Bústia Covid-19

Cerca en aquest blog

divendres, 23 de desembre de 2016

Reobertura del Centre d’Edicions i Distribucions


Es tracta d’un centre que ofereix als centres educatius de les Illes Balears materials didàctics i recursos educatius per donar suport al foment de la lectura i, especialment, a l’ensenyament del català.

A continuació us adjuntem el document on s’especifica el tipus de materials que teniu a la vostra disposició i la nota de premsa de la Conselleria d’Educació i Universitat:
https://drive.google.com/file/d/0B2JBZIy87nFIbWFPQVJUQWxQZEE/view
http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2772543&coduo=7&lang=ca

dijous, 22 de desembre de 2016

Reunions informatives per a les proves d'accés a la Universitat



S'han convocat les reunions informatives per a batxillerat de:
- Biologia
- Química
- Geologia
- Llengua Catalana i Literatura
- Fonaments de l'Art II
- Cultura Audiovisual II
- Economia de l'Empresa
- Llatí II/ Grec II

La resta estan pendents de convocatòria.

Podeu trobar AQUÍ la informació completa.

dimecres, 21 de desembre de 2016

Reclamam que s'inspeccionin les obres de l'IES Santa Maria



Avui dematí hem reclamat a l'Ibisec que inspeccioni d'urgència les obres de reforma de la teulada de l'IES Santa Maria. Hem advertit que es deixen bombones de butà de 12 kg (35 kg en buit) i una escala d'alumini sobre la coberta, sense cap vigilància.

Fa uns dies una d'aquestes bombones va caure des de la teulada a una rampa d'accés freqüentment transitada, amb la fortuna que en aquells moments no hi passava ningú.

Hem instat la Conselleria que inspeccioni d'urgència els treballs i faci aplicar les normes de seguretat corresponents abans que es produeixi qualque desgràcia.






dimarts, 20 de desembre de 2016

Reclamam que els CEPA disposin de Comissió de Normalització Lingüística

Avui dematí hem reclamat a la Direcció General d'Ordenació, Planificació i Centres que enviï instruccions sobre l'organització de comissions de normalització lingüística als CEPA, amb la reducció horària corresponent. Actualment les comissions de normalització i les reduccions horàries només es preveuen per als centres de Primària i Secundària, quan aquestes tasques també es fan als CEPA des del voluntarisme. Hem demanat que tot plegat ja es reguli per a aquest curs.

Comissió de consolidació del complement de director

 
Avui dematí s'ha reunit la Comissió de Valoració de la consolidació parcial del complement de director. S'han presentat 26 sol·licituds (17 de primària i 9 de secundària), de les quals han quedat excloses una per estar en actiu, una per haver fet només 3 anys (el mínim són 4) i una per ser personal laboral, no del cos docent (director de conservatori).
 
La llista provisional anirà per Inspecció i després la comissió es tornarà a reunir per aprovar la definitiva.
 
Des d'UOB hem fet constar una vegada més la nostra oposició a la consolidació del complement i hem insistit que s'estudiïn altres tipus d'incentius.

diumenge, 18 de desembre de 2016

A instàncies d'UOB, el Govern rectifica públicament


La portaveu del Govern, Pilar Costa, va dir públicament que no cobraríem tot el que ens queda per cobrar de la paga extra de 2012 fins a 2018.

Una afirmació pública s'ha de contestar amb una altra afirmació pública i no a base de telefonades o de converses privades de cafè.

Els ha costat, però finalment el Govern ha rectificat públicament.

Enllaços:

-arabalears
El Govern rectifica i diu que pagarà la paga extra als docents el 2017
http://www.arabalears.cat/balears/Govern-rectifica-diu-que-pagara_0_1707429342.html

-dBalears
UOB insta el Govern a rectificar i pagar l'extra de Nadal del 2012
http://dbalears.cat/balears/2016/12/15/296810/uob-insta-govern-rectificar-pagar-extra-nadal-del-2012.html

-youtube
Recuperació paga extra 2012??
https://www.youtube.com/watch?v=rzDwfYYOsqg

18 de desembre de 2016

divendres, 16 de desembre de 2016

UOB insta el Govern a rectificar i pagar l'extra de 2012


Signatura de l'Acord marc
COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, Sectorial d'Ensenyament, ha instat el Govern balear a rectificar les declaracions de la portaveu, Pilar Costa, que el passat 8 de desembre va dir que s'ajornava fins a l'any 2018 el cobrament complet de la paga extra de Nadal de 2012 (un 25% es pagaria el gener de 2017 i el 12,5% restant el gener de 2018), i a anunciar que es compromet a complir l'Acord de Govern de 18 de desembre de 2015, que estipula que s'ha d'abonar la quantitat pendent com a molt tard el proper mes de gener.

Des d'UOB volem recordar que l'Acord marc d'Educació de 30 de setembre de 2015, signat pels sindicats STEI, CCOO i ANPE i rebutjat per la majoria dels docents per magre i esquifit en una votació democràtica, establia que s'havia d'abonar la quantitat pendent dins el curs 2015-2016, un compromís que es va rebaixar posteriorment a l'acord de Govern esmentat. Ens reservam el dret a emprendre les accions legals que considerem oportunes si es confirma una nova rebaixa.

Esperam que la rectificació per part del Govern arribi amb la màxima rapidesa per tal d'esvair el malestar que han provocat les paraules de la portaveu i donar tranquil·litat al col·lectiu docent.

Palma, 15 de desembre de 2016

Vegeu també:

 

Pla d'infraestructures educatives 2016-23: publicat sense consultar la comunitat educativa



Ahir dijous, 15/12/16, el conseller d'educació Martí March presentà en roda de premsa el Pla d'Infraestructures Educatives a aplicar entre el 2016 i el 2023.

El pla ha estat elaborat sense haver passat per mesa sectorial ni s'ha consultat prèviament la comunitat educativa. Des de UOB dúiem mesos demanant a la Conselleria quin pla d'intervencions s'estava elaborant, les necessitats que es considerarien prioritàries, el calendari de construcció de nous centres imprescindibles, el termini per deixar retirat l'amiant o l'eliminació dels 108 barracons, entre altres.

La Conselleria, mentre tant, reconeixia que el pla ja estava fet i pendent només d'aprovació pressupostària, anava donant llargues a informar sobre el tema i es limitava a dir que seria un pla de treball pensat per a aquesta legislatura i la següent.

Una vegada més, doncs, ens trobam davant un nou incompliment de les promeses de diàleg i consens que encara ara es venen com a eix del govern actual.

La Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres penjà el Pla a la web ahir a migdia un cop acabada la roda de premsa (teniu l'enllaç al principi del text).

