Bústia Covid-19

dilluns, 30 de novembre de 2020

UOB denuncia el joc brut de la congelació salarial del 2’9%

 

Circular 218/2020
COMUNICAT DE PREMSA

En relació al Real Decret Llei de gener de 2020 de mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic que determina l’increment d’un 2% en el sou del personal de totes les administracions públiques i en relació al Projecte de pressuposts per a 2021 que anuncia la puja d’un 0.9% i davant el fet que Balears és l’única comunitat autònoma de tot l’estat en la qual el seu Govern s’ha negat a fer efectiu l’increment de 2020 i que ja ha anunciat que no fa comptes fer el 0,9 % per a 2021, UOB Ensenyament manifesta el següent:
 
1. Consideram aquest fet una discriminació inacceptable ja que penalitza els 38.000 treballadors del Govern de les Illes Balears davant el conjunt d’empleats públics de tot l’estat que sumen 2.597.712 (gener 2020). Concretament es castiga el personal d’Ibsalut, d’Educació i de Serveis Generals, de tot el sector públic instrumental de l’administració autonòmica i de l’ensenyament concertat.
 
2. Consideram igualment inacceptable que la raó principal que han donat tant la consellera d’Economia, Rosario Sánchez, com la presidenta, Francina Armengol, per a la congelació del 2% hagi estat la crisi econòmica provocada pel coronavirus quan de fet, ja abans de la declaració dia 15 de març de l’Estat d'Emergència, es mostraven reticents a fer l’increment, per altra banda, d’obligat compliment.
 
3. És inacceptable que la portaveu del govern, Pilar Costa, justifiqui aquest incompliment fent un mal ús de la paraula «SOLIDARITAT» quan en realitat l’acció és la CONFISCACIÓ d’uns doblers (36,2 milions d’€ de 2020 sumats als 20,8 de 2021) que no són seus sinó dels empleats públics del Govern. La solidaritat és un acte de sobirania i de llibertat en què una persona o un col·lectiu voluntàriament donen alguna cosa que és seva a una altra per ajudar-la.
 
4. A la presidenta Armengol li ha anat bé congelar el 2% als empleats del Govern Balear per fer-se notar davant tot Espanya: «Baleares, la primera autonomía que congela el sueldo a los funcionarios para afrontar gastos sanitarios, abre el camino a otras regiones que podrían verse obligadas a meter la tijera en el presupuesto de sus empleados públicos» (elindependiente.com. 7 d’agost de 2020). Al final, Armengol va ésser la primera a congelar el 2% dels empleats públics però ningú més la va seguir, ni tan sols els presidents autonòmics del seu partit.
 
5. Armengol se fa la valenta davant els empleats dels serveis públics de les colònies però simultàniament calla davant el fet que Pedro Sánchez, que governa amb Podemos a Madrid, fa comptes que el pressupost de la casa reial espanyola per al 2021 s’incrementi un 6,9 %; o que a finals d’agost, en plena pandèmia, la ministra de Defensa, Margarita Robles va signar un contracte per fabricar blindats 8x8 per un valor de 2.100 milions; o que la pujada del pressupost d’Interior per al 2021 serà del 3,99 % respecte a 2020 i que el passat mes de maig el ministre Grande-Marlaska va pujar el sou al CNP i a la Guàrdia Civil per un valor de 247 milions, etc. En definitiva, com ja va passar amb el president José Ramón Bauzá del PP, la intransigència i la «valentia» que demostra Armengol davant les 38.000 famílies dels empleats públics del Govern (la majoria docents, metges, personal sanitari, administratius...) es transforma en submissió davant el president i els ministres del govern espanyol, que com ja hem dit, són del mateix partit.

6. I si amb això no n’hi ha prou, vet ací una breu antologia de grans titulars de premsa que acaba de reblar el clau: 06 d’agost: «El PIB balear pateix la davallada més grossa de tot Espanya fins al mes de juny». 3 d’octubre: «Balears lidera la pujada de l’atur i de la destrucció de llocs de feina de tot l’estat». 4 d’octubre: «La manca de turisme i demanda interna posa en escac i mat el comerç». 12 d’octubre: «Balears pagarà 450 milions d’€ en solidaritat a Espanya encara que visqui la pitjor crisi». 19 d’octubre: «Balears tornarà a quedar per sota la mitjana de l’estat en finançament per al 2021». 29 d’octubre: «Sánchez deixa Balears a la coa en inversions en els pressuposts de 2021». 9 de novembre: «El 70 % d’aquesta inversió anirà als aeroports de les illes». I de mocador i traca final: 2 de novembre: Armengol anuncia que congelarà també als empleats públics del govern l’increment previst del 0,9 % en el projecte de pressuposts autonòmics per a 2021.

7. A UOB Ensenyament, a hores d’ara hem arribat a la conclusió que darrere la insistència de la presidenta Armengol i el govern de tractar amb mà dura els 38.000 empleats públics de l’administració autonòmica, hi ha la voluntat d’emprar-nos com a cap de turc i fer mèrits davant Madrid però també davant els sectors socials als quals la crisi sanitària i econòmica ha arrossegat a la misèria i la desesperació. Francament, no hi veim altra explicació: Armengol cerca el conflicte, primer perquè sap que en moments d’una crisi dramàtica com la que vivim, mostrar-se autoritari davant els funcionaris dóna vots perquè hi ha gent que pensa som uns ganduls i uns privilegiats. I segon, també pensam que Armengol enroca el conflicte perquè ja li va bé que hi hagi concentracions i actes de protesta davant els hospitals, el Parlament, les conselleries,... ja que això li serveix com a cortina de fum perquè els mitjans de comunicació no parlin tant dels errors, contradiccions i de la improvisació constant amb la qual el govern afronta la crisi sanitària i el consegüent esclafit econòmic. De passada, volem fer notar que en la polèmica provocada arran de la presència d’Armengol en un bar a l’hora de tancar-lo a la una de la matinada i que va arribar al Parlament i als mitjans de comunicació dia 21 d’octubre, la presidenta va necessitar cinc dies per demanar disculpes i al cap de cinc dies més va obsequiar la premsa amb aquest gran titular: El govern congelarà el 2021 la pujada prevista del 0.9 % als seus empleats públics.

Finalment, reunida dia 27 de novembre l’assemblea d’UOB Ensenyament en una sessió virtual va consensuar els següents acords:

* No renunciam al 2,9% i estam d’acord a negociar la calendarització del cobrament, en uns terminis el més ajustats possibles i que no han d’anar més enllà de les properes eleccions previstes per a 2023.

* Entretant, exigim que el Govern reti comptes públicament en què gasta els 57 milions d’€ obtinguts de la congelació del 2% de 2020 i del 0,9% de 2021 als empleats dels serveis públics.

* Ens adherim a la concentració de dilluns, 30 de novembre, convocada pels sindicats presents a la Mesa de Funció Pública.

Palma, 30 de novembre de 2020