Bústia Covid-19

Cerca en aquest blog

dilluns, 27 de juny de 2022

En qüestió de ràtios no ens prengueu el pèl!


Circular 260/2022

  • UOB Ensenyament contraargumenta les conclusions d'un article de premsa sobre les ràtios a les Illes Balears.
  • UOB rebutja l'ús d'estadśitiques parcials, incompletes i desprovistes de consideracions qualitatives, tot i ser veraces, per exterure'n conclusions esbiaixades i massa optimistes.
  • UOB denuncia una realitat educativa molt allunyada dels mínims acceptables, i la manca de voluntat de la Conselleria d'Educació tant per reconèixer el problema com per solventar-lo.
  • UOB exigeix que s'escolti els docents i que la reducció real de les ràtios es consideri la fita imprescindible per a la millora de la tasca educativa i les competències de l'alumnat.

La setmana passada es va publicar a un mitjà de premsa un article relatiu a les ràtios alumne / docent a l'educació reglada no universitària.

El text reflexiona sobre les ràtios de l'alumnat i la seva relació amb el nombre de docents. Tot i que el conseller March ens va dir fa poques setmanes que no estava gens clara la realació entre reducció de ràtios i millora de la qualitat educativa (ja sabeu que en Martí és sempre millor humorista que gestor de la cosa pública), la periodista que signa l'article fa una lloa de la gestió del Sr. March, i arriba a la conclusió que la contínua reducció de ràtios a les Illes Balears ha redundat en una millora dels resultats, sobretot per allò que fa a la disminució del nombre d'alumnes repetidors. Conclou amb la presumpció que la nova i flamant LOMLOE implicarà una millora encara més clara de l'educació a la nostra terra. No sabem, emperò, si el conseller d'Educació n'estaria d'acord perquè, com ja us hem explicat, segons ell no es pot demostrar la relació entre ambdues variables. Traducció al català de carrer: "Aquesta Administració no pensar gratar-se la butxaca en educació perquè té altres prioritats".

L'escrit es fonamenta en dades oficials i verificades del Ministerio de Educación. I justament aquí rau el parany: l'estadística (sobretot si es fonamenta en mitjanes, com és el cas) és un instrument que no garanteix la comprensió de la realitat, tot i que s'usi contínuament per fer creure el contrari. Com sempre a UOB, argumentarem la nostra opinió, ben contrària a les conclusions del text citat i enllaçat.

Anem per parts:

10,8 alumnes per professor a les Illes Balears. Però a qui pretenen enganar?






Per començar, les xifres mitjanes mai reflecteixen els extrems, les excepcions, els cims i les valls de la sèrie estadística. I l'educació a ca nostra n'és un clar exemple. Els centres petits amb ràtios reduïdes conviuen amb centres massificats on els grups-classe depassen els límits d'allò que és raonable; sovint s'arrriba a l'extrem d'acaramullar alumnes a aules fśicament massa petites, cosa que agreuja el problema pedagògic. El mateix es pot dir respecte del nombre d'alumnes per professor: és una dada no gaire significativa, perquè els desdoblaments, les matèries optatives amb pocs matriculats i els grups de suport alteren una realitat poc discutible: a les aules ordinàries hi ha massa alumnes atesos per un sol docent: aquí grata-hi! 

Així les coses, aquesta dada s'hauria de donar desglosada per etapes i dins cada etapa s'hauria de circumscriure a nivell o especialitat. Només així podríem tenir una radiografia més acurada de quines són les ràtios mitjanes reals que ha d'assumir cada perfil docent en el seu dia a dia. 

96% dels grups per davall de les ràtios màximes. Simplement, trilerisme estadístic






D'altra banda, l'article explica que la gran majora de grups estan per sota la ràtio legal màxima. I tant, que sí! Resulta que els màxims legals estan molt per sobre d'allò que dicta el sentit comú i la necessitat pedagògica, i a més, es poden incrementar fins a un 10%. 

Arribats a n'aquest punt creiem convenient recordar quines són les ràtios màximes oficials per a Primària i Secundària, ja que dubtam molt de quines xifres s'han utilitzat a l'hora de calcular aquesta dada. El nombre màxim d'alumnes per aula d'acord amb l'Article 157.1 a) de la LOE és de 25 a Primària i 30 a ESO. No obstant, l'Article 87.2 de la LOE ja estableix el famós increment d'un 10% d'alumnes per aula quan les necessitats d'escolarització així ho requereixin. Així idò, aquesta dada què ha estat calculada en base a 25 alumnes/aula a Primària i 30 alumnes/aula a ESO o s'ha fet en base a 28 alumnes/aula a primària (25+10%=27'5, arrodonida a 28) i per 33 a ESO (30+10%=33)?

La cosa s'agreuja si es té present que la Conselleria defineix durant el mes de maig quins alumnes tendran la consideració de NEE o NESE de cara al curs vinent, i només aquests afecten la confecció de la quota, és a dir, la definició de la ràtio. Els alumnes NEE o NESE detectats o arribats després del mes de maig del curs anterior, que són la majoria, no impliquen la reducció dels grups, de manera que el compliment de les ràtios màximes legals és molt més una fal·làcia estadística que una realitat.

El nostre darrer argument per demostrar que les xifres no demostren cap realitat, és l'error, massa habitual, d'assumir les correlacions com a proves causals. Allò que volem dir és que no hi ha relació real entre la reducció de la ràtio mitjana o del nombre mitjà d'alumnes per mestre o professor i la millora de resultats mitjans, inclosa la minva del nombre de repetidors. Sabeu què fa falta per a millorar els resultats? Sí, els docents ho sabeu: basta prémer el botó que diu "aprovat" en avaluar un alumne que hauria d'estar suspès perquè no ha assolit ni les competències ni els objectius que marca la legislació vigent. També sabem per què passen aquestes coses: la Conselleria no atura de pressionar-nos per a aprovar tothom, amb o sense causa. Així, és confonen els resultats acadèmics –cada cop millors– amb els coneixements reals –cada cop pitjors–. Per cert, la LOMLOE dóna més armes a l'Administració per privar els docents d'autonomia i iniciativa real a l'hora d'avaluar, de manera que, com diu l'article, els resultats seguiran millorant... mentre l'ensenyament segueix devaluant-se!

UOB Ensenyament està cansada de mentides i demagògia. Exigim que es deixin de xifres manipulables i poc significatives, i ens demanin directament als docents quin és el dia a dia de les aules i de l'ensenyament, perquè nosaltres som els qui realment en sabem, d'educació, i coneixem la realitat educatvia. Allò que diguin o deixin de dir la Conselleria d'Educació, els seus dirigents i els seus clients, ens semblen vuits i nous i cartes que no lliguen. I els docents tenim la resposta: reduir les ràtios reals –no les mitjanes– millora la qualitat de la classe, allò que l'alumnat realment aprèn, més enllà del resultadisme estadístico-electoralista.

dijous, 16 de juny de 2022

Concentració a la Conselleria d'Educació de la JPDnU


Avui, dijous 16 de juny, UOB Ensenyament ha participat a la concentració convocada per la Junta de Personal Docent no Universitari (JPDnU) de Mallorca davant la seu de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, en protesta per l'actitud poc negociadora del conseller, el retrocés en drets laborals i, en general, la manca d'empatia cap a les necessitats i voluntat de la comunitat docent. La concentració s'ha fet sota una pancarta comuna i un manifest compartit en forma de decàleg per tots els sindicats representats a la JPDnU.

Han intervengut davant els mitjans de comunicació el president de la JPDnU i un representant de cada un dels sindicats que hi són representats. Per part d'UOB Ensenyament ha intervengut na Magdalena Salom, que ha posat de relleu que durant aquesta legislatura no s'ha avançat gens, fins a l'extrem de no arribar a recuperar tots els drets perduts arran de la crisi i les retallades del 2010-12, un procés que s'havia iniciat a inicis del 2016 i que en teoria era el punt de partida de la passada legislatura o, com a mínim, de la present.

De forma paral·lela a l'acte, els representants de les JPDnU de Menorca i d'Eivissa i Formentera, que han decidit adherir-se a la mobilització, han fet entrega del manifest amb el decàleg compartit a les respectives Delegacions Territorials d'Educació a la mateixa hora de la concentració a Mallorca.

Companys, companyes, és arribada l'hora de les mobilitzacions! Per a la unitat d'acció sindical! Per als nostres drets! Per a una educació pública, de qualitat i en català!

dimarts, 14 de juny de 2022

UOB Ensenyament, a l'avantguarda de la protecció dels drets de negociació dels docents

 



El passat divendres 10 de juny es reuní la Mesa sectorial d'Educació amb caràcter extraordinari amb un únic punt a l'ordre del dia:
  • Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l'àmbit de l'educació no-universitària.
Per part de l'Administració hi assistiren el conseller d'Educació, Sr. Martí March, el secretari general d'Educació, Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal docent, Sra. Rafaela Sánchez.

