Bústia Covid-19

dimecres, 14 de juliol de 2021

Ensenyament en català i educació laica: ara no toca


Amb un únic punt a l'ordre del dia: Propostes sobre la Llei d'Educació de les Illes Balears, estàvem convocats ahir els representants sindicals a una sessió extraordinària de la Mesa Sectorial d'Educació. Assistiren també a la reunió el conseller Martí March, les directores i els directors generals i altres càrrecs de la conselleria. 

La darrera vegada que tenguérem oportunitat de parlar de la LEIB va ser a una trobada al Consolat amb el conseller i la presidenta Francina Armengol. Allà Martí March es va comprometre a mantenir una reunió amb cada un dels sindicats i els altres partits que conformen el govern, per poder exposar les nostres propostes i mirar d'arribar a un consens. Aquesta reunió no s'ha duit a terme a dia d'avui i així ho vàrem recordar al conseller. La seva resposta va ser que si consideram oportú fer aquesta reunió tornem a presentar per enèsima vegada les nostres esmenes i la sol·licitem.

Sense saber bé quina era la finalitat d'aquesta mesa, però amb la intenció d'aprofitar l'ocasió i mirar de que no es convertís en un déjà vu, vàrem centrar les nostres intervencions en dos temes: l'ensenyament en català i l'escola laica. Podíem haver enumerat la llarga llista de reivindicacions que ja hem tramès en forma d'esmena en repetides ocasions i per diferents vies: ràtios, inversió, direcció, horaris... però no hagués servit de res.

Així que vàrem partir dels següents articles de la llei i les respectives esmenes, sobretot perquè pensam que si avui, que tenim el govern que tenim, no feim una passa més, haurem perdut una oportunitat de protegir la nostra llengua i d'esdevenir una societat més moderna:

  • Article 3

k) La garantia del dret que assisteix a les famílies perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions, segons el que determina l’article 27.3 de la Constitució espanyola i dels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses.

UOB proposa:

Una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartit com a matèria.

Resposta del conseller: aquest dret està regulat per la Constitució i no hi poden fer res.

UOB ensenyament considera que urgeix posar aquest tema damunt la taula i adoptar les mesures necessàries i demana que es traslladi a les conferències d'educació en les quals el conseller es troba amb els seus homòlegs.

  • Article 133

d) La possibilitat d’usar opcionalment una llengua estrangera com a llengua d’ensenyament i aprenentatge de continguts curriculars no lingüístics, d’acord amb el que determinin l’Administració educativa i el projecte lingüístic de centre.

UOB proposa suprimir-ho ja que amb aquesta opció es perd l'aprenentatge del vocabulari de la matèria en català.

Resposta del conseller: està contemplat a la normativa.

e) El dret dels alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua si és una de les oficials de la comunitat autònoma.

UOB proposa:

e) La impartició del primer ensenyament en llengua catalana per assegurar el seu aprenentatge.


Resposta del conseller: està recollit a la Llei de Normalització Lingüística (1986)

  • Article 134

4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, poden implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.

UOB proposa:

4. Els centres educatius, per tal que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, mantengui la funció de referència i de cohesió social, han d'implementar estratègies educatives d’immersió lingüística.


Resposta del conseller: és evident que aquesta llei no aposta per la immersió lingüística com a única via.


Com podeu comprovar l'esperit negociador de Martí March va quedar qüestionat en aquesta reunió com en tantes altres ocasions.

En el darrer torn d'intervencions vàrem recordar la nostra sol·licitud d'una Mesa per aclarir la qüestió del personal interí i ens informaren que tenen previst fer-ne una convocatòria.

dimarts, 6 de juliol de 2021

UOB exigeix la convocatòria d'una Mesa Sectorial per tractar el Pla Iceta

 

UOB Ensenyament ha entrat a registre una petició formal de convocatòria d'una Mesa Sectorial perquè la  Conselleria exposi quines són les seves intencions pel que fa a l'aplicació del Pla Iceta per al sector de l'ensenyament públic docent no universitari de les Illes Balears. 

Des d'UOB Ensenyament exigim informació oficial per part de l'administració per saber a què ens hem d'atendre i deixar d'anar a remolc de les informacions que van apareixent en premsa. 

