacions a tots els nivells: des de la millora de les infraestructures educatives a una especial atenció a la diversitat, passant per la progressiva recuperació dels drets perduts i un ample ventall d’intervencions d’abast pedagògic per posar les bases del que ha de ser una educació de qualitat, equitativa i participativa.

Per això, hi ha increments significatius en partides com atenció a la diversitat i programes socioeducatius i d’educació inclusiva per ajudar els col·lectius que tenen més dificultats o es troben en risc d’abandonament i fracàs escolar, a més de mesures per millorar la formació permanent del col·lectiu docent i per donar un impuls a l’autonomia i la generalització de les pràctiques d’èxit als centres docents de les Illes.
Pel que fa a la Universitat, s’augmenta l’esforç pressupostari per millorar la seva oferta, que fa un bot qualitatiu, sobretot pel que fa a la incorporació dels estudis de Medicina.


600 professors en dos pressuposts
El pressupost del 2017 de la Conselleria d’Educació i Universitat preveu una despesa de personal docent públic de 508,18 milions d’euros, 46,87 més que l’any passat. Cal tenir en compte que el curs actual es preveu un increment del nombre de professors, que s’afegeixen als 400 que s’incorporaren el curs passat (2015-2016). Això suposarà que, a final de curs i des de principi de legislatura, s’hauran recuperat aproximadament 600 places de professorat.

Des de la Direcció General de Personal Docent es preveu la posada en marxa del Servei de Prevenció de Riscs Laborals, amb una inversió d’1.066.680 euros. Aquest Servei és un dels compromisos que conformen l’Acord marc signat el setembre de 2015.

La nòmina de la concertada augmenta en 3,41 milions d’euros en relació amb el pressupost de l’any passat. Aquest increment respon als compromisos assumits en l’Acord signat amb els representants d’aquests ensenyaments el 2016 i suposa una inversió total per al 2017 de 160.913.234 euros. 

A la convocatòria d’oposicions del 2017, tal com es va comprometre la Conselleria i amb l’objectiu d’estabilitzar la plantilla docent de les Illes Balears, s’hi destinen 880.000 euros.


Ajuts de menjador, per a les escoletes i als fons de reutilització de llibres
 El pressupost del 2016 preveia destinar a ajuts de menjador 1.100.000 euros, que finalment foren 2.100.000. El pressupost del 2017 preveu mantenir aquesta dotació de 2.100.000 euros. D’altra banda, s’incrementen les ajudes als fons de reutilització de llibres de text. El 2015 s’hi destinaren 208.041 euros; l’any passat, 1.100.000 euros, i el 2017 s’hi destinaran 1.500.000 euros. A més, també es preveu destinar 300.000 euros a dispositius digitals.

També es continua amb la recuperació de les subvencions per a les federacions i associacions de pares i mares i d’alumnes. El 2016 s’hi varen destinar 70.000 euros i en el pressupost del 2017 s’ha previst destinar-hi 300.000 euros.

Una altra de les partides que es recuperaren l’exercici passat és la que es destina al Pla d’Educació de 0-3 anys per a Ajudes a les unitats d’educació infantil de la Xarxa d’Escoletes Públiques per donar impuls a aquesta etapa educativa. En total, s’hi destinaren 1.500.000 euros. L’any 2017 aquestes ajudes s’incrementaran en 200.000 euros (1.700.000).

El pressupost del 2017 també preveu una millora de les condicions dels auxiliars tècnics educatius i un increment del nombre d’aquests professionals. Això suposarà una inversió de 300 mil euros.


Un impuls clar a la millora de les infraestructures educatives
 En el capítol de les infraestructures, l’increment més significatiu es dóna en l’apartat d’inversions reals, destinades a la reforma dels centres educatius i a la construcció de nous centres, ja que es passa de 8.835.435 euros el 2016 a 15.527.431 euros el 2017, la qual cosa suposa un increment del 75 %.