L'esborrany negociat és un desplegament normatiu de l'articulat de la LEIB, concretament d'aquell referit als canals de participació de la comunitat educativa en el procés de presa de decisions. En aquest sentit, el conseller d'Educació assenyalà que pel Decret s'estableixen dos tipus de Mesa, les que tenen caràcter negociador (la Mesa sectorial d'Educació i la Mesa de l'Ensenyament privat concertat), d'una banda, i les que tenen només caràcter consultiu i participatiu, que són la Mesa dels directors, la Mesa de les famílies, la Mesa dels docents, i la Mesa de l'alumnat. La majoria de Meses ja existeixen, manca la constitució de les dues darreres. El Sr. March opinà que l'esborrany de Decret no és més que un desplegament de la LEIB, i per tant veia poc espai per a la discrepància, sobretot amb el tarannà dialogant (SIC) que, sempre segons ell, caracteritza la seva Conselleria.

Des d'UOB Ensenyament, més enllà de celebrar l'excel·lent sentit de l'humor del Conseller en definir la seva gestió com a "dialogant", vàrem deixar clar que com a plantejament general, i essent fidels a la nostra natura assembleària, volem donar suport a tota iniciativa adreçada a fomentar la participació de la comunitat educativa. Ara bé, a UOB Ensenyament comprenem que la clau no és la LEIB, sinó la concreció que es faci d'ella a través del Decret objecte de negociació, sobretot si es pensa que la LEIB té una redacció bastant ambigua i que per això és important negociar un decret ben fet, tant des del punt de vista del seu esperit, com també dels tecnicismes que incorpori. D'aquesta manera la participació de la comunitat educativa no dependrà de la bona o mala voluntat política del partit o persona que ocupi de manera conjuntural la Conselleria d'Educació, sinó de l'estricte compliment d'un decret just i ben fet. Potser és per això que UOB Ensenyament feu més suggeriments i esmenes de millora que tota la resta de sindicats representats a la Mesa junts, i potser és per això que el Sr. March, sempre còmic, ironitzà sobre la gran quantitat de temps que consumien les nostres intervencions. No sabem quines són les prioitats d'altri, però nosaltres no frissam d'acabar les reunions: allò que volem són resultats, tant si arrriben com un llampec, com si, per contra, han de ser fruit d'una feina exhaustiva. No aturarem ni defallirem mai.

La nostra primera prioritat a la negociació ha estat blindar i ampliar les competències de la Mesa sectorial d'Educació (MSE). L'esborrany ofereix un llistat mot sintètic de competències per a la MSE. UOB va demanar que el llistat s'ampliàs d'acord amb l'actual reglament de la MSE i amb la pròpia LEIB, a més d'incloure la negociació de totes les qüestions de caire pedagògic. El nostre objectiu estratègic és evitar que la MSE quedi buidada de contingut amb l'excusa de la creació de la nova Mesa de docents, tot i que aquesta darrera tendrà caràcter estrictament consultiu. Volem reiterar un cop més que ens agrada i donam suport a la creació de la Mesa de docents, però sempre en el benentès que el procés no pot anar en detriment de la MSE. El Conseller va assegurar que la seva intenció no era en absolut treure capacitat de negociació als sindicats docents, però a nosaltes no ens va convèncer per quatre raons:
  1. El tarannà de la Conselleria de Martí March no ha estat, precisament, obert a la flexibilitat i la negociació, sinó més bé autoritari i rígid.
  2. El fil conductor dels actuals dirigents de la Conselleria ha estat la tendència a buidar de facultats de decisió els claustres, els docents i els seus representants sindicals, i donar cada cop més poder de decisió unilateral a la Conselleria o als seus lacais o serfs, inclosos determinats xibius com el CFIRDE, que fomenten el concepte de lideratge autorirari.
  3. El Sr. March veu proper l'horitzó electoral i per això ha canviat un poc el cantet a les darreres setmanes, però no oblidam les seves malifetes dels darrers set anys.
  4. En cas de canvi d'orientació política després de les eleccions autonòmiques del 2023, ens convé tenir ben blindades per llei les competències de la MSE, que serà més necessària que mai.
Sigui com sigui, els representants de la Conselleria acceptaren la proposta, i això és allò que més ens importa.

La resta d'esmenes i aportacions tengueren un caràcter més tècnic, fins a un total d'onze. Volem destacar que pel que fa a la futura Mesa de docents, que és la que més interessa a un sindicat com UOB per raons òbvies, vam demanar, d'una banda, una reducció notable del nombre mínim de membres d'una associació de docents per formar part de la Mesa, pensant sobretot en les illes que no són Mallorca, i on és difícil formar associacions amb molts de membres per motius de volum. D'altra banda, UOB també demanà la participació a la Mesa de docents de les associacions pròpies d'una àrea o matèria, per la seva importància, i per la possibilitat que tenen de fer aportacions extrapolables a d'altres àrees de coneixement.

Se'ns convidà a posar per escrit tots aquests suggeriments i enviar-los al secretari general abans d'una setmana, cosa que estam fent a bon ritme. Comprenem que a la Conselleria van desbordats per l'allau de novetats generades des del Gobierno Central però, si ens ho permeteu, no podem evitar sentir que hi ha un contrast notable entre la diligència d'UOB Ensenyament i la indolència d'una Conselleria d'Educació que, tot i que ara pugui anar realment saturada, duu massa anys exigint als docents un ritme de treball i un compliment de terminis que contrasta amb la seva laxitud i autocomplaença. Reprenent el bon sentit de l'humor del nostre benvolgut conseller March, a UOB ens fa gràcia haver de fer la feina de millora de redacció d'aspectes tècnics que els directius i assessors d'Educació no tenen energia o ganes d'emprendre.

En tractar-se d'una Mesa extraordinària, no hi havia torn obert de paraula, però tot i així no ens poguérem estar de recordar-li al conseller que és necessari constituir immediatament el grup de treball per tractar la qüestió de la carrera professional docent, d'acord amb el compromís adquirit per la pròpia Conselleria i, sobretot, calendaritzar les seves tasques, per tal d'establir un cronograma que asseguri resultats abans de la fi de la legislatura. Martí March respongué que ho tenia present, però que ara mateix anaven desbordats de feina. En resum, bones paraules per mastegar fesols sense arribar a comprometre's formalment.

Per concloure, aprofitàrem l'avinentesa per recordar la reivindicació històrica de remunerar amb dietes oficials els docents que per raons del servei (acampades, viatges d'estudis) han de pernoctar fora de la llar. Com ja us hem explicat, donat el caràcter extraordinari de la Mesa de divendres, no hi havia torn obert de paraula i, tècnicament, els representants de l'Administració no tenien obligació de respondre. I, en efecte, ignoraren la qüestió que els havíem plantejat. En tenien dret a aquell context, d'acord, però no ens negareu que aquesta bona gent no ens dóna ni una ditada de mel...

divendres, 10 de juny de 2022

Un nou capítol en les retallades

 


Ahir, dijous dia 09 de juny es va reunir la Mesa Sectorial d'Ensenyament en sessió extraordinària on es va presentar amb el següent ordre del dia:


  1. Modificació de la disposició addicional tretzena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears

Per part de l'administració hi van assistir, entre d'altres, la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Alberto Flores.

Quant al primer punt de l'ordre del dia, sobre la modificació del Decret que regula els requisits lingüístics, el més important és que serà requisit l'acreditació del Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC) en els casos recollits a l'article 2 del Decret, incloent el de la participació als concursos oposició d’accés als cossos docents. Una altra novetat d'aquesta modificació és que als casos recollits a l'article 2 s'afegeix el dels concursos d’accés als cossos docents. S'equiparen així els requisits lingüístics als dels concursos de trasllats o al de l'interinatge.

A la ronda d'intervencions, la representant d'UOB Ensenyament ha demanat si aquesta circumstància contempla que en el proper concurs de mèrits ,la publicació de les bases del qual està prevista pel darrer trimestre d'aquest any 2022, s'exigirà el FOLC. La resposta per part de l'administració ha estat que aquesta modificació s'aplicarà en tots els processos selectius que es convoquin a partir del moment que aquesta s'aprovi com ara el proper concurs de mèrits que es convocarà durant el darrer trimestre d'aquest any, o les oposicions del 2023 i successives.

Per tant, a partir del curs 22-23, la possessió del FOLC serà requisit en qualsevol procés de selecció de personal docent. A la ronda de votacions, UOB Ensenyament va votar a favor.

Pel que fa al segon punt de l'ordre del dia, sobre la modificació d'aquella part del Text Refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic referida a la Selecció, nomenament i cessament de personal funcionari docent interí, que s'ha d'adaptar obligatòriament a la nova normativa estatal, els punts més importants són:

  • Causes de nomenament de personal docent funcionari interí: les vacants tindran l'obligació de ser convocades mitjançant els processos selectius com a màxim en els següents tres anys i seran ocupades per personal interí mentre no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera.

  • Causes de cessament de personal docent funcionari interí: 
  • Vacants: el personal interí que ocupi una vacant no serà cessat el 31 d'agost del mateix curs, sinó que continuarà amb el nomenament fins que la vacant sigui ocupada per un funcionari de carrera o, si és el cas, canviï la plantilla del centre i desapareixi la vacant, amb un termini màxim d'ocupació de tres anys.
  • Substitucions: No es poden estendre més enllà del temps estrictament necessari que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any.
     
