Bústia Covid-19

dijous, 30 de setembre de 2021

Un poc de coherència, senyora Armengol!


Circular 237/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Presidenta Armengol, vostè acaba d'anunciar que “arriba el moment de apujar els salaris”. Ja el mes de juny havia convidat els empresaris a millorar les retribucions. Ambdues vegades ha parlat de fer justícia als i les treballadores, que són qui realment s'ha sacrificat durant la pandèmia.

Al mateix temps vostè, tot desobeint les ordres de Pedro Sánchez, el seu cap i líder, ha bloquejat l’augment salarial per a tots els funcionaris dependents de la seva Administració durant el 2020 i el 2021, amb una exacció total per als empleats públics del 2,9 %. Des del Govern, i de forma reiterada, han tengut la barra de presumir que cap servidor públic veuria el seu sou retallat per mor de la pandèmia. Com si hi hagués diferència entre agafar els doblers de qualcú, i no pagar-li allò que li deu!

Això és especialment sagnant a un context inflacionista, on els analistes mostren acord sobre la insuficiència de les pujades salarials vigents per als servidors públics. Això, per a aquells que gaudeixen d’alguna classe d’augment, és a dir, per a la majoria de funcionaris arreu de l'Estat, però no per als funcionaris dependents de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Doble davallada de salari, la de la congelació, i la inflacionària, que no es percep de manera evident, però que fa el mateix mal en minvar el valor de les nòmines com si fos un gelat fonent-se al sol.

I per assolir el seu pervers objectiu, a més de fer mangarrufes comptables de dubtosa legalitat --com el propi Gobierno Central socialista ha hagut de recordar-li al seu Executiu en plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat-- el seu Govern ha usat arguments que van des de la fal·làcia a la més elemental manca de pudor ideològic.

Perquè és ideològicament obscè, des d'una perspectiva socialdemòcrata --diuen que el seu partit ho és--, lligar els salaris públics a l’evolució del PIB, que és la justificació tant de la Senyora Sánchez com de la Senyora Castro, les seves Conselleres, respectivament, d'Hisenda i de Funció Pública. Quina por! Serà per això que els anys de bonança econòmica, mentre el PIB creixia un 4-6 %, els salaris públics augmentaven, amb prou feines, un 2 %. Durant aquells anys ens deien que, a canvi de la moderació salarial, els servidors públics gaudíem de seguretat… Es referien, és clar, a la seguretat que quan el PIB davallàs, els nostres sous es veurien retallats i congelats d'acord amb la nova evolució del PIB, no com en temps d'abundància! D'això se'n diu incoherència unidireccional. I nosaltres que crèiem que la socialdemocràcia volia deslligar el servei públic de les anades i vengudes dels mercats, per tal de donar-li solidesa, i convertir-lo en un referent en temps de tribulacions... Què ingenus érem!

D'altra banda, és fal·laç que des de les Conselleries d'Hisenda i també la de Funció Pública s'assenyali la licitud de la mesura tot emparant-se en què durant els darrers anys els salaris dels servidors públics de Balears han apujat per damunt la mitjana estatal --fins a un 12%, diuen--, perquè això obvia els docents de les Illes, sempre a un borrós espai de frontera entre l'administració estatal i l'autonòmica, i que sempre pegam, en funció dels interessos d'aquestes administracions, a la part perdedora: quan apuja el sou del funcionaris de la CAIB, el nostre salari no apuja, perquè som funcionaris de l'Estat. Però quan es congela el salari a la CAIB, aleshores a nosaltres també ens congelen --com si fóssim lluços--, amb independència de les directrius estatals. Endevinau amb quina cara ens quedam quan ens donen aquestes rodes de carro per a combregar…

Aplaudim que el personal sanitari al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears hagi rebut una bonificació com a reconeixement al seu esforç i sacrifici. És de justícia. Però ens demanam per què els docents no som, també, objecte de justícia.

Quan el confinament arribà de forma sobtada, no dubtàrem a posar els nostres recursos privats al servei de l'alumnat, sense demanar mai què ens donarien a canvi, perquè la nostra vocació de servei primà sobre els nostres interessos particulars. És llàstima que, després de donar-nos un copet a l'esquena en forma d'un agraïment formal, el seu Govern hagi aprofitat el nostre esperit de servei per a enviar-nos el curs passat --quan encara no hi havia vaccins-- sense altre EPI que unes mascaretes de tela certificades per a bacteris, però no per a virus --”si vols mascareta FFP2, te la pagues tu mateix”, ens digueren--, una situació que es perllongà durant dues terceres parts del curs. I després de tractar-nos com a bestiar sacrificable en temps de pandèmia, ens diuen que no tenim dret, no ja a una bonificació econòmica, sinó ni tan sols al pobre augment salarial de la resta de docents de l'Estat!