Les principals línies d’actuació pel que fa a infraestructures seran les següents:
-          Inici de les obres de l’IES Santa Maria (licitació prevista abans de finalitzar el 2016).
-          Finalització de la construcció del CEIP Mestre Pere Garau (Son Macià).
-          Redacció del projecte i licitació de les obres del CEIP de Sant Ferran, de Formentera.
-          Redacció dels projectes de construcció de diversos centres educatius a Mallorca, Menorca i Eivissa i licitació de les obres.
-          Projecte del Conservatori Professional de Música de Menorca (redacció a càrrec de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat amb el suport de l’IBISEC).
-          Projecte d’adequació del Quarter de Santiago, de Maó, per ubicar-hi l’escola d’adults i l’escola oficial d’idiomes.
-          Ampliacions de centres, entre les quals hi ha les de l’IES Binissalem, l’IES Puig de Sa Font, el CEIP Sant Carles i el CEIP Simó Ballester, entre altres.
-          Reformes de diversos centres públics de primària i secundària.
-          Retirada d’instal·lacions de fibrociment.
-          Supressió de barreres arquitectòniques.

D’altra banda, el pressupost per al 2017 preveu un increment de les despeses de funcionament dels centres educatius, que passen de 8.725.000 euros a 9.245.000 euros.


L’aposta per la formació del professorat i per la consolidació de l’oferta d’FP
El pressupost del 2017 preveu un increment de la inversió per a l’equipament dels centres de formació professional de 285.900 euros més que l’any anterior. També es millora la inversió en promoció de l’FP i es mantenen les partides destinades a programes de qualificació inicial i a convenis amb els ajuntaments per a la col·laboració en l’educació de les persones adultes.

S’ha incrementat la inversió destinada a auxiliars de conversa, que passa d’1.729.200 euros a 1.905.960 euros. 

Es dobla la partida destinada al Pla Quadriennal de Formació del Professorat, que passa de 91.000 a 215.000 euros, a part de la formació específica per al professorat de formació professional.


L’aportació econòmica a la UIB augmenta un 6,8 %
 L’aportació global a la UIB per al 2017 és de 63.258.354 euros. Això suposa un augment de 4.022.693 euros, un 6,8 % d’increment, respecte de l’any 2016. D’aquest total, 52.569.599 euros corresponen a les despeses corrents i nòmines per al personal, una quantitat que suposa un augment del 4,0 % respecte de l’any 2016. Amb aquesta partida es vol millorar la inversió per alumne a fi d’acostar-la a la mitjana de finançament de les universitats de l’Estat espanyol, disminuir la grandària dels grups classe i continuar fent millores laborals per al personal docent i investigador i per al personal d’administració i serveis.

D’altra banda, la nominativa disposa d’un total de 4.753.370 euros de complements retributius per al personal docent i investigador, la qual cosa representa un augment del 13,4 % respecte del 2016. En aquest sentit, es recupera el complement d’excel·lència investigadora i de transferència del coneixement i, com a novetat, els professors interins, tant funcionaris com laborals, podran demanar el complement de docència i gaudir-ne.

A més, es mantenen els compromisos pluriennals per a l’ampliació de l’oferta formativa de la UIB mitjançant els convenis per a la implantació de la doble titulació de Dret i Administració i Direcció d’Empreses, per a la doble titulació de Turisme i Administració i Direcció d’Empreses i per al grau de Turisme a Menorca. En aquesta línia, l’any 2017 s’incorpora una partida de 887.947 euros corresponent al conveni de finançament dels estudis de grau de Medicina. 

La partida per assumir les despeses d’infraestructures, l’any 2017, es manté en 1.200.000 euros. A aquesta transferència s’hi ha afegit un total de 480.000 euros, que suposen un augment del 166,7 % respecte del 2016, per assumir tres projectes estratègics en infraestructures universitàries previstes en el Programa Operatiu del Fons de Desenvolupament Regional (FEDER): renovació i modernització de les aules de videoconferència, administració electrònica i redacció del projecte de l’edifici Interdepartamental II, que acollirà els estudis de la branca de ciències de la salut (Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia).


