Bústia Covid-19

Cerca en aquest blog

dimarts, 24 de maig de 2022

El termòmetre torna a pujar

 

COMUNICAT DE PREMSA

Immersos dins el tercer trimestre escolar i a un mes d’acabar el curs, UOB Ensenyament vol posar de manifest les altes temperatures que es viuen als centres.

Sí, sabem que estem dins una onada de calor i que el canvi climàtic cada vegada és més evident. Per tant, ens demanem quin marge tenen els tècnics del Servei de Prevenció de Riscos per lluitar per tal de millorar les infraestructures dels centres. No és suficient la redacció d'unes instruccions marcant què s’ha de fer quan hi ha altes temperatures o alerta groga a la nostra Comunitat, si tanmateix no es compleixen. Comença a ser urgent actuar en conseqüència i respectar les condicions dels treballadors i treballadores de la comunitat educativa, sense deixar de banda, és clar, els nostres alumnes. UOB Ensenyament comença a tenir notícies d'afiliats amb problemes de deshidratació i situacions d'IT per cops de calor. Ja no és qüestió de fer classe amb poca comoditat, o que reti poc; no, és qüestió de salut pública.

L'escenari és una tormenta perfecta: un canvi climàtic cada cop més acusat, la manca de flexibilitat del calendari escolar per adaptar-se a la climatologia cada cop més canviant, la nul·la adequació de la majoria d'aularis a les condicions de temperatures extremes. Exigim calendaris escolars flexibles que puguin adaptar-se a l'escenari climàtic mediterrani, aules climatitzades, però no amb sistemes d'aire condicionat tradicional, que agreugen l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i aprofundeixen l'arrel del problema, sinó sostenibles i, mentre aquest repte d'infraestructures no es completi, el compliment de la normativa vigent: la classe serà segura o no serà i, si s'ha d'aturar per males condicions termohigromètriques que posen en perill la salut del personal docent i de l'alumnat, que aquesta mesura es consideri atribució del centre al marc de la seva autonomia.

UOB Ensenyament ha fet una petició de reunió al Servei de Prevenció per tal d’esbrinar quines pautes tenen pensades seguir amb l’alt increment de les temperatures.

UOB Ensenyament recorda que fer classe per davall dels 17 graus i per damunt dels 27 és il·legal, normativa marcada pel R.D. 486/1997, de 14 d’abril, Annex III, apartat 3a.

Per a què tot això sigui possible, l'Administració educativa ha de mostrar una sensibilitat cap a la salut de treballadors i alumnes, a més d'un interés per al compliment de la llei, que fins ara no s'observa. Necessitam uns responsables educatius menys autoritaris i més empàtics!

Palma, 24 de maig de 2022

dimarts, 17 de maig de 2022

Reglament del CFINFP-IB

Ahir, dilluns dia 16 de maig es va reunir la Mesa Sectorial d'Ensenyament en sessió ordinària on es va presentar la proposta de Projecte de Decret pel qual s’estableix el règim d’organització i funcionament del Centre de Formació, Innovació i Desenvolupament de la Formació Professional de les Illes Balears.

Per part de l'administració hi han assistit el director general de Formació Professional, el Sr. Antonio Baos, la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez, a més de la directora del CFINFP-IB i un assessor de la Direcció General d'FP

Ja en el període d'exposició pública del passat mes d'abril, UOB Ensenyament va presentar al·legacions al projecte de Decret, de les quals s'han recollides, en el text presentat ahir, les següents:

  • Exigència d'un temps determinat de docència directa dins la FP (base segona de l'article 6)

  • Nomenament per un temps de dos anys del/de la secretari/secretària (base segona de l'article 7)

  • Nomenament dels/de les assessors/es en règim de comissió de serveis (base tercera de l'article 8)

  • Supressió de la necessitat que el nomenament del representant dels CIFP sigui a proposta de l'Associació de directors (punt (c) de la base primera de l'article 10)

Altres esmenes i aportacions fetes per UOB Ensenyament
  • Respecte de la base (f) Article 3 (Funcions del CFINFP-IB de les Illes Balears), segons la qual una de les funcions del CFINFP-IB és «Col·laborar en matèria de formació tècnica del professorat de Formació Professional amb la Universitat de les Illes Balears, centres tecnològics, empreses, organitzacions sindicals, altres administracions i entitats formatives de Formació Professional», UOB Ensenyament ha demanat quin seria l'abast d'aquesta col·laboració amb les organitzacions sindicals, i si aquelles que formen part de la xarxa que organitza cursos homologats (amb ànim de lucre) emmarcats dins la formació permanent del professorat també faran formació tècnica de formació professional?

    No hi ha hagut resposta per part del senyor Baos, així com de la resta de representants sindicals.
  • També, des d'UOB Ensenyament, consideram que aquest centre no és el que hauria d'organitzar i desenvolupar les propostes curriculars, tot i que sí que hi podria col·laborar.

  • Pel que fa al nombre d'assessors de formació que han de formar part del centre hem demanat concretar un nombre o, almenys, fixar un mínim i un màxim. En aquests moments hi ha un total de quatre assessors, 4 a Mallorca, 1 a Menorca i 1 a Eivissa.
    El director general de Formació Professional, Antonio Baos ha dit que és millor deixar-ho obert per tal de no fer curt ni llarg. (sic)

  • Consideram que tant a la direcció com a les assessories de formació professional hi hauria de poder accedir només professorat dels cossos de professorat tècnic d'FP i de secundària en especialitats amb atribució docent a FP. També hem demanat que hi figuri com a requisit per accedir-hi l'acreditació de coneixements de llengua catalana. 

