Bústia Covid-19

dilluns, 30 de novembre de 2020

Concentració davant la Conselleria d'Educació i seus territorials, convocada pels sindicats de la Mesa de Funció Pública



UOB Ensenyament s'ha adherit i ha participat a la concentració d'avui matí davant la Conselleria d'Educació i davant les seus territorials.

Reclaman la negociació de la calendarització de les pujades salarials que ens pertoquen i  exigim que el Govern reti comptes públicament en què gasta els 57 milions d’€ obtinguts de la congelació del 2% de 2020 i del 0,9% de 2021 als empleats dels serveis públics.

El nostre posicionament complet el trobareu AQUÍ.

UOB denuncia el joc brut de la congelació salarial del 2’9%

 

Circular 218/2020
COMUNICAT DE PREMSA

En relació al Real Decret Llei de gener de 2020 de mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic que determina l’increment d’un 2% en el sou del personal de totes les administracions públiques i en relació al Projecte de pressuposts per a 2021 que anuncia la puja d’un 0.9% i davant el fet que Balears és l’única comunitat autònoma de tot l’estat en la qual el seu Govern s’ha negat a fer efectiu l’increment de 2020 i que ja ha anunciat que no fa comptes fer el 0,9 % per a 2021, UOB Ensenyament manifesta el següent:
 
1. Consideram aquest fet una discriminació inacceptable ja que penalitza els 38.000 treballadors del Govern de les Illes Balears davant el conjunt d’empleats públics de tot l’estat que sumen 2.597.712 (gener 2020). Concretament es castiga el personal d’Ibsalut, d’Educació i de Serveis Generals, de tot el sector públic instrumental de l’administració autonòmica i de l’ensenyament concertat.
 
2. Consideram igualment inacceptable que la raó principal que han donat tant la consellera d’Economia, Rosario Sánchez, com la presidenta, Francina Armengol, per a la congelació del 2% hagi estat la crisi econòmica provocada pel coronavirus quan de fet, ja abans de la declaració dia 15 de març de l’Estat d'Emergència, es mostraven reticents a fer l’increment, per altra banda, d’obligat compliment.
 
3. És inacceptable que la portaveu del govern, Pilar Costa, justifiqui aquest incompliment fent un mal ús de la paraula «SOLIDARITAT» quan en realitat l’acció és la CONFISCACIÓ d’uns doblers (36,2 milions d’€ de 2020 sumats als 20,8 de 2021) que no són seus sinó dels empleats públics del Govern. La solidaritat és un acte de sobirania i de llibertat en què una persona o un col·lectiu voluntàriament donen alguna cosa que és seva a una altra per ajudar-la.
 
4. A la presidenta Armengol li ha anat bé congelar el 2% als empleats del Govern Balear per fer-se notar davant tot Espanya: «Baleares, la primera autonomía que congela el sueldo a los funcionarios para afrontar gastos sanitarios, abre el camino a otras regiones que podrían verse obligadas a meter la tijera en el presupuesto de sus empleados públicos» (elindependiente.com. 7 d’agost de 2020). Al final, Armengol va ésser la primera a congelar el 2% dels empleats públics però ningú més la va seguir, ni tan sols els presidents autonòmics del seu partit.
 
5. Armengol se fa la valenta davant els empleats dels serveis públics de les colònies però simultàniament calla davant el fet que Pedro Sánchez, que governa amb Podemos a Madrid, fa comptes que el pressupost de la casa reial espanyola per al 2021 s’incrementi un 6,9 %; o que a finals d’agost, en plena pandèmia, la ministra de Defensa, Margarita Robles va signar un contracte per fabricar blindats 8x8 per un valor de 2.100 milions; o que la pujada del pressupost d’Interior per al 2021 serà del 3,99 % respecte a 2020 i que el passat mes de maig el ministre Grande-Marlaska va pujar el sou al CNP i a la Guàrdia Civil per un valor de 247 milions, etc. En definitiva, com ja va passar amb el president José Ramón Bauzá del PP, la intransigència i la «valentia» que demostra Armengol davant les 38.000 famílies dels empleats públics del Govern (la majoria docents, metges, personal sanitari, administratius...) es transforma en submissió davant el president i els ministres del govern espanyol, que com ja hem dit, són del mateix partit.