Seguirem pitjant perquè se'ns faciliti la informació de manera oficial sobre aquest assumpte. Informarem tan bon punt tenguem novetats al respecte.

dimarts, 29 de juny de 2021

La figura de PTSC a totes les etapes


Des que la setmana passada la Conselleria va anunciar que s'incorporarien de forma estable nous Professors Tècnics de Serveis a la Comunitat (PTSC) a secundària, tal com es regula a l'Ordre del conseller d’Educació i Universitat de 22 de maig de 2019, hi ha hagut molt d'enrenou degut al fet que, al mateix temps, es comunicava als educadors socials que treballaven a alguns centres de secundària per el "Programa de prevenció a l'abandonament escolar dels alumnes d'Educació Secundària de Balears" que la seva figura no continuaria existint com a tal el proper curs.

Des d'UOB Ensenyament ens mantenim al marge del debat sobre els coneixements, eines, habilitats i tècniques que puguin tenir uns o altres, ni dubtam tampoc del bons resultats i les valoracions positives de la feina feta. El que sí tenim clar, com no pot ser d'altra manera, és la necessitat d'una figura que ajudi a consolidar la relació del centre amb la comunitat i les famílies i a prevenir l'abandonament escolar, entre altres funcions.

Com hem esmentat abans, la normativa marca el següent (article 19):

1. Els departaments d’orientació (DO) són els òrgans responsables de garantir la intervenció psicopedagògica i de contribuir al desenvolupament de l’orientació educativa, social i professional dels alumnes dels centres docents que imparteixen els ensenyaments d’educació secundària obligatòria i/o postobligatòria.

2. S’han de constituir departaments d’orientació als centres següents: instituts d’educació secundària (IES), centres concertats que imparteixen educació secundària, centres integrats de formació professional (CIFP), centres de règim especial i centres d’educació de persones adultes (CEPA).

3. Els departaments d’orientació estan integrats per:

a) Professors de l’especialitat d’orientació educativa.

b) Professors tècnics de serveis a la comunitat.

c) ...

És cert que per accedir a una plaça de PTSC pots tenir titulacions de sociologia, antropologia, treball social, pedagogia, psicologia... però també educació social. Per tant, un educador/a que vulgui optar a la figura de PTSC ho podrà fer, això sí, haurà de tenir el màster en formació del professorat (MFP) i la titulació necessària de català.

S'han sentit també algunes veus apuntant que aquestes titulacions requerides per al perfil de PTSC poc tenen a veure amb la intervenció socioeducativa i no poden realitzar les mateixes funcions que una educador/a social. No tothom comparteix aquest punt de vista. A la inversa es podria dir que les educadors/es socials no són personal docent i no compten, per tant, amb un coneixement del funcionament del Sistema Educatiu. En qualsevol cas aquest seria un aspecte que es podria tenir en compte en la perfilació de les places.

Recordam aquí les funcions de caire socioeducatiu de la figura de PTSC:

  1. Prevenció i detecció d’indicadors de risc

  2. Posada en marxa de protocols d’assetjament, absentisme, identitat sexual...

  3. Facilitació de processos de canvi a nivell familiar.

  4. Detecció, seguiment i intervenció amb NESE, concretament Incorporacions tardanes i Condicions Personals/Història escolar.

  5. Creació i posada en marxa de programes diversos adaptats a les necessitats detectades a cada centre: millora de la convivència, acompanyament a l’alumnat nouvingut...

  6. Coordinació amb serveis externs específics públics i privats.

  7. Participació a “Comissions educatives” i “Comissions sanitàries”.

  8. Fa treball en xarxa sociocomunitària i treball en equip amb l’Orientador/a Educatiu/va o de centre,  professionals docents, equips directius i equips de suports...
UOB considera una bona notícia que la figura de PTSC, que ja és present a primària, pugui incorporar-se a totes les etapes de l'educació tal com fa anys que aquest col·lectiu reclama.

Correspondrà a l'administració vetllar i dotar de mitjans perquè aquestes funcions es desenvolupin com pertoca.

dilluns, 28 de juny de 2021

Una passa més cap al Pla d'Igualtat


Avui, dilluns 28 de juny, s'ha reunit la Comissió Paritària del Servei de Riscos Laborals de Personal Docent per tractar els següents punts:

Aprovació del procediment sobre malalties professionals

  • S'ha aprovat el darrer procediment corresponent a la notificació i investigació de malalties professionals.
Informació sobre la situació del Servei de Prevenció
  • S'ha informat des del Servei de Prevenció que s'han incorporat dos tècnics més a l'equip de la delegació de Palma. A dia d'avui hi ha tres persones contractades com a tècniques en prevenció de riscos laborals i s'està a l'espera d'una quarta incorporació.

