dimecres, 17 d’abril de 2019

La sentència del Suprem no invalida les reclamacions d'indemnització dels interins


Davant la notícia publicada a finals de març segons la qual el Tribunal Suprem ha dictaminat que "els interins poden ser acomiadats sense indemnització", des d'UOB volem puntualitzar que aquesta sentència és una més sobre aquest assumpte, i que no invalida les reclamacions d'indemnitzacions que puguin presentar els interins amb tres anys successius de serveis. Cal dir igualment que l'èxit de les reclamacions continua sense ser segur al 100%.

Després de tot el procés de qüestions llançades al Tribunal Europeu de Justícia (TJUE), que va començar amb el cas d'Ana De Diego Porras i ha tingut diverses variants en poc temps, el Tribunal Suprem dictamina que un treballador interí per substitució no té dret a cap indemnització en acabar el seu contracte per la reincorporació del treballador a qui venia substituint. Perquè es doni aquest cas han de tenir lloc una interinitat per substitució i la reincorporació de la persona substituïda. No entra a valorar que passa quan la contractació en forma interina es fa fraudulentament, o quan fan acabar la relació per altres motius que no siguin la reincorporació de la persona que tenia el lloc de feina reservat.

Per altra banda, en un futur es podria revisar la doctrina que ara es dictamina. En dos anys ja hi ha hagut canvis d’un extrem a l’altre amb aquest tema per tornar acabar allà mateix, i la sentència conté un vot particular contrari de dos magistrats, que si més endavant són ponents d'un cas semblant poden sentenciar en un sentit diferent.

També cal destacar que és una sentència de l’àmbit del dret laboral, aplicable als treballadors del règim general amb contracte laboral d’interinitat. En el cas de la docència, serien els treballadors temporals de les concertades i privades. No així els de la pública, ja que aquests queden sotmesos a la normativa contenciós-administrativa.

En resum, la sentència no anul·la les reclamacions d'indemnització que puguin presentar els interins de l'ensenyament públic, tan si són substituts com si ocupen vacants sense titular o places provisionals. El que fa és canviar la línia d'interpretació judicial de la norma, per ara i fins que no torni a canviar. Això no impedeix que un jutge dictamini de forma diferent, si veu motius clars que ho justifiquin, i cada cas concret té petits o grans detalls que el poden fer diferent.