Diuen que recuperarem allò que ens han pres --perquè ens tocava i no ens ho han volgut donar-- el 2023. Però no diuen en quins terminis ni condicions: a partir de quan? I sobretot, què vol dir exactament “recuperar”? Se limitaran a deixar els complements retallats al seu nivell anterior, però sense apujar-los un 2,9%, de forma que, a la pràctica, segueixi sense fer-se efectiva la mateixa pujada que per a la resta de funcionaris de l'Estat? Senyora Armengol, no ens acusi de malpensats, pensi simplement que ja estam avisats del modus operandi habitual al seu Govern. Per això vigilarem els seus propers moviments.

Senyora Presidenta, no es poden demanar esforços al sector privat mentre el sector públic no és exemplar. Ens adreçam directament a vostè perquè fa massa temps que sabem què podem esperar, i sobretot què no podem esperar, del Conseller del nostre ram, nomenat i mantengut al càrrec per vostè mateixa. Tant de bo a vostè li quedi un mínim sentit de la justícia i, si més no, de la coherència.

Palma, 30 de setembre de 2021

dilluns, 27 de setembre de 2021

NO al ROC


Avui dematí hem assistit a una Mesa Sectorial per negociar sobre el nou Reglament d'Organització i Centres.

El primer esborrany es va fer públic el passat mes de març, esborrany al qual UOB va presentar una setantena d'esmenes. Posteriorment es tractaren aquestes esmenes en una primera reunió bilateral amb la Direcció General de Planificació i Centres dia 29 de març i posteriorment en una segona reunió bilateral dia 27 de maig. Finalment, la setmana passada es va convocar la Mesa i se'ns va enviar el segon esborrany que hem negociat avui.

Ja no teníem moltes esperances després de veure que algunes de les esmenes acceptades en la reunió bilateral no es veien reflectides en el segon esborrany, però en el decurs de la Mesa s'ha fet més que palès que no canviaria gaire cosa.

UOB s'ha refermat en totes les esmenes presentades prèviament, fent especial insistència en alguns aspectes del reglament que impedeixen clarament que UOB es posicioni a favor del ROC, els més destacats dels quals són:
  • La negativa de la DG de Planificació i Centres a no deixar de manera explícita en el document que no s’augmentaran les hores de permanència fixades a l'horari personal de cada docent. Des d’UOB Ensenyament reclamam un redactat que deixi fixades les 26 hores de permanència sense haver d’estar subordinades a les Instruccions corresponents.
  • No a l’ús tendenciós del llenguatge que "quasi obliga" a l'organització per àmbits. Tot i que aquesta decisió sigui competència del claustre.
  • No a què el ROC dilueixi els departaments, posant els àmbits en el mateix nivell.
  • No a què les direccions dels centres puguin decidir perfils propis per a determinades places.
  • No a què les direccions dels centres siguin qui decideixin si s'ha de fer o no ús del marcatge.
Atès que no s'han arribat a acords en cap dels temes principals i que la manera de negociar per part de Conselleria fregava el xantatge, UOB Ensenyament ha votat negativament l'esborrany de Decret.

Ara, si no hi ha canvis de darrera hora, l'esborrany seguirà el seu camí passant, en primera instància, pel Consell Escolar de les Illes Balears, on tendrem una nova oportunitat d'intentar introduir les esmenes que UOB Ensenyament considera imprescindibles per tal de garantir els drets sociolaborals dels docents.

divendres, 24 de setembre de 2021

Què volen aquesta gent?

 

Circular 236/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya... del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.

Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.

La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.

Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d'UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca,  i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar...

La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.

Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.

Palma, a 24 de setembre de 2021

UOB dona suport a la recuperació de la matèria "Història i cultura de les Illes Balears"



COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament dona suport a la iniciativa impulsada pel professor de l'IES Binissalem i de la UNED, Jordi Maíz, per a la recuperació de l'assignatura optativa de Batxillerat "Història i cultura de les Illes Balears" a més d'altres demandes relacionades amb l'imminent ordenament curricular associat a la implantació de la LOMLOE.