Millora dels ensenyaments artístics superiors
 El pressupost del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears augmenta un 5,76 %, amb un total de 2.497.071 euros, amb la intenció de continuar potenciant les figures del professor convidat i de l’associat, a més d’adquirir i mantenir els instruments necessaris.

També creix la partida de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears fins a un total de 650.874 euros, la qual cosa suposa un augment de l’11 %.

dilluns, 7 de novembre de 2016

En perill les 18 hores lectives a secundària el curs que ve?

 
A la mesa tècnica de criteris de plantilla d'avui dematí, quan hem advertit que es manté la consolidació de noves places als IES quan totes les anteriors estiguin a 19 hores, a pesar que el curs que ve aquesta xifra no serà la norma general com enguany, sinó que es donarà en casos excepcionals perquè l'Acord marc diu que passarem a 18 hores, els representants de les direccions generals de Planificació i Personal Docent s'han mostrat escèptics davant el compliment d'aquest compromís. No és la primera vegada que es manifesten en aquest sentit, cosa que ens du a pensar que la mesura penja d'un fil. Tampoc no ens sorprendria perquè no seria la primera vegada que s'incompleix l'Acord marc.

Els criteris de plantilles 2016-2017, marcats per la LOMCE


Avui dematí ha tingut lloc una mesa tècnica per tractar l'esborrany de criteris de consolidació i amortització de places de plantilla orgànica per al proper curs, que podeu veure AQUÍ. En general els criteris són semblants a les del curs passat, llevat de les novetats següents:
  • Els CEIP de dues línies amb aula UEECO i els de tres línies tindran una plaça d'orientador.
  • Les places d'AL i PT es consolidaran als centres on s'hi hagin habilitat els darrers quatre cursos i s'hi mantinguin les previsions d'escolarització d'alumnes NESE
  • Als IES s'especifica que la plaça d'Informàtica es consolidarà amb quatre grups de 4t d'ESO (les del curs actual posaven "quatre grups d'ESO" per error) i quatre de Batxillerat
  • Es fixen criteris de plantilla per a Cicles Formatius de FP i dels CEPA (apartats 3 i 4 de l'esborrany).
  • A FP es consolida un professor de secundària o tècnic als centres que tenen entre 2 i 5 grups de la mateixa família professional. A partir de 4 grups de la mateixa família professional, amb 2 grups més es consoliden dues places més. Per exemple, per a 6 grups grups se'n consoliden tres en total (apartat 3b).
  • Es consolidarà una plaça de FOL per cada sis grups.
  • La consolidació de places tant als CEPA com als centres de Règim Especial (EOI, Conservatoris, etc.) es regiran pels criteris aplicables als IES (apartat 2).
  • S'estableixen criteris d'amortització i conversió de places (apartat 7). Parlaran amb els centres afectats per analitzar cada cas.
  • Dins aquest apartat, l'amortització de places als CEIP dependrà de la disminució dels nombre de grups.
  • Els AD s'aniran reconvertint en AL o PT segons necessitats dels centres. S'estudiarà cada cas en particular.
  • Les places d'EOEP i EAP s'amortitzaran o consolidaran en funció de la disminució d'unitats educatives ateses.
  • Als IES, CEPA i Règim especial com a norma general es continuaran amortitzant places quan tinguin menys de 10 hores (la plaça queda com a zero en plantilla, però ocupada una).
  • Les places vacants d'AD als IES passaran a ser places de funcions i especialitats de l'equip de suport del departament d'orientació, segons necessitats del centre, que serà consultat. S'han compromès a respectar la plantilla global.
Els representants de l'Administració han explicat que els criteris haurien d'estar publicats abans de Nadal a fi de poder treure les plantilles orgàniques pel gener. Pel que fa als EOEP, EAP i CEE estan preparant una ordre específica.

Han dit també que la plantilla orgànica representa aproximadament el 75% de la quota total a Secundària i el 90% a Primària.

Les places de PQPI quedaran bloquejades (plantilla zero, ocupada una). El proper curs serà el darrer per a les comissions de serveis de PQPI de a quatre anys.