  • S'està planificant el pla de visites pel curs 21-22 per a l'avaluació de riscos a tots els centres. Un membre de cada un dels sindicats amb representació a la mesa sectorial podrà participar d'aquestes visites.

  • S'està elaborant el redactat de les prescripcions tècniques pel futur nou local corresponent a la delegació del Servei de Prevenció a Manacor. Aquest local estarà format per una persona d'administració, un/a tècnic/a, una d'infermeria i una de medicina.
    Des d'UOB Ensenyament i d'altres sindicats, hem tornat a reclamar delegacions a Menorca i les illes Pitiüses amb locals propis, fet completament necessari pel correcte funcionament del Servei de Prevenció a aquestes illes.

  • Finalment, s'ha informat que s'incorporarà una persona ajudant al logopeda del Servei de Prevenció el proper mes de setembre i a mitja jornada. La funció d'aquesta persona serà impartir formació sobre educació de la veu als docents dels centres educatius que així ho requereixin.
Informació sobre la situació dels vulnerables al SARS-COV-2
  • S'ha que informat els docents considerats vulnerables a la COVID 19 i que es troben per aquest curs 20-21 en situació d'incapacitat temporal, dia 30 de juny, s'emetrà la seva alta laboral atès que finalitza el període de màxima presencialitat.

  • En cas que alguna d'aquestes persones, per motius organitzatius del centre, hagués d'anar al centre durant el mes de juliol per programacions, recuperacions (FP), entrevistes amb alumnes, etc., es mantindria la incapacitat temporal (IT) mentre així ho justifiqui la direcció del centre, amb un escrit dirigit al correu electrònic prevencio@dgpdocen.caib.es, assenyalant els dies que hagi de fer activitat presencial.

  • Des del Servei de Prevenció es valorarà el personal vulnerable al SARS CoV-2 segons l’establert a l’annexe V del Procediment d’actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals enfront de l’exposició al SARS-CoV-2 del Ministerio de Sanidad, que ha estat actualitzat recentment (dimarts 22 de juny de 2021).

    Si voleu accedir al Tràmit d'avaluació de la vulnerabilitat al SARS-COV-2, punxau aquí. Les reavaluacions es realitzaran durant el mes d'agost.
Torn obert de paraula
  • Al torn obert de paraula UOB Ensenyament ha recordat que durant el mes de maig va enviar una sol·licitud via instància a la Conselleria d'Educació i Formació Professional demanant la implantació d'un Pla d'Igualtat (podeu llegir la notícia aquí). Després de les darreres notícies sobre un presumpte cas d'assetjament sexual a una companya de l'IES Madina Mayurqa pareix que aquest tema s'ha posat en solfa i que altres sindicats s'hi han sumat a aquesta demanda que, per una altra banda, sembla inconcebible que s'hagi de fer a aquestes alçades.

    UOB Ensenyament ha remarcat que, com planteja l'article 44 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'Igualtat de dones i homes, “les administracions públiques de les Illes Balears, i també els organismes i les entitats que en depenen, han d'elaborar plans d'igualtat del personal al seu servei d'acord amb la normativa que els és aplicable”. Sols tenim unes bases de 2019 per a la seva elaboració, que no ha prosperat.

    No és suficient en aprovar fa uns mesos un procediment del Servei de Prevenció de Riscs Laborals de personal docent amb un protocol d'intervenció davant de conflictes interpersonals de caràcter psicosocial, de violència de gènere, per raó de sexe o d'assetjament sexual. I no ho és perquè no és una acció proactiva, perquè aquest procediment està dissenyat per a quan el dany ja s’ha produït. Cal fer prevenció i sensibilització.

    Si comparem dins de la CAIB, podem veure com en el 2012 el personal de serveis generals de Balears ja tenia aprovat el seu 1r Pla d'Igualtat, al 2016 el 2n i aquest any ja van pel III Pla d'Igualtat entre dones i homes de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (serveis generals).