  • Supressió de la indemnització del personal docent funcionari interí que no ocupi una vacant: es suprimeix la indemnització al personal funcionari interí que hagi cobert substitucions per un període superior a cinc mesos i mig.

  • Així les coses, la representant d'UOB Ensenyament va instar l'administració a canviar el redactat demanant que no es fes una transposició restrictiva de la normativa estatal i que es consideràs que el temps estrictament necessari que marca la llei de l'estat fos fins 31 de juliol i no 30 de juny, d'aquesta manera els interins substituts no perden drets, ja que la contractació durant el mes de juliol suposaria canviar la indemnització per un mes més de feina, amb la conseqüent percepció de salaris, cotització a la seguretat social i puntuació a les llistes, petició a la qual es van sumar la resta de sindicats. L'administració no va acceptar la petició.

    Ja acabada la Mesa, cap al vespre, rebérem comunicació de la Direcció General de Personal Docent en el sentit que suprimirien la frase «
    que, com a màxim, serà el 30 de juny de cada any», deixant oberta la possibilitat d'estendre el contracte fins més enllà del 30 de juny. Aquesta rectificació no és suficient per UOB Ensenyament, però obre la possibilitat a què no es facin els cessaments el 30 de juny tant sí com no. Estarem a l'aguait com es considera això de «temps estrictament  necessari».

    Aquesta modificació és un atemptat contra els drets sociolaborals dels funcionaris docents interins. UOB Ensenyament s'oposa frontalment a la negació d'un dret adquirit com és el cobrament de la indemnització del mes de juliol o, en el seu cas, l'extensió del contracte i que suposa la vulneració de la dignitat d'aquesta part del col·lectiu que sembla que l'administració oblida que també són els seus treballadors.

    A la ronda de votacions, com no podia ser d'una altra manera, UOB Ensenyament va votar en contra.

    dijous, 9 de juny de 2022

    UOB Ensenyament mobilitza la Comissió de Fons social cap a un horitzó de millora de prestacions

    Avui, dijous dia 9, s'ha reunit, com cada mes, la Comissió de Fons social, de la qual en formen part representants de la Conselleria i dels diferents sindicats.

    Recordam que a aquestes sessions es presenta la documentació referida a:

    • Bestretes ordinàries i extraordinàries.
    • Llistat d'ajudes denegades (motiu de denegació)
    • Llistat d'ajudes concedides (tipus d'ajuda, data d'inici, import)

    UOB Ensenyament ha aprofitat el torn de paraula per demanar una vegada més i fer constar en acta que es revisi el decret de Fons social, que no s'ha tocat des del 2002, tant pel que fa a quanties econòmiques com a conceptes d'altres ajuts no reconeguts actualment.

    La revisió del decret està reclamada des de desembre de 2016 i la proposta d'actualització es va aprovar per unanimitat a la Mesa sectorial del 13/02/18. Funció pública continua donant la callada per resposta.

    A la petició d'UOB s'hi han afegit per unanimitat la resta de sindicats i Miquel Bujosa, cap de servei de Primària, tot i haver puntualitzat que es tractava d'una mesa tècnica, ha respost que es faria arribar l'acta a la directora general de Personal docent.


    divendres, 27 de maig de 2022

    UOB Ensenyament tracta amb el Servei de Riscos laborals el problema de la temperatura a les aules

    Avui, divendres 27 de maig de 2022, UOB Ensenyament s'ha reunit amb tècniques del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en relació al problema de la manca de compliment de la normativa sobre temperatures màximes i mínimes als espais de treball interiors, com ara un aulari.

    Els hem explicat que tenim cada cop més notícies de docents que tenen problemes de salut relacionats amb deshidratació, marejos i cops de calor. De vegades aquests problemes arriben a generar situacions d'Incapacitat Temporal (IT), sovint inferiors a 5 dies, de manera que al problema de salut s'hi afegeix una pèrdua dinerària.

    De tot d'una ens han dit que, donat que la temperatura és una variable que canvia molt, és freqüent que no detectin el problema en avaluar el risc laboral del lloc de treball, i que el que fan és anar al centre quan se'ls avisa; normalment l'avís el dóna un membre de l'equip directiu o el coordinador de riscos del centre. En tal cas, es presenten al centre, mesuren la temperatura, i proposen mesures per millorar les condicions del lloc de treball.

    Ara bé, UOB Ensenyament ha replicat que això li sembla insuficient per diverses raons. No es tracta d'un problema puntual, d'un dia o dos, sinó d'un problema estructural i creixent: el canvi climàtic allarga la calor canicular, augmenta la quantitat d'onades de calor, i això es combina amb un calendari escolar inflexible. A més, les millores, en cas d'aprovar-se, poden arribar a trigar molt a implantar-se. D'altra banda, UOB Ensenyament no estaria a favor d'una climatització massiva d'aularis si aquesta no és sostenible i, en tot cas, és ben conscient que, si arribàs a engegar-se, seria un projecte a llarg termini.

    Però el problema el tenim aquí i ara. La normativa és clara: no s'ha de treballar a espais per davall de 17º i per damunt de 27º (R.D. 486/1997, de 14 d’abril, Annex III, apartat 3a). UOB Ensenyament demana una cosa molt simple: que es compleixi la llei, no demà ni demà passat, sinó avui. Tampoc entenem que una cosa tan simple com comprovar la temperatura exigeixi una certificació externa, sigui d'un tècnic del Servei de Prevenció de Riscos (comprenem que no sempre poden estar disponibles) ni tan sols d'un membre de l'equip directiu.

    UOB Ensenyament considera que tot hauria de ser més fàcil i directe: de la mateix manera que el Pla de Contingència davant la Covid-19 ha permès que els docents puguin aturar la classe en observar que el mesurador de CO2 depassava el límit màxim, aquests mateixos docents han de ser autònoms per observar un simple termòmetre i tenir autoritat per aturar la classe quan es depassin els límits inferiors o superiors definits per la normativa vigent.

    Per això UOB Ensenyament ha demanat a les tècniques del Servei de Prevenció de Riscos l'elaboració d'unes instruccions que incloguin aquest senzill protocol d'actuació, i que especifiqui l'obligació dels equips directius d'atendre el problema en tenir-ne constància. Han pres nota de totes les nostres demandes i reflexions, ens han dit que les traslladaran al cap del servei, i que ens notificaran les seves conclusions.

    Mentre esperam una solució definitiva, només hi ha un camí: quan detecteu un problema de temperatura, podeu contactar directament amb el Servei de Prevenció de Riscos laborals docents (971176037), informar del problema i sol·licitar una intervenció dels seus tècnics, perquè ells sí tenen potestat per ordenar aturar la classe, si escau.

    Projecte d'Ordre d'organització i funcionament dels EAP, ben pensat però insuficient.



    Ahir, dijous 26 de maig, UOB Ensenyament va assistir a la Mesa Sectorial extraordinària amb un punt únic a l'ordre del dia: Propostes al Projecte d’ordre d’organització i funcionament dels equips d’atenció primerenca de les Illes Balears dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.

    En primer lloc lamentam la premura amb la qual se'ns va fer arribar la documentació i que ens va fer treballar a correcuita, la qual cosa s'està convertint en una costum de Conselleria independentment del tema que es tracti a Mesa. Ens hauria agradat tenir informació de primera mà dels equips d'atenció primerenca i poder contrastar així el contingut del Projecte amb la realitat.

    En segon lloc i encara que valoram de manera positiva la tasca realitzada pels equips d'atenció primerenca i totes les passes que es facin cap a la regulació i la millora de l’educació en l’etapa 0-3, consideram que manca una col.laboració més estreta entre Ajuntaments, altres institucions i Conselleria per arribar a tenir la partida econòmica realment necessària quant a recursos humans i materials. Aquest Projecte d'Ordre quedarà en no-res si no s'inverteix el que realment fa falta, perquè la situació a les escoletes 0-3 respecte als infants amb necessitats educatives és sagnant: manquen com ja hem dit molts recursos humans i més hores de dedicació dels membres de l'EAP.

    UOB Ensenyament, en una de les seves intervencions, va demanar que es dotàs del personal necessari per la tasca de suport, cosa que pensam és totalment imprescindible, perquè falten mans, i moltes, i si no es pot comptar amb més ATEs, aleshores que es contractin més educadores.

    Per acabar, UOB no aturarà de demanar que l'educació 0-3 sia universal, pública i gratuïta i que les contractacions es facin segons els principis de mèrit i capacitat del sistema públic.

    dijous, 26 de maig de 2022

    Ridículums d'ESO i Batxillerat: UOB Ensenyament obre escletxes a la murada



    Circular 257/2022

    • Reunió de la MSE per tractar molts temes importants en poc temps (currículums secundària, instruccions inici curs, horaris) i amb poca voluntat negociadora per part de Conselleria.
    • UOB Ensenyament capgira la truita i aconsegueix que la Mesa esdevengui un àmbit de negociació real: obtenim una sèrie d'éxit que us contam més avall.
    • Tanmateix la murada autoritària de la Conselleria d'Educació segueix dempeus: el nou model educatiu segueix la seva marxa sense comptar amb l'opinió del seus vertaders responsables: els docents.
    • UOB Ensenyament vol més força per seguir assolint fites, i per això convida tota la comunitat docent a unir-se a la seva lluita pels drets laborals i per a una educació pública, de qualitat i en català.