La Conselleria manté l'objectiu de reconvertir places d'EOEP en places d'orientació als CEIP, a fi d'aconseguir més hores de permanència i evitar itineràncies. Els EOEP continuaran com a servei d'orientació especialitzada (Alteració de comportament, Altes capacitats, etc).

Per part nostra, hem tornat a reclamar que es computin hores de desdoblament no només per a les matèries que estableix la LOMCE (2 hores per a anglès, una per a biologia i geologia, física i química, etc.), sinó també per a llengua catalana, davant l'allau de nouvinguts, o de matemàtiques i ciències socials i per a coordinar preparació d'ACIs amb el D.O. Les nostres peticions no han estat admeses i pel que fa a català ens han dit que el PALIC es dota a través de quota, a la qual cosa hem replicat que els criteris de quota per a aquesta funció són poc més que simbòlics i tot queda en funció dels recursos del centre.

Hem demanat també que a la propera mesa sectorial on s'han de ratificar els criteris ens informin de les vacants de plantilla orgànica que hi ha acumulades, a fi de poder comparar la xifra amb les places que finalment s'oferiran a les oposicions.

Sobre les oposicions no hi ha notícies pel que fa a la possibilitat d'oferir més places de les 425 corresponents a la darrera taxa de reposició.

Per part de la Conselleria hi han estat presents la cap de Servei de Planificació, Antònia Serra; el cap de Servei de Primària, Rafel Bujosa, i el cap de Servei de Secundària, Albert Flores.

divendres, 4 de novembre de 2016

Formació Permanent explica per què no concedeix hores d'Ecoambientals


Davant la negativa de Formació Permanent a concedir hores de formació per a les activitats de Centres Ecoambientals els hem demanat explicacions i ens han contestat el següent:

- A partir del nou Decret d'enguany només donen hores de formació si l'activitat és formativa. Segons ens diuen, s'ha establert així perquè "es regalaven hores" per tasques no formatives que formen part del centre.

- Si el Programa de centres Ecoambientals inclogués una activitat formativa no hi hauria problema per reconèixer hores de formació, però la convocatòria del programa no n'inclou cap.

- Estan estudiant si tant Medi Ambient com la Direcció General d'Innovació poden convocar una activitat formativa relacionada amb el Programa de Centres Ecoambientals durant el curs 2016-17. Ara bé, les hores ja no s'aconseguirien en les mateixes condicions perquè no bastaria aplicar el Programa sinó que també s'hauria d'assistir al curs. Si es fa, que sembla ser el més probable, seria ja a partir del gener i els interessats s'hi haurien d'apuntar des del Portal del Personal.

Fins aquí la resposta de Formació Permanent, podeu enviar-nos les vostres opinions, suggeriments, propostes, etc. a uob.ensenyament@gmail.com

March explicarà el pressupost d'educació al Consell Escolar de 15 de novembre


El CEIB confirma al seu blog que el conseller Martí March assistirà al plenari del consell escolar de dia 15 de novembre per explicar davant la comunitat educativa el pressupost destinat a educació segons el projecte de llei de pressuposts de la CAIB per al 2017.

Sens dubte, esperam que doni explicacions sobre uns pressuposts que la comunitat educativa ha qualificat públicament d'insuficients, contradictoris amb la propaganda que se'n fa des del propi Govern i que no arriben ni de bon tros no només als percentatges recomanats per la UE sinó ni tan sols als promesos en campanya electoral pels partits que ara conformen el Govern Balear.

Podeu comparar les valoracions que han fet del pressupost l'Assemblea de Docents, FAPA Mallorca i Illes per un Pacte, o el nostre comunicat, amb la nota del premsa del Consell de Govern del dia en què s'aprovà el projecte dels pressuposts, on ni tan sols es fa cap referència a Educació.

El blog del CEIB també informa que el conseller parlarà al mateix plenari del Pla d'Èxit Educatiu, presentat aquest octubre sense anar acompanyat d'una memòria econòmica i amb molts punts que hauran de resoldre els docents tots sols sense recursos addicionals i afegint, com sempre, hores de la pròpia butxaca.