Al document del Pla hi podeu trobar:

- Localització i quantificació dels barracons:

  • 73,5 a Mallorca
  • 13 a Menorca
  • 14 a Eivissa
  • 8 a Formentera


- Criteris de priorització per a l'aplicació de les actuacions:

  • Necessitats d'escolarització
  • Presència d'aules modulars
  • Deficiències estructurals
  • Disponibilitat de solars
  • Demanda dels Ajuntaments
  • Demanda dels centres
  • Eliminació de barreres arquitectòniques
  • Eliminació d'amiant
  • Distribució territorial de les inversions
  • Disponibilitat de fiançament europeu
  • Possibilitat d'altres fonts de finançament
- Un total de 8 annexos sobre:
  •  Inversions en infraestructures entre 2011 i 2015
  • Resum de les actuacions previstes
  • Detall de les actuacions del 2017 al 2019
  • Previsions des del 2019 al 2023
  • Previsió d'eliminació de barracons fins al 2019
  • Previsió de supressió de barreres arquitectòniques
  • Estat de la retirada d'amiant i previsió d'actuacions
  • Estudi demogràfic i evolució de la població escolar


Poden ser també del vostre interès els següents enllaços:


dimarts, 13 de desembre de 2016

Avaluació dels directors que volen renovar mandat


Publicada al Boib d'avui la Resolució del 7 de desembre de 2016 mitjançant la qual s'estableix el procediment per avaluar la tasca desenvolupada pels directors de centres docents que finalitzen el període d'exercici del càrrec el 30/6/17 i el procediment per optar a continuar en el càrrec per un nou període. Podeu veure'n tots els detalls (llistat de centres, criteris d'avaluació, etc. clicant a l'enllaç anterior. 

En total es veuen afectats 35 centres: 19 centres d'infantil i primària, 1 centre d'educació especial, 1 centre d'educació infantil, 12 instituts de secundària i 2 escoles oficials d'idiomes, on el Departament d'Inspecció Educativa haurà d'avaluar, en un termini de 90 dies naturals comptadors des del 14/12/16, la tasca realitzada pels directors.

Si aquests directors estan interessats en continuar com a tals, disposaran de 60 dies naturals, també a partir del 14/12/16, per remetre la proposta d'actualització del seu projecte al Departament d'Inspecció. Pel que fa al centre en sí, bastarà que el director faci arribar la proposta al Consell Escolar.

Segons la Resolució, la comunitat educativa del centre serà consultada per Inspecció Educativa per contrastar la informació recollida per l'inspector en la valoració del desenvolupament de la tasca directiva i en les entrevistes amb el director mateix.

Enlloc s'especifica, per tant, que el Claustre ni el consell Escolar del centre en qüestió hagi de donar el vist-i-plau a la continuïtat del director actual.

Així, volem reiterar una vegada més la discriminació dels docents i la comunitat educativa en la selecció dels directors, que actualment queda en mans dels inspectors. Reivindicam, una vegada més, el retorn a les votacions al Consell Escolar per elegir el director al final de cada mandat, derogades el 2002 per la LOCE de José Maria Aznar, que comportaven el compromís no escrit dels candidats a sotmetre's també a la votació del claustre.

Us pot interessar també veure les al·legacions que presentàrem el mes passat a l'esborrany d'ordre de nomenament de directors i com anaren les negociacions sobre aquest tema; vegeu-ho clicant AQUÍ
 



Escola sense Wifi


Ahir sol·licitàrem al Servei de Prevenció de Riscos Laborals, de la Direcció General de Personal Docent, que faci un estudi dels nivells de micro-watts per cm2 originats pel wifi als centres educatius i estableixi la categoria de centres sensibles, com fan a altres comunitats autònomes.

També demanàrem que se substitueixi el wifi per cablejat en els casos de radiacions potencialment perilloses.

Països com Suïssa ja han retirat el wifi dels centres educatius.

Vos adjuntam el document Escola sense WiFi, on trobareu informació sobre els efectes de les radiacions electromagnètiques als centres educatius, i un VÍDEO d'una entrevista a un expert.

Més informació:

dilluns, 12 de desembre de 2016

Extra de Nadal 2012: Ja està bé de prendre'ns el pèl!


La portaveu del Govern, Pilar Costa, ha dit que el proper mes de gener no cobrarem el 37,5% de la paga extra de Nadal de 2012 que encara ens queda per cobrar, sinó el 25% i haurem d'esperar fins a gener de 2018 (!!) per cobrar el 12,5% restant (vegeu el vídeo).

Si aquestes paraules es confirmen, serà el tercer incompliment dels acords signats pel Govern.

Primer: L'Acord Marc de 30 de setembre de 2015, signat per STEI-CCOO-ANPE i rebutjat pels docents per magre i esquifit, que deia que el 50% que quedava pendent ens el pagarien dins el curs 2015-2016:


Segon: La mesa sectorial de 20 de novembre de 2015, on la Conselleria afirmà que "L’Acord Marc d’Educació estableix que el 2016", i no el curs 2015-2016 com acabam de veure, "es recuperava el 50% de la paga extra de 2012", amb la qual cosa ja ho allargava fins a desembre de 2016.

I tercer: L'acord de Govern de 18 de desembre de 2015, que insistia que l'Acord Marc "va establir que el 2016 [sic] es recuperaria el 50 % de la paga extra de 2012" i afegia que "en l’Acord que ara es ratifica es modula [sic] aquest calendari, de manera que s’ha de recuperar el 12,5 % l’any 2016 i la resta, com a màxim, el gener del 2017." (les negretes són nostres).

La resta, el 37,5%, és la quantitat que la portaveu del Govern ara diu que ens tornaran en dues parts, la darrera el gener de 2018. Exigim al Govern que rectifiqui, es deixi d'històries i compleixi d'una vegada la seva paraula!


divendres, 9 de desembre de 2016

De què s'examinaran els alumnes de Batxillerat a les proves d'accés a la Universitat

Segons anuncià la Conselleria d'Educació el 7/12/16, la Prova de Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (PBAU) del 2017 serà elaborada per la UIB en coordinació amb la conselleria i es durà a terme els dies 6, 7 i 8 de juny a la UIB.

Contràriament al que estipulava la LOMCE, aquesta prova no afectarà ni vincularà l'obtenció del títol de Batxillerat.

L'alumnat s'haurà d'examinar d'un total de cinc matèries repartides de la següent manera:
- Quatre assignatures troncals:
  • Català
  • Castellà
  • Primera llengua estrangera
  • Història d'Espanya II
- Una assignatura troncal de modalitat d'entre les assignatures següents:
  • Matemàtiques II
  • Matemàtiques aplicades a les ciències socials II
  • Llatí II
  • Fonaments de l'Art II

Per a superar les PBAU i poder accedir a un grau universitari, s'haurà d'aconseguir una mitjana d'un quatre entre les cinc matèries. La nota final vendrà donada per la mitjana entre la nota de PBAU i la de Batxillerat, representant aquesta darrera un 60% del total.

Per tal de millorar nota, els aspirants podran examinar-se de manera opcional d'almenys dues matèries més a triar, segons la modalitat, entre:
- Ciències
  • Biologia
  • Dibuix Tècnic II
  • Física
  • Geologia
  • Química
- Humanitats i Ciències Socials
  • Economia de l'Empresa
  • Geografia
  • Grec II
  • Història de l'Art
  • Història de la Filosofia
- Arts
  • Arts Escèniques
  • Cultura Audiovisual II
  • Disseny

Respecte a les dates de la selectivitat del setembre, queda pendent de la D.G. de Planificació, Ordenació i Centres i del Consell Assessor del Calendari Escolar saber si aquesta segona convocatòria es continuarà realitzant al setembre o s'avançarà al mes de juliol. Per a més informació sobre aquest tema del calendari escolar, vegeu la notícia del nostre blog sobre la darrera reunió del Consell Assessor.

Podeu llegir també la nota de premsa completa sobre les PBAU publicada per la Conselleria i la UIB.