  • Quan a la durada del càrrec de director, sense concretar a l'esborrany, hem demanat que el nomenament del director o directora es faci per un període inicial de dos anys i que, prèvia avaluació positiva, es pugui renovar per un altre període de dos anys. Exactament la mateixa proposta s'ha fet per el nomenament dels assessors.

  • Que en el cas de nomenament provisional, per absència de candidats, la proposta sigui d'algú que compleixi els requisits exigits en la convocatòria.

  • La major part de les esmenes fetes han quedat sense resposta per part de l'administració. 

    Així les coses, UOB Ensenyament, encara que reconeix les esmenes incorporades abans de la Mesa i la feina feta pel CFINFP-IB quan a formació tècnica aquest curs, s'ha abstès a la votació.

dijous, 12 de maig de 2022

Desenvolupament de la LEIB i Carrera professional. Molts de canvis a l'horitzó.

Ahir dematí va tenir lloc una mesa sectorial de caràcter extraordinari amb el següent ordre del dia:

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

3. Creació d'un grup de treball sobre la carrera professional docent

Per part de la Conselleria d'Educació varen assistir a la mesa el conseller d'educació, el Sr. Martí March, el secretari general, el Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez.

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

Quant a la previsió de desenvolupament normatiu de la LEIB cal avançar que aquesta previsió, com no pot ser d'altra manera, es preveu per part de la Conselleria tenint present l'horitzó electoral de les eleccions autonòmiques de maig de 2023. 

Accions normatives de descentralització educativa:

  • Decret del Reglament Orgànic de Centres (ROC)
Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada directament de la LEIB. Finalment el ROC que el Sr. Morante tenia pensat implantar per al curs 22-23 no s'implantarà fins al curs 23-24. Lluny de ser una mesura de gràcia per alleugerir els centres (si és que això és possible) davant l'allau de canvis normatius i organitzatius derivats del deplegament curricular (precipitat i imposat) als cursos senars per la LOMLOE, des d'UOB Ensenyament pensam que l'ajornament de la implantació del nou ROC ha estat un ajornament sobrevingut que ha trastocat els plans de la DG de Planificació, Ordenació i Centres. Aquest ajornament, creiem que es deu a dos motius: 

1. Endarreriment en l'aprovació del text definitiu de la LEIB que no es va aprovar fins principis de març.

2. Adequació del nou ROC al possibles canvis organitzatius que es derivassin dels currículums estatals o autonòmics de les diferents etapes educatives i que previsiblement quedaran tots aprovats entre finals de juny i principis de juliol. 

Des d'UOB Ensenyament vàrem voler recordar al Sr. Conseller com va anar la pseudo negociació del ROC amb el Sr. Morante (Mesa 27/09/2021), qui després de recollir les propostes de les diferents forces sindicals i condicionar la seva acceptació al fet de rebre un vot positiu per part de la mesa, es va negar a presentar a la mesa un segon esborrany del document abans que es produís la votació. És a dir, després d'utilitzar tècniques de negociació que fregaven el xantatge, es pretenia per part de la DG de Planificació, Ordenació i Centres que es votés el ROC sense concretar un nou text amb els suposats acords. Com que verba volant, scripta manent, el ROC del Sr. Morante se'n va endur un 6-0 i totes les forces sindicals hi vàrem votar en contra. Podeu recordar el resum de la mesa AQUÍ.
  • Decrets de currículums educatius d'infantil, primària, secundària i batxillerat
Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada de la LEIB. En aquest punt el conseller va voler deixar clar que no era partidari del calendari d'implantació que des de Madrid havia fixat la LOMLOE i va reconèixer que aquest fet havia precipitat molt la tasca d'ordenament curricular que havien de fer les autonomies. Sense llevar-li la raó quant a la precipitació que ja va marcar des d'un principi la calendarització imposada pel Ministerio, des d'UOB Ensenyament vàrem demanar al conseller pel paper que ha fet la Conselleria d'Educació davant Madrid si eren plenament conscients ques'estava imposant un calendari d'aplicació que aniria en contra de qualsevol possibilitat de participació real i efectiva dels docents a l'hora d'elaborar i implementar un nou currículum. Davant aquesta pregunta, el Sr. Martí March va respondre que ells davant una normativa estatal l'únic que els quedava era aplicar-la en el temps i forma que preveiés el calendari d'aplicació. Des d'UOB Ensenyament trobam que davant les imposicions de Madrid, des de la Conselleria d'Educació s'hauria d'haver lluitat per fer prevaler el sentit comú i poder comptar amb la participació dels docents d'aquestes illes.
  • Normativa autonòmica de perfilació de places de centres educatius públics
Des de la Conselleria d'Educació segueixen amb la idea de la perfilació de places que ja va anticipar l'esborrany del ROC del Sr. Morante i que finalment va quedar fixada en els articles 88 i 89 de la LEIB i que ara s'hauran de conretar. Des d'UOB Ensenyament vàrem voler deixar ben clar al conseller que aquest assumpte de la perfilació de places és una de les línies vermelles que no traspassarem si la provisió d'aquestes places ha de fer-se mitjançant la digitació per part dels equips directius o bé si la perfilació d'aquestes places no respon a uns criteris de transparència absoluta i necessitat manifesta i justificada per part del centre. El conseller va manifestar que la intenció de la Conselleria d'Educació de les Illes Balears no era seguir el camí que s'ha seguit a Catalunya sinó que enlloc de digitació es vol apostar per processos de provisió que respectin els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Des d'UOB Ensenyament agafam la paraula del conseller però tenim els nostres dubtes que des de totes les direccions generals es tengui la mateixa idea. En qualsevol cas analitzarem amb lupa l'esborrany que ens presenti la Conselleria i davant la mínima sospita la nostra posició de rebuig serà ferma i inequívoca. 

