dimarts, 12 de maig de 2020

Manel Soler: "L’error, evitable, de tornar a les aules"


L’error, evitable, de tornar a les aules

Manel Soler | 07 maig 2020

Després d’acordar el polèmic aprovat general, la Conselleria d’Educació ja està preparant aquests dies la tornada dels alumnes confinats als centres d’ensenyament. En la matriu del debat sobre la idoneïtat d’aplicar aquesta mesura s’hi baten defensors i detractors. Però des d’una perspectiva pedagògica i docent, ho considero un error -fins i tot per als cursos de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat-, per tres motius bàsics: perquè estressa el sistema educatiu, perquè no té necessàriament cap justificació acadèmica i perquè es desenvolupa -o almenys ho sembla- en un context d’improvisació. Però anem més al bessó.

En primer lloc, sembla que la decisió no sospesa prou bé un factor tan important com el psicològic ni les dinàmiques actitudinals. En aquest sentit, el patró de comportament de l'adolescent, i encara menys el de l'alumne d'Infantil, no garanteix la mesura del distanciament social reglamentari -ja costa d’exigir-la als adults!- ni un compliment estricte i eficaç dels protocols sanitaris de seguretat previstos.

En segon lloc, la implementació d'una doble via, telemàtica i presencial, pot crear una situació de desigualtat en origen i afegir un plus de dificultat en la planificació i el tractament dels continguts curriculars. A més, els cursos que promocionen, o el de preparació de la Selectivitat, sembla que són els que s'han acomodat millor a la via telemàtica, per llurs necessitats intrínseques. No té gaire lògica, per tant, de canviar la metodologia i els instruments desenvolupats durant l’estat d’alarma just quan arriba el final de curs.

En tercer lloc, tant el personal docent com el no docent, i aquí també caldria incloure-hi el de serveis de neteja, no tenen instruccions inequívoques i clares sobre les mesures de seguretat i control que s’han d’aplicar als centres d’ensenyament, en funció de les seves característiques, ni sobre el nou ús prescriptiu de les infraestructures i els equipaments. O bé tenen dubtes raonables que podrien comportar un risc innecessari per a la salut pública en una situació, encara, de marcada excepcionalitat.

En quart lloc, la previsió de retorn es fa quan només falta un mes per a la finalització del curs. No té cap justificació acadèmica. Per tant, cal concloure que la decisió és conjuntural i està motivada pel retorn a la normalitat de les famílies, per la incorporació dels pares al mercat laboral i per les lògiques dificultats de conciliació que, en alguns casos, això pot comportar. Com que, en general, la decisió no pot aplicar-se als alumnes de 4t d’ESO ni als de 2n de Batxillerat, hem de suposar que refereix, sobretot, a alumnes d’Infantil i només en casos justificats. Aquí convindria recordar que els centres d’ensenyament no són guarderies, i que, malgrat la progressiva deslocalització de la funció educativa, els docents tampoc no són mainaderes. No els en fem.

Finalment, considero que la responsabilitat de l'autoritat educativa no és resoldre problemes de conciliació familiar -o no a costa de la incorporació i la intervenció forçada i precipitada dels professors-, sinó posar tot l’esforç a planificar el nou curs, en una situació d’excepcionalitat persistent i considerant que l'organització dels cursos anteriors s’havia fet a partir de dinàmiques ja apreses i el que ve, en canvi, n’incorporarà de noves, amb l’esforç de planificació afegit que això comporta.