Poques modificacions al projecte LOMCE de nomenament de directors

 

La Conselleria ha publicat un informe que recull les al·legacions de 14 entitats al projecte d'ordre de nomenament de directors, entre elles les que presentàrem nosaltres, així com les respostes de la Conselleria i les modificacions del redactat, que es traslladarà al Consell Escolar de les Illes Balears.

Les modificacions són de poc calat i l'esborrany continua ajustant-se estrictament a la LOMCE.

Les al·legacions dels sindicats ja van passar per mesa sectorial el 2 de novembre, de la qual vam informar en el seu moment.

El passat 1 de desembre, dins la comissió del Consell Escolar que elabora el document del Pacte per a l'Educació, vam fer constar un cop més la nostra reclamació de retornar a l'elecció del director per votació secreta del consell escolar del centre, tal com es feia fins que ho va derogar el 2002 la LOCE de José Maria Aznar.

dimecres, 7 de desembre de 2016

Informe: Homologació del nivell de Català a l'alumnat d'ESO i Batxillerat


Quins nivells de certificat de català atorguen els diferents estudis de secundària?

Actualment, poden sol·licitar l'homologació del nivell de coneixement de Català:
  • els graduats en ESO a les Illes Balears a partir del curs 1999-2000
  • els titulats en Batxiller a les Illes Balears a partir del curs 2000-2001
  • els que hagin obtingut els títols anteriors a Catalunya o la Comunitat Valenciana i que compleixin els requisits que veureu a continuació.  
El nivell de Català que té l'alumnat d'ESO i Batxillerat en acabar aquests estudis depèn de variables diverses com ara:
  • l'any en què s'obtingué el títol, 
  • la nota final de l'assignatura de Català, 
  • haver comptat amb Adaptació Curricular,
  • haver cursat un Programa de diversificació,
  • haver-se titulat per Educació d'adults (ESPA), 
  • haver-se titulat via PQPI
En general, els barems d'homologació són els següents:
  •  Per a ESO
SEGONS EL CURS d'ESO
SUPÒSITS
CERTIFICAT
DE NIVELL
De curs 1999-00
al curs 2002-03
Qualificació de Català
a 4t d'ESO
Suficient o Bé
B1
Notable o Excel·lent
B2
De curs 2003-04
al curs 2010-11
Català de 4t d'ESO
aprovat
B2


A partir del curs 2011-12
Qualificació de Català
a 4t d'ESO
De 5 a 7
B1
De 7 a 10
B2
Titulats amb Adaptació
Curricular significativa
A2
Titulats per
diversificació Curricular
B1
Titulats en PQPI *
A 3r i 4t
A2
A 4t
B1
Titulats per ESPA
B1
* Pendent de confirmar les equivalències a FPB

  • Per a Batxillerat:
SEGONS EL CURS
QUALIFICACIÓ DE CATALÀ A 2n DE BATXILLER
CERTIFICAT DE NIVELL
Del curs 2000-01
al curs 2002-03
De 5 a 7
B2
De 8 a 10
C1
Del curs 2003-04
al curs 2010-11
Català aprovat
C1
A partir del curs 2011-12
De 5 a 7
B2
De 8 a 10
C1


En canvi, a dia d'avui, no s'homologuen coneixements de Català en finalitzar:
  • un Cicle Formatiu de FP, ja sia de Grau Mitjà o Superior 
  • la prova d'accés a la UIB per a majors de 25 anys
  • la prova general de Selectivitat per accedir a la UIB. En aquest cas, obtingueren l'homologació del B2 els que aprovaren l'assignatura de Català a Selectivitat entre els cursos 1988-89 i 2010-11
Per a més informació, us pot interessar visitar els enllaços següents:

L'ensenyament en català supera les mitjanes PISA


Els estudiants de Catalunya, on l'ensenyament és 100% en català, se situen per primer cop per sobre de l'Estat, la UE i l'OCDE en les proves PISA. Vegeu la notícia:
Per altra banda, segons la nota de premsa del Govern que reproduïm més avall, a les Balears també hi ha una evolució positiva, malgrat l'altíssim percentatge d'alumnat nouvingut (un 14,4% a les Balears enfront del 8,8% de mitjana estatal), les ràtios disparades, etc.

Nota de premsa del Govern:

Dia i hora d'emissió: 06/12/2016, 11:15

Els resultats de la darrera edició de les proves PISA confirmen una evolució positiva a les Illes Balears 

La millora es fa especialment evident en competència lectora i es constata la necessitat de millorar en competència matemàtica
Aquest dimarts s’han presentat els resultats de l’examen PISA (Programa Internacional per a l’Avaluació d’Alumnes) que fa cada tres anys l’OCDE a alumnes de 15 anys  de 72 països. Els resultats de la darrera edició de PISA confirmen una evolució positiva a les Illes Balears que poc a poc es van acostant a la mitjana espanyola i coincidint amb l’informe del resultats acadèmics del curs passat presentat recentment per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE). A Espanya els resultats es troben pràcticament en la mitjana de la UE, detectant-se també la necessitat de millorar en competència matemàtica.

La millora es nota especialment en competència lectora ja que es passa dels 476 punts de 2012 als 485 de 2016. PISA també confirma la necessitat d’incidir en la competència matemàtica, on es fa molt més lenta la millora, fet que també detectava l’informe de l’IAQSE.

El conseller d’Educació i Universitat, Martí March ha valorat positivament el darrer informe PISA “ens acostam a la mitjana espanyola en totes les competències avaluades i ara el repte es consolidar aquesta línia de millora i aplicar mesures que dotin d’estabilitat i qualitat al sistema educatiu de les Illes”. March ha afegit que “el nostre objectiu en acabar la legislatura és el de situar-nos com a mínim a la mitjana estatal, però no només això, també hem de impulsar les mesures a tots els àmbits per crear un entorn educatiu estable i equitatiu i per això resultaran essencials tant el Pacte Educatiu com el Pla d’Èxit,amb el suport de tota la comunitat educativa i els sectors polítics, econòmics i socials de les Illes.


Resultats PISA Illes Balears
2012 2016
Competència Científica 483 485
Competència Lectora 476 485
Competènca Matemàtica 475 476

Mitjana PISA
Espanya Europa
Competència Científica 493 495
Competència Lectora 496 494
Competènca Matemàtica 486 493

En Competència Científica: L'increment respecte de 2009 és de 24 punts, mentre a Espanya els resultats han millorat de manera poc significativa  (+5 punts) i han disminuït lleugerament de promig a l'OCDE. En aquesta competència ens trobam en nivells similars al País Basc, Luxemburg, Itàlia o Rússia.

En Competència Lectora: És en aquesta competència on es produeix el creixement més significatiu des de 2009 (+28 punts), mentre a Espanya en el mateix període el creixement és molt més moderat (+15 punts) i es produeix un estancament  en el conjunt de països de l'OCDE de mitjana. S'ha de tenir en compte que 40 punts de resultats PISA equivalen més o menys a un curs complet, i per tant aquesta millora és molt significativa. Destaquen els excel·lents resultats de les nines sobre els nins en general a tots els països.

En Competència Matemàtica: L'increment respecte de 2009 és en el cas d'aquesta competència més moderat (+12 punts) mentre es produeix un lleuger increment a Espanya en el mateix període (+3 punts) i una disminució en el conjunt de països de l'OCDE de mitjana de més de 10 punts.

