dimecres, 10 de juny de 2020

Garrot als mestres


Article publicat a Última Hora (10.6.2020)

El passat 11 de maig, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir els països que volen obrir les escoles que es desconeix la transmissió del Covid 19 en les criatures. L'Associació de Pediatres, el mateix dia, va remetre un informe al Govern espanyol on afirmava que els nins són agents transmissors silents i demanava que no s'incorporassin a les escoles "fins el control total de la pandèmia". I a finals de maig, l'epidemiòleg Oriol Mitjà avisava que són menys simptomàtics que la resta de la població i que la manera de relacionar-se entre companys de classe facilita la transmissió de virus. Confirmant aquestes advertències, aquests dies ha estat notícia que Israel ha hagut de tancar 92 escoles i escoletes per rebrots del Covid-19 d'ençà que les va reobrir el 3 de maig. Corea del Sud, un dels països amb mesures més estrictes contra la propagació de la pandèmia, n'ha tornat a tancar més de 200, i França ha tancat 70 escoles de primària durant la primera setmana de desescalada.

Mentre que Itàlia, un dels països més castigats pel virus, el mes d'abril va decidir no tornar als centres educatius fins setembre, l'Estat espanyol, tercer del món en morts per càpita, ha ordenat obrir-los parcialment durant el mes de juny. A les Balears, amb més de dos mil casos acumulats i 226 morts, es podran ocupar aules amb 15 alumnes i s'ompliran centres amb més de cent professors, sense garanties que no hi hagi rebrots com a Corea del Sud, Israel o França. Les proves PCR, que Unió Obrera Balear fa temps que reclama per a docents, personal no docent i alumnes abans de tornar a les aules, se'ns continuen negant.

Qualsevol que consideri la salut i la vida com els béns més preuats hauria de posar aquests fets per davant de tot. Tot i així, hi ha qui tracta els mestres d'egoistes, insolidaris i ganduls. Tant se val si aquests dies hem fet el doble d'hores que una jornada normal, unes hores extra que no cobram, a diferència de les dels metges i sanitaris, més que merescudes. Tant se val si hem hagut de posar els mitjans de la nostra butxaca per fer la feina telemàtica, si ens hem hagut d'espavilar perquè la Conselleria no ha posat a l'abast de tothom la formació necessària, si hi ha interins a qui els vola el sou amb el lloguer del pis a una altra illa, o si no tenim mesures de conciliació amb el retorn a les aules.

Els docents som plenament conscients dels efectes devastadors de la crisi econòmica provocada per la pandèmia. És evident que els treballadors, entre els quals els ensenyants, no ho oblidem, necessitam com el pa mesures de conciliació familiar i laboral. El que no es pot exigir es que vagin a càrrec de l'escola, per la senzilla raó que no és funció seva sinó de l'empresa, tal com ho estableix l'Estatut dels treballadors a l'article 34.8. L'ajuda pública és imprescindible, des del moment que petits i mitjans empresaris sovint no poden assumir-ne el cost, i per això el Govern balear acaba d'anunciar un pla de conciliació. El problema és que ha nascut coix perquè no arriba la inversió que es reclama a Madrid. Per situar-nos: el Govern espanyol ha donat a la gran banca 60.000 milions públics a fons perdut; es queda cada any el 14% del PIB balear (uns 4.200 milions d'euros), segons les balances fiscals reconegudes pel Ministerio de Hacienda; acumula un deute històric amb les Balears de 5.000 milions per incompliment del finançament, i ens destina poc més de l'1,5% dels ajuts per la crisi del Covid-19 quan som el 2,5% de la població. Tot i així hi ha qui encara dóna la culpa als mestres, per molt que la conciliació no sigui responsabilitat nostra, i pretén forçar de manera irresponsable el retorn a les escoles sense garanties sanitàries.

Els docents volem tornar als centres educatius a fer la nostra feina més que ningú, perquè el contacte presencial amb els alumnes és indispensable per a un bon aprenentatge. Però no acceptam convertir-nos en l'ase dels cops de l'extrema dreta, que ens té en el punt de mira d'ençà que ens plantàrem davant el PP de José Ramón Bauzá, ni toleram que algunes veus que s’autoqualifiquen d’esquerra tergiversin els fets i ens criminalitzin perquè no es vol anar a l'arrel del problema.

Josep Palou
Membre de la sectorial d’Ensenyament d’UOB