    Necessitem amb urgència el Pla d'Igualtat, perquè tal com reconeix l'article 46 de la Llei d'Igualtat s'han d'adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d'assetjament sexual i d'assetjament per raó de sexe. I això tampoc s'està fent, per tant:

    Reclamam un Pla d'Igualtat del personal al servei de l'administració educativa, de manera urgent, negociat amb els sindicats, i que inclogui un Protocol de prevenció de l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, ja que com diu l'article 46 de la Llei d'Igualtat, s'han d'establir mesures que s'han de negociar amb les i els representants de les treballadores i els treballadors, com ara l'elaboració i la difusió de codis de bones pràctiques i la realització de campanyes informatives o accions de formació.

  • Per part de la Direcció General de Personal Docent i del Servei de Prevenció de Riscos se'ns ha informat que prenen nota i que traçaran el full de ruta per tal de dur aquesta elaboració i implantació del Pla d'Igualtat. Des d'UOB Ensenyament se'ls ha informat que per aquest camí ens hi trobaran i que col·laborarem en tot el que sigui necessari per fer una tasca imperativa i d'extrema urgència.

dijous, 24 de juny de 2021

La Formació Professional necessita un poc de llum

Ahir, 23 de juny de 2021, es va reunir la Mesa Sectorial d'Educació per tractar dos nous projectes que afecten Formació Professional: el Programa REACTIVA FP 20.21 i el Pla Pilot de Reforç de Llengües Estrangeres. Ambdós plans estan dotats amb partides finalistes procedents de la Unió Europea i suposaran la dotació, entre els dos, d'uns quaranta docents més.

1) Programa REACTIVA FP 20.21

Un programa pensat per donar resposta a les mancances educatives que la COVID-19 pugui haver provocat en els alumnes de formació professional bàsica i de cicles de grau mitjà i que serà d'aplicació durant el primer trimestre del proper curs.

UOB, tot i pensar que pot ser adequada i necessària una actuació d'aquest tipus ha posat damunt la taula la poca concreció de l'esborrany presentat, que obre molts interrogants sobre l'aplicació del programa:

  • Com és que se’ns presenta a correcuita un pla dia 23 de juny quan es va publicar al BOE el novembre de 2020 per fer-se efectiu durant el curs 20-21 i el primer trimestre del 21-22?
  • Quan i com s’aplicaran aquests reforços? Es farà tipus PAE en hores fora de l'horari lectiu dels alumnes o es faran desdoblaments? Quin horari? Quins alumnes hi aniran? De quins mòduls? Coneixeu la realitat de l’alumnat d’FP, en especial de formació bàsica? Si ja és una lluita que assisteixin a classe en horari normal, com s’aconseguirà que hi vagin en hores “extres” si aquesta és l'opció? Quina dotació d'hores de professorat s'assignarà a la quota?
  • Quins criteris es faran servir per seleccionar els centres? Com es dotarà el professorat necessari per realitzar aquests suports?

Ens han contestat que: 

  • El pla es presenta ara perquè a les Illes Balears es va decidir acumular la dotació en el primer trimestre del curs vinent, atès que per aquest curs que acaba ja disposaven de Quota COVID. 
  • Pel que fa a l'aplicació, la majoria d'aquestes qüestions ja s'han acordades amb les direccions dels centres, i que, bàsicament, els recursos humans que suposarà el programa es destinaran a desdoblaments de mòduls pràctics. Però que cada centre ha de presentar el seu propi pla d'actuació que, a banda de desdoblaments, pot incloure actuacions de caire més d'orientació i suport emocional. 
  • Volen abastir tots els centres que ho sol·licitin, fins i tot si això suposa afegir-hi "despesa" no inclosa en el programa. Les places que suposarà aquest programa seran incloses en la quota del centre i figuraran a la convocatòria d'adjudicacions.