PISA també constata que els alumnes immigrants obtenen pitjors resultats que els nadius. En aquest sentit es constata que les comunitats autònomes espanyoles amb major proporció d’alumnat immigrant en edat PISA són Madrid, Catalunya, Illes Balears i La Rioja. A totes les comunitats autònomes els alumnes nadius rendeixen més que els d’origen  immigrant, essent la diferència superior a la que es produeix a l’OCDE i a l’UE.

L’informe destaca les altes xifres de repetició de l’alumnat espanyol, un de cada tres alumnes de 15 anys repeteix curs, 20 punts per damunt de la mitjana europea. Balears és la comunitat amb mes alumnes repetidors (40%) juntament amb Múrcia, Extremadura, Canàries i Andalusia. Curiosament les puntuacions mitjanes dels alumnes repetidors espanyols són més altes que la mitjana de l’OCDE i de l’UE i quant al nivell de competències adquirides es demostra que una gran part d’aquests alumnes han adquirit les competències bàsiques en ciències, obtenint bons resultats a PISA. L’informe recomana revisar les polítiques de repetició de curs a l’ensenyament obligatori.

L’informe PISA avalua alumnes de 15 anys, independentment del curs en el que es trobin, de ciències, matemàtiques i lectura. PISA és una prova que avalua competències i per tant no està dissenyada per avaluar l’aprenentatge dels continguts específics fixats en els currículums. En aquest sentit, l'elevat percentatge d'alumnes repetidors que hi ha al nostre sistema educatiu afecta negativament els resultats.

L’informe parteix de la consideració de que les competències dels alumnes es deuen a factors familiars, socials, culturals i escolars i, per això, a més de les proves que fan els alumnes també  es recullen informacions del seu entorn. Les proves PISA ofereixen moltes dades complementàries com els resultats per sexe, per àrea de coneixement, per origen social, els estudis dels pares, els llibres que hi ha a casa, si són repetidors, immigrants, etc.

En les properes setmanes, abans de les vacances de Nadal, l'IAQSE elaborarà i publicarà un informe detallat referit a les Illes Balears.

*S’adjunta l’informe PISA corresponent a Espanya

Diari de Balears:

dilluns, 5 de desembre de 2016

Esborrany d'orientació educativa i professional

La Direcció General d'Innovació i Comunitat Educativa (DGICE) ha preparat l'esborrany d'una nova ordre que regularà l'orientació educativa i professional.

Ara aquest esborrany es troba en la seva primera versió i els sindicats ja hi hem pogut fer algunes primeres aportacions abans que sigui tractat a la Mesa Sectorial o al Consell Escolar de les Illes Balears.

Des de UOB hem fet les següents observacions:
  • No hi apareix cap referència explícita i desenvolupada al PALIC, a acollida lingüística o a programes per a alumnat nouvingut. Només es parla a les funcions generals dels Serveis de "afavorir i participar en els processos d'acolliment dels alumnes d'incorporació tardana i en especial dels alumnes NESE" (Article 10, punt 1.j.). Recordem que el PALIC ja va quedar tocat amb els criteris de grups i quotes, tal com vam denunciar en els seu moment.
  • No es desenvolupa contingut sobre l'orientació a Cicles Formatius.
  • No es parla dels alumnes amb necessitats associades a una malaltia ni a l'atenció educativa hospitalària i domiciliària.
  • Quan es fa referència al fet que l'atenció de certs serveis als centres serà en funció de les seves característiques i necessitats o que s'afegiran als equips altres professionals que es considerin necessaris, no se'ns concreta com s'estableix el diagnòstic ni amb quines característiques o necessitats ens podríem trobar.
Per altra banda hi ha tot un seguit de normativa vigent sobre orientació educativa que no apareix esmentada a l'esborrany. Hem demanat a la Conselleria que, si un cop aprovada l'ordre aquesta normativa ha de continuar vigent, s'hi faci referència explícita en el redactat. Parlam de normativa o instruccions referents a:
  • els horaris dels Equips d'Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP),
  • les instruccions sobre les funcions específiques dels ATE,
  • la resolució sobre les Unitats Tècniques Educatives de Suport (UTES),
  • les orientacions per facilitar l'aplicació per a les adaptacions curriculars no significatives,
  • les orientacions per emplenar informes NESE i introduir les dades al Gestib
  • les funcions dels AL, treballadors socials i fisioterapeutes als CEE.

Segons l'esborrany, els Serveis especialitzats d'orientació educativa, social i professional s'estructuraran de la següent manera:
  • Equips d'Atenció Primerenca (EAP), per a centres d'educació infantil.
  • Unitats d'Orientació (UO), per a centres d'educació infantil i primària.
  • Equips d'Orientació Educativa (EOE), servei de suport extern al centre, per a segon cicle d'infantil i per a primària.
  • Departaments d'Orientació (DO), als centres d'educació secundària.
  • Equips Específics (EE), servei extern al centre per a l'atenció de l'alumnat NESE.
  • Centres d'Educació Especial (CEE), entorn educatius molt especialitzats per a alumnat NEE que no pot ser atès amb les mesures ordinàries d'atenció a la diversitat.
En general, aquestes estructures estaran integrades per:
  • Professorat de secundària de l'especialitat d'Orientació Educativa.
  • Professorat tècnic d'FP de l'especialitat de Serveis a la Comunitat.
  • Mestres especialitzats en Pedagogia Terapèutica (PT) i/o Audició i Llenguatge (AL).
  • Altres professionals que es considerin necessaris com ara Auxiliars Tècnics Educatius (ATE), fisioterapeutes, intèrprets de llengua de signes .
L'esborrany detalla també el concepte i l'estructura de cada servei així com llurs finalitats i funcions específiques o alguns altres aspectes com coordinació i funcionament d'alguns d'aquests serveis.

divendres, 2 de desembre de 2016

UOB reclama plenes competències en Educació


COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, Sectorial d'Ensenyament, insta el Govern de les Illes Balears a reclamar plenes competències en Educació per evitar dependre contínuament dels canvis del color polític del Govern espanyol i el consegüent caos legislatiu.

Les competències educatives transferides el gener de 1998 van suposar el traspàs de les funcions administratives de l'antiga Direcció Provincial i poca cosa més, mentre Madrid es reservava els ensenyaments mínims dels currículums, els requisits bàsics d'avaluació i l'ordenació del sistema educatiu, entre molts altres.

La potestat del Ministerio sobre l'avaluació és la que ha estat a punt d'imposar les revàlides, ara pendents d'un hipotètic pacte educatiu entre PP, PSOE i Ciudadanos que si s'arriba a assolir, cosa que està per veure, penjarà d'un fil fins que algun partit recuperi la majoria absoluta al congrés de diputats i torni a fer i desfer al seu gust.

Pel que fa a l'eufòria d'alguns davant la notícia de la supressió de les revàlides, cal no oblidar que la LOMCE continua aplicant-se a tota màquina i impedeix, per exemple, la formació integral dels alumnes amb la reducció d'hores de matèries artístiques i filosofia, elimina l'assignatura d'Història i Cultura de les Illes Balears a Batxillerat, obliga a estudiar la Corona de Castella, de la qual mai no n'hem format part, o fa possible acabar l'ESO sense haver vist la Guerra de Successió i Felipe V de Borbón, origen de l'actual configuració del l'Estat espanyol.