6. I si amb això no n’hi ha prou, vet ací una breu antologia de grans titulars de premsa que acaba de reblar el clau: 06 d’agost: «El PIB balear pateix la davallada més grossa de tot Espanya fins al mes de juny». 3 d’octubre: «Balears lidera la pujada de l’atur i de la destrucció de llocs de feina de tot l’estat». 4 d’octubre: «La manca de turisme i demanda interna posa en escac i mat el comerç». 12 d’octubre: «Balears pagarà 450 milions d’€ en solidaritat a Espanya encara que visqui la pitjor crisi». 19 d’octubre: «Balears tornarà a quedar per sota la mitjana de l’estat en finançament per al 2021». 29 d’octubre: «Sánchez deixa Balears a la coa en inversions en els pressuposts de 2021». 9 de novembre: «El 70 % d’aquesta inversió anirà als aeroports de les illes». I de mocador i traca final: 2 de novembre: Armengol anuncia que congelarà també als empleats públics del govern l’increment previst del 0,9 % en el projecte de pressuposts autonòmics per a 2021.

7. A UOB Ensenyament, a hores d’ara hem arribat a la conclusió que darrere la insistència de la presidenta Armengol i el govern de tractar amb mà dura els 38.000 empleats públics de l’administració autonòmica, hi ha la voluntat d’emprar-nos com a cap de turc i fer mèrits davant Madrid però també davant els sectors socials als quals la crisi sanitària i econòmica ha arrossegat a la misèria i la desesperació. Francament, no hi veim altra explicació: Armengol cerca el conflicte, primer perquè sap que en moments d’una crisi dramàtica com la que vivim, mostrar-se autoritari davant els funcionaris dóna vots perquè hi ha gent que pensa som uns ganduls i uns privilegiats. I segon, també pensam que Armengol enroca el conflicte perquè ja li va bé que hi hagi concentracions i actes de protesta davant els hospitals, el Parlament, les conselleries,... ja que això li serveix com a cortina de fum perquè els mitjans de comunicació no parlin tant dels errors, contradiccions i de la improvisació constant amb la qual el govern afronta la crisi sanitària i el consegüent esclafit econòmic. De passada, volem fer notar que en la polèmica provocada arran de la presència d’Armengol en un bar a l’hora de tancar-lo a la una de la matinada i que va arribar al Parlament i als mitjans de comunicació dia 21 d’octubre, la presidenta va necessitar cinc dies per demanar disculpes i al cap de cinc dies més va obsequiar la premsa amb aquest gran titular: El govern congelarà el 2021 la pujada prevista del 0.9 % als seus empleats públics.

Finalment, reunida dia 27 de novembre l’assemblea d’UOB Ensenyament en una sessió virtual va consensuar els següents acords:

* No renunciam al 2,9% i estam d’acord a negociar la calendarització del cobrament, en uns terminis el més ajustats possibles i que no han d’anar més enllà de les properes eleccions previstes per a 2023.

* Entretant, exigim que el Govern reti comptes públicament en què gasta els 57 milions d’€ obtinguts de la congelació del 2% de 2020 i del 0,9% de 2021 als empleats dels serveis públics.

* Ens adherim a la concentració de dilluns, 30 de novembre, convocada pels sindicats presents a la Mesa de Funció Pública.

Palma, 30 de novembre de 2020

divendres, 27 de novembre de 2020

UOB acusa el govern del Pacte de Progrés de decebre, una vegada més, els seus votants

 
COMUNICAT DE PREMSA

Segons el projecte de llei balear d’educació elaborat pel Govern de PSOE, Podemos i Més la meitat d’hores lectives com a mínim hauran de ser en català, fet que suposa donar per bo el decret de mínims aprovat pel govern de Jaume Matas dia 4 de juliol de 1997 (Decret 92/1977). Segons aquest decret, el català havia d’ésser la llengua vehicular com a mínim en el 50 % de l’ensenyament que es fes en qualsevol centre de Balears, tant de titularitat pública o privada. El primer govern del Pacte de Progrés amb Francesc Antich com a president i Damià Pons com a conseller d’educació (1999-2003), es va negar a anar més enllà i no va fer cas de la campanya iniciada l’abril de 2000 sota el títol «Proclama per l’ensenyament en català» i impulsada per Biel Majoral, Josep Massot i Muntaner i Josep Melià Pericàs en la qual es van reunir més de 6.000 signatures de docents reclamant «un decret que asseguri que l’ensenyament a tots els nivells i a tots els centres de Balears es vehiculi íntegrament en català i que tingui en compte la realitat cultural, geogràfica, històrica, literària, etc. de totes les terres de parla catalana. L’aplicació d’aquest decret s’hauria de fer progressivament, a fi d’evitar traumes, però sense dilacions».