2) Pla Pilot de Reforç en Llengües Estrangeres 

Dirigit a millorar la competència lingüística de l'alumnat de cicles formatius de grau mitjà, preveu dues actuacions:

  • Implantació d'un mòdul extracurricular en llengua estrangera, de matrícula voluntària pels alumnes, que donaria continuïtat al mòdul de llengua estrangera que ja figura en el currículum dels cicles seleccionats pel pla pilot.
  • Impartició en llengua estrangera d'un mínim de dues hores d'un mòdul a primer i un altre a segon (de manera semblant a com s'imparteixen ja en els cicles de grau superior)
Un altre cop, UOB ha fet palesa l'ambigüitat en la redacció de la resolució:
  • Com s'han seleccionat els centres pilots? Quins mòduls d'aquests cicles seran els que s'impartiran parcialment en llengua estrangera? 
  • Qui impartirà aquests mòduls? Professorat de llengües estrangeres o Professorat d'FP amb competència lingüística? Quantes hores de dotació de professorat tendrà cada centre seleccionat per posar en marxa el pla pilot? Hi ha previstes hores de coordinació i/o de preparació de material? 
  • Essent un pla pilot, quina continuïtat es preveu?. Són conscients de les dificultats de l'alumnat de grau mitjà (especialment a la part forana) per desplaçar-se als centres fora de l'horari lectiu habitual?
No totes les qüestions han estat respostes explícitament per part de l'administració:
  • Els mòduls que es faran parcialment en llengua estrangera s'han decidit amb els centres seleccionats. Seran el mateix mòdul de cada cicle formatiu a tots els centres.
  • Per la impartició del mòdul extracurricular s'assignaran hores de llengua estrangera.
    Per la dels mòduls en llengua estrangera cada centre podrà triar que sigui impartit:
    •  per professorat de l'especialitat + professor de llengua estrangera, que suposaria que aquest mínim de dues hores serien els dos professors dins l'aula.
    • per professorat de l'especialitat acreditat en la llengua estrangera corresponent, en el cas que el centre en disposi en la seva plantilla orgànica.
  • En total, a cada centre es destinaran 10 hores en quota, que permetrà cobrir les hores lectives i les de coordinació i preparació de material.
  • La voluntat és que el pla persisteixi en el temps, de moment tenen coberts amb fons europeus els dos propers cursos.
  • A més, està previst també el desenvolupament d'oferta complementària: accés a les titulacions de les EOI, estades formatives a altres països, intercanvis, Erasmus... i altres accions tant per a l’alumnat com per als docents

UOB ha insistit en la necessitat que les resolucions reflecteixin i concretin tots els aspectes tractats, en especial els que fan referència a assignació de quota de professorat, a la qual cosa s'ha compromès el Sr. Baos, que ha dit també que almenys en el cas del pla pilot de llengües es dictaran unes instruccions complementàries.

3) Aprofitant la presència del director general de Formació Professional, Sr. Baos, UOB l'ha interpel·lat en diverses qüestions, posant de manifest que està molt bé la incorporació de nous plans i projectes a l'FP però que no es pot deixar de banda el dia a dia i la realitat de les aules de formació professional:

  • Som la única Comunitat Autònoma que no disposa d'un sol currículum propi de cap ni un dels cicles de formació professional implantats a les Illes, la qual cosa fa que ens hàgim de regir pels currículums del Ministeri fets per a Ceuta i Melilla; evidentment l'apropament a la realitat del teixit productiu i empresarial del territori brilla per la seva absència. 
  • La pèrdua, fa anys, dels desdoblaments en la majoria de mòduls pràctics, conseqüència directa de no disposar de currículums propis.
  • Encara no ens han aclarit quan es farà efectiu el traspàs del professorat tècnic amb titulació universitària al grup A1, com mana la LOMLOE, ni solucions pel professorat tècnic que no disposa d'aquesta titulació.
  • El fet de la ponderació d'hores lectives i la conseqüent càrrega en els horaris del professorat que imparteix docència en els grups de segon de cicles, i que va en detriment tant del professorat com dels alumnes, que es queden sense les activitats de reforç i de recuperació de què disposaven durant el tercer trimestre.
  • La programació de les proves de recuperació en el mes de juliol, que provoca no pocs greuges comparatius entre companys, alhora que carrega determinats membres del departament, tenint en compte que es cessa els interins substituts a 30 de juny. No hi trobam, en cap cas, cap explicació de caire pedagògic.
  • La desaparició dels criteris de quota de les hores assignades a les coordinacions dels programes Erasmus+ per FP, fet que ja deixarem palès en la Mesa on es tractaren les quotes i que desconeixia el director general.
  • Com a resum de tot plegat, hem instat el Sr. Baos a defensar davant Planificació i Centres la quota de professorat d'FP, una Formació Professional de qualitat (amb la qual s'omplen fa anys la boca tots els polítics) comença per la dotació de recursos, humans i materials, suficients.

divendres, 18 de juny de 2021

El CEIB perd una oportunitat única

Des que el passat mes d'abril es va anunciar al Ple del CEIB l'inici del protocol d'elecció de les personalitats de reconegut prestigi UOB va decidir participar-hi. No haguérem de pensar molt per trobar la persona idònia, Bernat Joan i Marí, professor, escriptor i polític eivissenc.