La iniciativa ha estat difosa a través d'un formulari d'adhesió telemàtic que ràpidament s'ha fet viral dins la comunitat docent de les Illes Balears. Podeu accedir al formulari AQUÍ.

Les reivindicacions que planteja el formulari són les següents:

  1. Que en la imminent revisió i concreció curricular que estableix la LOMLOE i el conseqüent desplegament del decret de currículum del batxillerat a les Illes Balears es recuperi l’assignatura optativa “Història i Cultura de les Illes Balears”.

  2. Que el procés d'elaboració dels currículums es faci amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa.

  3. Que el document estigui obert a les esmenes de tota la comunitat educativa durant un període de temps que possibiliti la seva lectura i debat.

  4. Que es compti amb el suport i assessorament d'especialistes i professors dels departaments de Geografia i Història per fer la revisió curricular i el conseqüent desplegament d'aquelles matèries adscrites en aquests departaments.

Cal recordar que l'any 2015 ja es va lluitar perquè aquesta assignatura no desaparegués davant l'uniformitzador desplegament curricular LOMCE. En aquell moment l'actual Director General de Planificació i Centres, Antonio Morante, rebutjà mantenir l'assignatura argumentant que la LOMCE no donava marge per continuar oferint l'assignatura. 

Durant el curs actual 2021-2022 es durà a terme la concreció i posterior ordenament curricular de la LOMLOE. El nou currículum es començarà a aplicar a partir del curs 2022-2023 (1r i 3r d'ESO i 1r Batxillerat) i plenament ja a partir del curs 2023-2024 on s'hi sumaran els cursos de 2n i 4t d'ESO i 2n de Batxillerat). 

Actualment s'està acabant d'enllestir el currículum estatal. Després serà el torn de les autonomies que hauran d'acabar de concretar l'altre 50% dels continguts de cada matèria. 

Com ha defensat UOB des de la seva creació i especialment durant el curs passat arran de la commemoració dels 500 anys de la Germania de Mallorca, la recuperació d'aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE és fonamental perquè l'escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d'aquestes illes. 


Palma, a 24 de setembre de 2021

dilluns, 20 de setembre de 2021

SOS des del Servei de Prevenció de Riscos Laborals i l'oblit del Pla d'Igualtat

El passat divendres dia 17 es va reunir la Comissió Paritària de Riscos Laborals per primera vegada aquest curs 2021-2022. Els punts de l'ordre del dia eren els següents:

  1. Informació sobre la situació dels vulnerables al SARS

    Des de l'SPRL es va informar de totes les xifres resultants de les avaluacions als docents que varen sol·licitar informe de vulnerabilitat fetes fins dia 15 de setembre relatives a companyes gestants i resta de docents vulnerables.

  2. Programació de l'activitat tècnica i sanitària del Servei de Prevenció

    • Aquest curs 2021-2022 es seguiran realitzant visites a centres amb representació de l'SPRL, així com d'un representant de cada un dels sindicats amb representació a la MSE. En aquestes visites es realitzarà una avaluació en matèria de Prevenció de Riscos Laborals dels centres no avaluats o que hagin tingut reformes importants després de la seva darrera avaluació.
    • Des del curs passat, dins els objectius estratègics del Servei de Prevenció s'inclou el de realitzar un pla de formació específica en matèria preventiva dirigit al personal docent de la nostra comunitat, i que inclou formació en prevenció dels accidents de treball, promoció de la salut i integració de la cultura preventiva en el col·lectiu docent. Aquesta formació consta de cinc mòduls de dues hores cada mòdul. Hi ha un d'aquests cinc mòduls que és obligatori per tot el personal docent funcionari de carrera. La resta és de caràcter voluntari. Es va informar que aquestes formacions continuen en el present curs. Està previst que es realitzi una primera tongada pel novembre i que la convocatòria d'inscripcions s'iniciï per l'octubre.