  • Decret de regulació de les direccions territorials d'Educació
Aquesta regulació pretén regular i traspassar algunes competències organitzatives a les direccions territorials d'Educació de Menorca, Eivissa i Formentera. Des d'UOB Ensenyament estam d'acord amb aquesta línia de cessió de competències i poder de decisió a les altres illes ja que és ben evident que és des de Menorca o les Pitiüses coneixen millor la realitat i necessitats de les respectives comunitats educatives.

Accions normatives d'equitat educativa:

  • Decret d'inclusió educativa
Referent a aquest decret, el conseller ens va informar que s'iniciaria la seva tramitació de manera imminent i que és ben possible que dins aquest mateix mes ja rebem un primer esborrany. En farem difusió pels nostres canals habituals i el posarem a l'abast dels companys per iniciar el procés de participació, al·legacions i esmenes.

Normatives sobre polítiques educatives:

  • Decret de participació educativa
L'article 64 de la LEIB preveu l'existència de les següents meses:

- Mesa Sectorial d'Educació (on hi ha els representants sindicals dels docents democràticament escollits).

- Mesa de l'Ensenyament Privat Concertat.

- Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associaciosn de Directors.

- Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies.

- Mesa dels Docents.

- Mesa de l'Alumnat.

Fidels als nostres principis assemblearis i participatius, des d'UOB Ensenyament no ens oposam a la participació de la comunitat educativa. No obstant això, volem deixar ben clar que ens oposarem a qualsevol intent de diluir la força de la Mesa Sectorial d'Educació o qualsevol intent per crear meses titelles que només serveixin a Conselleria per escenificar un fals consens amb part de la comunitat educativa. Per aquest motiu, un cop rebem l'esborrany de la normativa que hagi de regular el funcionament d'aquetes meses analizarem ben amb detall si realment preveuen la participació efectiva de qualsevol integrant de cada sector de la comunitat educativa o si, al contrari, es podria donar el cas que la participació quedés reservada a determinats actors afins a la Conselleria.

Des d'UOB Ensenyament vàrem voler aprofitar aquest punt per demanar explícitament al conseller quina era la seva opinió sobre l'article aparegut tot just fa una setmana al Diario de Mallorca i signat per l'actual director del centre de formació de Directors, el Sr. Manel Perelló. En aquest article el Sr. Perelló, exposava de manera visceral el seu rebuig a la tasca sindical acusant gratuïtament els sindicats de constituir un barrera a la millora del sistema educatiu pel fet de tenir una visió corporativista i posar per davant la defensa de les condicions dels docents. L'argumentari del Sr. Perelló es fonamentava en la defensa del que ell entén per autonomia de centre, autonomia que segons ell coartam els sindicats. Des d'UOB Ensenyament ens preocupa i molt la concepció que pot tenir el Sr. Perelló quan des del xibiu que li han muntat, el CFIRDE-IB, es dedica a "formar" els futurs directors sota el mantra del lideratge, una lògica més pròpia de l'empresa privada que no pas d'un sistema públic d'educació. Des d'UOB Ensenyament sempre considerarem els directors com a companys enlloc de líders. Cal fer notar que el conseller va afirmar de manera rotunda que no compartia de cap manera l'argumentari del Sr. Perelló i que li molestava que aquestes opinions haguessin sortit d'algú que ocupa un càrrec dins la Conselleria d'Educació. A UOB Ensenyament ens demanam si davant aquesta situació la Conselleria d'Educació no estarà passant el que passa a Son Ribot que no se sap si mana l'amo o s'al·lot.

Aquest decret també iniciarà la seva tramitació de manera imminent abans que acabi el curs.

  • Decret d'Inspecció Educativa
Aquest decret pretén regular i redefinir l'organització i funcionament del Departament d'Inspecció Educativa. 
  • Decret de plurilingüisme
Aquest va ser l'únic decret que el conseller va reconèixer que seria ben possible que no es desenvolupés dins el que queda de legislatura. Això és així per dos motius:

1. El temor de Martí March a una possible sentència que imposi el 25% en castellà, com ja ha passat a Catalunya.

2.  Pel seu temor (entenem que és el temor del PSOE) a fer coincidir l'elaboració i debat del decret en període de campanya electoral.

Des d'UOB Ensenyament tenim ben clar el model lingüístic que volem per al sistema educatiu de les Illes Balears i per això ja ens vàrem posicionar en contra de la LEIB. No ens cansarem de defensar-ho: escola 100% en català. Preveiem que aquesta serà una altra batalla que haurem de lliurar per seguir defensant l'ensenyament en català. Com sempre, ens hi trobaran amb les idees clares i el peu fiter. 
  • Decret de transport escolar
La Conselleria té la intenció d'implementar la gratuïtat del transport escolar per al 100% dels alumnes de 3-6 anys cobrint tot el territori de les Illes Balears i progressivament anar estenent aquesta cobertura total a les altres etapes educatives. 