Per tot plegat des de la Sectorial d'Ensenyament d'Unió Obrera Balear reclamam competències plenes en Educació i un pacte educatiu a les Illes que permeti planificar amb tranquil·litat, sense haver d'estar pendents de la inestabilitat política d'Espanya i els interessos espuris dels partits polítics de torn.

Palma, 1 de desembre de 2016


Diari de Balears:
Diario de Mallorca:
AraBalears:

dijous, 1 de desembre de 2016

Curs de formació: Eines i estratègies per als coordinadors lingüístics


Reproduït de la web de la Direcció General de Formació del Professorat i FP:

Curs de formació: Eines i estratègies per als coordinadors lingüístics

Darrera actualització: 01/12/2016

Aquesta activitat de formació d’una durada de vint hores s’adreça als coordinadors i membres de la comissió de normalització lingüística dels centres educatius de primària i secundària de les Illes Balears.

Organitzada pel Servei de Formació del Professorat, tindrà lloc en el CEP de Palma Jaume Cañellas Mut i a les seus universitàries de Menorca i d’Eivissa en diferents dies dels mesos de novembre i desembre de 2016 i de gener de 2017.

Entre d’altres, els objectius del curs són:
  • millorar les actituds lingüístiques del professorat i de l’alumnat en l’àmbit escolar.
  • conscienciar el professorat que l’aprenentatge de la llengua catalana es fa des de totes les àrees del currículum.
  • aprendre a elaborar un pla de dinamització lingüística real i assequible.
  • dinamitzar la llengua catalana a través d’activitats escolars i culturals per aconseguir un ensenyament més comprensiu i arrelat a l’entorn social del centre.
Els formadors seran Bartomeu Abrines, Margalida Barceló, Maria Josep Carrasco, Pere Garau, Bernat Joan, Magdalena Oliver, Joan Planas, Joan Ramírez, Antònia Pol i Gemma Sanginés.

Termini d’inscripció: de dia 28 d’octubre a dia 6 de novembre de 2016 a través del Portal de personal.

Documents: Vegeu informació a la web de la Direcció General.

L'Assemblea de Docents reclama més informació i rigor en la perfilació de les places d'interins

Foto: Assemblea de Docents
Reproduït del blog de l'Assemblea de Docents:

L'Assemblea de Docents reclama a la Conselleria d'Educació més informació i rigor en la perfilació de les places ofertades en el procès d'adjudicació del personal docent interí

L'Assemblea de docents donam veu a les reclamacions del col·lectiu d'interins que demanen més informació en l'oferta de les les places a les adjudicacions i rigor en la correspondència d'aquestes amb les funcions que detalla la convocatòria.

Aquesta reclamació de les condicions en les adjudicacions d'interins permetria als aspirants conèixer les característiques específiques de les places i tenir la informació necessària per garantir l'èxit de la tria. Tenir la informació sobre la funció del treball proposat és la primera condició per garantir la satisfacció i la qualitat de la feina.

Quines són les reclamacions dels col·lectiu d'interins?

Pel que fa al perfil de les funcions:
Quan els docents interins seleccionam una de les funcions següents: Suport a l'Àrea de Ciències i Tecnologia (0590059), Suport a l'Àrea de Llengua i Ciències Socials (0590058) i Suport a l'Àrea Pràctica (0591026) ens podem trobar davant situacions professionals tant distintes com: fer suports de ciències a matemàtiques i biologia, fer àmbits a PMAR, fer FP bàsica, fer una especialitat en un grup ordinari, i molt sovint ens trobam davant una plaça mixta on hem d'afrontar alhora dues funcions diferents de les explicades abans. Aquest fet, fa que la docent hagi d'assumir matèries d'una especialitat diferent de la seva especialitat, i hagi de formar part de dos o tres departaments didàctics diferents (departament de les especialitats i departament d'orientació). Tot i que són funcions per les quals estam habilitats, són característiques a tenir en compte a l'hora de fer la tria.

Pel que fa als horaris:
Les places en horari de tarda i matí i tarda s'haurien d'especificar "sempre" i verificar que es corresponguin amb la realitat de la feina que es desenvoluparà al centre educatiu. Acceptar una plaça d'aquest tipus sense estar-ne assabentat/da amb anterioritat pot impossibilitar compaginar la vida professional i personal de la treballador. Per aquest motiu, una vegada realitzada la tria no pot quedar pendent de la organització del centre, sinó que s'ha d'haver previst abans.

Per tot l'exposat fins ara, demanam que tota aquesta informació específica aparegui en la convocatòria d'adjudicacions i que la Conselleria d'Educació vetli per l'acompliment de les característiques dels perfils que s'oferten per part dels centres.

Publicats els Indicadors de Resultats Acadèmics i l'Anuari de l'Educació 2016


 L'Institut d'avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) acaba de publicar el document dels Indicadors dels Resultats acadèmics de les I.B. del curs 2015-16, al que podeu accedir clicant AQUÍ

S'hi poden consultar dades tant de Primària com de Secundària i Batxillerat sobre:

  • Matrícula escolar.
  • Resultats acadèmics per àrees.
  • Promoció dins l'etapa.
  • Idoneïtat de l'etapa.
  • Repetició de cursos.

Us pot interessar també consultar:
A més, la Fundació Guillem Cifre de Caixa Colonya ha penjat a la seva web l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears, presentat el passat 23 de novembre, on hi trobareu articles diversos sobre una gran quantitat de temes com ara:
  • L'FP actual.
  • Conservatoris professionals de Música i Dansa.
  • PMAR.
  • Ensenyaments superiors de Disseny.
  • Absentisme crònic a l'ESO de les Illes.
  • Assetjament escolar
  • etc.
Podeu accedir a l'anuari clicant AQUÍ

dimecres, 30 de novembre de 2016

A l'escola de Campos 712 alumnes estudien en un edifici pensat per a 400


Unes 250 persones  han participat  a la concentració davant les portes del CEIP Joan Veny i Clar de Campos. S'ha tallat el trànsit i  s'ha llegit el següent manifest:

Avui ens ha informat la secretaria de centre que aquesta setmana hi ha hagut 6 matrícules noves, per tant hi ha 712 alumnes.

Avui tornam a reclamar una Escola Nova per Campos, aquesta reclamació es va fer per primera vegada l'any 2008, ara 8 anys després aquí seguim, esperant.

El temps passa i la situació no millora, tot el contrari:

Enguany l'escola té matriculats 36 nins més que el curs passat.

Hem arribat als 706 nins dins una escola pensada per uns 400.

Enguany també han arribat 2 aules prefabricades més i uns banys prefabricats.

Ja podem dir que tenim "una escola prefabricada" al pati de la nostra escola.

Però, tot i això, no han arribat més mestres ni s'han posat a jornada completa els que tenim a mitja jornada.

Totes les administracions afirmen ser conscients del problema (...) però el temps passa i no hi ha fets que acompanyin les bones paraules (...)
  • El solar on s'ha de construir l'escola encara té un problema de "deficiènies" (...)
  • No tenim constància que el projecte de construcció estigui començat.
  •  No tenim notícies que hi hagi una partida pressupostària  per a la nova escola dins els pressuposts del 2017.
  • Mentrestant el CEIP Joan Vany i Clar té més alumnes però no té més mestres.