  3. Informació sobre l’estructura de RRHH del Servei de Prevenció

    • Àrees tècnica i d'infermeria de l'SPRL: es va informar que ja tenen tot el personal necessari i que el funcionament d'ambdós serveis és el desitjable.
    • Àrees de salut i administrativa de l'SPRL: a diferència de les àrees tècnica i d'infermeria, hi ha una crisis profunda a les de salut i administrativa a causa de la manca d'efectius. Actualment, ambdues àrees estan infradotades. Concretament, l'àrea de salut compta amb un metge i mig. El problema és que les condicions de treball són millors a l'IBSALUT i a l'SPRL hi ha massa rotació. És del tot necessari que Funció pública posi remei a aquesta situació d'extrema urgència que s'està vivint al Servei de Prevenció perquè, del contrari, com malauradament ja passa als Serveis de Prevenció que estan fora de Palma (Eivissa, Menorca, Manacor, etc.), s'haurà d'acabar subcontractant al sector privat, amb el prejudici en termes d'atenció que això suposa a l'usuari finalista: el personal docent. UOB Ensenyament no té representació a la Mesa de Funció Pública, però ens trobaran sempre a l'hora de fer aquesta reivindicació. De moment, s'ha acordat fer un escrit signat per la Comissió Paritària per presentar a la propera Mesa de Funció Pública i UOB Ensenyament col·laborarà en la mesura que faci falta. Quant a l'Àrea administrativa, ja fa dies que la Conselleria treballa perquè es puguin oferir places als diferents borsins per així poder consolidar aquesta àrea.

  4. Torn obert de paraula

    • Pla d'Igualtat: UOB Ensenyament, com ja va fer a la reunió del dia 28 de juny, va tornar a recordar que no és suficient aprovar el procediment del Servei de Prevenció de Riscs Laborals de Personal Docent amb un protocol d’intervenció davant de conflictes interpersonals de caràcter psicosocial, de violència de gènere, per raó de sexe o d'assetjament sexual, com es va fer fa uns mesos. No ho és perquè no és una acció proactiva, perquè aquest procediment està dissenyat per a quan el dany ja s’ha produït. Cal fer prevenció i sensibilització. És urgent i necessari un Pla d’Igualtat, perquè tal com reconeix l’article 46 de la Llei d’Igualtat s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe. Aquell dia es va prendre nota per part de la Direcció General de Personal Docent i del Servei de Prevenció de Riscos se'ns va informar que traçarien el full de ruta per tal de dur aquesta elaboració i implantació del Pla d'Igualtat. Des d'UOB Ensenyament ens posàrem a disposició per tal de col·laborar en tot el que fos necessari per fer una tasca imperativa i d'extrema urgència. Esperem que a la propera reunió no haguem de fer el mateix recordatori.
    • Aprovisionament d'EPI als centres educatius: ens informen que amb les partides del curs passat està garantit el subministrament de mascaretes per tot el personal docent i no docent dels centres educatius. Igualment, hi haurà una nova partida per tal de garantir l'aprovisionament fins el mes de febrer, mes en el qual haurà una nova licitació pel que quedi de curs. Des d'UOB Ensenyament s'ha reclamat que, a diferència del curs passat, la concessió d'aquesta licitació no sigui posterior a la finalització d'existències de mascaretes, fet pel qual el professorat va haver de pagar les mascaretes de la seva pròpia butxaca.

dimecres, 8 de setembre de 2021

Hi tornarà a haver "brigades exprés"


Ahir, 7 de setembre, es va reunir la Mesa Sectorial. Abans d'entrar en l'ordre del dia, se'ns ha informat d'alguns canvis en l'organigrama de la Direcció General de Personal Docent. S'ha dividit la direcció general en dos departaments, i s'ha nomenat com a cap del nou departament el fins ara cap de servei de secundària, Albert Flores. El substituirà com a cap de servei de secundària Marco Alarcón.

        1. Modificació Annex 4

S'ha informat de la inclusió de les titulacions necessàries per accedir a les places que tenguin el perfil significatiu d'Educació Social, tota vegada que ara aquesta funció serà desenvolupada per professorat de la borsa i no per personal laboral.

La nostra intervenció en aquest punt ha estat ben clara. Els hem recordat que fa molt de temps que els demanem una revisió exhaustiva d'aquest annex de la convocatòria d'interins. És ben necessari asseure'ns i treballar aquest document.

        2. Substitucions urgents i inajornables "brigada exprés"

Tornarà a crear-se un grup de docents per cobrir substitucions de curta durada i/o cobreixin els primers dies de baixa fins adjudicar-se la substitució en el següent tràmit. Després del bon funcionament observat el curs passat, creiem positiu continuar amb aquest sistema que alleugereix la pressió dels centres de primària.
A diferència del curs passat, que es va fer la contractació per trimestres (que es va prorrogar en molts casos), enguany la contractació ja es farà inicialment per tot el curs, per la qual cosa hem reclamat a Conselleria que aquestes places tenguin la consideració de vacant a tots els efectes (puntuació per experiència i cobrament de l'estiu) i acabin el 31 d'agost i no el 30 de juny com ens han informat des de la direcció general de Personal Docent.