    El passat dimarts 24 de maig de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d'Educació amb la presència, entre d'altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, i la cap del departament de Planificació i Centres, Antònia Serra. L'ordre del dia era molt dens, en incloure la negociació tant del projecte de decret de currículum d'ESO, el de Batxillerat i, a més, les instruccions d'inici de curs 2022-23, que inclouen els criteris d'assignació d'horaris. 

    D'entrada, UOB Ensenyament quedà desagradablement sorpresa per dues raons:

    1. El format de la pròpia convocatòria és en sí mateix una declaració de principis: cada un dels punts de l'ordre del dia té densitat i extensió per sí mateix per a tractarse en Mesa per separat. Convocar els tres temes a una mateixa Mesa, i amb dos dies hàbils per preparar-la, denota que la voluntat implícita de la Conselleria era, com és malauradament habitual, transformar un àmbit de negociació en un pur tràmit burocràtic, una escenficació ritual però buida de contingut.
    2. Tant la presentació del director general d'Ordenació com la de la seva cap de departament no foren gens encoratjadores. El Sr. Morante va començar per animar-nos a no repetir les propostes que ja ens havien rebutjat al tràmit d'al·legacions, per estalviar temps, cosa que denota un nul·la voluntat de negociar res, com a mínim com a plantejament inicial. D'altra banda, en arribar el torn de la Sra. Serra, i en referir-se a les instruccions sobre l'horari, va exposar que no tenia intenció de canviar el document, perquè s'havia de revisar íntegrament, i això no passaria fins l'aprovació del nou ROC, ajornada fins el curs vinent.
    Aquesta no és la millor manera d'abordar un suposat procés negociador. Tanmateix a UOB Ensenyament ens decidírem a treure aigua de les pedres. Això sí, volem esser honrats i contar-vos-ho tot: el director general es va adreçar directament a nosaltres per posar de relleu l'enorme tasca d'UOB Ensenyament, en quantitat i qualitat. En efecte, UOB Ensenyament ella sola ha fet més esmenes que la resta de sindicats docent junts (només per a ESO, 95 esmenes front 28, que és la suma de la resta de sindicats representats a la Mesa; i pensau que algunes esmenes no es comptabilitzen al Portal de Transparència perquè no obtingueren resposta). Gairebé un terç d'aquestes al·legacions han estat acceptades, i moltes de les que no ho han estat, són esmenes que contradiuen la normativa bàsica estatal, que la Conselleria no pot modificar, una limitació que UOB Ensenyament, com a sindicat catalanista i anticolonialista ni accepta ni acceptarà mai.

    No us avorrirem amb el detall de cada al·legació (podeu consultar-la al Portal de transparència de la CAIB), però volem posar en valor els nostres èxits principals:

    • Hem assegurat l'autonomia dels docents per tal d'admetre o no l'alumnat a matèries optatives que impliquen continuïtat al llarg de distints cursos i que, en cas d'incorporació després del curs inicial, impliquen la necessitat d'haver adquirit coneixements previs.
    • Hem aconseguit la no discriminació entre centres que trien organitzar per àmbits els tres primers cursos de l'ESO i els que no ho fan, amb la supressió de l'assignació de més hores de coordinació docent als centres que acceptin els àmbits. De fet, el Sr. Morante ha canviat -si més no aparentment- la seva actitud respecte la qüestió dels àmbits: ara ja no li semblen la solució preferent, sinó "una simple opció que llirement decideix cada claustre". Tanmateix, no hem aconseguit la supressió de les hores de lliure disposció als àmbits, ni blindar el principi d'especialitat del professorat de secundària, ni tampoc que la Conselleria aporti la famosa -i gairebé mítica- "abundant bibliografia científica que desmostra l'èxit de l'organització per àmbits". Estam convençuts que la ferma oposició d'UOB Ensenyament als àmbits entesos com fins ara ha contribuït de manera decisiva -juntament amb la d'altres institucions- al canvi de cantet de la Direcció general d'Ordenació, suposant que sigui un canvi sincer, cosa que esperam i desitjam. En tot cas, UOB Ensenyament vol deixar clar que l'organització per àmbits no li sembla problemàtica sempre que aquests respectin els principis d'especialitat, codocència, supressió de les hores de lliure disposició, i importància dels departaments didàctics.
    • Ens han acceptat diverses esmenes de caire tècnic que afecten matèries concretes.
    • Respecte dels temps i la calendarització, creïm haver generat una escletxa a una murada fins ara infranquejable:
      • La premura, la urgència dels canvis -tot el contrari d'allò que exigiria una reforma educativa seriosa- és un dels nostres principals cavalls de batalla. Respecte de la qüestió, la Conselleria ha jugat des del principi un doble joc que consideram poc honest: d'una banda es lamenta de la manca de temps per tal de cercar complicitats entre la comunitat docent i els sindicats, presentant-se com a una víctima d'un calendari triat pel Gobierno Central i sobre el qual ella no en té el control, i d'altra banda té tanta pressa com els seus caps de Madrid, perquè prioritza l'oportunitat política sobre les necessitats educatives reals. El propi Sr. Morante va explicitar la conveniència de fer via en liquidar el currículum actual i imposar el nou -el seu, en definitiva- abans de les imminents eleccions.
      • És veritat que el Sr. Morante va dir ser ben conscient de la magnitud dels canvis, i va prometre que, durant el curs vinent, la inspecció educativa no actuarà com a fiscalitzadora dels docents, sinó com a simple acompanyant. Però les paraules se les enduu el vent, i a més el Sr. Morante també va afirmar que no creïa que a llarg termini el nou currículum implicàs augment, sinó més bé disminució, de la càrrega burocràtica; una afirmació que ens fa dubtar fins a quin punt és o no conscient de totes les implicacions de la reforma.
      • Davant això, UOB Ensenyament va fer notar que hi ha un camí intermedi: tot i acceptant que el calendari establert per la LOMLOE estatal és inalterable, i fins i tot acceptant que el model estratègic i educatiu que proposa la nova llei orgànica és compartit per l'actual Conselleria d'Educació (no per UOB Ensenyament, per cert, però aquesta és una altra història), es pot compatibilitzar l'establiment del nou currículum amb una ditada de mel per als docents. En efecte, els mestres i professors estam esgotats (fatiga pandèmica, sobrecàrrega laboral, tensió social iu política amb reflexes a l'escola, burocràcia inabarcable, estrés financer amb salaris no actualitzats i a la baixa, emergència lingüística) i necessitam una alenada, una bombolla d'oxígen, una ditada de mel. Com? Resposta breu: Annex 3. En efecte, l'Annex 3 del RD de currículum, tant a ESO com al Batxillerat, que defineix el model de les noves situacions d'aprenentatge, no té caràcter de normativa bàsica; això vol dir que el nostre Govern sí pot redefinir-lo. Idò bé, la proposta d'UOB Ensenyament és que l'Annex 3 contempli, si més no a títol provisional, durant un o dos cursos, un model de situació d'aprenentatge que difereixi molt poc de l'actual model d'unitat didàctica, i que sigui molt obert i flexible, de manera que els docents no ens vegem obligats a refer a corre-cuita totes les nostres programacions a partir d'un model nou, revolucionari, complexe, i pel qual no estam prou formats. Perquè tot canvi, bo o dolent, s'ha de poder pair per a què no resulti indigest. No demanam el cel: només una pausa per a cuidar la nostra salut mental.
      • Per a la nostra sorpresa, el Sr. Morante es va mostrar intrigat per la nostra proposta, i obert al diàleg. Ens va sobtar, perquè l'esmena ja l'havíem feta, i ens l'havien rebutjada, però ell va dir no ser-ne conscient. Semblava sincer; és possible, els oblits i errors són humans i existeixen. Ens quedam amb la part positiva: vam oferir-nos a reenviar l'esmena per correu (cosa que ja hem fet), i ells van prometre que l'estudiarien. No tenim res garantit, però valoram tota obertura al diàleg, i ens agrada tota actitud constructiva, incloent aquelles que parteixen de discrepàncies conceptuals. En tot cas, si finalment no acceptassin la nostra proposta, d'altra banda ben raonable, ho consideraríem una oportunitat perduda.
    • Pel que fa a les instruccions sobre horaris, i tot i l'afirmació inicial de la Sra. Serra en relació a la impossibilitat de modificar res de res, nosaltres vam insistir, perquè és la nostra vocació i la nostra obligació. I vam veure fruits: la Conselleria va acceptar garantir -i no només recomanar- el dret a una hora de lliure disposició per als mestres especialistes i professors de secundària amb més de 180 alumnes, i també va acceptar recomanar que els companys que fan torn de matí i horabaixa tenguin un horari tan compacte com sigui possible els dies que hagin de fer doble torn.
    Malauradament, no tot són flors i violes. En molts d'aspectes, els representants de Conselleria es mostraren inflexibles:

    • La seva aposta pel nou model, burocratitzat, suposadament orientat a valors i competències, però sense apreciar prou els continguts i l'avaluació realista, és decidida, amb independència de l'opinió d'aquells que l'hem de plasmar: per a les autoritats educatives els treballadors docents no som un capital humà amb qui comptar, sinó simples peons que ells dirigeixen.
    • No accepten la seva responsabilitat d'adaptar els sabers bàsics del currículum estatal a la realitat de les Illes Balears. S'excusen en l'autonomia de centres (l'argument que justifica qualsevol cosa) i, també, en la voluntat de no voler abrumar afegint més temari al ja existent. No es tracta d'afegir temari, sinó de fer nostre el currículum. Però no.
    • Al Batxillerat, no volen canviar la redacció de l'articulat corresponent a les mesures per al tractament de la diversitat. Tot i ser tècnicament correcta, la redacció actual podria donar lloc a equívocs i confusions sobre l'abast de les adaptacions curriculars a una etapa postobligatòria. Però ells insisteixen en la correcció tècnica de la redacció actual. Tant de bo tenguin raó.
    • Pel que fa al Treball de Recerca de Batxillerat -una de les grans novetats de la reforma- no accepten explicitar a la definició del mateix el binomi hipòtesi-conclusió, per tal d'assegurar que els treballs de recerca no esdevenguin simples treballs de síntesi o exposcions sobre l'estat d'una qüestió. És veritat que el model parla de mètode hipotètic-deductiu, i que en teoria el mètode inclou l'esmentat binomi però, un cop més, què els costaria canviar la redacció per tal d'evitar equívocs? Idò no, tampoc volgueren escoltar.
    • Respecte dels horaris, no es comprometeren a garantir confeccionar la quota per al curs vinent respectant l'orientació de les 18 hores lectives a secundària, un compromís que figura a l'acord marc vigent, però que no s'ha arribat a respectar des de la seva signatura. Tampoc accepten les 23 hores lectives a primària, tot i ser una directriu estatal, i mantenen les 25 hores lectives. Ni volen garantir que tot docent major de 55 anys pugui triar, si ho vol, la reducció de tres hores lectives, ni volen revisar el subterfugi que distingeix entre hores lectives de docència directa i sense docència directa, cosa que buida de contingut el propi concepte d'hora lectiva.
    • Tampoc s'avenen a eliminar les dispenses d'assistència a classe per a determinats alumnes en funció del calendari islàmic. Argumenten que és  una imposició legal que no poden fer més que obeir. Fins i tot si concedim que una administració ha d'obeir la llei, consideram que a Balears patim un marc legal força irracional i allunyat del principi democràtic de laïcitat.
    • També afirmen estar fermats per la normativa vigent per no pagar el complement de tutoria i el de cap de Departament als casos excepcionals on un mateix docent exerceixi ambdós càrrecs. Potser és veritat que no poden canviar dita normativa, però sí podrien pressionar altres instàncies per a fer-ho; no prendran tal iniciativa, és clar.
    • La Sra. Serra no comparteix el malestar que manifesten molts de tutors per haver d'afegir, a les seves múltiples tasques burocràtiques, la recollida de dades ISEC. Segons ella, no es tracta de burocràcia, sinó de recollida d'informació molt útil per a l'acció tutorial. Si això és veritat, perquè no confien en cada tutor i els deixen a ells la decissió de recollir o no dades tan útils, en comptes de fiscalitzar-los?
    • Per acabar, a la pròpia Mesa ens passaren una modificació de les instruccions per al curs vinent que inclouen l'obligació d'elaborar el Pla Digital de Centre (PDC). Males formes: la qüestió no figurava a la documentació prèvia, i la responsable, la directora general d'Innovació i Primera Infància no era present a la Mesa, de forma que no podíem negociar res directament amb ella, només transmetre missatges. I mal fons. UOB Ensenyament fou pioner en estudiar la qüestió i advertir sobre els seus perills, incloent la forma subreptícia d'introduir la qüestó per part de la Conselleria, com si fos un cavall de Tròia. Però UOB Ensenyament no davalla la guàrdia, i va ser l'únic sindicat dels presents en reaccionar: vam demanar que constàs formalment en acta la nostra protesta per la irregularitat que suposa obligar els centres a elaborar un PDC sense que prèviament l'administració educativa hagi elaborat el Pla Digital de les Illes Balears (PlaDigIb). Ja li havíem advertit informalment a la directora general, i ara ho oficialitzam: és inacceptable elaborar els PDC sense el marc de referència que, per normativa estatal, ha de representar el PlaDigIb. Basta d'arbitrarietats!
    Hem guanyat? Essent honests, no. La LOMLOE té prou suport polític -i malauradament, també d'altres sindicats- com per tirar endavant. I revertir les retallades -tant les velles com les noves- pel que fa a horaris, quotes i drets laborals costa i és un procés on amb molt d'esforç anam assolint petites victòries que sempre ens semblen minces per insuficients. Però a aquesta Mesa hem fet quelcom més que cridar i resistir: hem obert escletxes a una murada aparentment infranquejable. Aquesta és la notícia rellevant: UOB Ensenyament és més que una promesa o una emoció; és, a més, una eina útil de transformació i protecció del insteressos dels docents. Si ara, encara joves i minoritaris, obtenem resultats a cop d'esforç, constància, seny i unitat, què no podrem aconseguir si reunim més forces? Cada simpatitzant, cada nova afiliació, cada vot suma. Ja ho diuen a València: "tota pedra fa paret". Juntem moltes pedres, i la nostra paret serà més alta que les murades del poder i de l'establishment. Companys, companyes, UOB Ensenyament és cada un de vosaltres. I si encara no hi sou, us hi convidam. Recuperem el protagonisme de l'ensenyament per a qui mai no l'hauria d'haver perdut: la comunitat docent!

    dimarts, 24 de maig de 2022

    El termòmetre torna a pujar

     

    COMUNICAT DE PREMSA

    Immersos dins el tercer trimestre escolar i a un mes d’acabar el curs, UOB Ensenyament vol posar de manifest les altes temperatures que es viuen als centres.

    Sí, sabem que estem dins una onada de calor i que el canvi climàtic cada vegada és més evident. Per tant, ens demanem quin marge tenen els tècnics del Servei de Prevenció de Riscos per lluitar per tal de millorar les infraestructures dels centres. No és suficient la redacció d'unes instruccions marcant què s’ha de fer quan hi ha altes temperatures o alerta groga a la nostra Comunitat, si tanmateix no es compleixen. Comença a ser urgent actuar en conseqüència i respectar les condicions dels treballadors i treballadores de la comunitat educativa, sense deixar de banda, és clar, els nostres alumnes. UOB Ensenyament comença a tenir notícies d'afiliats amb problemes de deshidratació i situacions d'IT per cops de calor. Ja no és qüestió de fer classe amb poca comoditat, o que reti poc; no, és qüestió de salut pública.

    L'escenari és una tormenta perfecta: un canvi climàtic cada cop més acusat, la manca de flexibilitat del calendari escolar per adaptar-se a la climatologia cada cop més canviant, la nul·la adequació de la majoria d'aularis a les condicions de temperatures extremes. Exigim calendaris escolars flexibles que puguin adaptar-se a l'escenari climàtic mediterrani, aules climatitzades, però no amb sistemes d'aire condicionat tradicional, que agreugen l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i aprofundeixen l'arrel del problema, sinó sostenibles i, mentre aquest repte d'infraestructures no es completi, el compliment de la normativa vigent: la classe serà segura o no serà i, si s'ha d'aturar per males condicions termohigromètriques que posen en perill la salut del personal docent i de l'alumnat, que aquesta mesura es consideri atribució del centre al marc de la seva autonomia.

    UOB Ensenyament ha fet una petició de reunió al Servei de Prevenció per tal d’esbrinar quines pautes tenen pensades seguir amb l’alt increment de les temperatures.

    UOB Ensenyament recorda que fer classe per davall dels 17 graus i per damunt dels 27 és il·legal, normativa marcada pel R.D. 486/1997, de 14 d’abril, Annex III, apartat 3a.

    Per a què tot això sigui possible, l'Administració educativa ha de mostrar una sensibilitat cap a la salut de treballadors i alumnes, a més d'un interés per al compliment de la llei, que fins ara no s'observa. Necessitam uns responsables educatius menys autoritaris i més empàtics!

    Palma, 24 de maig de 2022

    dimarts, 17 de maig de 2022

    Reglament del CFINFP-IB

    Ahir, dilluns dia 16 de maig es va reunir la Mesa Sectorial d'Ensenyament en sessió ordinària on es va presentar la proposta de Projecte de Decret pel qual s’estableix el règim d’organització i funcionament del Centre de Formació, Innovació i Desenvolupament de la Formació Professional de les Illes Balears.