Vint-i-tres anys després del decret de mínims aprovat per Jaume Matas, 20 anys després de la proclama de Majoral-Massot-Melià en la qual es reclamava 100 % en català com a llengua vehicular, després de tres governs de Pacte de Progrés (Francesc Antich (1999-2003) i (1997-2011) i Francina Armengol (2015-2019), que no van moure un dit per anar més enllà del decret de Matas, i quan ja som en el quart govern del Pacte, resulta una vergonya que ara aquest govern continuï enrocat a mantenir la política lingüística del PP de fa 23 anys, com si res no hagués passat. No només això, sinó que com hem denunciat reiteradament no verifica si es compleix el Decret de mínims, amb casos flagrants com el d’Eivissa. Si no avançam, reculam perquè en les últimes dècades han passat fets importants com:

Primer, un canvi demogràfic amb un allau immigratori de gran magnitud ja que si agafam Palma com exemple, el 1989 tenia 320.692 habitants empadronats i enguany en té 456.088, la qual cosa suposa un augment de més del 30 %. En major o menor grau d’intensitat, aquest augment també ha passat a Eivissa, Formentera, Menorca, la costa turística de Mallorca, Inca, Manacor i molts de pobles de la Part Forana.

Segon, durant el govern de José Ramón Bauzá del PP (2011-2015), la radicalització franquista i genocida del PP va portar aquest partit a intentar instrumentalitzar la immigració com a força de xoc per arraconar els catalanoparlants a una espècie de reserva índia i exterminar la llengua pròpia de Balears a base reprimir-ne l’ús públic i reduir-la a una curiositat folklòrica i pintoresca pròpia de gent gran i d’àmbit rural.

I tercer, lluny d’aconseguir el seu objectiu criminal, el genocida Bauzá, va provocar una reacció de la comunitat educativa (professorat i famílies) i de la societat en general mai no vista en defensa del català a l’escola i contra les retallades als serveis públics d’educació i sanitat. Gràcies a la vaga indefinida impulsada per l’Assemblea de Docents, que va haver de vèncer fins i tot el rebuig inicial dels sindicats, Bauzà el 2015 va obtenir els pitjors resultats del PP a Balears en tota la seva història. Derrotat Bauzá, els governs Armengol i els partits que li donen suport (Més i Podemos) en el tema del català i també de ràtios elevades, barracons, incrementar la despesa en educació i posar-la a nivell de la mitjana europea, etc. no ha anat més enllà de les bones intencions i de fer quatre gestos de cara a la galeria. Tant és així que el nou triomf del Pacte de progrés l’any passat, el 2019, no fou per mèrits propis sinó per l’alarma i la mobilització que va provocar entre la comunitat educativa l’aparició del feixistes de VOX.

En resum, fins avui, cada vegada que hi ha hagut un Pacte de Progrés, s’ha caracteritzat per decebre els seus votants i assumir la política dels contraris i enemics. Ara bé, no per això, des d’UOB Ensenyament deixarem de lluitar (com hem fet fins ara a les meses sectorials, Consell Escolar de les Illes Balears, amb comunicats, circulars...) i d’insistir a superar el Decret de Mínims del 1997 a fi d’aconseguir que el català sigui íntegrament la llengua vehicular de l’ensenyament; perquè el català sigui la llengua hegemònica dins tot el territori d’on és la llengua pròpia; perquè es faci un diagnòstic i un seguiment rigorós de l’ús a l’escola --cosa que reclamam des de fa anys--; i també perquè el Govern no deixi, una vegada més, els docents i també el conjunt dels ciutadans tirats sota els peus dels cavalls del feixisme colonial que criminalitza i persegueix l’ús del català a l’escola i a tota la resta d’àmbits públics (administració, sanitat, justícia, mitjans de comunicació, comerç, publicitat, cinema...).