Inicialment es farà una contractació de 25 docents que, en la mesura que sigui possible, s'adjudicaran en el proper tràmit de substitucions, i sense tancar que es puguin incrementar si la situació sanitària ho requereix, distribuïts territorialment de la següent manera:

  • Mallorca: 14 docents
  • Menorca: 4 docents
  • Eivissa: 6 docents
  • Formentera: 1 docent

        3. Regulació de la fase de pràctiques.

Si has aprovat les oposicions i enguany realitzaràs les pràctiques has de saber què:

- La durada de la fase de pràctiques és d'un mínim de 5 mesos d'activitat docent, de forma excepcional (bàsicament en casos de maternitat) pot reduïr-se fins a completar almenys 3 mesos.
- La comissió de valoració estarà formada per: inspector, director i tutor.
- S'ha de fer un dictamen de valoració de la competència docent (graelles annexades a la convocatòria), amb un mínim d'un 75% de valoració satisfactòria.
- Realitzar el portafolis, que ha de ser lliurat abans de l'1 de juny (Guia per al docent).
- Certificar un mínim de 20h de formació permanent abans de dia 31 de maig de 2022.

UOB Ensenyament ha acabat la seva intervenció reclamant la solució efectiva dels problemes informàtics que estan afectant tràmit rere tràmit tots els processos informàtics de la Conselleria d'Educació.

divendres, 3 de setembre de 2021

Les meses de negociació estan en perill d'extinció: MSE d'inici del curs 2021-2022

 

Avui, divendres 3 de setembre, s'ha reunit la MSE amb l'únic punt a l'ordre del dia d'informar sobre l'inici del curs 2021-2022.

El Sr. Martí March ha començat la seva intervenció a la Mesa fent la reflexió que el curs 20-21 ha estat “un èxit a nivell col.lectiu”; la conclusió és que l’escola a les Illes Balears no ha tancat i que es fa un reconeixement a la feina feta per part de tota la comunitat educativa. Ha insistit que no ens ho fa saber com un element de triomfalisme, tot i que ens sembla una encetada de la campanya electoral molt profitosa.

La vaccinació és, segons el Conseller, respecte del curs passat, la gran diferència que fa que Sanitat hagi decidit passar la distància de seguretat a 1,2 metres dins les aules i que els alumnes vaccinats amb pauta completa no hagin de guardar quarentena. Ens ha insistit en la importància que tenen la ventilació i la neteja i també a nivell econòmic ha elogiat els esforços de la Conselleria pels 1200 professors que han fet substitucions i pels ajuts de menjador del passat curs.

A continuació ha seguit parlant dels 25 docents que faran substitucions ràpides i, canviant de tema, que a partir de setembre o octubre i independentment del que digui el decret respecte els interins elaborat pel Ministerio d’Iceta, ens convocarà a una mesa per parlar d’oposicions.

Ha acabat demanant la màxima col·laboració al nostre col·lectiu.

Intervenció d'UOB Ensenyament:

  • Mesures sanitàries: UOB Ensenyament ha apuntat que a educació infantil i primària es treballa amb el col·lectiu no vacunat i que, a partir dels 12 anys, els contactes estrets vacunats amb pauta completa no hauran de fer quarentena. UOB Ensenyament ha demanat si, a l'hora d'implantar aquesta darrera mesura s'ha tingut en compte que, en el cas dels individus que han rebut la pauta completa que han estat contacte estret, poden contagiar la malaltia durant els primers vuit o nou dies. El conseller Martí March s'ha remès a les prescripcions que arriben des de Sanitat.