    Per part de l'administració hi han assistit el director general de Formació Professional, el Sr. Antonio Baos, la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, a més de la directora del CFINFP-IB i un assessor de la Direcció General d'FP

    Ja en el període d'exposició pública del passat mes d'abril, UOB Ensenyament va presentar al·legacions al projecte de Decret, de les quals s'han recollides, en el text presentat ahir, les següents:

    • Exigència d'un temps determinat de docència directa dins la FP (base segona de l'article 6)

    • Nomenament per un temps de dos anys del/de la secretari/secretària (base segona de l'article 7)

    • Nomenament dels/de les assessors/es en règim de comissió de serveis (base tercera de l'article 8)

    • Supressió de la necessitat que el nomenament del representant dels CIFP sigui a proposta de l'Associació de directors (punt (c) de la base primera de l'article 10)

    Altres esmenes i aportacions fetes per UOB Ensenyament
    • Respecte de la base (f) Article 3 (Funcions del CFINFP-IB de les Illes Balears), segons la qual una de les funcions del CFINFP-IB és «Col·laborar en matèria de formació tècnica del professorat de Formació Professional amb la Universitat de les Illes Balears, centres tecnològics, empreses, organitzacions sindicals, altres administracions i entitats formatives de Formació Professional», UOB Ensenyament ha demanat quin seria l'abast d'aquesta col·laboració amb les organitzacions sindicals, i si aquelles que formen part de la xarxa que organitza cursos homologats (amb ànim de lucre) emmarcats dins la formació permanent del professorat també faran formació tècnica de formació professional?

      No hi ha hagut resposta per part del senyor Baos, així com de la resta de representants sindicals.
    • També, des d'UOB Ensenyament, consideram que aquest centre no és el que hauria d'organitzar i desenvolupar les propostes curriculars, tot i que sí que hi podria col·laborar.

    • Pel que fa al nombre d'assessors de formació que han de formar part del centre hem demanat concretar un nombre o, almenys, fixar un mínim i un màxim. En aquests moments hi ha un total de quatre assessors, 4 a Mallorca, 1 a Menorca i 1 a Eivissa.
      El director general de Formació Professional, Antonio Baos ha dit que és millor deixar-ho obert per tal de no fer curt ni llarg. (sic)

    • Consideram que tant a la direcció com a les assessories de formació professional hi hauria de poder accedir només professorat dels cossos de professorat tècnic d'FP i de secundària en especialitats amb atribució docent a FP. També hem demanat que hi figuri com a requisit per accedir-hi l'acreditació de coneixements de llengua catalana. 

    • Quan a la durada del càrrec de director, sense concretar a l'esborrany, hem demanat que el nomenament del director o directora es faci per un període inicial de dos anys i que, prèvia avaluació positiva, es pugui renovar per un altre període de dos anys. Exactament la mateixa proposta s'ha fet per el nomenament dels assessors.

    • Que en el cas de nomenament provisional, per absència de candidats, la proposta sigui d'algú que compleixi els requisits exigits en la convocatòria.

    • La major part de les esmenes fetes han quedat sense resposta per part de l'administració. 

      Així les coses, UOB Ensenyament, encara que reconeix les esmenes incorporades abans de la Mesa i la feina feta pel CFINFP-IB quan a formació tècnica aquest curs, s'ha abstès a la votació.

    dijous, 12 de maig de 2022

    Desenvolupament de la LEIB i Carrera professional. Molts de canvis a l'horitzó.

    Ahir dematí va tenir lloc una mesa sectorial de caràcter extraordinari amb el següent ordre del dia:

    1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

    2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

    3. Creació d'un grup de treball sobre la carrera professional docent

    Per part de la Conselleria d'Educació varen assistir a la mesa el conseller d'educació, el Sr. Martí March, el secretari general, el Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez.

    1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

    Quant a la previsió de desenvolupament normatiu de la LEIB cal avançar que aquesta previsió, com no pot ser d'altra manera, es preveu per part de la Conselleria tenint present l'horitzó electoral de les eleccions autonòmiques de maig de 2023. 

    Accions normatives de descentralització educativa:

    • Decret del Reglament Orgànic de Centres (ROC)
    Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada directament de la LEIB. Finalment el ROC que el Sr. Morante tenia pensat implantar per al curs 22-23 no s'implantarà fins al curs 23-24. Lluny de ser una mesura de gràcia per alleugerir els centres (si és que això és possible) davant l'allau de canvis normatius i organitzatius derivats del deplegament curricular (precipitat i imposat) als cursos senars per la LOMLOE, des d'UOB Ensenyament pensam que l'ajornament de la implantació del nou ROC ha estat un ajornament sobrevingut que ha trastocat els plans de la DG de Planificació, Ordenació i Centres. Aquest ajornament, creiem que es deu a dos motius: 

    1. Endarreriment en l'aprovació del text definitiu de la LEIB que no es va aprovar fins principis de març.

    2. Adequació del nou ROC al possibles canvis organitzatius que es derivassin dels currículums estatals o autonòmics de les diferents etapes educatives i que previsiblement quedaran tots aprovats entre finals de juny i principis de juliol. 

    Des d'UOB Ensenyament vàrem voler recordar al Sr. Conseller com va anar la pseudo negociació del ROC amb el Sr. Morante (Mesa 27/09/2021), qui després de recollir les propostes de les diferents forces sindicals i condicionar la seva acceptació al fet de rebre un vot positiu per part de la mesa, es va negar a presentar a la mesa un segon esborrany del document abans que es produís la votació. És a dir, després d'utilitzar tècniques de negociació que fregaven el xantatge, es pretenia per part de la DG de Planificació, Ordenació i Centres que es votés el ROC sense concretar un nou text amb els suposats acords. Com que verba volant, scripta manent, el ROC del Sr. Morante se'n va endur un 6-0 i totes les forces sindicals hi vàrem votar en contra. Podeu recordar el resum de la mesa AQUÍ.
    • Decrets de currículums educatius d'infantil, primària, secundària i batxillerat
    Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada de la LEIB. En aquest punt el conseller va voler deixar clar que no era partidari del calendari d'implantació que des de Madrid havia fixat la LOMLOE i va reconèixer que aquest fet havia precipitat molt la tasca d'ordenament curricular que havien de fer les autonomies. Sense llevar-li la raó quant a la precipitació que ja va marcar des d'un principi la calendarització imposada pel Ministerio, des d'UOB Ensenyament vàrem demanar al conseller pel paper que ha fet la Conselleria d'Educació davant Madrid si eren plenament conscients ques'estava imposant un calendari d'aplicació que aniria en contra de qualsevol possibilitat de participació real i efectiva dels docents a l'hora d'elaborar i implementar un nou currículum. Davant aquesta pregunta, el Sr. Martí March va respondre que ells davant una normativa estatal l'únic que els quedava era aplicar-la en el temps i forma que preveiés el calendari d'aplicació. Des d'UOB Ensenyament trobam que davant les imposicions de Madrid, des de la Conselleria d'Educació s'hauria d'haver lluitat per fer prevaler el sentit comú i poder comptar amb la participació dels docents d'aquestes illes.
    • Normativa autonòmica de perfilació de places de centres educatius públics
    Des de la Conselleria d'Educació segueixen amb la idea de la perfilació de places que ja va anticipar l'esborrany del ROC del Sr. Morante i que finalment va quedar fixada en els articles 88 i 89 de la LEIB i que ara s'hauran de conretar. Des d'UOB Ensenyament vàrem voler deixar ben clar al conseller que aquest assumpte de la perfilació de places és una de les línies vermelles que no traspassarem si la provisió d'aquestes places ha de fer-se mitjançant la digitació per part dels equips directius o bé si la perfilació d'aquestes places no respon a uns criteris de transparència absoluta i necessitat manifesta i justificada per part del centre. El conseller va manifestar que la intenció de la Conselleria d'Educació de les Illes Balears no era seguir el camí que s'ha seguit a Catalunya sinó que enlloc de digitació es vol apostar per processos de provisió que respectin els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Des d'UOB Ensenyament agafam la paraula del conseller però tenim els nostres dubtes que des de totes les direccions generals es tengui la mateixa idea. En qualsevol cas analitzarem amb lupa l'esborrany que ens presenti la Conselleria i davant la mínima sospita la nostra posició de rebuig serà ferma i inequívoca. 

    • Decret de regulació de les direccions territorials d'Educació
    Aquesta regulació pretén regular i traspassar algunes competències organitzatives a les direccions territorials d'Educació de Menorca, Eivissa i Formentera. Des d'UOB Ensenyament estam d'acord amb aquesta línia de cessió de competències i poder de decisió a les altres illes ja que és ben evident que és des de Menorca o les Pitiüses coneixen millor la realitat i necessitats de les respectives comunitats educatives.

    Accions normatives d'equitat educativa:

    • Decret d'inclusió educativa
    Referent a aquest decret, el conseller ens va informar que s'iniciaria la seva tramitació de manera imminent i que és ben possible que dins aquest mateix mes ja rebem un primer esborrany. En farem difusió pels nostres canals habituals i el posarem a l'abast dels companys per iniciar el procés de participació, al·legacions i esmenes.

    Normatives sobre polítiques educatives:

    • Decret de participació educativa
    L'article 64 de la LEIB preveu l'existència de les següents meses:

    - Mesa Sectorial d'Educació (on hi ha els representants sindicals dels docents democràticament escollits).

    - Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat.

    - Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associaciosn de Directors.

    - Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies.

    - Mesa dels Docents.

    - Mesa de l'Alumnat.