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

Des del Ministerio de Educación s'està treballant en una reforma profunda de la professió docent. Aquesta reforma, segons va deixar entreveure Martí March, el marca com a fita d'inici el 2025, una vegada s'hagin conlòs tots els processos d'estabilització extraordinaris prevists i que haurien de fer baixar la taxa d'interinatge al voltant del 8%. Des d'UOB Ensenyament som plenament conscients que alguns d'aquets aspectes necessiten d'una reformulació i millora, sempre i quan no suposin un perjudici per als docents quant a augment de la càrrega de treball i disminució dels drets sociolaborals.

Aquestes 24 propostes que es fan des de Madrid s'articulen a partir de 5 eixos: 

- Formació inicial

- Formació permanent

- Accés a la professió docent

- Especialitats docents

- Desenvolupament professional docent

No obstant, cal fer notar que les 24 propostes, independentment de quin sigui el seu eix, giren al voltant de la proposta número 1 que no és altra que la definició d'un Marc de competències professionals docents. Des d'UOB Ensenyament ja varem voler advertir al conseller que aquest fet ens preocupa i molt ja que si el que es pretén és aplicar qualsevol tipus de fiscalització i acreditació permanent del professorat seguint les premisses de l'empresa privada, mourem cel i terra per evitar que això tiri endavant.  

Des de la Conselleria d'Educació s'han marcat com a prioritaris els eixos de la Formació inicial i el Desenvolupament professional docent. 

És per aquest motiu que es va proposar la creació d'un grup de treball on hi haurà presència de la Conselleria i de cada una de les forces sindicals amb representació a la MSE per començar a definir i debatre quines han de ser les línies mestres del que haurà de regular el Desenvolupament professional docent (carrera professional). 

Conscients que serà una tasca difícil i amb la qual s'haurà d'anar amb peus de plom, des d'UOB Ensenyament vàrem acceptar la proposta amb la intenció de posar-nos a treballar el més aviat possible a fi de poder concretar la carrera professional, reivindicació històrica dels docents de les Illes Balears. 

dilluns, 9 de maig de 2022

Ni un pam dels nostres centres per a l'extrema dreta!


Des d'UOB Ensenyament volem manifestar la nostra perplexitat i el nostre rebuig a l'acte que la delegació municipal de Vox a Inca durà a terme al pati del CEIP Miquel Duran i Saurina el proper dissabte 14 de maig. Ens oposam frontalment a cedir espais públics que puguin donar peu a l'enaltiment de l'extrema dreta i aquells valors que representa. És de jutjat de guàrdia cedir un espai educatiu a un partit polític que pretén acabar amb tots aquells valors que un sistema educatiu públic, laic i en català ha de defensar i pels quals tant docents han lluitat i hi segueixen lluitant dia a dia. 

Davant aquesta situació emplaçam a l'equip de govern de l'ajuntament d'Inca a reconsiderar la cessió d'aquest espai educatiu de cara a l'acte de dissabte que ve. Feim fora l'extrema dreta dels nostres centres. Ni a les aules, ni al pati, ni al carrer! Prou de contemplacions amb l'extrema dreta!

divendres, 6 de maig de 2022

Currículum LOMLOE d'ESO: venceran però no convenceran!

Circular 256/2022


  • Ministeri i Conselleria, el tàndem perfecte per imposar el nou ordenament curricular LOMLOE i negar qualsevol participació real i efectiva dels docents.
  • La Conselleria d’educació ens ven la moto amb falses flexibilitzacions que no deixen de ser la concreció calendaritzada que ja preveu la LOMLOE.
  • Àmbits a ESO: xantatge als claustres amb les hores de lliure disposició i vulneració del principi d’especialitat.
  • Implantació de la  LOMLOE, com implementar grans canvis a cost zero: mateixes ràtios, mateixa càrrega lectiva i més burocràcia per als docents.


Des d’UOB volem posar en coneixement les esmenes que hem fet al projecte de decret de currículum d’Educació Secundària Obligatòria, un decret fet, de nou, d’esquenes al professorat, i que resulta difícil d'implementar amb els recursos actuals. Trobareu totes les esmenes fetes aquí.

Per començar, hem volgut posar novament de manifest la nostra preocupació per com s’iniciarà el proper curs 2022-23, curs en el qual els nivells senars hauran d’implantar de forma obligatòria la reforma educativa proposada per la LOMLOE. A menys de quatre mesos perquè comenci el nou curs els docents seguim sense disposar de la versió definitiva dels decrets autonòmics de totes les etapes educatives que completaran el 50% definit per l’Estat central i que contenen allò que l’alumnat ha d’aprendre. La llei va ser aprovada el desembre de 2020 de manera que és del tot fonamentada la crítica que s’ha esperat a l’últim moment per fer els deures. Paradoxalment, aquesta situació va ser criticada pels que ara ho han fet, essent pitjor que quan es va desplegar l’ordenament curricular LOMCE durant el curs 2014-2015. I és que la Llei Wert, la norma educativa impulsada pel PP, almenys deixava marge per a l’ajornament, cosa que no permet la llei actual. Tot i així, hem demanat que es cerqui la forma legal d’ajornar la implantació de la nova llei un curs, i els hem recordat la necessitat de regular tots els elements integrants del procés d’ensenyament- aprenentatge al mateix temps. 

La Conselleria d’Educació de les nostres Illes és conscient del motí amb què es pot trobar en començar el curs, fet pel qual està intentant comprar-nos amb cursos de formació massius sobre la nova forma de programar, enganant-nos amb falses mesures de flexibilització (que no deixen de ser la calendarització que marca la LOMLOE), elaborant models de les famoses situacions d’aprenentatge, però per molt que intenti “vendre’ns la moto” els canvis proposats per la nova llei i els nous decrets són de tal magnitud que el sistema no té temps ni recursos suficients per portar-los endavant amb èxit. No obstant això, volem posar en valor la feina que està fent el col·lectiu docent, en vista de la torrossada, i és que la majoria s’ha posat a preparar el nou curs treballant amb esborranys i suposicions per tal de suavitzar el previsible caos. 

