La conselleria anuncia accions de normalització lingüística

Aquest dijous 28/4/16 es reuní en primera sessió de treball la nova Mesa Tècnica per a la normalització lingüística en els centres educatius, amb representació de la Direcció General de Formació Professional i Formació Permanent, la Direcció General de Política lingüística, la Direcció General de Personal Docent i dels sindicats educatius.
La impressió general amb què en sortírem és que l'Administració vol començar a fer algunes passes però trobàrem a faltar concreció de temporització i de recursos.

A la MSE del 10/4/16, la Conselleria ja destacà tres vies d'actuació:
- La creació d'una Comissió d'experts amb la finalitat que proposin un possible model lingüístic escolar per a les Illes Balears, a partir de la situació actual i que serveixi de guia per a la posterior negociació d'aquest model en MSE
- Un projecte de col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)
- La creació d'una Mesa Tècnica per tal de fer un seguiment de les accions normalitzadores que ha de dur a terme l'Administració, de presentar noves propostes per part dels sindicats i, posteriorment, consensuar el model lingüístic escolar.

A l'ordre del dia de la MTE d'ahir s'anunciaven els següents punts:
1- Composició de la Comissió d'experts
2- Primeres accions de la Conselleria
3- Calendari

MODEL LINGÜÍSTIC ESCOLAR
La Conselleria presentà els noms del experts que han de formar la Comissió d'Experts per a l'elaboració del model lingüístic, que han estat seleccionats a partir de les propostes de diferents sindicats i de l'Administració mateixa; així, la Comissió queda integrada per: Antoni quintana, Bàrbara Sastre, Bartomeu Canyelles, Bartomeu Quetglas, Bernat Sureda, Joan Melià, Margalida Coll, Maria Juan, Miquel Sbert i Nicolau Dols (aquest darrer proposat per UOB Ensenyament)
Segons la directora general de Formació Professional i Formació Permanent, Maria F. Alorda, s'ha indicat als membres de la Comissió que la seva tasca serà assessorar l'Administració i la Mesa Tècnica sobre la situació lingüística actual de l'ensenyament a les Illes i recomanar un model cap a on encaminar-se. Segons la Conselleria, el model lingüístic escolar hauria de quedar establert com a molt a mitjan legislatura.
En aquest punt, UOB tornà a demanar que s'ajorni la publicació del Decret de Llengües Estrangeres (DLE) fins que no quedi definit el model lingüístic i que, a més, s'elabori i es publiqui un nou decret que superi el Decret de Mínims i estableixi l'ensenyament 100% en català (manco en les matèries d'altres llengües o en les no lingüístiques impartides en llengua estrangera).

LÍNIES DE TREBALL DE LA CONSELLERIA
La Conselleria aportà també un document que enumera les línies d'acció en què ha començat a treballar i les que no s'iniciaran fins al curs que ve o més endavant, llistat que queda obert a les propostes que l'Administració pugui rebre tant de la Comissió d'experts com de la MTE però tot en conjunt, una vegada més, condicionat per la disponibilitat pressupostària.
Aquestes línies de treball, que podeu consultar més àmpliament aquí , són:

1. Guia d'elaboració de Projectes Lingüístics de Centre (PLC)
2. Línia de formació del professorat als centres
3. Recuperació de les Comissions de Normalització Lingüística (CNL)
4. Creació de la Mesa Tècnica (MTE)
5. Col·laboració amb l'IEC
6. Commemoració Any Ramon Llull
7. Recuperació de material didàctic
8. Recuperació de competències en funcions lingüístiques pròpies de la Conselleria d'Educació
9. Jornades per a coordinadors de CNL
10. Aconseguir un Servei de Normalització Lingüística
11. Revisió del Pla d'Acollida Lingüística i Cultural (PALIC)
12. Previsió d'elaboració d'un pla pilot de becaris dinamitzadors lingüístics als centres
13. Recuperar els enllaços amb els serveis de català del Principat i el País Valencià.

Sobre aquests punts, UOB demanà, entre altres aspectes:
- que els criteris de plantilla i quota prevegin desdoblaments de català a tots els nivells d'ESO, fet que venim reivindicant durant tot el curs i que també presentàrem com a al·legació als currículums Lomce
-  que els CEPs ofereixin formació permanent sobre normativa linguística del català, sobre metodologies d'ensenyament del català com a llengua materna i com a llengua estrangera (de cara als nouvinguts) i que la formació per a coordinadors de CNL sigui oberta a tot el professorat.
- que les instruccions de principi de curs 2016-17 recullin les indicacions necessàries per a la recuperació de les CNL i per al retorn a les tres hores de reducció per al coordinador de CNL. Sobre aquest darrer aspecte, la Conselleria digué que no és la seva idea cedir aquestes tres hores sinó que la Direcció General de Planificació preveu donar una quota d'hores al centre perquè aquest les distribueixi segons les seves prioritats internes.
-que Inspecció Educativa (IE) vetlli especialment pel compliment del PLC i de la programació de la CNL, a més de realitzar reunions periòdiques de seguiment i avaluació amb la CNL
-que el PALIC es reactivi ja en el curs 2016-17 com a línia prioritària d'actuació, tal com ja demanàrem també en les al·legacions als currículums Lomce. Segons l'Administració, la revisió del PALIC és un dels punts que queden sense temporització.

