dilluns, 3 de febrer de 2020

Capacitació de català: UOB s'oposa a la supressió del FOLC


Dimecres 29/1/20 tengué lloc la Mesa Sectorial Extraordinària per tractar la proposta d'esborrany d'un nou decret per a regular l'acreditació de la competència lingüística en català dels personal docent.

Aquest esborrany ja havia estat tractat a la reunió de la Comissió Tècnica d'assessorament per a l'ensenyament de i en Llengua Catalana (CTAELC) de dilluns 27/1/20 en la qual els representants de la UIB, de la D.G. de Política lingüística i de UOB havíem estat contundents a l'hora de demanar-ne la retirada.

Just a l'inici de la Mesa de dimecres, la Conselleria informà que, després de les posicions exposades a la reunió de dilluns, retirava l'esborrany i presentava la proposta de crear un grup de treball format per la Conselleria, els sindicats, la UIB i la D.G. de Política lingüística entre altres per tal de:
  • Analitzar el funcionament de les capacitacions lingüístiques en les altres comunitats autònomes que també tenen llengua pròpia oficial.
  • Estudiar les anomalies o mancances que pugui presentar l'actual FOLC.
  • Acordar mesures sense rebaixar els requisits de català per a la funció docent.
Després d'expressar la nostra satisfacció per la retirada de l'esborrany i pel fet que la Conselleria es comprometés a no rebaixar els requisits, recordàrem alguns dels arguments principals que UOB ja exposà el 27/1/20 a la Comissió Tècnica:
  • Sense assolir la normalització lingüística del català, és inacceptable que l'Administració rebaixi els requisits d'acreditació de competència i capacitació lingüística en llengua catalana.
  • La Conselleria no ha explicat en cap moment la necessitat d'eliminar el requisit de la capacitació ni quin objectiu pretenia assolir. Que el sistema actual de capacitació pugui necessitar certes revisions no implica ni justifica una rebaixa dels requisits de català.
  • L'esborrany retirat, a més, reflectia que la Conselleria no distingeix entre el que és una acreditació de nivell de coneixements generals segons el MERC, sistema pensat per a acreditar el nivell de competència lingüística en una llengua estrangera, i el que és la necessitat que el personal docent acrediti la seva capacitació per a l'ensenyament en català (amb el coneixement de la terminologia específica, els diferents registres d'ús, les produccions orals i escrites de qualitat excel·lent...), qüestions que no representen el mateix. És imprescindible una formació específica de català per a docents si de veritat es vol millorar la qualitat de l'ensenyament.
  • Només demanar com a requisit de català un C1 i renunciar a la formació específica com a docents, implicaria que el nivell de català del professorat de les Illes seria només le mateix que el d'un alumne de segon de Batxiller que aprova l'assignatura de català amb una nota d'entre 8 i 10.
  • Si se suprimís el requisit del FOLC, el pla d'estudis del qual ja s'inclou al pla d'estudis de Magisteri i del Màster del Professorat de la UIB, es crearia un greuge comparatiu entre els docents formats a la UIB, que comptaria amb la formació que dona la capacitació, i els docents formats en altres territoris, que no haurien cursat aquests continguts.
També remarcàrem la nostra demanda d'esmenar l'anomalia que representa que els titulats d'altres territoris de parla catalana hagin de complir el requisit del FOLC, si n'acompleixen l'equivalent de la zona d'origen (Catalunya o País valencià). La nostra postura és que en el grup de treball que s'ha de constituir es plantegin i s'estudiïn solucions per a aquests casos.
Igualment s'haurien de tenir en compte els estudiants de les Illes Balears que fan els estudis universitaris fora de les Illes per tal que no es vegin obligats a haver d'esperar un any a inscriure's al FOLC.

Si us interessa, podeu trobar més informació sobre el FOLC clicant AQUÍ.