De nou, les presses no han evitat que des d’UOB Ensenyament presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descrivim, a grans trets, a continuació: 

1. Agrupació en àmbits i organització

L’èxit de l’agrupació en àmbits, prevista pels tres primers cursos d’ESO, requereix d’una dotació de recursos molt superiors a la prevista (requeriria de dos docents per grup, almenys un amb coneixements suficients de l’àrea concreta), però feta amb els recursos actuals vulnera el principi d’especialitat i es limita a estar d’acord amb el principi pedagògic postmodern segons el qual no és important que el professor domini els continguts i les competències de la matèria que ensenya, sinó que basta amb saber ensenyar. Aquest principi és irracional, perquè ignora que és impossible donar o transmetre allò que no es té. A més, discrimina els alumnes entre aquells que disposen de professorat amb coneixement suficient d’una àrea de coneixement concreta, sobretot si aquesta té caràcter instrumental, i aquells que no en disposen.

Per altra banda, no té sentit que l’organització en àmbits hagi de respectar els elements curriculars de totes les matèries que s'hi integrin. Una organització diferent requereix d’una programació diferent. També, hem volgut afegir un paràgraf sobre la necessitat que tota innovació educativa hagi de dur associada uns objectius, un pla de revisió i una possible retirada en cas que els resultats no siguin els esperats. No podem caure en l’espiral d’innovar per innovar.

Així mateix, trobem del tot discriminatori que la dotació d’hores de coordinació i recursos, en general, sigui diferent entre centres organitzats sense o amb àmbits. No acceptam el xantatge al qual Antoni Morante vol sotmetre als claustres dels IES de les Illes Balears.

Quant a l’horari escolar hem fet la petició que respongui a qüestions de caire pedagògic (i no de conciliació familiar) i que, per condicions de rendiment i mediambientals, comprengui un màxim de 160 dies lectius i que les activitats lectives no comencin abans del 20 de setembre, ni es perllonguin més enllà del 20 de juny. 

També hem presentat una esmena a l’organització del quart curs ja que condiciona la pròpia llibertat de tria i hem fet èmfasi en la necessitat que es pugui cursar una segona llengua estrangera amb independència del nombre de matriculats per no discriminar a aquells alumnes que s’escolaritzen a un centre petit, així com donar preferència, si es disposen dels espais suficients, als desdoblaments (front a la codocència) a les matèries que comptin amb més d’un docent alguna hora a la setmana. A part, hem demanat que l’optativa d’igualtat de gènere es pugui cursar a tots els cursos i que s’estableixin de programes de reforç de l’aprenentatge de les llengües estrangeres.


2. Recursos

Pel que respecta als recursos, la primera reivindicació d’UOB ha estat, com no podia ser d’altra forma, que es produexi una baixada efectiva de les ràtios, fixant en 25 el màxim d’alumnes per aula, i només augmentar fins a 27 alumnes en casos d’incorporació tardana (IT). En aquest sentit, també hem tornat a demanar que l’assignació de recursos als centres sigui dinàmica i permanentment adaptada als canvis de la realitat al llarg del curs, i no de les previsions fetes a 30 de juny o inclús abans. Així mateix, continuem demanant que la Conselleria d’Educació, independentment de qui la controli, assumeixi un compromís explícit i irrenunciable quant a la dotació de recursos cap a tots els centres educatius, sobretot, als més desfavorits.

Per altra banda, hem volgut insistir en la necessitat que l’alumnat IT que, tot i tenir coneixements de castellà, desconegui el català, participi en programes lingüístics intensius i és que només coneixent la llengua vehicular, serà capaç d’assolir altres coneixements i integrar-se plenament en la nostra societat. 

Quant a l’alumnat NEE hem demanat que les ‘etiquetes’ siguin revisades més sovint, per la qual cosa cal disposar de més professionals que revisin i actualitzin els informes psicopedagògics perquè només d’aquesta forma s’aplicaran les mesures d’atenció a la diversitat eficientment. Hem ressaltat que aquesta mesura és especialment important en el canvi d’etapa de primària a secundària. 

És també molt important, l’esmena que hem formulat quant a la necessitat que es doti al col·lectiu docent d’hores de coordinació i unes condicions mínimes per a poder elaborar unes situacions d’aprenentatge i materials curriculars de qualitat i d’acord amb el model plantejat. 

Finalment, considerem que el títol d’ESO ha de garantir l’assoliment dels objectius i les competències definides pel propi currículum i que és incompatible amb les Adaptacions Curriculars Significatives, però de cap forma amb una atenció a la diversitat de qualitat i ben dotada de recursos que permeti formar adequadament a l’alumnat amb aquestes característiques i encaminar-los cap a itineraris formatius que els permetin desenvolupar-se com a ciutadans íntegres.


3. Departaments didàctics i docents.

Un altre bloc d’esmenes en què s’ha centrat UOB és la necessitat d’alçar la veu dels departaments didàctics i els docents, a nivell particular. Cal advertir que el concepte Departament didàctic no apareix enlloc a l’esborrany del currículum. Aquest fet posa de manifest les intencions ocultes de la Direcció General de Planificació i Centres: suprimir els Departaments didàctics com a òrgans de coordinació pedagògica i acadèmica. Una mostra més del menyspreu cap al principi d’especialitat cap al qual ens conduir els “experts” en educació que treballen al servei d’Antoni Morante.

