Bústia Covid-19

Cerca en aquest blog

divendres, 8 d’abril de 2022

El conseller ret comptes al CEIB

 

Dimecres dia 06 d'abril, es va reunir el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). Aquesta sessió va comptar, entre d'altres, amb la participació del conseller d'Educació i Formació Professional, el Sr. Martí March.

L'ordre del dia va ser el següent:

  1. Lectura i aprovació de l'acta de la reunió anterior.
  2. Informacions de la presidenta.
  3. Ratificació de nous membres de la Comissió Permanent.
  4. Presa de possessió de nous membres del Consell Escolar de les Illes Balears.
  5. Compareixença del conseller d’Educació i Formació Professional, Sr. Martí X. March, per exposar l’execució dels pressupostos d’educació de 2021.
  6. Estudi de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte de l’Informe 1/2022 sobre l’esborrany de Decret pel qual es regula el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib).
  7. Torn obert de paraula.

Compareixença del conseller d’Educació i Formació Professional, Sr. Martí X. March, per exposar l’execució dels pressupostos d’ educació de 2021:

El conseller d'Educació i Formació Professional, Martí March, durant la seva intervenció va detallar els diferents capítols. Tal com es pot veure a la següent taula, el pressupost per educació previst per l'any 2021 fou de 1.006.158.429 €:

Pressupostos previstos 2021
Pressupostos 2021 CEUR Consignació Universitat, Recerca i Política lingüística Consignació Educació i Formació Professional Fons finalistes addicionals TOTAL Educació i Formació Professional + Fons finalistes
1.064.774.880 € 94.241.366 € 970.533.514 € 35.624.915 € 1.006.158.429 €

Així mateix, el conseller, Martí March, va anunciar que la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha dut a terme l'execució dels pressupostos i que aquesta ha estat elevada, ja que s'ha executat una quantitat superior al que inicialment estava previst amb la quantia de 7.960.133 €. A continuació es pot veure el detall dels diferents pressuposts:

Pressupostos executats 2021
Departament Pressupostat 2021 Fons finalistes addicionals Quantitat executada Diferència
SG 47.801.311 € 0 € 41.500.676 € -6.300.634 €
DGPOC 242.553.180 € 21.544.701 € 260.785.330 € -3.312.551 €
DGPD 649.425.363 € 10.447.205 € 679.274.760 € 19.372.192 €
DGFPEAS 8.255.412 € 618.224 € 8.506.395 € -367.241 €
DGPIICE 22.498.248 € 2.984.785 € 24.051.400 € -1.431.633 €
CEFP Total 970.533.514 € 35.624.915 € 1.014.118.561 € 7.960.133 €

El representant d'UOB Ensenyament li va dir al conseller que no hi havia un compromís entre les millores pressupostàries i l'augment que hi ha any rere any de la població escolar provocat per, entre d'altres factors, el saldo migratori positiu que hi ha a la comunitat autònoma de les Illes Balears. Des d'UOB Ensenyament vàrem recordar al conseller que amb l'aprovació de la LEIB es va perdre l'oportunitat per fixar des del principi un pressupost per Educació d'un 5% del Producte Interior Brut (PIB) anual, i no anar elevant aquest percentatge gradualment per assolir aquesta fita en un temps de 8 anys, tal i com està contemplat a la llei. El representant d'UOB Ensenyament va apuntar falta de voluntat política en aquest sentit.
El conseller va dir que no tenia temps per contestar a aquesta qüestió i es va limitar a dir que s'estimava més que la llei contemplàs un pressupost realista que no haver de pagar la frustració que suposaria un d'utòpic.

Per una altra banda, el representant d'UOB Ensenyament va parlar d'un vell conegut del conseller quan es troba amb UOB Ensenyament: les ràtios. El representant d'UOB Ensenyament li va dir que si bé la baixada de ràtios no és l'únic instrument per millorar l'èxit educatiu -n'hi ha d'altres com ara l'organització o la formació del professorat-, el curs passat va quedar demostrat que el seu impacte és immediat en la millora del sistema educatiu. Se li va recordar al conseller que els docents varen fer una valoració molt positiva. Un altre instrument per millorar l'èxit educatiu seria tenir en compte l'opinió del col·lectiu docent més sovint.
El conseller va contestar que, efectivament, les ràtios no són -fent èmfasi en això- ni de bon tros l'únic instrument de millora de l'èxit escolar. De fet, va posar en dubte que ho sigui de manera significativa, posant d'exemple les baixades de ràtios a matèries lingüístiques (desdoblaments) argumentant que la seva aplicació no havia suposat una millora significativa dels resultats acadèmics per part de l'alumnat. UOB Ensenyament «creu» que la seva opinió sobre la importància de la baixada de les ràtios es basa en la seva llarga experiència dins les aules.


Estudi de les esmenes presentades i aprovació, si escau, del projecte de l’Informe 1/2022 sobre l’esborrany de Decret pel qual es regula el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib):

EL CEIB va presentar el darrer esborrany de l'Informe de Decret de regulació del Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib) amb la darrera ronda d'esmenes.

UOB Ensenyament va votar favorablement l'esmena a la totalitat de l'informe pels següents motius:
  • La formació dels equips directius no necessita la creació d'un Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar, ja que aquesta es pot seguir fent des d'entitats com ara els CEP. Ara no és el moment més adequat per fer despeses d'aquesta entitat, i menys per crear un xibiu, des del punt de vista d'UOB Ensenyament, com a mínim, innecessari.

  • Amb aquesta actuació s'està afavorint de manera velada la creació del cos de directors i directores, que és un conegut antic anhel del conseller d'Educació i Formació Professional, Martí March.
A la Mesa Sectorial d'Ensenyament, als diferents consells escolars i on sigui que UOB Ensenyament tingui representació, seguirem lluitant per la millora de l'èxit escolar a partir de l'experiència directa a l'aula per part dels companys. Així mateix no defallirem en l'exigència d'una dotació pressupostària adient a un sistema públic que garanteixi la qualitat per a l'alumnat i les bones condicions de feina per als companys.