Per tant avui fins que la situació canviï, continuarem demanant:

1) A l'Ajuntament de Campos, Ibavi i Conselleria d'Educació que aclareixin i resolguin les deficiències del solar previst per l'escola nova, perquè es pugui començar, d'una vegada, la redacció del projecte.

2) Demanam a la Conselleria d'Educació que inclogui una partida econòmica per la construcció de l'escola nova de Campos, als pressuposts de la comunitat pel 2017.

3)Demanam a la Conselleria d'Educació que mentre se soluciona el problema de l'escola nova, ens assigni al CEIP Joan Veny i Clar un mestre més de primària i que els tres mestres  de suport d'infantil que estan a mitja jornada passin a ser a jornada completa.

No demanem per demanar, demanem perquè és just i necessari.

L'escola som tots i a Campos volem Escola Nova ja!

Notícía a dbalears.cat:

dimarts, 29 de novembre de 2016

Les revàlides un "cadàver", la LOMCE tira endavant


Ahir horabaixa va tenir lloc una taula rodona sobre les revalides, organitzada pel sindicat CCOO, durant la qual el director general de Planificació, Antoni Morante, va afirmar que les revàlides són "un cadàver" i que queda descartada la possibilitat que les universitats facin proves pròpies.

Es van mostrar esborranys de proves de revàlides d'ESO fets pel Ministerio, que destacaven per l'excés de continguts a avaluar, i es va informar que avui hi havia Consejo Escolar del Estado per tractar-ne el desplegament. En principi s'havia de demanar que s'ajornàs després de la notícia d'ahir. Divendres es discutirà el Real Decreto Ley per suspendre-les. Segons declaracions de Rajoy, continuaran suspeses fins que hi hagi un "pacte educatiu".

La representant d'UOB va intervenir dient que tenim unes competències poc més que administratives, que les revàlides han estat un caos degut a la situació política d'Espanya, i que si disposàssim de sobirania educativa ho hauríem solucionat fa estona. Recordà el boicot de l'Assemblea de Docents a les revàlides de primària i constatà que ha contribuït a l'anul·lació de tot el conjunt.


dilluns, 28 de novembre de 2016

Continuam sense conèixer el futur mapa d'infraestructures

Barracons a l'IES Binissalem. Foto: ARABALEARS

Continua la informació amb comptagotes sobre noves infraestructures a la premsa i persisteixen també les grans incògnites: quantes aules noves fan falta per reduir ràtios a xifres acceptables? Bastaran aquests 15.527.431 euros? Per a quan l'eliminació completa dels 107 barracons?

Reproduït de arabalears.cat:

Més reformes i nous centres educatius a Mallorca

Les principals línes d’actuació que es tindran en compte es poden focalitzar en deu punts principals

MARTÍ GELABERT Palma Actualitzada el 26/11/2016 21:34
El Govern balear duplicarà, per als pressupostos de 2017, la partida a inversions reals, destinada a la reforma de centres educatius i a la construcció de nous centres. Si el 2016 van ser 8.835.435 euros els que es van atorgar, per al 2017 se’n pressuposten 15.527.431. Les principals línes d’actuació que es tindran en compte es poden focalitzar en deu punts principals. Per exemple, està previst que s’iniciïn les obres de l’IES Santa Maria, ja que la licitació es farà, si tot continua en ordre, abans que s’acabi el 2016. A Son Macià també es finalitzarà la construcció del CEIP Mestre Pere Garau. Una altra acció més verda, però que sembla que es farà, és la redacció del projecte i la licitació de les obres del CEIP Sant Ferran, a Formentera.

Pel que fa a les ampliacios de centres, s’estudia la de l’IES Binissalem; l’IES Puig de Sa Font, a Son Servera; el CEIP Sant Carles i el CEIP Simó Ballester, tot i que, des d’Educació, s’assegura que n’hi ha més. Un dels altres objectius d’Educació a les Illes és l’eliminació dels barracons als centres escolars. L’acord de mínims signat amb Podem -per assegurar els pressupostos de 2017- estableix que es puguin reduir fins al 70 per cent. L’objectiu, de fet, d’aquesta legislatura, era, en principi, reduir-los a la meitat.
La retirada d’amiant i la supressió de barreres arquitectòniques també es troben entre els eixos que vol desenvolupar la Conselleria. A més, també es duran a terme les reformes de diversos centres públics de Primària i de Secundària.

Tot i les intencions del Govern, també hi ha entrebancs. De fet, des d’Educació s’assegura que encara no hi ha solar en alguns municipis per dur a terme les construccions de centres. És el cas de Formentera, Campos i Caïmari. A més, s’està pendent d’arribar a acords mitjançant un conveni amb ajuntaments com el d’Alcúdia, Santa Margalida i Campos. I també s’està treballant en el projecte per al nou centre de tecnificació esportiva.

divendres, 25 de novembre de 2016

Només el 32,5% dels alumnes estrangers obtenen el títol d'ESO


Ahir  es presentaren els indicadors de resultats acadèmics de les Illes Balears del curs 2015/16 per a Primària, ESO i Batxillerat. L'acte va anar a càrrec del conseller d'Educació i Universitat, Martí March, del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, i del director de l'IAQSE, Pere Moyà.

Segons les dades el 23% de l'alumnat no aconsegueix el títol d'ESO, xifra que confirma la necessitat que ja coneixem d'una inversió urgent en infraestructures, docents i mitjans materials per reduir ràtios i millorar la qualitat de l'ensenyament.

Pel que fa a l'elevat percentatge d'alumnat estranger que no titula a ESO, gairebé un 70%, que sens dubte contribueix a la dada anterior, fa evident la necessitat de reforçar el PALIC, que es continua deixant en mans dels recursos dels centres. 

Segons els indicadors, que analitzen el període 2010-2016, en general hi hauria una millora dels resultats acadèmics, així com de les dades de promoció i titulació de l'ensenyament obligatori. A Menorca és on s'obtindrien els millors resultats.

Aquestes serien algunes de les conclusions de l'estudi:

- Educació primària:
  • El 90 % dels alumnes del curs 2015/16 assoleixen els objectius en finalitzar l'etapa en àrees lingüístiques (català, espanyol i anglès).
  • Hi ha un percentatge elevat de repetició.
- ESO: 
  • El 23% d'alumnat no finalitza l'escolarització.
  • El 85% de l'alumnat matriculat a 4t d'ESO va obtenir el títol, però només un 59'7% dins l'edat que li correspon
  • Just un 32'50 % de l'alumnat estranger amb 16 anys aconsegueix titular en finalitzar l'ESO, 27,2 punts per davall de la mitjana
- Batxillerat:
  • El nombre d'al·lotes que cursen Batxillerat supera en 10'80% el d'al·lots.
  • Hi ha una tendència a la millora del nombre d'alumnes que aproven aquesta etapa, fet més clar a ciències que no a humanitats i a arts.
  • L'alumnat estranger presenta una evolució positiva.

Nota de premsa de la Conselleria:
Vegeu també:

dijous, 24 de novembre de 2016

La UIB ENS VISITA, dins el programa Seràs UIB



Dins el Programa Seràs UIB, per conèixer la Universitat de les Illes Balears, s'ofereixen una sèrie de recursos i activitats, distribuïts en tres apartats:

* La UIB ens visita: Professors i personal tècnic es desplacen als centres 

* Vine a la UIB: Per donar a conèixer els estudis de grau, les instal·lacions i els serveis, la formació complementària transversal ...