Des d’UOB Ensenyament defensam que com més llengües sàpiguen els nostres joves en acabar la vida escolar, millor: català, espanyol, anglès, alemany, rus, xinès, amazic, suahili, àrab...; ara bé, la primera llengua, i més encara en una societat receptora d’immigrants com Balears, que el sistema educatiu ha d’assegurar conèixer i usar correctament, tant a nivell oral com escrit, és la llengua pròpia d’aquí, és a dir, la llengua catalana. Tot el que no sigui respectar això, és colonialisme, supremacisme racista i atemptar contra el dret d’un poble a viure plenament usant la seva llengua dins el seu territori.

divendres, 13 de novembre de 2020

CREACIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PLA DE COEDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS 2019-2022

 

El passat divendres 30 d'octubre una representant de coeducació de UOB va assisitir a la reunió de la creació de la Comissió de Seguiment del Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022, presidida per la Sra. Amanda Fernández Rubí.

La Comissió es va constituir sense cap membre de la Xarxa de centres coeducatius, encara que el mateix Pla de Coeducació contemplava que hi formaria part una docent en representació d’aquesta Xarxa. El fet s’ha produït perquè la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, no reconeix al col·lectiu de coeducadores Feminisme a l’Escola com a Xarxa de coeducació formal, i per altra banda, tampoc han impulsat la creació de cap altra xarxa des de Convivèxit. Així que, malauradament, a la nova comissió falten les Coordinadores de Coeducació dels centres educatius, és a dir, les  docents que estan formades en coeducació i que porten a terme el disseny i la implementació de les accions coeducatives als centres, que evidentment que són les que coneixen de primera mà quina és la situació actual de la implantació del Pla de Coeducació i quines són les seves mancances.

En la segona part de la reunió s’ha fet un repàs als objectius del Pla i a les accions programades, amb responsables i terminis concrets. Hem pogut comprovar com moltes de les accions fonamentals encara estan per fer, amb terminis ja passats, i sense que els responsables assignats hagin fet res per posar solució. Està clar que al Pla li falta, per una banda, difusió i coneixement per part de tots els equips directius dels centres i de totes les persones i organismes implicats com a responsables d’accions concretes programades dins del Pla. De fet la seva presentació a Menorca i a Eivissa es va suspendre pel confinament i no s’ha tornat a programar, de manera que sols es va presentar a Mallorca. D’altra banda, també li falta força normativa, ja que no hi cap instrucció legal que obligui al seu seguiment i implementació.

UOB ha sol·licitat que se solucionin el més prest possible una sèrie de coses:

  • A la Comissió ha d’haver una docent en representació de la Xarxa de centres coeducatius, segons estableix el Pla.
  • A tots els centres ha d’existir una Agent de Coeducació, com estableix la Llei 11/2016 d’Igualtat de dones i homes a les Balears. La directora general s’ha compromés a mantenir una reunió amb Inspecció Educativa per aquest tema.
  • S’ha de garantir una assignació horària suficient per a poder assumir  les tasques assignades a les Comissions de Coeducació.
  • S’ha d’ampliar el número de places i de cursos per a formar a Agents de Coeducació, ja que tenim constància que moltes coeducadores s’han quedat en llista d’espera.
  • S’ha de posar a disposició dels centres el protocol de prevenció, detecció i intervenció de la violència masclista als centres educatius de les Illes Balears, acompanyat de formació i difusió del mateix, el qual continua en fase de redacció i tenia com a termini març de 2020. Els responsables de la seva redacció són l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, IBDona i una Comissió de persones expertes, segons determina el mateix Pla.

En conclusió, el Pla de Coeducació és un document molt ampli i complet, ja que costa de nombroses accions a realitzar, amb responsables i terminis concrets, encara que la realitat de la seva implementació i posada en marxa presenta moltes dificultats. Primer perquè s'estan incomplint moltes de les accions programades, com la creació de Comissions de Coeducació a tots els centres o la formació dels equips directius. Segon perquè la realitat és que les persones que porten endavant aquest tema als centres són escasses, en alguns centres fins i tot són inexistents, i malauradament encara hi ha una poca implicació dels equips directius i de la comunitat educativa en general. Tot açò sumat a una dotació horària arbitrària per part de molts centres i manifestament insuficient, fa que en la majoria de casos, les Agents de Coeducació, i amb sort, les demés membres de les Comissions de Coeducació, que moltes vegades participen de manera voluntària, sense assignació horària real, no puguin assolir tot el volum de treball que implica la planificació, organització i implementació de la coeducació com a part del projecte educatiu dels centres.