Per altra part, la Comissió Permanent del CEIB aprovà l'esborrany de l'informe 9/2016 sobre l'esborrany d'ordre de concerts educatius que haurà de ser debatut en aquest proper plenari.

Presentada la iniciativa del Col·legi de docents a la UIB




Ahir, 3/11/16, a la Sala de Graus de l'edifici Guillem Cifre de Colonya de la UIB, es presentà la iniciativa de l'Assemblea de Docents de crear el Col·legi Professional de Docents.

El principal impulsor del projecte, Antoni Salvà, destacà que l'educació és l'únic servei essencial que no té representació col·legial des del punt de vista professional tot i que sí existeixen diferents col·legis lligats a titulacions concretes i que, arribada l'hora de l'apoderament dels docents, és el moment de començar a prendre consciència de la docència com a professió, remarcant la transversalitat que suposa cobrir des d'educació infantil fins al nivell universitari i la necessitat de connectar entre sí el professorat de totes les etapes.

Des d'UOB manifestàrem el nostre total suport a la creació del Col.legi, figura clau per defensar amb entitat jurídica la professionalitat i dignitat col·lectiva dels docents, tantes vegades menystingudes pels responsables polítics que fan i desfan lleis i normatives educatives sense consens amb la comunitat educativa.

La iniciativa de la creació del col·legi tengué molt bona rebuda entre el públic assistent, majoritàriament professorat de la UIB, que destacà aspectes com els currículums i plans d'estudis o la formació permanent del professorat com a temes importants en què es fa evident la necessitat del Col·legi.


Si us interessa llegir el nostre comunicat de premsa en suport de la iniciativa, el trobareu clicant AQUÍ


dijous, 3 de novembre de 2016

Resum de la reunió d'avui entre interins S i sindicats d'Educació

Informam de la reunió d'avui dematí entre el col·lectiu d'interins S i els sindicats d'Educació pública. S'han acordat dues propostes a estudiar:
  • Dues llistes d'interins, una de tutoritzats i una de no tutoritzats. A aquests darrers se'ls baremaria tot, igual que als tutoritzats, i el criteri de desempat seria l'antiguitat a borses. A més, no s'obririen borses durant tres anys.
  • L'altra proposta seria continuar amb llista de tutoritzats i llista de no tutoritzats i que aquests darrers fossin baremats en nota d'expedient acadèmic i formació permanent. El criteri de desempat també seria l'antiguitat a borses. També es tancarien borses durant tres anys.
Com veis, ha sortit a taula aquest nou punt de tancar llistes i no tornar a convocar borses durant tres anys.

El calendari de feina ha quedat de la següent manera :
  • Setmana del 14 al 18 de novembre, reunió de la comissió permanent de la Junta de Personal Docent no Universitari.
  • Dia 25 de novembre, nova reunió d'interins S amb sindicats.
Aquest mateix grup d'interins S ha fet arribar a l'Assemblea de Docents la petició de convocar una nova assemblea d'interins. Amb les propostes presentades seria important que aquesta assemblea es convocàs aviat i hi assistís el major nombre de participants possible.

Si ens voleu fer arribar comentaris o aportacions sobre aquest tema, us agrairem que ho faceu per correu electrònic a uob.ensenyament@gmail.com

La Conselleria publica les versions consolidades dels currículums LOMCE



Enllaç a la documentació:

http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/curriculum_.htm?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter

La LOMCE marcarà la selecció de directors

Els representats de l'Administració en una mesa sectorial anterior

Ahir va tenir lloc la mesa sectorial per tractar l'esborrany d'ordre de nomenament de directors, que com vam dir es va aconseguir que fos convocada "in extremis" després que els sindicats ho demanàssim al conseller, perquè el director general de Planificació, Antonio Morante, no tenia previst fer-ho.