* Participa amb la UIB: Proves, premis i concursos amb la finalitat de difondre la importància dels estudis superiors entre el futur alumnat i facilitar-ne la incorporació a la Universitat.


Amb LA UIB ENS VISITA professionals de la Universitat es desplacen als centres educatius que ho sol·licitin per informar i orientar els joves i les famílies en relació als estudis superiors, divulgar temes d'interès actual i facilitar el procés de transició a la Universitat.


DESTINATARIS

Les xerrades van adreçades a estudiants de 3r i 4t d'ESO, 1r i 2n de batxillerat i a majors de 25, 4 i 45 anys.


XERRADES

  • Què hi ha després de l'ESO?
  • Un camí, distintes direccions
  • Els meus fills acaben l'ESO,  què podem fer?
  • La Universitat, una nova oportunitat
  • L'econom'a pot canviar el món
  • El turisme a les Illes Balears

TALLERS
  • Tallers de gènere
  • Try engineering (per despertar l'enginy i la creativitat entre els estudiants)
  • Optimització de competències: com podem tenir més èxit i benestar social

EXPOSICIONS
  • EXPOSAC. Servei d'exposicions itinerants que es cedeixen gratuïtament als centres educatius

Podeu trobar AQUÍ la informació completa.


dilluns, 21 de novembre de 2016

".eu"? No! Volem PUNTCAT!

Diu la WEIB que el 30 de novembre s'ha d'haver fet el canvi de les adreces de la Conselleria a @educaib.eu i que a partir de llavors les bústies @educacio.caib.es deixaran de rebre missatges nous.

Això vol dir que la Conselleria d'Educació, de moment, fa cas omís de la petició d'utilitzar el domini .cat, que l'Assemblea de Docents li va fer arribar a través d'una entrevista amb la consellera de Cultura el passat 13 d'octubre.

Des de UOB recordam que el .cat és un domini lingüístic i que la defensa de la nostra llengua per part del món educatiu i la societat civil va ser decisiva perquè es produís el canvi polític al Govern de les Balears.

Continuam reclamant, per tant, que es canviï el domini .eu pel .cat, i que a ser possible es faci abans de dia 30 per facilitar la transició.

divendres, 18 de novembre de 2016

March diu que les "lectures exclusivament negatives" de la comunitat educativa "generen frustració"


El conseller Martí March va dir al plenari del CEIB de 15 de novembre que les "lectures exclusivament negatives" de la comunitat educativa sobre els pressuposts "generen frustració", i el secretari general, Francisco Gálvez, afirmà que "qualsevol quantitat que excedís aquest pressupost suposaria que la Conselleria tendria dificultats per gestionar-lo i complir-lo".

Des d'UOB no renunciarem a denunciar les mancances de l'ensenyament públic, per molt que el conseller March consideri que això pugui "generar frustració". La frustració, en tot cas, és la que experimentam els docents i la resta de la comunitat educativa per les ràtios desbordades, la manca d'aules, les infraestructures obsoletes o la insuficient dotació per atendre l'allau d'alumnes nouvinguts, per citar alguns dels problemes que l'Administració té el deure de solucionar. Dir a les persones que els pateixen cada dia que no protestin tant no arregla res, sinó tot el contrari, perquè fa créixer encara més la indignació.

Pel que fa a les declaracions del secretari general les consideram un insult a la intel·ligència, perquè és obvi que un major pressupost aniria acompanyat dels recursos humans i materials necessaris per gestionar-lo. Insistim que si el discurs del Govern continua essent el de la resignació i el fatalisme ho pot acabar pagant molt car a les properes eleccions.

Informam tot seguit amb més detall del desenvolupament del plenari.

El conseller March hi acudí acompanyat del Director General de Planificació, Ordenació i centres, Antonio Morante; la directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez; la Directora General de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria F. Alorda, i del Secretari General d'Educació, Francisco J. Gálvez.

La seva exposició es basà pràcticament en desenvolupar la nota de premsa que tragué la conselleria el 7/11/12, la qual podeu llegir AQUÍ.

La idea en què el conseller insistí en més ocasions, com ja hem dit al principi, és que tot i estar acostumats a les crítiques i a què es posin de manifest les mancances, no li sembla bé que la comunitat educativa faci una "lectura exclusivament negativa" d'uns pressuposts que augmenten respecte a l'any passat ja que això només serveix per "generar frustració" i per contribuir als missatges negatius que surten cada dia sobre l'escola.

Segons March, l'augment de professorat, la millora de les condicions sociolaborals o de les infraestructures, entre altres, no són objectius en sí mateixos sinó part d'un camí cap a la millora real de la CAIB ja que l'important d'aquests pressuposts no són les xifres sinó si aquests ens porten a millorar.


MARCH NO VOL DEBAT SOBRE LA INVERSIÓ EDUCATIVA

Respecte a l'evolució del pressupost d'educació sobre el PIB i les promeses electorals o del percentatge que suposa la partida d'Educació sobre el total del pressupost, March indicà que no volia entrar en aquest debat i es queixà del deute heretat de Bauzà i del model de finançament.

Segons el Secretari General d'Educació, des del punt de vista de la gestió, aquests pressuposts són els adequats perquè responen a la capacitat de gestió de la Conselleria. Gálvez explicà que qualsevol quantitat que excedís d'aquest pressupost suposaria que la Conselleria tendria dificultats per gestionar-lo i complir-lo de manera que, amb el pressupost del 2017, es gestionarà el que realment es necessita. Ho exemplificà dient que no es pot dedicar una partida més gran a infraestructures perquè el personal amb què compta l'IBISEC no seria suficient per gestionar-la i s'hauria d'externalitzar en excés. 


CONTINUAM SENSE CONÈIXER EL FUTUR PLA D'INFRAESTRUCTURES

Sobre el punt de les infraestructures, Morante comentà que els criteris d'inversió són molt clars i evidents ja que no hi ha dubtes d'on s'ha d'intervenir i March es remeté al fet que les negociacions amb ajuntaments i hisenda no són fàcils pel que fa a infraestructures. No explicaren però quin és el pla d'infraestructures que tenen elaborat i que encara no han fet públic i que inclourà accions per a aquesta legislatura i la següent, segons digueren.

Altres aspectes sobre els quals el conseller passà de puntetes foren:
- Alumnat nouvingut. March considera que aquesta necessitat mereixeria una atenció especial per part del govern central.
- Dels AT considera que haurien de ser competència exclusiva de la Conselleria d'Educació (ara també depenen de Funció Pública) i que es necessari redefinir-ne les funcions.
-Respecte de la Formació Professional, comentà que és necessari treballar-hi molt més per part de tothom ja que la FP és una aposta que ha de fer la societat i el món empresarial.

Per a conèixer els pressuposts amb més profunditat, podeu consultar els següents enllaços:
- Projecte de pressuposts generals del 2017
- En què es gasten els pressuposts


Document: Distribució d'alumnat nouvingut a Mallorca


El Consell Escolar de Mallorca ha publicat les presentacions de les Jornades de Mapa Escolar i Escolarització, entre elles la del director general de Planificació, que va aportar informacions interessants sobre la distribució d'alumnat nouvingut NESE:


Les podeu consultar AQUÍ.

dijous, 17 de novembre de 2016

Oposicions 2017: Preguntes freqüents




Aquí teniu un recull de 27 preguntes i respostes sobre les oposicions que es convocaran l'any que ve. Si voleu l'índex actiu heu de descarregar el PDF un cop hi heu accedit.