En aquests enllaços es pot accedir al document complet del Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022, així com a la Resolució de creació de la comissió de seguiment Pla Coeducació publicats dins la web de Convivèxit.

Les places dels PTSC, PT i AL s'oferiran en el tràmit setmanal de substitucions


Avui hem tingut mesa sectorial per parlar del programa PROA+ amb la Directora General de Primera Infància i amb la resta de sindicats.

Els punts a tractar han estat:

- El PAE, que ha estat dotat a tots els centres que han fet la demanda.

- L'increment de PTSC.

- L'aportació econòmica als centres.

Des de UOB fa dos mesos que es reclama la contractació de més personal PTSC i que aquestes places s'adjudiquin en els tràmits setmanals de substitucions. L'Administració ha esmentat que es contractaran 25 PTSC destinats a 50 centres tant públics com concertats. 

Fent referència a l'aportació econòmica als centres, dels 189 centres que han fet la demanda (seguint els criteris establerts) només 49 rebran la quantia necessària per atendre a les necessitats educatives. 

Esmentar que avui, el SAD s'està reunint per informar de la dotació a 41 centres educatius de la figura dels especialistes PT (21 mestres) i AL (2 mestres). Veient les necessitats que presenten els alumnes com a resultat de la pandèmia, aquesta contractació ens pareix insuficient.

En el torn obert de paraula UOB demana:

- Per què no es poden incloure als CEPA la figura PTSC? Per la situació COVID han tingut un increment de matrícules i sabem que per la situació socioeconòmica, familiar i educativa d'aquests alumnes seria necessària la figura PTSC. Ens han dit que primer es volen assegurar d'arribar a l'educació primària i secundària obligatòries. 

- Per què no queden ateses les necessitats de personal ATE? L'Administració ens ha respost que aquests tenen funcions molt específiques i que es destina l'auxiliar tècnic educatiu a aquells centres que compleixen els requisits. UOB ha apuntat que si hi ha tanta demanda pot ser s'haurien de revisar els requisits o augmentar la plantilla.

 



UOB exigeix a Conselleria que investigui les acusacions a la directiva de l'IES Arxiduc


COMUNICAT DE PREMSA

Diumenge dia 8 de novembre el Govern Balear va difondre un vídeo de professors i alumnes de l'IES Arxiduc sobre la importància del treball emocional amb l'alumnat. Al cap d'unes poques hores, un allau de comentaris negatius centrats principalment en l'actuació de la directora del centre, Margalida Ramis, i la cap d'estudis, Aina Rotger, per part d'alumnes i exalumnes de l'Arxiduc va omplir les xarxes.

Davant la magnitud de les crítiques i la coincidència en els retrets: masclisme, abús de poder, tracte degradant, humiliacions, càstigs vexatoris, assetjament..., la conselleria de Presidència, dimarts dia 10, es va veure obligada a publicar en el compte d'Instagram de l'Executiu una nota dient que davant la multitud de comentaris adversos: "Informarem a la Conselleria d'Educació perquè faci les gestions que consideri adequades".

Ahir, 12 de novembre, conselleria manifestà que no li consta cap crítica i que si la gent te queixes "les faci constar de manera oficial".

Davant aquesta successió de fets, UOB Ensenyament vol fer públic que:

- Crida l'atenció la celeritat amb què la conselleria d'Educació i el Govern han tancat la investigació sobre l'actuació de la directiva de l'IES Arxiduc, una rapidesa que contrasta amb la lentitud i parsimònia amb què s'ha actuat i s'actua en altres casos.

- Un cop han arribat a l'opinió pública els comentaris d'alumnes i ex alumnes, hem de dir que fa temps tenim coneixement de queixes de docents relacionades amb assetjament psicològic i laboral, baixes per depressió, atacs d'ansietat, por a denunciar els fets, peticions de trasllats obligats per rebre un tracte discriminatori per motius pedagògics, ideològics... 