En aquest sentit hem demanat, per una banda, que amb l’objectiu que els sabers bàsics i d’altres elements curriculars estiguin pertinentment seqüenciats, agrupats i distribuïts entre els diferents cursos cal la implicació no només del docent que imparteix les classes sinó també de la resta de membres del departament didàctic per així assegurar les línies mestres de les programacions dels diferents nivells. També que correspongui als departaments, i no al centre, triar els materials curriculars que s'empraran a cada nivell, sempre respectant els criteris establerts per la Conselleria. 

Per altra banda, hem fet dues esmenes de supressió a alguns apartats de l’article 13 i 16: 

- Els centres han de promoure compromisos educatius amb les mares, pares o tutors legals dels seus alumnes, en els quals es consignin les activitats que els integrants de la comunitat educativa es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels seus alumnes. (art. 13)

- Les situacions d’aprenentatge han d’estar a disposició de la comunitat educativa del centre. (art. 16)


Davant la manca de claredat de com es concretarien aquests compromisos i quina és la seva especificitat, des d’UOB Ensenyament consideram que el PEC i la PGA són un compromís per ser. Aquests paràgrafs no aporten res nou i no fan més que carregar al professorat i fiscalitzar-lo davant les famílies. L’autoritat docent hauria de ser inqüestionable i no se li hauria d’exigir cap compromís a fi de consignar les activitats que es compromet a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels seus alumnes. Aquestes qüestions ja seran evidents a les situacions d’aprenentatge, no cal més burocràcia ni fiscalització. 

També hem volgut fer constar que si les situacions d’aprenentatge ja figuren a la programació dels diferents departaments no té sentit que cada docent hagi de tenir obligatòriament una programació d’aula per escrit i per això, hem sol·licitat que aquest no sigui un instrument de fiscalització i es deixi marge de maniobra als docents per fer-ho de la forma que millor s’adapti a la seva forma de fer.   

Finalment, hem demanat la vinculació dels resultats dels procediments d’acreditació de coneixements previs realitzats pels docents per poder cursar matèries que tenen nivells superiors a l’inicial, com són les segones llengües estrangeres, recursos digitals II o cultura clàssica II. Si aquests no són vinculants es corre el risc d’haver d’organitzar dos nivells en paral·lel dins un mateix grup, a més, d’atendre les necessitats de suport educatiu individuals.


4. Currículums de les diferents matèries

Tot i que els terminis establerts ens han impedit fer una anàlisi profunda del currículum de cada matèria, hem fet una llegida a totes les matèries i hem fet des d’esmenes particulars, a algunes matèries (especialment a les llengües) a esmenes a la totalitat, en altres, com és Geografia i Història i Economia i Emprenedoria. 

Una crítica transversal és que, segons la LOMLOE, la proposta autonòmica, competència de la Conselleria d’Educació i FP, ha de completar el currículum establert per l’Estat però, almenys pel que fa a Balears, no només han fet els deures tard sinó que tampoc els han fet prou bé i és s’han limitat a traduir literalment allò que ja figurava al currículum estatal.

No ens oblidat de demanar, tampoc, que la redacció s’ajusti més a un llenguatge que eviti perpetuar els estereotips de gènere i, per suposat, seguir demanant una escola laica plenament en català. 



dimecres, 4 de maig de 2022

Esborranys de Decrets d’Infantil i Primària, lluny de la realitat social i lingüística de les Illes Balears.

Ahir vam assistir a la convocatòria extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació per parlar de l’estat de tramitació dels Decrets de Currículum d’Infantil i Primària i que Conselleria recollís noves aportacions.

Per part de Conselleria hi van assistir el director general de Planificació, Ordenació i Centres, la directora general de Personal Docent, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, la cap de departament de Planificació i Centres, així com dos assessors tècnics docents.

De forma general UOB va considerar i així ho va fer saber a Conselleria, que per la importància i extensió dels documents, s’haurien d’haver fet dues Meses i que la precipitació per publicar aquests Decrets per la via d’urgència fa que la Comunitat Educativa i la resta d’agents implicats no puguin fer totes les aportacions necessàries. També vam recalcar que sense una reducció de les ràtios, de les hores lectives i de la burocràcia, els mestres veuran agreujat el seu esgotament.

Pel que fa a Infantil UOB va demanar: que s’afavorís una primera aproximació a la lectura i l’escriptura i les habilitats numèriques, que es concretàs com tractar en aquesta etapa la competència de tecnologies de la informació per les conseqüències negatives que en pot ocasionar un mal ús, que s'afegís el següent objectiu: Gaudir i conèixer les manifestacions culturals de les Illes Balears i que l’escola sia a Infantil també i d’una vegada una Escola Laica.

Els tècnics van contestar que a l'esborrany és contempla l'educador/a com a model de referència pel que fa a la competència digital i lingüística recollit al Decret i que a Infantil no hi ha punt de sortida. Discrepam en aquesta segona qüestió perquè consideram que durant aquesta etapa, i en especial al segon cicle, s'ha de motivar i proporcionar eines als infants perquè puguin desenvolupar i adquirir les competències de totes les àrees, sempre tenint en compte, per suposat, el seu nivell maduratiu, capacitat, actitud, interès,.... Tenim clar que el Sr. Morante no té coratge de plantejar a Madrid un canvi de legislació per desterrar la religió de les aules, perquè respecte a la normativa ens va contestar que no podien tocar res.