  • Ràtios i quotes: després de la publicació dels Criteris per a la confecció d'unitats i de la quota de professorat informat (no negociat) en MSE dia 14 de juny, UOB Ensenyament ha tornat a reivindicar la reducció tant de les ràtios com de la càrrega lectiva. Hem recordat que, d'acord amb els criteris no negociats, es desdoblaran els grups quan el número d'alumnes sigui superior a 25 a Primària, a 32 a Secundària, i a 38 a Batxillerat. Des d'UOB Ensenyament s'ha tornat a demanar que els desdoblaments es produeixin quan el número d'alumnes sigui superior a 18 a Infantil, a 23 a Primària, a 25 a Secundària, a 30 a Batxillerat, i que s'adapti a cada cicle formatiu. Quant a les quotes, hem recordat que actualment són de 25 períodes lectius a Primària i que a Secundària s'han calculat a partir de 19. Des d'UOB Ensenyament s'ha tornat a demanar que, en el cas de Primària sigui de 23 períodes lectius i a Secundària de 18. També hem tornat a reivindicar que al professorat que tingui més de 180 alumnes, se li apliqui una reducció d'un període lectiu, així com l'aplicació de reducció horària al professorat interí major de 55 anys. De nou, el conseller Martí March ha admès que el problema d'origen que impossibilita una millora completament necessària tant en les ràtios com en les quotes és la manca de finançament autonòmic.

  • LEIB: li hem recordat al senyor conseller que en la presentació de la LEIB feta en la MSE reunida dia 4 de febrer, es va comprometre a convocar una MSE abans que la LEIB entrés en el seu tràmit parlamentari, així com a crear un grup de treball per tractar aquells aspectes sociolaborals que pugui incloure la LEIB. Des d'UOB Ensenyament li hem assenyalat que no s’ha complert amb cap dels dos compromisos. Aquesta situació es va repetir a la reunió al Consolat de Mar amb la presidenta Francina Armengol i el conseller Martí March de dia 3 de juny, on aquest darrer es va comprometre a convocar cada un dels sindicats a tres bandes: la Conselleria, un representat de cada un dels tres partits de govern, i el sindicat de torn, per tal que poguéssim presentar esmenes a l'Avantprojecte de la LEIB. En aquest cas, tampoc s'ha complert amb aquest compromís. Finalment, dia 13 de juliol es va tornar a reunir la MSE per tractar (una altra vegada) i de manera generalista la LEIB. Des d’UOB vàrem recordar les esmenes aportades pel que fa a la llengua catalana i la necessitat de la laicitat de l'escola pública. A dia d’avui, no sabem res dels aspectes sociolaborals que regularà la LEIB.

  • ROC: hem recordat que a dia d'avui segueix estant pendent la MSE per tractar el ROC. El director general de planificació i centres ens ha dit que ens convocaran més endavant.

  • Temporalitat interins: hem recordat que dia 6 de juliol, vàrem entrar a registre una petició formal de convocatòria d'una MSE perquè la Conselleria exposàs quines eren les seves intencions pel que fa a l'aplicació del Pla Iceta per al sector de l'ensenyament públic docent no universitari de les Illes Balears. A dia d’avui, encara no hem rebut resposta i demanam informació oficial per part de l'administració per a saber a què ens hem d'atendre i deixar d'anar a remolc de les informacions que van apareixent en premsa.

  • Segon acord marc: dilluns dia 8 de febrer de 2021 se’ns va presentar en MSE un esborrany molt generalista i sense cap concreció d’un suposat segon acord marc biennal 21-23. Des de llavors hi ha hagut un silenci absolut al respecte. Hem demanat en quin punt està aquesta qüestió.Quan ens posam a fer-hi feina? Definir la carrera professional no pot esperar més i cal recordar que pel maig de 2023 hi haurà eleccions autonòmiques. UOB Ensenyament està a disposició per treballar en aquest tema.

  • Currículums autonòmics: respecte d'aquesta qüestió, s'ha demanat en quina fase es troba la redacció del currículum bàsic del currículum LOMLOE (part estatal)? Quan s’iniciarà la concreció curricular per part de les autonomies? Quines vies de participació té pensades la Conselleria per tal que els companys que estan en actiu i que són els que dia a dia estan a l’aula, hi puguin participar? D'acord amb el que ha ens ha dit el director general de planificació i centres, Antoni Morante, no s'ha complert amb el calendari per la part estatal i només han rebut alguns esborranys parcials, el que ha endarrerit la tasca per part de Conselleria. Com a tard, aquesta tasca hauria d'estar tancada a finals d'any, per tal de poder implantar el decret per via urgent de cara al curs 2022-2023.
Trobam que és essencial que es recuperi la presencialitat a les Meses Sectorials, i així li hem fet saber al Conseller, però encara trobam més important que el que s'ha de tractar a les Meses s'informi amb un mínim de temps per a poder-ho gestionar i sobretot que les Meses Sectorials deixin de ser pures meses informatives i recuperin el seu propòsit original: que s'arribi a un consens en moltes de les decisions que es prenen i que no es faci de manera unilateral.