Ben aviat li vàrem comunicar i agraït ens va dir que podíem comptar amb ell. Començàrem a tramitar la documentació necessària i presentàrem la nostra candidatura.

Per què Bernat Joan i Marí? Per què les seves qualitats professionals i personals suposarien una valuosa i indiscutible aportació al CEIB.

Tal com indicava el procés d'elecció, a la sessió del Ple del CEIB del passat dimecres, dia 16, s'havia de fer la presentació de les candidatures -podeu veure aquí la nostra presentació-, però per sorpresa nostra es va passar a la votació sense presentar cap candidat. Es va reconèixer haver eludit aquesta passa, argumentant que amb la documentació tramesa per correu tothom estava informat: Estan ben presentats tots quatre.

Les candidatures presentades eren:
  • Sr. Bartomeu Cañellas Roca (CDLIB) 
  • Sr. Bernat Joan i Marí (UOB)
  • Sr. Bernat Josep Alemany Ramis (ECIB)  
  • Sr. Jose Ignacio Monge Ganuzas (COAPA)
En paraules del president del CEIB, Pere Carrió, tots quatre eren gran candidats, i no en tenim cap dubte. Només una cosa a dir, un d'ells ja havia estat al CEIB com a personalitat de prestigi reconegut fins fa dos anys, si no ho recordam malament i això sí que pot ser s'hagués pogut tenir en compte.

Les persones elegides per majoria varen ser Bernat Alemany Ramis i José Ignacio Monge Gamuzas als quals des d'aquí volem donar l'enhorabona.

Queda palès que les entitats representats de les associacions de "pares" i de l'escola catòlica tenen molt de pes al Ple del Consell Escolar de les Illes Balears.

El CEIB ha passat de llis -tal com deiem a la presentació- davant un actiu com Bernat Joan que, de ben segur, hagués incidit en l'objectiu imprescindible de refermar els llaços entre illes i augmentar la força de la comunitat educativa en la tasca de defensar, millorar i bastir el nostre sistema educatiu.

Volem aprofitar per donar les gràcies a les persones que varen votar el nostre candidat per la seva confiança i per descomptat, a Bernat Joan i Marí, no només per haver acceptat, sinó per tot el que ha aportat al món educatiu i cultural al llarg de la seva trajectòria.

Molt agraïts, Bernat Joan i Marí.

UOB Ensenyament


dilluns, 14 de juny de 2021

Ràtios i Quotes: no es veu la llum al final del túnel


 Circular 234/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Avui dematí s'ha celebrat una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari on se'ns ha presentat l'esborrany dels nous Criteris per a la confecció d'unitats i quota de professorat als centres docents públics amb la participació del director general de Planificació i Centres (Antoni Morante), la cap del servei de Planificació Educativa (Antònia Serra), la directora general de Personal Docent (Rafaela Sánchez), el cap del departament de Personal Docent (Manel Gacías) i el cap del servei de Secundària (Albert Flores). Podeu veure l'esborrany AQUÍ.

Abans d'entrar en el tractament de l'esborrany dels criteris que ens havien fet arribar, des d'UOB Ensenyament hem volgut fer explícit el cansament acumulat dels companys i companyes que d'ençà que va esclatar la pandèmia han vist com la seva jornada laboral s'incrementava de manera exponencial per mor de la suma de: tasca docent presencial, tasques de coordinació, preparació de material en línia o seguiment a distància així com l'assumpció de la tasca de tutors per part de les companyes especialistes de primària. Per això li hem recordat al Sr. Antoni Morante que el professorat està cansat de copets a l'esquena, de cartes via Gestib o de bones paraules davant els mitjans de comunicació o al Parlament. Les premisses per fer avançar el sistema educatiu i al mateix temps poder garantir unes bones condicions laborals són ben evidents: reducció de ràtios i reducció de càrrega lectiva.

Idò bé, de reducció de càrrega lectiva, res de res i de reducció de ràtios, només a Educació Primària i si la disponibilitat d'espais en el centre ho permet. I tot això tenint en compte que el document està pensat perquè tengui vigència durant uns anys, no afecta només al proper curs.