Les al·legacions admeses per la Direcció General van ser sobre tot de caire tècnic i serà la LOMCE la que definirà les qüestions de fons:
  • Els representants del centre a la comissió de selecció hauran de ser menys del 50%, tal com ordena l'article 135.2 de la LOMCE. El director general va dir que estudiaran la manera d'establir una composició "equilibrada" tal com reclama el Pacte educatiu, "si la normativa ho permet". De moment, per tant, els representants de l'Administració continuaran essent tres i els del centre dos, composició que es ve aplicant d'ençà d'una resolució estatal de 2012.
  • La Direcció General accepta que el projecte de direcció hagi de ser aprovat pel claustre i el consell escolar abans de passar a la comissió de selecció, tal com demana el Pacte. Els representants de la Conselleria van dir que en cas que aquests òrgans determinin que el projecte no s'ajusta al Projecte Educatiu de Centre ho hauran de comunicar mitjançant una valoració motivada i el candidat haurà de refer el projecte.
  • En cap cas el consell escolar votarà les candidatures, el nomenament de les quals recau en la comissió de selecció dominada per l'Administració. És a dir que continuarem sotmesos a la involució democràtica que suposà la LOCE de José María Aznar de 2002, que derogà la votació al consell escolar en funcionament des de 1985.
Pel que fa a les al·legacions que vam presentar des d'UOB es van ACCEPTAR les següents:
  • S'hi farà constar que la votació dels representants del claustre a la comissió de selecció ha de ser secreta. Els representants de la Conselleria van dir que si no hi apareixia és perquè ja ho estableix la normativa general. El procediment de la votació dels representants no apareixerà a l'ordre sinó a la resolució de la convocatòria.
  • La valoració del treball del director per part d'Inspecció no es farà "a sol·licitud dels interessats", sinó d'ofici com abans, "amb informació contrastada de tots els sectors de la comunitat educativa".
  • Pel que fa al projecte de direcció, allà on diu que "constituirà la referència per a l'elaboració dels plans, programes i projectes educatius de cada centre", es retirarà la paraula "educatius" de "projectes" per evitar que siguin confosos amb el PEC.
  • El nomenament de directors a centres de nova creació, que nosaltres demanàvem que es continuàs limitant a dos anys, passarà dels quatre inicialment prevists a l'esborrany a tres.
  • La proposta de nomenament i substitucions de membres de l'equip directiu haurà de ser comunicada a claustre i consell escolar i els membres de l'equip directiu continuaran tenint dret a dimitir.
Les nostres al·legacions que es van REBUTJAR foren aquestes:
  • Que els candidats fossin necessàriament docents del centre, a fi de garantir que en coneguessin la realitat i haguessin pogut reflexionar sobre les possibles millores. Tal com quedarà el redactat podran presentar candidatura a un màxim de tres centres.
  • Que els candidats haguessin de ser votats al consell escolar abans de passar a la comissió de selecció. Van dir que això incompliria la LOMCE.
  • Que els docents del consell escolar poguessin participar a l'elecció del representant d'aquest òrgan a la comissió de selecció. Davant la negativa, vam demanar que els serveis jurídics de la Conselleria informin si és legal que es prohibeixi participar determinats membres en una votació d'un òrgan col·legiat.
  • Que a la selecció continuïn tenint prioritat els candidats amb destinació al centre. Van dir que només puntuarà al barem.
  • Que els candidats hagin de passar pel procés de selecció cada quatre anys, és a dir que no puguin renovar automàticament impedint la presentació d'altres candidatures. Finalment podran renovar automàticament una vegada (abans ho podien fer dues).
  • Que es retiri el punt que diu que la Conselleria "potenciarà la incorporació de càrrecs directius, i especialment del càrrec de director, als diferents òrgans de caràcter consultiu i participatiu que en depenen", atès que el càrrec de director és temporal i circumstancial i ja hi ha vies de comunicació i participació suficients amb l'Administració. Els representants de la Direcció General van dir que per a ells aquesta clàusula era irrenunciable.
Pel que fa a altres aspectes que es van tractar:
  • La Conselleria es compromet a oferir formació suficient per a tots els aspirants a director, des del moment que serà requisit a partir de 2018 segons diu la LOMCE.
  • La prohibició de participar al concurs de directors durant quatre anys als directors cessats per revocació motivada de la Direcció General es referirà "al mateix centre".
  • Cap membre de l'equip directiu amb dret a vot podrà participar al consell escolar que valora la tasca del director.
Altres modificacions van ser bàsicament de terminologia.

