Retem comptes

Cerca en aquest blog

dilluns, 31 de gener de 2022

No a l’explotació dels coordinadors TIC!

Circular 245/2022

El novembre de 2019 UOB Ensenyament enviava un comunicat de premsa on denunciava les condicions de treball dels coordinadors TIC. En aquell moment, escrivíem en relació a la tasca d’aquests docents: “Si bé la seva funció és organitzar i coordinar l'ús didàctic dels equipaments, les necessitats del centre fan que també s'ocupin del manteniment dels ordinadors, cablejat, miniordinadors dels alumnes, telefonia i megafonia, del muntatge i trasllats de les pissarres electròniques i de la gestió de plataformes informàtiques, que implica hores extra setmanals no reconegudes. La feina dels coordinadors ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats.”

Idò bé, han passat més de dos anys, i com aquell que diu no ens faria falta escriure una nova circular, sinó més bé transcriure la d’aquell moment, perquè res no s’ha arreglat des de llavors. Ans al contrari, les urgències i necessitats derivades de la pandèmia no han fet més que agreujar un problema crònic. Més encara si pensam que ara els coordinadors TIC corren el risc que se’ls carregui el mort del Pla de transformació digital dels centres educatius de les Illes Balears, una altra tasca que no els correspon.

UOB Ensenyament manté les reivindicacions històriques per a la figura dels coordinadors TIC: augment de les hores de reducció lectiva –molt especialment a Educació Primària–, l'assignació d'un segon coordinador per als centres mitjans i grans, la creació de la figura del coordinador de zona per al manteniment dels centres de primària, una oferta formativa més àmplia,  l'actualització de competències i el cobrament d'un complement específic.

Però no ho consideram suficient, ja no basta amb això: és moment de racionalitzar. En efecte, l'Administració, en general, i especialment la Conselleria d’Educació de les Illes Balears té el mal costum de defugir la planificació i preferir la improvisació, en part gràcies a la bona voluntat dels docents, que sovint permet tapar les mancances de les nostres autoritats. Potser l'exemple més recent fou el confinament del 2020. Qui va ser capaç d'organitzar-se per crear, a partir del no-res, un sistema d'ensenyament telemàtic? Nosaltres, els docents. Qui ens va ajudar? Ningú. Qui ens va pressionar amb burocràcia estúpida mentre obràvem aquell petit miracle? Ells, els dirigents de la Conselleria. Qui es va penjar les medalles pel relatiu èxit? Ells. Quin va ser el nostre premi? Un copet a l'esquena i la davallada de poder adquisitiu amb la combinació de la "mangarrufa" del 2,9% més la inflació.

Malauradament, aquesta regla general és perfectament aplicable al cas dels coordinadors TIC. Fa dècades la informatització dels centres era una necessitat de nova aparició. Allò més raonable hagués estat que l'Administració hagués planificat un programa de dotació de mitjans informàtics i telemàtics de manera coordinada i amb les necessàries partides pressupostàries, no només per a la creació, sinó per al manteniment del maquinari i de les xarxes, a més de la seva actualització constant per evitar l'obsolescència de tot plegat. Al context d'aquest escenari racional, els coordinadors TIC haguessin tengut una única funció, que és la pròpia d'un docent: pensar com fer un ús pedagògic dels nous instruments i formar i orientar la resta de docents del centre en termes estrictament didàctics.

Però els espais de racionalitat són, a l'univers de la Conselleria d'Educació, escenaris estrictament onírics. Les coses es feren a mitges, a corre-cuita, sense contractar tècnics especialitzats, sense dotacions pressupostàries suficients, apel·lant al voluntarisme dels coordinadors TIC, cercant cofinançament a les AMIPA, improvisant, apedaçant cada forat com si es tractàs de farcir sobrassades a unes matances. I, amb independència del seu color polític, cada nova administració educativa ha continuat amb aquest esperit: s'ha anat salvant el dia a dia amb recursos propis dels centres, i s'ha apedaçat fent honor a la vella dita de “qui dies passa, anys empeny”.

Allò que va començar com a una incògnita i una aposta de futur sota el paraigua de la “modernització informàtica” ha esdevingut una quotidianitat que ja no admet més pedaços ni improvisacions. No és acceptable que els coordinadors TIC segueixin assumint tasques de desplegament i manteniment de maquinari, programari i xarxes que no els corresponen, ni és acceptable que els centres hagin de recórrer a contractacions privades amb recursos propis perquè l'empresa de manteniment informàtic contractada per la Conselleria no dóna abastament; i, sobretot, no és acceptable que a un context de problemes pressupostaris estructurals es segueixin malbaratant recursos per mor de la seva incorrecta assignació. És que ningú ha pensat que els docents han de fer d'ensenyants, i no de tècnics informàtics? És que ningú ha pensat que una hora de treball docent és més cara que una hora de treball de tècnic informàtic i que, a més, una hora de treball d'un tècnic informàtic, per la seva formació i experiència, ret més que la d'un docent, per molta bona voluntat que aquest posi a fer una feina que no és la seva? UOB Ensenyament exigeix la creació de places no docents de tècnic informàtic directament assignades als centres, per tal d'assegurar que la dotació informàtica dels col·legis i instituts funcioni sempre correctament, i així alliberar el preciós recurs que representen els coordinadors TIC per a què puguin dedicar-se a la seva autèntica funció en condicions que assegurin tant el bon servei com la seva salut mental com a treballadors.