Davant aquesta situació que s'arrossega des de fa anys, és una burla que ara, davant l'esclafit de la polèmica, la conselleria d'Educació i Inspecció Educativa pretenguin fer creure que desconeixien la situació del centre i s'excusin dient que no han rebut denúncies pels canals oficials ja que demostra que el problema ja no és un equip directiu sinó les altes instàncies de la conselleria que han mirat cap a una altra banda i s'han convertit en còmplices.

Això ja ve de temps enrere i el que el govern de José Ramón Bauzá consentia a la directora Margalida Ramis, ara el govern Armengol i Martí March li continuen consentint: arbitrarietat, integrisme, nepotisme i amiguisme.

Com a botó de mostra ens remuntarem al setembre de 2013 quan arran d'una vaga d'estudiants, la directora de l'IES Arxiduc, Margalida Ramis, va posar una denúncia, que la jutgessa va arxivar per no acreditar-se els fets, davant la policia contra un grup d'estudiants als quals va acusar d'actes de violència i de destrossa de mobiliari que en realitat mai no van existir. Aleshores, la resposta massiva dels estudiants acusats i les seves famílies juntament amb la solidaritat d'altres organitzacions van aconseguir posar en evidència pública el tarannà, el sectarisme i la manera inacceptable de procedir per part d'aquesta directora. 

És urgent investigar la teranyina d'inspectors que durant tots aquests anys han tapat els abusos de poder que, contra l'alumnat i el professorat, s'han produït a l'IES Arxiduc.


Palma, 13 de novembre de 2020


dimecres, 11 de novembre de 2020

Resum Mesa sectorial Covid19 10/11/2020

 



Com ja sabeu, ahir es va dur a terme la Mesa Sectorial Extraordinària telemàtica amb la presència de la Dir. Gral. de Personal Docent, el Dir. Gral. de Planificació i Centres, la cap de departament Antònia Serra i els representants sindicals, amb un únic punt a l’ordre del dia: l’aprovació de la Resolució conjunta del Conseller d’Educació i de la Consellera de Salut per la qual s’aproven les mesures de prevenció per fer front a la crisi sanitària. 

En aquesta Resolució es parla d’aspectes com la ventilació, les mesures d’higiene respiratòria, el consentiment informat per al test PCR i el protocol per a les pràctiques d’activitat física. 

Antoni Morante va informar que la Conselleria d’Educació ha dotat d’una partida de cent euros per aula i dos espais habilitats a cada centre perquè es comprin uns mesuradors de CO2. En cas que sigui necessari també s’hauran de comprar purificadors d’aire amb filtres d’alta eficàcia HEPA de qualificació igual o superior a H13. 

Així mateix, va recordar que tant al personal vulnerable com als mestres d’Educació Infantil se’ls han de proporcionar mascaretes FFP2. A finals de mes d’octubre Conselleria va fer una aportació econòmica a tots els centres perquè facin la compra d’aquestes. Si qualque centre considera insuficient l’aportació, que ens ho faci saber. 

Antònia Serra va aclarir que la ventilació de les aules s’haurà de fer durant quinze minuts i no cinc, com s’havia fet fins ara. 

Per altre part, l’annex 2 de dita resolució, fa referència a les activitats físiques, atenent a la petició de UOB feta a Conselleria el passat setembre a partir de la demanda i les aportacions d’un grup de professors d’Educació Física demanant instruccions clares a l’hora d’aplicar els protocols en aquesta àrea. 

Unió Obrera Balear ha fet incís en el per què es fan tan poques PCR i ens han dit que, la realització d’aquestes, depèn directament dels tècnics de salut. UOB considera que la gran insuficiència de proves PCR fa que sigui impossible detectar els contagis entre asimptomàtics. 

Hem expressat també la inseguretat que provoca en els docents, la resposta de l’EDUCOVID quan s’han de notificar els contactes estrets, per la pressió que han rebut en alguns casos. S’ha insistit en la necessitat d’unificar criteris d’actuació COVID i l’actuació davant els contactes estrets. Han recordat la importància que té la protecció de dades a l’hora de comunicar possibles contagis i el maneig correcte de totes les informacions rebudes. Des de Planificació s’han compromès a mantenir una coordinació més estreta amb l’EDUCOVID i fer complir els criteris unificats que estan establerts. 

En el torn de paraula, Unió Obrera Balear ha comunicat els dubtes que genera entre els mestres el fet que les àrees d’Educació Física i Música les facin el tutors, pel que fa a la responsabilitat en les programacions i l’avaluació, i ha plantejat la necessitat de regular aquesta situació. 