Els representants de la Conselleria van dir que remetran l'esborrany esmenat i que li donen caràcter d'urgència perquè volen tenir-ho aprovat pel febrer.

Per part d'UOB vam fer constar en acta que no aprovam l'esborrany tal com ha quedat després de passar per la mesa, des del moment que se sotmet a la LOMCE i es continua impedint la votació del director per part del consell escolar.

En representació de la Conselleria hi foren presents la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez; el director general de Planificació, Antonio Morante; el cap de Departament de Planificació, Jaume March; i la cap de Servei de Planificació, Antònia Serra.

dimecres, 2 de novembre de 2016

UOB Ensenyament dóna suport a la iniciativa de crear el col·legi professional de docents de les Illes Balears i reclama a l'Administració que s'escolti els docents

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament dóna suport a la iniciativa sorgida en el si de l'Assemblea de Docents per tal de crear el Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears. Una de les raons principals del conflicte educatiu que es va aguditzar des de 2013 ençà i que continua exacerbat, entre d'altres motius, per la imposició de la LOMCE, és el menyspreu per part dels responsables polítics envers la professionalitat i la dignitat col·lectiva dels docents. Un col·legi professional és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia que té com a tasca ordenar i vigilar l'exercici de la professió respectiva a fi de satisfer amb eficàcia la prestació dels serveis. Des del moment que un col·legi professional és una corporació de dret públic es converteix en un ens col·laborador del Govern i de l'Administració de les Illes Balears el qual s'ha de consultar mitjançant la realització d'estudis, l'emissió d'informes, l'elaboració d'estadístiques, etc. Tot això, a més de participar en els òrgans assessors o consultius de les administracions públiques.

Un col·legi professional de docents no entra en col·lisió amb els sindicats, que cobreixen les reivindicacions de caire sociolaboral, i sí en canvi omple uns buits existents com són la col·laboració amb les universitats en l'elaboració de currículums, la capacitació dels futurs titulats i la seva incorporació a l'activitat professional mitjançant les accions formatives pertinents; la col·laboració en la formació permanent del professorat a través d'activitats de formació tècnica i de perfeccionament professional; la participació en l'avaluació del professorat i la carrera professional i en l'elaboració del model de les proves de les oposicions; vetllar pel prestigi professional, l'ètica i la dignitat de la professió docent; salvaguardar la independència i la integritat de la professió...

Qualsevol reforma educativa que es vulgui portar endavant té el fracàs assegurat si no parteix de la base de consultar, escoltar i tenir en compte en tot moment l'opinió dels professionals que estan en contacte permanent amb l'alumnat i les famílies. Estam farts de reformes educatives creades dins un despatx, per persones alienes a la professió o, en el millor dels casos, per professionals que fa molts d'anys que no exerceixen o que han perdut el contacte directe amb les aules. El col·legi professional també hauria de ser consultat en aquest aspecte.


Palma, 2 de novembre de 2016

Informe: Plenari del Consell Escolar de 27 d'octubre




El passat dijous 27/10/16, es reuní al FELIB el ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) en el qual es treballaren els següents punts.

  • El president informà sobre:
  1. Els presidents dels consells escolars autonòmics es reuniren el 13/10/16 amb el Secretari d'Estat, que hi acudí en nom del Ministre d'educació. El Secretari només es comprometé a convocar el Consell Escolar Estatal després de constituir-se i posar-se en funcionament el nou govern espanyol.
  2. A la propera revisió de la Llei que estableix el reglament del CEIB, es preveurà l'entrada de representants de l'Institut de la Dona i altres entitats.
  3. La comissió temporal del CEIB que es dedica a debatre el document d'Illes per un Pacte va avançant en la revisió però queden els punts més difícils per tractar: centres i professorat.
  4. La conselleria envià al CEIB el document del Pla d'Èxit Educatiu però encara no és clar si se n'haurà d'emetre un informe o no.
  5. Es demanarà a Martí March que assisteixi al següent plenari del mes de novembre per parlar del pressupost d'educació del 2017 i del Pla d'Èxit.