A l’esborrany del Decret de Primària UOB va demanar: que no es pugui ampliar el calendari escolar (així com s’ha fet a Catalunya), una explicació de la incongruència del treball per àmbits i el treball per projectes, que no es puguin impartir àrees no lingüístiques en llengües estrangeres per la greu situació en la qual es troba la llengua catalana, que pel mateix motiu els sabers bàsics de castellà i català només s’ensenyin en català; que poguem disposar de dues hores complementàries per poder fer front a la preparació de material i a la càrrega burocràtica, que les ràtios sien de 20 alumnes per aula com a màxim, que la religió desaparegui de les aules i també que a Coneixement del Medi, dins l'apartat "Societats i territoris" es faci referència específica als sabers bàsics de les Illes Balears.

La resposta per part d’un dels tècnics va ser que respecte dels àmbits no s’obliga, sinó que és una opció que el centre pugui triar fer-ne i que si es així s’ha de treballar d’una manera determinada.

Respecte el currículum de castellà i català la Sra. Serra ens va contestar que el professional ha d’integrar els currículums de català i castellà, que cada centre ha de fer el seu Projecte Lingüístic i que Inspecció Educativa ha de vigilar els mínims. UOB li va fer saber que no entenem com en situació d’emergència lingüística ha de vigilar els mínims precisament la mateixa Inspecció Educativa a la qual fa anys que demanam una situació real del català als centres i que no fa la feina que li correspon; a partir d’aquesta intervenció el Sr. Morante es va comprometre a demanar explicacions a Inspecció Educativa. La resta de qüestions no es van aclarir.

divendres, 29 d’abril de 2022

El currículum de Primària al Consell Escolar de les Illes Balears

Circular 255/2022

  • Calendari escolar, horaris i ràtios
  • Llengua catalana
  • Coneixement del Medi-Illes Balears
  • Escola laica

Durant dues sessions d'aquest mes d'abril, dia 8 i dia 25, s'han estudiat a la Comissió Específica Temporal del currículum d’Infantil i Primària (CETCUINF) del CEIB, les 94 esmenes presentades a l'esborrany 1, 26 de les quals són d'UOB Ensenyament. A un altre moment ja vàrem explicar el sentit de les nostres aportacions però trobam important informar-vos sobre com han quedat algunes d'elles després del debat dins la comissió. Vos ho explicam en quatre grans blocs:

1. CALENDARI ESCOLAR, HORARIS, RÀTIOS

Article 11. Autonomia dels centres. 

10. En l'exercici de la seva autonomia, els centres poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d'organització, normes de convivència o ampliació del calendari escolar o de l'horari lectiu d'àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional ...

PROPOSTA UOBSuprimir: ...ampliació del calendari escolar o de l'horari lectiu d'àrees o àmbits,...

MOTIVACIÓ: Respecte al calendari escolar, s'hauria d'informar i consensuar prèviament amb la comunitat escolar i els agents sindicals. Pel que fa a l'horari lectiu d'àrees o àmbits, això podria donar peu a diferències significatives entre uns centres i altres. 

ACORD: Es va acceptar la supressió de "l'ampliació del calendari escolar" però no de "l'horari lectiu" (la normativa ho permet)

Article 25. Horari.

5. Les hores de lliure disposició s’han de fer servir per augmentar la càrrega horària de les àrees de l’etapa o per a activitats de tutoria. No es poden utilitzar per afegir àrees ni per ampliar el temps d’esplai...

PROPOSTA UOB: Afegir: Els docents disposaran de dues hores complementàries per tal de poder dedicar més temps a l’elaboració de material, informes, coordinació amb altres mestres i famílies, preparació d’activitats i burocràcia. 

MOTIVACIÓ: Poder dedicar més temps a l’elaboració de material, informes, coordinació amb altres mestres i famílies, preparació d’activitats, i burocràcia i anar cap a una equiparació amb les hores lectives del professorat de secundària.

ACORD: no es va acceptar l'esmena tal qual perquè es va considerar que aquí es parla de l'horari de l'alumnat però es va decidir redactar una consideració general que demani la millora de l'horari del professorat de primària per atendre les necessitats abans esmentades.

Article 26. Materials curriculars.

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional ha de fomentar l’elaboració de materials curriculars per afavorir el desenvolupament i l’aplicació del currículum i ha de dictar les disposicions que orientin el treball dels mestres en aquest sentit, a més de regular-ne els procediments de supervisió.

PROPOSTA UOB: Després de "sentit": ...procurar una dotació horària, proporcionant als centres més professionals...

MOTIVACIÓ: Elaborar els materials curriculars requereix un temps afegit al que es necessita quan es treballa amb un material editorial.

ACORD: considerant que en aquest document no escau fer aquesta demanda però reconeixent la necessitat, es redactarà una consideració general que hi faci referència.

Article 27. Recursos. 

3. En el procés d’aplicació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, la Conselleria d’Educació i Formació Professional ha de proveir els recursos necessaris per garantir: 

a) Un nombre màxim de 25 alumnes per aula.

PROPOSTA UOB: Canviar 25 per 20 

MOTIVACIÓ: Insistim en demanar una disminució de les ràtios perquè està més que comprovat que és una condició clau per millorar la qualitat de l'educació.

ACORD: Afegir: "... nombre que anirà disminuint en compliment al que prescriu la LEIB."