Us deixam un enllaç permanent al document a l'esquerra del blog.

Bona feina, coratge i fora por!

divendres, 11 de novembre de 2016

Informe sobre l'assemblea d'interins del 10/11/16

Ahir horabaixa es dugué a terme a Binissalem la segona assemblea d'interins del 2016 amb el següent ordre del dia:

  1. Ordenació a llistes.
  2. Tancament de les borses durant tres anys.
  3. Oposicions 2017.
  4. Perfils de places.
 SOBRE ORDENACIÓ DE LLISTES

  • El punt principal d'aquest tema era debatre la problemàtica dels interins S amb titulació de pla antic que, a causa del sistema de qualificació dels estudis de grau, veuen com els nous titulats surten de la universitat amb una nota d'expedient acadèmic més elevada que relega any rere any al final de la llista els interins amb titulació antiga i, a la pràctica, els impedeix accedir a la funció docent.
  • Es recordà que en assemblees anteriors l'A.D. havia acordat que es demanàs a conselleria la llista única i la baremació per igual de tots els aspirants.
La llista única suposaria deixar de classificar els interins per cossos (mestres, secundària, FP, etc.) per fer-ho només per puntuació i que les adjudicacions respectassin l'ordre de preferència en la selecció de les places. Aquesta petició ha estat rebutjada reiteradament per la conselleria sense argumentar gaire la negativa.
Pel que fa a la baremació general, la demanda consisteix en què des del moment que hom entra a formar part de les borses d'interins, se li computin tots els ítems del barem de mèrits (experiència docent, mitjana de l'expedient acadèmic i formació) a diferència d'ara en què l'experiència i la formació només es computen quan l'interessat ha superat el procés de tutorització (30 dies consecutius treballats en un mateix centre). Aquesta demanada sí que fou acceptada per la Conselleria que es comprometé a baremar tots els interins de les borses de cara al curs 2018-19.
  • S'explicà, també, que les bases generals actuals i el fet que hi hagi places de pacte adjudicades enguany i que han de tenir continuïtat al curs que ve, dificulta la introducció de modificacions durant els cursos 2016-17 i 2017-18.
  • Es tragueren a rotlle diferents propostes:
  1. Que l'antiguitat a borses sigui el criteri d'ordenació dels interins S. Aquesta opció és jurídicament inviable pel fet que no pot suposar un mèrit la data en què l'interessat s'apuntà a borses. Així, la proposta es descartà.
  2. Que l'antiguitat a borses puntuï encara que no sigui el criteri d'ordenació. Aquesta proposta quedà pendent d'estudiar jurídicament.
  3. Modificar la tutorització i reduir els 30 dies necessaris per a superar-la. No s'arribà a cap acord en aquest aspecte ja que beneficiaria els interins S que hagin treballat com a mínim un dia mentre que els que no han treballat mai continuarien exactament amb el mateix problema
  • A continuació se centrà el debat en trobar una solució per equilibrar les qualificacions de titulacions antigues amb les qualificacions de grau, cosa que d'entrada suposaria dur la negociació amb l'administració més enllà de la D. G. de Personal Docent per entrar ja en l'escenari de la UIB.
Sembla ser que quan acabà els estudis la darrera promoció del pla antic, la Degana de la UIB els digué que s'organitzaria un curs pont per ajustar plans d'estudis antics i nous.
Així, s'acordà demanar a la UIB que els titulats de pla antic puguin pujar nota mitjançant un curs pont.
Ara, doncs, queda pendent de veure com s'organitza l'acord, si la D. G. d'Universitats acceptarà la proposta, quant temps duraria i com seria aquest curs pont, quin preu tendria la matrícula...


SOBRE EL TANCAMENT DE LLISTES DURANT TRES ANYS
  • S'exposà que tancar llistes suposaria no publicar convocatòries per apuntar-se a borses durant tres anys o el temps que es decidís; d'aquesta manera, formarien les borses els interins que ja hi fossin des de la darrera convocatòria i no se'n podrien apuntar de nous.
  • Es comentà que aquesta opció no s'ha duit mai a terme a les Illes Balears però que sí s'utilitza a altres comunitats autònomes com ara Catalunya que només obre borses en funció de les necessitats del sistema de manera que es limiten als territoris i especialitats que presenten mancances.
  • Es discutí també sobre si el fet de no convocar borses podria influir o no en la possibilitat de poder introduir nous mèrits per baremar. S'arribà a la conclusió que tot dependria de la voluntat de la conselleria.
  • Després del debat, quedà clar que no hi havia concens sobre aquesta mesura i no es prengué cap acord al respecte.

SOBRE LES OPOSICIONS
  • Sobre la propera convocatòria d'oposicions, la representant de UOB explicà de manera resumida la normativa estatal vigent (Decret 276/2007) que determina com ha de ser les convocatòries autonòmiques. així, aspectes com la composició i les funcions dels tribunals, els continguts de les convocatòries, els requisits dels participants, la naturalesa de les proves que conformen la fase d'oposició i la seva qualificació o el sistema de barem de mèrits en la fase de concurs, són aspectes que ja estan regulats a nivell estatal i que les comunitats autònomes han de respectar.
  • També es repassaren les previsions de places que de moment ha anunciat la conselleria que s'han d'oferir en les oposicions del 2017.
  • Es presentà la proposta de demanar a Conselleria que, d'existir la possibilitat, no s'afegeixin noves especialitats a més de les anunciades sinó que es deixin per a la convocatòria del 2019. Aquesta proposta es rebutjà per manca de suport.
  • Sobre la possibilitat de demanar que la primera prova de les oposicions sigui anònima, tampoc no hi hagué acord.
  • L'acord a què s'arribà fou tornar a insistir a Conselleria que doni tota la informació possible no només sobre nombre i tipus de places sinó també sobre el model i l'ordre de les proves de la fase d'oposició, les programacions o les unitats didàctiques, al més aviat possible i sense esperar a publicar la convocatòria, cosa que no es preveu que passi abans de març.
SOBRE ELS PERFILS DE PLACES
  • Una de les assistents plantejà la problemàtica de la manca d'informació que suposen els perfils de "suport ACT" o "suport ASL" ja que un cop l'interí arriba al nou centre es troba que no se li adjudiquen tasques de suport sinó que es veu obligat a impartir matèries concretes com a únic responsable del grup-aula.
  • La representant de UOB explicà les actuacions que hem fet fins ara sobre els perfils en general com la petició durant els darrers dos anys d'una MSE específica, el seguiment dels perfils amb doble titulació, el dels perfils d'horari de matí i horabaixa o els perfils amb B2 entre altres.
  • S'acordà que l'A.D. publicarà un comunicat sobre el tema que presentarà l'assistent que havia proposta aquest punt per a l'ordre del dia.
 Aquest fou el darrer tema tractat i es donà per acabada l'assemblea.


Properament us farem arribar informació detallada sobre la normativa estatal d'oposicions i l'acta oficial de l'A.D. quan aquesta la publiqui.

Continuarem informant.