  • Es debaté la proposta del consell Escolar de Menorca d'ampliar les beques de menjador a l'etapa educativa de 0 a 3 anys i que el CEIB l'elevàs a la Conselleria d'Educació. S'exposaren opinions i problemàtiques diverses com ara el fet que la Conselleria no té potestat legislativa sobre aquesta etapa o que a Mallorca manca aclarir el cens d'escoletes, entre altres. s'acordà que el debat continuàs a la Comissió Permanent del CEIB.

  • S'aprovà l'informe 7/2016 sobre l'esborrany de Decret que regula el funcionament de la Mesa de Diàleg Permanent amb Pares i Mares d'alumnes de les I.B. Les principals indicacions que l'informe remet a la conselleria fan referència a:
  1. Modificar el títol del decret per parlar de famílies i no de pares i mares.
  2. Remarcar el compromís de la conselleria a convocar la mesa per consultar-la en aquelles qüestions que afectin els drets de les famílies i de l'alumnat.
  3. Assegurar que els representants de les famílies sempre superin com a mínim en un els representants de l'administració en el si de la mesa.


  • S'aprovà l'informe 8/2016 sobre l'esborrany d'Ordre que ha de regular el reconeixement de la formació permanent del professorat. Aquest informe encara no està disponible per a consultar-lo; en tot cas, les principals recomanacions que fa a l'esborrany d'ordre són:
  1. Incloure la definició dels principals tipus d'activitats formatives.
  2. Augmentar els terminis en què les entitats col·laboradores poden presentar el seu programa d'activitats i sol·licitar-ne l'homologació.
  3. Deixar el mínim d'assistència obligatòria en la formació presencial al 80%.
  4. Eliminar el termini màxim de dotze mesos, des que el docent acaba una activitat formativa, per a sol·licitar-ne el reconeixement.
  5. Deixar de reconèixer vint hores de formació per cada curs complet al personal docent que realitza tasques relacionades amb treballs educatius a la Conselleria d'Educació.





Uns pressuposts insuficients i indignants


COMUNICAT DE PREMSA

Els 882,58 milions anunciats per a Educació queden lluny, finalment, dels mil milions que reclamaven el Consell Escolar de les Illes Balears, Illes per un pacte, FAPA i l'Assemblea de Docents. Mil milions que haurien suposat un 3,58% del PIB, encara lluny del 5% al qual s'havia compromès a arribar el PSOE de forma progressiva al seu programa electoral, però que ens hi haurien acostat molt més.

Aquests 882,58 milions tampoc compleixen l'Acord de governabilitat, que es comprometia a la “Recuperació dels pressuposts d'Educació i increment progressiu durant la legislatura”, perquè representen el 18,91% del pressupost total autonòmic davant el 22,42% que suposaven els 759 milions de 2011, un cop descomptada la seixantena de milions que aleshores anaven a Cultura, Política lingüística i Joventut.

És evident que amb aquestes xifres paupèrrimes no es pot fer front als 107 barracons que hi ha a les Balears, quan Extremadura no en té cap, a la reducció efectiva del 31,6% d'interins davant el 19% de mitjana estatal, a la manca d'aules i centres educatius, als 1.800 nouvinguts, al 14,4% d'alumnat immigrant devora el 8,8% de la mitjana estatal, a les ràtios disparades, a l'atenció d'alumnat amb necessitats educatives, etc.


No hi ha dubte que Madrid ens té a pa i aigua i que el 48% dels imposts que pagam se n'hi van i no tornen, però el Govern s'equivocarà si replica a la comunitat educativa que no protesti ni faci "catastrofisme" perquè amb en Bauzá estàvem pitjor, o que sanitat i serveis socials també s'han de finançar, cosa que ningú no discuteix. O bé els nostres governants passen de les paraules als fets i planten cara de bondeveres al govern espanyol, o és previsible que la indignació vagi en augment i ho acabin pagant a les urnes.