    Fidels als nostres principis assemblearis i participatius, des d'UOB Ensenyament no ens oposam a la participació de la comunitat educativa. No obstant això, volem deixar ben clar que ens oposarem a qualsevol intent de diluir la força de la Mesa Sectorial d'Educació o qualsevol intent per crear meses titelles que només serveixin a Conselleria per escenificar un fals consens amb part de la comunitat educativa. Per aquest motiu, un cop rebem l'esborrany de la normativa que hagi de regular el funcionament d'aquetes meses analizarem ben amb detall si realment preveuen la participació efectiva de qualsevol integrant de cada sector de la comunitat educativa o si, al contrari, es podria donar el cas que la participació quedés reservada a determinats actors afins a la Conselleria.

    Des d'UOB Ensenyament vàrem voler aprofitar aquest punt per demanar explícitament al conseller quina era la seva opinió sobre l'article aparegut tot just fa una setmana al Diario de Mallorca i signat per l'actual director del centre de formació de Directors, el Sr. Manel Perelló. En aquest article el Sr. Perelló, exposava de manera visceral el seu rebuig a la tasca sindical acusant gratuïtament els sindicats de constituir un barrera a la millora del sistema educatiu pel fet de tenir una visió corporativista i posar per davant la defensa de les condicions dels docents. L'argumentari del Sr. Perelló es fonamentava en la defensa del que ell entén per autonomia de centre, autonomia que segons ell coartam els sindicats. Des d'UOB Ensenyament ens preocupa i molt la concepció que pot tenir el Sr. Perelló quan des del xibiu que li han muntat, el CFIRDE-IB, es dedica a "formar" els futurs directors sota el mantra del lideratge, una lògica més pròpia de l'empresa privada que no pas d'un sistema públic d'educació. Des d'UOB Ensenyament sempre considerarem els directors com a companys enlloc de líders. Cal fer notar que el conseller va afirmar de manera rotunda que no compartia de cap manera l'argumentari del Sr. Perelló i que li molestava que aquestes opinions haguessin sortit d'algú que ocupa un càrrec dins la Conselleria d'Educació. A UOB Ensenyament ens demanam si davant aquesta situació la Conselleria d'Educació no estarà passant el que passa a Son Ribot que no se sap si mana l'amo o s'al·lot.

    Aquest decret també iniciarà la seva tramitació de manera imminent abans que acabi el curs.

    • Decret d'Inspecció Educativa
    Aquest decret pretén regular i redefinir l'organització i funcionament del Departament d'Inspecció Educativa. 
    • Decret de plurilingüisme
    Aquest va ser l'únic decret que el conseller va reconèixer que seria ben possible que no es desenvolupés dins el que queda de legislatura. Això és així per dos motius:

    1. El temor de Martí March a una possible sentència que imposi el 25% en castellà, com ja ha passat a Catalunya.

    2.  Pel seu temor (entenem que és el temor del PSOE) a fer coincidir l'elaboració i debat del decret en període de campanya electoral.

    Des d'UOB Ensenyament tenim ben clar el model lingüístic que volem per al sistema educatiu de les Illes Balears i per això ja ens vàrem posicionar en contra de la LEIB. No ens cansarem de defensar-ho: escola 100% en català. Preveiem que aquesta serà una altra batalla que haurem de lliurar per seguir defensant l'ensenyament en català. Com sempre, ens hi trobaran amb les idees clares i el peu fiter. 
    • Decret de transport escolar
    La Conselleria té la intenció d'implementar la gratuïtat del transport escolar per al 100% dels alumnes de 3-6 anys cobrint tot el territori de les Illes Balears i progressivament anar estenent aquesta cobertura total a les altres etapes educatives. 

    2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

    Des del Ministerio de Educación s'està treballant en una reforma profunda de la professió docent. Aquesta reforma, segons va deixar entreveure Martí March, el marca com a fita d'inici el 2025, una vegada s'hagin conlòs tots els processos d'estabilització extraordinaris prevists i que haurien de fer baixar la taxa d'interinatge al voltant del 8%. Des d'UOB Ensenyament som plenament conscients que alguns d'aquets aspectes necessiten d'una reformulació i millora, sempre i quan no suposin un perjudici per als docents quant a augment de la càrrega de treball i disminució dels drets sociolaborals.

    Aquestes 24 propostes que es fan des de Madrid s'articulen a partir de 5 eixos: 

    - Formació inicial

    - Formació permanent

    - Accés a la professió docent

    - Especialitats docents

    - Desenvolupament professional docent

    No obstant, cal fer notar que les 24 propostes, independentment de quin sigui el seu eix, giren al voltant de la proposta número 1 que no és altra que la definició d'un Marc de competències professionals docents. Des d'UOB Ensenyament ja varem voler advertir al conseller que aquest fet ens preocupa i molt ja que si el que es pretén és aplicar qualsevol tipus de fiscalització i acreditació permanent del professorat seguint les premisses de l'empresa privada, mourem cel i terra per evitar que això tiri endavant.  

    Des de la Conselleria d'Educació s'han marcat com a prioritaris els eixos de la Formació inicial i el Desenvolupament professional docent. 

    És per aquest motiu que es va proposar la creació d'un grup de treball on hi haurà presència de la Conselleria i de cada una de les forces sindicals amb representació a la MSE per començar a definir i debatre quines han de ser les línies mestres del que haurà de regular el Desenvolupament professional docent (carrera professional). 

    Conscients que serà una tasca difícil i amb la qual s'haurà d'anar amb peus de plom, des d'UOB Ensenyament vàrem acceptar la proposta amb la intenció de posar-nos a treballar el més aviat possible a fi de poder concretar la carrera professional, reivindicació històrica dels docents de les Illes Balears. 

    dilluns, 9 de maig de 2022

    Ni un pam dels nostres centres per a l'extrema dreta!


    Des d'UOB Ensenyament volem manifestar la nostra perplexitat i el nostre rebuig a l'acte que la delegació municipal de Vox a Inca durà a terme al pati del CEIP Miquel Duran i Saurina el proper dissabte 14 de maig. Ens oposam frontalment a cedir espais públics que puguin donar peu a l'enaltiment de l'extrema dreta i aquells valors que representa. És de jutjat de guàrdia cedir un espai educatiu a un partit polític que pretén acabar amb tots aquells valors que un sistema educatiu públic, laic i en català ha de defensar i pels quals tant docents han lluitat i hi segueixen lluitant dia a dia. 

    Davant aquesta situació emplaçam a l'equip de govern de l'ajuntament d'Inca a reconsiderar la cessió d'aquest espai educatiu de cara a l'acte de dissabte que ve. Feim fora l'extrema dreta dels nostres centres. Ni a les aules, ni al pati, ni al carrer! Prou de contemplacions amb l'extrema dreta!

    divendres, 6 de maig de 2022

    Currículum LOMLOE d'ESO: venceran però no convenceran!

    Circular 256/2022


    • Ministeri i Conselleria, el tàndem perfecte per imposar el nou ordenament curricular LOMLOE i negar qualsevol participació real i efectiva dels docents.
    • La Conselleria d’educació ens ven la moto amb falses flexibilitzacions que no deixen de ser la concreció calendaritzada que ja preveu la LOMLOE.
    • Àmbits a ESO: xantatge als claustres amb les hores de lliure disposició i vulneració del principi d’especialitat.
    • Implantació de la  LOMLOE, com implementar grans canvis a cost zero: mateixes ràtios, mateixa càrrega lectiva i més burocràcia per als docents.


    Des d’UOB volem posar en coneixement les esmenes que hem fet al projecte de decret de currículum d’Educació Secundària Obligatòria, un decret fet, de nou, d’esquenes al professorat, i que resulta difícil d'implementar amb els recursos actuals. Trobareu totes les esmenes fetes aquí.

    Per començar, hem volgut posar novament de manifest la nostra preocupació per com s’iniciarà el proper curs 2022-23, curs en el qual els nivells senars hauran d’implantar de forma obligatòria la reforma educativa proposada per la LOMLOE. A menys de quatre mesos perquè comenci el nou curs els docents seguim sense disposar de la versió definitiva dels decrets autonòmics de totes les etapes educatives que completaran el 50% definit per l’Estat central i que contenen allò que l’alumnat ha d’aprendre. La llei va ser aprovada el desembre de 2020 de manera que és del tot fonamentada la crítica que s’ha esperat a l’últim moment per fer els deures. Paradoxalment, aquesta situació va ser criticada pels que ara ho han fet, essent pitjor que quan es va desplegar l’ordenament curricular LOMCE durant el curs 2014-2015. I és que la Llei Wert, la norma educativa impulsada pel PP, almenys deixava marge per a l’ajornament, cosa que no permet la llei actual. Tot i així, hem demanat que es cerqui la forma legal d’ajornar la implantació de la nova llei un curs, i els hem recordat la necessitat de regular tots els elements integrants del procés d’ensenyament- aprenentatge al mateix temps. 