Vos recomanem així com esmenta la Resolució que vegeu la “Guía para ventilación en aulas” del Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua, IDAEA-CSIC”, de la qual UOB ha reclamat la seva difusió en català.

Reivindicacions fetes a la reunió de la Comissió d'Acció Social d'Educació

Ahir matí es va dur a terme la reunió telemàtica de la Comissió de Fons Social corresponent al mes de novembre on UOB va tornar a reivindicar que es revisi el decret, tant pel que fa a quanties econòmiques i a conceptes d'altres ajuts no reconeguts actualment, com perquè es reconeguin tant els cicles formatius de grau superior, com els estudis universitaris propis com a estudis en el marc dels ajuts en concepte de matrícula i llibres de text, que ja reben tant els estudis universitaris així com els estudis de règim especial. Recordem que la revisió del decret està reclamada des de desembre de 2016, que la proposta d'actualització es va aprovar per unanimitat a la mesa sectorial del 13/02/18, i que Funció Pública continua donant la callada per resposta.

Mesa desembre 2016

Mesa febrer 2018

dimarts, 10 de novembre de 2020

Concurs de trasllats estatal 2020-2021 (algunes informacions sobre el tràmit telemàtic)


Ahir, dilluns 9 de novembre, es va fer una presentació guiada del procés telemàtic de la instància del concurs de trasllats amb la participació dels serveis informàtics de Conselleria i el diferents representants sindicals.

Els aspectes tècnics que varen destacar són:

1. Autenticació per dues vies: mitjançant CL@VE (ja sigui amb CL@VE PIN o CL@VE Permanente) o bé amb les credencials del GESTiB o Portal del Personal.


2. La modalitat de participació en el concurs de trasllats ja ve predeterminada i només es podran seleccionar altres modalitats si complim els requisits. De la mateixa manera, en cas de poder acollir-se a un dret preferent de centre o localitat/zona haurem de seleccionar-ho en aquest pas. Només ho podran seleccionar aquelles persones que compleixin amb els requisits establerts a la convocatòria.


3. Full de Barem. En cas de no estar d'acord amb la puntuació que se'ns ha assignat en algun dels punts o subpunts del full de barem haurem de fer constar la documentació que volem aportar en el quadre de text pertinent per a cada un dels subpunts. Per cada quadre de text on escriguem se'ns habilitarà al final del tràmit un espai per a la càrrega de fitxers.

IMPORTANT: la mida màxima del fitxer són 2Mb (2048Kb) i només s'admeten fitxers en format PDF.
En cas de voler aportar dos documents per a justificar una puntuació només es podrà adjuntar un sol fitxer, per tant s'han de fusionar els diferents PDF's en un de sol.

En cas d'estar d'acord simplement hem de clicar allà on diu "Sí, estic d'acord..."

4. Llengua vernacle (full de barem). En cas de voler concursar a una Comunitat Autònoma on un dels requisits sigui una titulació de llengua vernacle (gallec, euskera, aranès) s'haurà d'especificar al quadre de text i adjuntar la titulació al final del tràmit.


5. Guardar llista i continuar tràmit. La llista ordenada de centres de preferència es guarda cada 10 centres introduïts.

Podeu consultar la resolució de la convocatòria AQUÍ

Quedam a disposició per resoldre qualsevol altre dubte. 

