Bústia Covid-19

dijous, 4 de febrer de 2021

Esborrany de l'avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears, on som i què queda.


Avui, dijous 4 de febrer ha tengut lloc una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari amb la presència del conseller, tots els directors generals així com els delegats territorials de Menorca i Pitiüses. L'únic punt de l'ordre del dia era l'esborrany de l'avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears.

La mesa ha consistit en una exposició per part del Conseller del camí que ha recorregut el text normatiu d'ençà que iniciés el seu camí en el 2018 a partir d'un document base elaborat per la plataforma Illes per un pacte. Actualment el redactat de l'avantprojecte es troba en la seva tercera versió, després d'haver passat per un termini d'exposició pública on va rebre aportacions de les diferents forces polítiques, sindicals i d'altres organitzacions de l'àmbit social i cultural. 

Com ja us vam informar, aquestes setmanes l'avantprojecte de llei s'està debatent al CEIB (Consell Escolar de les Illes Balears) que n'elaborarà un informe a partir de les esmenes aportades per tots els agents de la comunitat educativa que hi tenen representació (estudiants, famílies, sindicats, directors i patronal de la concertada). 

En el mateix moment que el CEIB l'avantprojecte s'està discutint al CES (Consell Econòmic i Social) i posteriorment ho farà a l'IBDONA (Institut Balear de la dona). Cada una d'aquestes institucions també n'elaboraran el seu pertinent informe. Cal recordar que aquestes tres institucions tenen un caràcter consultiu i que en cap cas els seus informes són vinculants tot i ser un clar indicador de les diferents sensibilitats sobre el tema en qüestió.

Després d'aquestes passes l'avantprojecte entrarà al Parlament on es debatrà i votarà. La idea de Conselleria és que s'aprovi abans de les vacances d'estiu perquè sigui vigent a partir del curs 2021-2022.  Martí March ha insistit en la necessitat d'arribar a un consens el més ampli possible per justificar el redactat del projecte en alguns dels seus aspectes. D'aquesta manera, Conselleria considera que s'ha de defugir d'una normativa excessivament reglamentista i que en tot cas aquells aspectes que necessitin més concreció ja s'anirien desenvolupant normativament a partir de decrets i ordres més específics.

Des d'UOB hem volgut recordar al Conseller les esmenes que ja presentàrem al CEIB i que la gran majoria varen ser tengudes en consideració per a ser incloses dins l'informe que presentarà la institució. Les podeu recordar AQUÍ.

Hem fet especial èmfasi en la idea que pel que fa a l'ús i aprenentatge del català, cal ser més ambiciosos del que estableix el Decret de Mínims, que per altra banda som ben conscients que no es compleix a tots els centres de les Illes Balears. 

Davant aquest argument el conseller ha botat dient que no podíem fer aquest tipus d'afirmacions sense presentar proves o dades. Des d'UOB ens hem quedat perplexos davant la resposta del conseller ja que entenem que aquesta responsabilitat correspon a Inspecció Educativa i en darrera instància al Conseller d'Educació, una comprovació que venim demanant des de 2015 i a la qual es va comprometre el cap d'inspecció. Ho podeu recordar AQUÍ i AQUÍ.

També hem tornat a exigir que la futura LEIB (Llei Educativa de les Illes Balears) estableixi d'una vegada per totes una formació del professorat gratuïta, organitzada dins l'horari laboral i ofertada exclusivament des de l'administració, sense entitats col·laboradores. Com era d'esperar, aquesta ha estat una reivindicació que només ha fet UOB i com era previsible tampoc ha rebut cap comentari per part del conseller o dels diferents directors generals. No fos cosa es desmuntassin els xibius...

Finalment, el conseller s'ha compromès a convocar una nova Mesa sectorial abans que l'avantprojecte entri dins la seva recta final en seu parlamentària. 

Des d'UOB estarem atents a l'evolució de l'esborrany i de les aportacions que hi puguin fer les diferents institucions i no farem cap passa enrere en la defensa d'una llei educativa que garanteixi l'ensenyament en català, la rebaixa de ràtios, l'augment del poder de decisió dels claustres, l'increment del percentatge del PIB destinat a educació o una formació gratuïta i de qualitat.