    La Conselleria d’Educació de les nostres Illes és conscient del motí amb què es pot trobar en començar el curs, fet pel qual està intentant comprar-nos amb cursos de formació massius sobre la nova forma de programar, enganant-nos amb falses mesures de flexibilització (que no deixen de ser la calendarització que marca la LOMLOE), elaborant models de les famoses situacions d’aprenentatge, però per molt que intenti “vendre’ns la moto” els canvis proposats per la nova llei i els nous decrets són de tal magnitud que el sistema no té temps ni recursos suficients per portar-los endavant amb èxit. No obstant això, volem posar en valor la feina que està fent el col·lectiu docent, en vista de la torrossada, i és que la majoria s’ha posat a preparar el nou curs treballant amb esborranys i suposicions per tal de suavitzar el previsible caos. 

    De nou, les presses no han evitat que des d’UOB Ensenyament presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descrivim, a grans trets, a continuació: 

    1. Agrupació en àmbits i organització

    L’èxit de l’agrupació en àmbits, prevista pels tres primers cursos d’ESO, requereix d’una dotació de recursos molt superiors a la prevista (requeriria de dos docents per grup, almenys un amb coneixements suficients de l’àrea concreta), però feta amb els recursos actuals vulnera el principi d’especialitat i es limita a estar d’acord amb el principi pedagògic postmodern segons el qual no és important que el professor domini els continguts i les competències de la matèria que ensenya, sinó que basta amb saber ensenyar. Aquest principi és irracional, perquè ignora que és impossible donar o transmetre allò que no es té. A més, discrimina els alumnes entre aquells que disposen de professorat amb coneixement suficient d’una àrea de coneixement concreta, sobretot si aquesta té caràcter instrumental, i aquells que no en disposen.

    Per altra banda, no té sentit que l’organització en àmbits hagi de respectar els elements curriculars de totes les matèries que s'hi integrin. Una organització diferent requereix d’una programació diferent. També, hem volgut afegir un paràgraf sobre la necessitat que tota innovació educativa hagi de dur associada uns objectius, un pla de revisió i una possible retirada en cas que els resultats no siguin els esperats. No podem caure en l’espiral d’innovar per innovar.

    Així mateix, trobem del tot discriminatori que la dotació d’hores de coordinació i recursos, en general, sigui diferent entre centres organitzats sense o amb àmbits. No acceptam el xantatge al qual Antoni Morante vol sotmetre als claustres dels IES de les Illes Balears.

    Quant a l’horari escolar hem fet la petició que respongui a qüestions de caire pedagògic (i no de conciliació familiar) i que, per condicions de rendiment i mediambientals, comprengui un màxim de 160 dies lectius i que les activitats lectives no comencin abans del 20 de setembre, ni es perllonguin més enllà del 20 de juny. 

    També hem presentat una esmena a l’organització del quart curs ja que condiciona la pròpia llibertat de tria i hem fet èmfasi en la necessitat que es pugui cursar una segona llengua estrangera amb independència del nombre de matriculats per no discriminar a aquells alumnes que s’escolaritzen a un centre petit, així com donar preferència, si es disposen dels espais suficients, als desdoblaments (front a la codocència) a les matèries que comptin amb més d’un docent alguna hora a la setmana. A part, hem demanat que l’optativa d’igualtat de gènere es pugui cursar a tots els cursos i que s’estableixin de programes de reforç de l’aprenentatge de les llengües estrangeres.


    2. Recursos

    Pel que respecta als recursos, la primera reivindicació d’UOB ha estat, com no podia ser d’altra forma, que es produexi una baixada efectiva de les ràtios, fixant en 25 el màxim d’alumnes per aula, i només augmentar fins a 27 alumnes en casos d’incorporació tardana (IT). En aquest sentit, també hem tornat a demanar que l’assignació de recursos als centres sigui dinàmica i permanentment adaptada als canvis de la realitat al llarg del curs, i no de les previsions fetes a 30 de juny o inclús abans. Així mateix, continuem demanant que la Conselleria d’Educació, independentment de qui la controli, assumeixi un compromís explícit i irrenunciable quant a la dotació de recursos cap a tots els centres educatius, sobretot, als més desfavorits.

    Per altra banda, hem volgut insistir en la necessitat que l’alumnat IT que, tot i tenir coneixements de castellà, desconegui el català, participi en programes lingüístics intensius i és que només coneixent la llengua vehicular, serà capaç d’assolir altres coneixements i integrar-se plenament en la nostra societat. 

    Quant a l’alumnat NEE hem demanat que les ‘etiquetes’ siguin revisades més sovint, per la qual cosa cal disposar de més professionals que revisin i actualitzin els informes psicopedagògics perquè només d’aquesta forma s’aplicaran les mesures d’atenció a la diversitat eficientment. Hem ressaltat que aquesta mesura és especialment important en el canvi d’etapa de primària a secundària. 

    És també molt important, l’esmena que hem formulat quant a la necessitat que es doti al col·lectiu docent d’hores de coordinació i unes condicions mínimes per a poder elaborar unes situacions d’aprenentatge i materials curriculars de qualitat i d’acord amb el model plantejat. 

    Finalment, considerem que el títol d’ESO ha de garantir l’assoliment dels objectius i les competències definides pel propi currículum i que és incompatible amb les Adaptacions Curriculars Significatives, però de cap forma amb una atenció a la diversitat de qualitat i ben dotada de recursos que permeti formar adequadament a l’alumnat amb aquestes característiques i encaminar-los cap a itineraris formatius que els permetin desenvolupar-se com a ciutadans íntegres.


    3. Departaments didàctics i docents.

    Un altre bloc d’esmenes en què s’ha centrat UOB és la necessitat d’alçar la veu dels departaments didàctics i els docents, a nivell particular. Cal advertir que el concepte Departament didàctic no apareix enlloc a l’esborrany del currículum. Aquest fet posa de manifest les intencions ocultes de la Direcció General de Planificació i Centres: suprimir els Departaments didàctics com a òrgans de coordinació pedagògica i acadèmica. Una mostra més del menyspreu cap al principi d’especialitat cap al qual ens conduir els “experts” en educació que treballen al servei d’Antoni Morante.

    En aquest sentit hem demanat, per una banda, que amb l’objectiu que els sabers bàsics i d’altres elements curriculars estiguin pertinentment seqüenciats, agrupats i distribuïts entre els diferents cursos cal la implicació no només del docent que imparteix les classes sinó també de la resta de membres del departament didàctic per així assegurar les línies mestres de les programacions dels diferents nivells. També que correspongui als departaments, i no al centre, triar els materials curriculars que s'empraran a cada nivell, sempre respectant els criteris establerts per la Conselleria. 

    Per altra banda, hem fet dues esmenes de supressió a alguns apartats de l’article 13 i 16: 

    - Els centres han de promoure compromisos educatius amb les mares, pares o tutors legals dels seus alumnes, en els quals es consignin les activitats que els integrants de la comunitat educativa es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels seus alumnes. (art. 13)

    - Les situacions d’aprenentatge han d’estar a disposició de la comunitat educativa del centre. (art. 16)


    Davant la manca de claredat de com es concretarien aquests compromisos i quina és la seva especificitat, des d’UOB Ensenyament consideram que el PEC i la PGA són un compromís per ser. Aquests paràgrafs no aporten res nou i no fan més que carregar al professorat i fiscalitzar-lo davant les famílies. L’autoritat docent hauria de ser inqüestionable i no se li hauria d’exigir cap compromís a fi de consignar les activitats que es compromet a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels seus alumnes. Aquestes qüestions ja seran evidents a les situacions d’aprenentatge, no cal més burocràcia ni fiscalització. 

    També hem volgut fer constar que si les situacions d’aprenentatge ja figuren a la programació dels diferents departaments no té sentit que cada docent hagi de tenir obligatòriament una programació d’aula per escrit i per això, hem sol·licitat que aquest no sigui un instrument de fiscalització i es deixi marge de maniobra als docents per fer-ho de la forma que millor s’adapti a la seva forma de fer.   

    Finalment, hem demanat la vinculació dels resultats dels procediments d’acreditació de coneixements previs realitzats pels docents per poder cursar matèries que tenen nivells superiors a l’inicial, com són les segones llengües estrangeres, recursos digitals II o cultura clàssica II. Si aquests no són vinculants es corre el risc d’haver d’organitzar dos nivells en paral·lel dins un mateix grup, a més, d’atendre les necessitats de suport educatiu individuals.


    4. Currículums de les diferents matèries

    Tot i que els terminis establerts ens han impedit fer una anàlisi profunda del currículum de cada matèria, hem fet una llegida a totes les matèries i hem fet des d’esmenes particulars, a algunes matèries (especialment a les llengües) a esmenes a la totalitat, en altres, com és Geografia i Història i Economia i Emprenedoria. 

    Una crítica transversal és que, segons la LOMLOE, la proposta autonòmica, competència de la Conselleria d’Educació i FP, ha de completar el currículum establert per l’Estat però, almenys pel que fa a Balears, no només han fet els deures tard sinó que tampoc els han fet prou bé i és s’han limitat a traduir literalment allò que ja figurava al currículum estatal.

    No ens oblidat de demanar, tampoc, que la redacció s’ajusti més a un llenguatge que eviti perpetuar els estereotips de gènere i, per suposat, seguir demanant una escola laica plenament en català.