divendres, 6 de novembre de 2020

La Junta de Personal Docent de Menorca continua amb la reclamació del 2%




Dimarts va tenir lloc el Plenari de la Junta de Personal Docent de Menorca, que està formada per tots els sindicats de l'ensenyament públic amb representació a la mesa sectorial on, finalment, es va aprovar una resolució de valoració de l'inici de curs  marcada per la pandèmia. A més a més, es van acordar una sèrie de propostes que es transmetran tant als centres educatius, com als mitjans i partits polítics. D'entre les propostes de millora, que podeu visualitzar en aquest enllaç de manera completa i que resumim tot seguit, destacam la reivindicació del cobrament de la pujada salarial del 2% que UOB ja va reclamar el mes d'agost (ho podeu veure aquí ) ja que, a hores d'ara, som l'única comunitat autònoma que no cobra aquest increment. És previst que a l'altra Comunitat Autònoma que faltava, Extremadura, els empleats públics percebran l'augment del 2% en les retribucions bàsiques i el complement de destinació a la nòmina del mes de desembre. Recordam que la gran majoria de propostes que podeu llegir resumides a continuació UOB ja les ha reivindicades en diversos moments:
  • Consolidar la baixada de ràtios als grups on s'hagi aconseguit de forma definitiva, a un màxim de 20 alumnes per aula a tots els nivells, per millorar la qualitat educativa.
  • Retorn a les funcions pròpies tant dels membres de l’equip de suport com del professorat especialista.
  • Dotació i posterior reposició suficient d’equips de protecció individual.
  • Habilitació d’espais suficients a tots els centres sense haver de renunciar a espais específics(laboratoris, gimnasos, menjadors...).
  • Promoure la gestió de cessió d’espais amb els Ajuntaments de cada municipi i informar dels espais cedits, tenint en compte la necessitat urgent de noves infraestructures educatives.
  • Reducció efectiva a 18h lectives a secundària i 23h lectives a primària com a màxim.
  • Reducció de jornada voluntària sense cap motiu justificat i llicència per interès personal també per interins i interines.
  • Mesures reals de conciliació de vida laboral i familiar cent per cent retribuïdes 
  • La no obligatorietat de posar totes les places al tràmit d’adjudicacions d’interins de l’estiu
  • Reducció i/o simplificació de les tasques burocràtiques del professorat.
  • Major inversió educativa per arribar al 5% del PIB a curt termini, per llavors anar consolidant la inversió fins arribar al 7% a llarg termini.
  • Compromís en la presa de decisions sobre educació: que siguin objecte de negociació i consens.
  • Pagament amb caràcter retroactiu del 2% de l’increment salarial pendent de tots els conceptes de la nòmina, aprovat el gener de 2020 a nivell estatal i que s'ha fet efectiu a tot l'Estat a excepció de les Illes Balears.
  • Revisió del concepte “contacte estret” que empra l’Administració.
  • Aplicació del “codi per confinament” per resoldre baixes per confinament remunerades al 100%.
  • Dotació al professorat dels mitjans tecnològics necessaris o d’un suplement econòmic per poder fer la feina que requereix un escenari B (semipresencial) o C (telemàtic).
  • Dotació de micròfons als docents que tinguin problemes de disfonies agreujades per l’ús de la mascareta.
  • Eliminar el sistema de marcatge.
  • Incloure als docents dins la normativa estatal vigent de teletreball, perquè no quedin sense protecció jurídica.
  • Que la Conselleria informi de quina manera farà front a l’increment de la demanda de places que s’ha produït a la Formació Professional.
  • Incrementar el nombre de places ofertes en el Màster de Formació de Professorat de la UIB.
El proper dimarts dia 10 es reunirà la Comissió Permanent de la JPD de Menorca per fer propostes sobre les accions a realitzar per aconseguir aquests objectius.

dimarts, 3 de novembre de 2020

UOB es reuneix amb els partits polítics per desbloquejar el cobrament de l'estiu per part dels interins


Circular 217/2020

UOB insisteix en la reivindicació del cobrament de l'estiu i l'extensió del contracte fins a 31 d'agost per als interins amb més de cinc mesos i mig treballats. Per això ha mantingut reunions amb els següents partits polítics: PSIB-PSOE, Podemos, Més per Mallorca, Més per Menorca i El Pi. Recordam que el fet que actualment els interins que a dia 1 de juny hagin treballat més de cinc mesos i mig siguin cessats a dia 30 de juny es deu a una retallada introduïda per la porta de darrere a la Llei 6/2018. Ho recordam AQUÍ

La resposta dels diferents partits ha estat positiva i alguns d'aquests ja han començat a fer passes per aconseguir el canvi legislatiu per mirar de revertir aquesta regressió contractual. 

Des d'El Pi han demanat directament a la presidenta de la Comunitat Autònoma en el ple del Parlament d'avui per aquesta situació. Francina Armengol, fent ús de sofismes ha contestat que la indemnització que ara perceben els interins equival a la recuperació del dret a l'extensió del contracte fins a dia 31 d'agost. Fet que és completament fals perquè amb la indemnització els interins no puntuen ni cotitzen durant els mesos de juliol i agost. Mirau el vídeo i jutjau vosaltres mateixos!