Retem comptes

Cerca en aquest blog

dimarts, 22 de març de 2022

El Servei de Prevenció de Riscos Laborals, sense Pla d'Igualtat i en perill de desaparició

 


UOB Ensenyament ha participat a la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals de dia 22 de març de 2022, amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal Docent, Rafela Sánchez, i el Cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), Rafel Castell, a més de representants de la Conselleria de Salut (Maria Antònia i Pilar Estades).

La reunió comença amb una exposició general de la memòria del SPRL del 2021 i de la planificació i objectius per al 2022.

UOB Ensenyament planteja tres qüestions:

1. Represa de la reivindicació històrica d’elaborar un Pla d’Igualtat per al personal docent que vagi més enllà de la reacció davant problemes de sexisme i assetjament a l’àmbit laboral per esdevenir una eina integral de prevenció i foment de la igualtat real. 

El cap de servei del SPRL diu que el  Pla d’Igualtat s’ha de tractar a Mesa sectorial, que no ha de sortir de la Paritària.

La directora general exposa que Conselleria d’Educació va fer un Pla d’Igualtat a l’anterior legislatura, pla que s’hauria d’actualitzar, ho tenen present, però no exposa res concret. Diu que hi ha diferents plans, però no un projecte coordinat, o no encara. En tot cas, l’hipotètic nou Pla d’Igualtat primer haurà de passar per Mesa Sectorial abans de passar a Comissió Paritària.

2. Definició estratègica de terminis per a fer exàmens de salut a tot el personal docent amb caràcter universal.

El cap de servei explica que no hi ha previsió a llarg termini perquè no tenen prou professionals. Els metges de prevenció de riscos laborals tot d’una són absorbits pel sector privat i, amb recursos molt limitats i perill de perdre els pocs recursos que hi ha, és impossible plantejar-se objectius ambiciosos.

3. Ampliació del catàleg de malalties professionals dels docents (respiratòries, salut mental, vasculars, etc.). UOB sap que la responsabilitat última és de l’Estat, però també sap que les Conselleries d’Educació de cada Comunitat Autònoma poden fer suggeriment a la Conferència Interterritorial. Per això demana al SPRL que elabori un informe sobre la qüestió, que pugui ser usat per la Comunitat Autònoma per pressionar l’Estat.

El cap de servei respon que només l’Estat pot fer modificacions del catàleg, i que els seu servei donarà la seva opinió sempre que l’hi demanin, però no prendrà iniciatives al respecte.

La directora general de Personal Docent  no respon la pregunta.

D'altra banda, i pel que fa a l’estratègia respecte la covid 19, la representant de la Conselleria de Salut anuncia el canvi de paradigma en gestió covid: la combinació d’immunitat natural i vacunològica fa que en breu es pugui començar a tractar com a una malaltia respiratòria que pot tenir manifestacions lleus o bé greus; és a dir, en breu deixarà de tractar-se com una pandèmia i començarà a ser tractada com una malaltia endèmica. La vigilància es limitarà a persones amb símptomes o vulnerables. Per a la definició de “població vulnerable” serà clau definir una edat, cosa que es farà de manera imminent. La definició de “persona vulnerable” s’ha de consensuar entre les Comunitats Autònomes.

Cap àmbit educatiu es considerarà vulnerable, excepte pel que fa a casuístiques individuals. Quan el canvi de paradigma s’hagi verificat, els nins amb símptomes lleus podran anar a escola (de moment encara no, és una pla de futur).. Es tracta de canviar de la cultura de la “por a la covid” cap al “respecte a la covid”: un virus amb el qual s’haurà de conviure, que de manera progressiva va reduint la seva letalitat.

Les persones sense símptomes o amb símptomes lleus no tindran consideració especial (com si fos un grip o altra malaltia infecciosa de caire respiratori), excepte la recomanació d’usar mascaretes i l’abstenció de visitar persones vulnerables. Però en general, els infectats assimptomàtics o amb símptomes lleus hauran de fer vida normal, incloent anar a fer feina. Els assimptomàtics o amb símptomes lleus contagien molt poc, sobretot a les persones vacunades. De tot això, hi ha prou evidència científica, sempre segons la representat de la Conselleria de Salut.

UOB demana si aquest canvi de paradigma està avalat o coincideix amb el criteri de l'OMS, o si és iniciativa pròpia de l’Administració balear / espanyola. La resposta és que l’estratègia es defineix a nivell estatal però al context de directrius europees, perquè la Unió Europea té una estratègia comuna. Les directrius de l’OMS s’han de contextualitzar regionalment, sobretot en funció del percentatge de població immunitzada.

Finalment, i pel que fa al futur a mig i llarg termini del SPRL, Rafela Sánchez insisteix en la mancança de metges del treball. Es treballa amb la Conselleria de Salut per tenir més metges, però és complicat, perquè els metges de l’àmbit de prevenció cobren menys que els d’altres serveis. S’ha enviat un escrit per implicar d’altres administracions, i es passarà l’escrit i la resposta als delegats de la Comissió Paritària. El cap del servei, Rafel Castell, diu que la perspectiva a mig termini no és bona, i que si no es troba remei, serà difícil mantenir un servei propi sense subcontractar, cosa que implicaria un servei i una mentalitat diferent.

UOB manifesta ser conscient dels recursos limitats del SPRL, agraeix la tasca dels seus professionals, conscient dels problemes reals, i aposta pel manteniment del servei amb la concepció actual, és a dir, un servei genuïnament públic i propi, lliure de gestió privatitzada. Per això suggereix que la solució és apujar el sou dels metges de prevenció. La directora general de Personal Docent es mostra d’acord, però diu que això implica diverses administracions. El cap del servei, Rafel Castell, concorda: si els sous dels metges no s’equiparen als d’altres serveis, no només no es podrà completar la plantilla orgànica del servei, sinó que els pocs recursos humans disponibles ara mateix encara podrien veure’s minvats per la competència del sector privat.