 2. LLENGUA CATALANA

Article 6. Principis pedagògics. 

9. Les llengües oficials s'han d’utilitzar només com a suport en el procés d'aprenentatge de la llengua estrangera. En aquest procés, s’ha de prioritzar la comprensió, l'expressió i la interacció oral.

PROPOSTA UOB: En l’aprenentatge de la llengua estrangera s’utilitzarà la llengua catalana només si és necessari. 

MOTIVACIÓ: Quan s'ensenya la llengua estrangera si es fa necessari en algun moment fer una traducció s'ha de fer en català, no en castellà.

ACORD: La llengua vehicular s'ha d’utilitzar només com a suport en el procés d'aprenentatge de la llengua estrangera...

Article 8. Àrees. 

3. Un alumne pot estar exempt de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura si ho sol·licita i compleix les condicions previstes a la normativa. En qualsevol cas, l’alumne ha de cursar aquesta àrea.

PROPOSTA UOB: Proposam suprimir aquest punt.

MOTIVACIÓ: Eximir un alumne de l'avaluació pot provocar el desinterès per l'àrea. S'ha de fer un acolliment, adaptacions,... però és necessària l'avaluació.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Article 13. Concreció curricular. 

i) Impartició d’àrees no lingüístiques en llengües estrangeres

PROPOSTA UOB: Supressió d'aquest apartat.

MOTIVACIÓ: No hi ha cap necessitat, més aviat el contrari, d'aprendre el vocabulari de matemàtiques, plàstica, edcuació física,... en una llengua estrangera. Si aquesta llengua s’ensenya des dels primers anys d'escolarització, treballant la comunicació oral i com s’ha apuntat abans, fent el mínim ús de la llengua vehicular, en acabar l’escolarització els alumnes poden ésser competents en una tercera llengua.

ACORD: es va dur a votació i no es va aprovar.

Tot i la votació en contra d'aquesta esmena volem fer referència a la proposta de l'Associació d'Inspectors en relació a la disposició addicional cinquena Ensenyaments del sistema educatiu espanyol impartits en llengües estrangeres: 

1. La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s'imparteixin en llengües estrangeres...

PROPOSTA ASSOCIACIÓ INSPECTORS:  Les autoritzacions que es puguin concedir per part de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, hauran d’atendre al que es dicta en el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, on s'exposa que un mínim del 50% de les hores s'han d'impartir en llengua catalana i que les àrees de coneixement de medi natural i social han de ser impartides, obligatòriament, en llengua catalana.

Encara que ens sembla insuficient s'agraeix sentir qualcú que mostra un poc de seny i sensibilitat per l'emergència lingüística en què es troba la llengua catalana.

Article 17. Atenció a les diferències individuals

... Els centres han d’adoptar mesures curriculars i organitzatives inclusives per assegurar que els alumnes amb NESE puguin aconseguir els objectius i les competències de l'etapa. En particular, han d’afavorir la flexibilització i l'ús d'alternatives metodològiques en l'ensenyament i avaluació de la llengua estrangera,...

PROPOSTA UOB: En comptes de "la llengua estrangera" posar: ...de totes les àrees. 

MOTIVACIÓ:  No té sentit que es posi especial esment a la llengua estrangera. 

ACORD: Es va aprovar.

Àrea de Llengua castellana i Literatura. Sabers bàsics:

A. Les llengües i els seus parlants.

B. Comunicació.

C. Educació literària 

PROPOSTA: Proposam suprimir els Sabers Bàsics A, B i C de l'àrea de Llengua Castellana 

MOTIVACIÓ: És l'única manera que hem trobat d'exposar que consideram un despropòsit que l'àrea de llengua catalana sigui una simple traducció de la de llengua castellana o viceversa. L'objectiu de la nostra esmena és sobretot evitar repeticions a l'hora de treballar els continguts comuns de les dues àrees. 

ACORD: No es va acceptar la supressió però hi va haver acord en la motivació, per la qual cosa es redactarà una consideració general que hi faci referència.


3. CONEIXEMENT DEL MEDI

PROPOSTA: Incloure dins els Sabers Bàsics de l'Àrea de coneixement del medi, a "Societats i territoris", dins cada un dels cicles, algun apartat que faci referència específica als sabers bàsics de les Illes Balears. A mode d'exemple: El clima, els paisatges naturals, la població, les activitats econòmiques, l'organització territorial, l'Estatut d'Autonomia i la història de les Illes Balears. 

MOTIVACIÓ:  L’entorn més proper és una font d’estímuls per a l’alumnat de primària. Ha de quedar reflectit dins el currículum el treball del medi físic, social i cultural de les Illes Balears.

ACORD: Es va acordar, després de constatar aquesta mancança, elaborar un redactat per afegir-ho a la introducció.


4. RELIGIÓ

Disposició addicional quarta Ensenyament de religió 

1. Els ensenyaments de religió s'inclouran en l'Educació primària d'acord amb el que s'estableix en la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació...

PROPOSTA: Supressió de la disposició addicional quarta.

MOTIVACIÓ: Essent conscients que la Llei està per damunt aquesta disposició i suprimir-la no és possible, ha estat una forma simbòlica d'expressar que volem que es posi d'una vegada aquest tema damunt la taula, s'escolti la comunitat educativa i anem cap una escola laica. 

ACORD: es va dur a votació i per ampla majoria es va aprovar l'esmena de supressió.

UOB Ensenyament ha fet els deures, el Consell Escolar de les Illes Balears ha parlat. Ara toca a Conselleria moure fitxa.