Concretament, aquesta novetat que afecta als grups de Primària estableix que la ràtio màxima serà de 25 alumnes (com fins ara) però es veurà desdoblada en dos grups si es superen aquests 25 alumnes (fins ara es desdoblava en superar els 27 alumnes). No obstant això, aquesta mesura queda supeditada a la disponibilitat d'espais per ubicar els grups desdoblats. Pel que fa a altres ensenyaments les ràtios i els desdoblaments queden com fins ara. Això sumat a la reducció de la distància de seguretat de 1'5 a 1'2m i la tornada a la presencialitat ens farà tornar a situacions molt semblants a les viscudes abans de la pandèmia. Pel que fa a Secundària la ràtio màxima serà de 30 alumnes tot i que només es desdoblarà en superar els 32 alumnes. A Batxillerat la ràtio màxima estarà establerta en 35 alumnes i es desdoblarà el grup en superar els 38 alumnes i fins a 20 alumnes es considerarà només com a mig grup. 

Pel que fa a les ràtios màximes, des d'UOB hem defensat:

  • 18 alumnes al segon cicle d'Infantil.
  • 23 alumnes a Primària.
  • 25 alumnes a Secundària.
  • 30 alumnes a Batxillerat.
  • Adaptades a cada cicle formatiu a Formació Professional.
A banda d'aquestes ràtios màximes hem demanat  explicitar que els desdoblaments s'apliquin quan es superin aquestes xifres. Per no recórrer a subterfugis i voler confondre amb les xifres.

Davant la defensa feta per UOB Ensenyament, el Sr. Antoni Morante ha reconegut el que és evident a ulls de tothom: no hi ha espais físics per allotjar els grups que permetrien aquesta baixada de ràtios. Una vegada més ens trobam amb el pecat original que envolta el sistema educatiu de les Illes Balears: una manca de finançament que condueix a una manca d'infraestructures davant una població escolar que curs rere curs no deixa de créixer per mor d'un saldo migratori positiu (ja sigui per l'arribada de gent procedent d'altres zones de l'Estat espanyol o d'altres països).

Quant a les peticions en qüestions de quota de professorat, des d'UOB Ensenyament hem seguit defensant:

  • 23 períodes lectius per als mestres de Primària.
  • 18 períodes lectius per al professorat de Secundària. 

El director general de Planificació i Centres ens ha confirmat que el càlcul de la quota del professorat a Secundària es farà a partir de les 19 hores lectives.

Dins l'apartat de condicions que afecten a la quota de docents, UOB Ensenyament ha estat l'únic sindicat que ha exigit garanties pel que fa al compliment real de la reducció d'una hora complementària per aquell professorat tant de Primària com de Secundària imparteixi docència a més de 180 alumnes. Des de Conselleria ens han dit que així ho farien constar en el redactat final del text i per tant el professorat que es trobi en aquesta condició pugui tenir aquesta reducció ja sigui a l'inici o al final de la jornada.

Altra petició destacada ha estat l'exigència de poder garantir que no només els funcionaris de carrera si no també els interins puguin gaudir del dret a la reducció per majors de 55 anys, que no queda en absolut garantit en el redactat del document.

Així mateix, UOB Ensenyament ha volgut treure a la llum una retallada encoberta que havia passat per alt a la resta de forces sindicals. Es tracta de la reducció d'hores de coordinació per als programes Erasmus + adreçats als estudiants dels cicles de Formació Professional. D'aquesta manera, els centres hauran de treure hores de la bossa d'hores de coordinació general del centre per poder assignar-les a la coordinació d'aquests programes en detriment d'altres coordinacions quan fins ara estaven garantides (tot i que de manera insuficient) en els criteris de confecció d'unitats i quota de professorat.

Per tot això hem votat en contra d'aquests criteris que no fan res més que perpetuar en bona mesura el que ja teníem a la major part dels centres educatius de les Illes Balears. Per UOB Ensenyament ràtios i quota són dues línies vermelles davant les quals no cedirem ni un pam fins aconseguir el que els companys i companyes consideren que és millor per al desenvolupament de la tasca docent i en conseqüència per a la qualitat del sistema públic d'ensenyament.

Palma, a 14 de juny de 2021