Pel que fa a la col·laboració amb l'IEC, de moment es limitaria a presentar la nova Acadèmia Oberta de l'IEC, portal web que permetrà al professorat de primària i secundària resoldre dubtes lingüístics.
UOB demanà que aquesta col·laboració vagi més enllà d'una presentació i permeti organitzar activitats de formació permanent al llarg de tot el curs.

La presentació de l'Acadèmia Oberta de l'IEC tancarà les jornades que ha de convocar la Conselleria a Mallorca (30/5/16), Eivissa (31/5/16) i Menorca (7/6/16) per presentar la guia d'elaboració de PLC i la catalogació del material didàctic.

Us mantindrem informats.

Si us interessa, també podeu veure la nota de premsa de la Conselleria sobre la MTE d'ahir i la presentació dels noms dels experts que han de formar la Comissió.

Suspeses temporalment les proves LOMCE de Primària

Bona notícia però no ens basta l'ajornament, volem la suspensió definitiva i la derogació de la LOMCE!

La resolució publicada al BOIB ordena:

"Suspendre temporalment l’aplicació de les proves convocades per la Resolució del conseller d’Educació i Universitat de 7 d’abril de 2016 (BOIB núm. 47, de 14 d’abril de 2016) als alumnes dels cursos tercer i sisè d’educació primària de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en espera del resultat de la tramitació al Congrés dels Diputats de la proposició legislativa per suspendre el calendari d’implantació de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), o, si no es tramita aquesta proposició legislativa, fins que la Conferència Sectorial d’Educació acordi la manera de dur a terme les proves en les condicions que requereix la seva aplicació, a fi de garantir els objectius i els efectes prevists en la convocatòria."

Comissions de serveis 2016-2017: sol·licituds del 9 al 16 de maig

Vegeu instruccions (annex 1), model de sol·licitud (annex 2) documentació a presentar (annex 3) al BOIB:

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10481/579345/resolucio-de-la-directora-general-de-personal-doce

Podeu descarregar AQUÍ el model de sol·licitud.

Places de directors i d'assessors del CEP en comissió de serveis

Comissions de serveis directors CEP:

• http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10480/579206/resolucio-de-la-directora-general-de-formacio-prof

 Comissions de serveis assessors CEP:

• http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10480/579208/resolucio-de-la-directora-general-de-formacio-prof

Sol·licituds: quinze dies naturals comptadors des de l’endemà de la data de publicació de les resolucions al BOIB (26 d'abril de 2016).

Nota de premsa de la Conselleria:

La Conselleria d'Educació i Universitat convoca places de directors i d'assessors de formació permanent en comissió de serveis

Darrera actualització: 27/04/2016 

La Conselleria d’Educació i Universitat acaba de publicar al BOIB dues convocatòries per cobrir 19 places entre directors i assessors dels centres de professorat de les Illes Balears.  En total, es convoquen 16 places d’assessors de formació, que corresponen als nous àmbits d’assessories, i 3 de directors. Totes són places en règim de comissió de serveis per als cinc centres de professorat (CEP) de les Illes Balears, mitjançant un concurs públic de mèrits.
Es reparteixen de la següent manera:

Assessories

CEP de Palma Jaume Cañellas Mut

• Assessoria de l’àmbit de les metodologies d’aprenentatge i de les didàctiques de l’ensenyament: tres places.
• Assessoria de l’àmbit de la convivència i de les competències socials i emocionals: una plaça.
• Assessoria de l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació: una plaça.

CEP d’Inca

• Assessoria de l’àmbit de les metodologies d’aprenentatge i de les didàctiques de l’ensenyament: una plaça.
• Assessoria de l’àmbit de la convivència i de les competències socials i emocionals: una plaça.
• Assessoria de l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació: una plaça.

CEP de Manacor

• Assessoria de l’àmbit de les metodologies d’aprenentatge i de les didàctiques de l’ensenyament: una plaça.
• Assessoria de l’àmbit de la convivència i de les competències socials i emocionals: una plaça.

CEP de Menorca

• Assessoria de l’àmbit de les metodologies d’aprenentatge i de les didàctiques de l’ensenyament: una plaça.
• Assessoria de l’àmbit de la convivència i de les competències socials i emocionals: una plaça.

CEP d’Eivissa

• Assessoria de l’àmbit de les metodologies d’aprenentatge i de les didàctiques de l’ensenyament: una plaça.
• Assessoria de l’àmbit de la inclusivitat i atenció a la diversitat: una plaça.
• Assessoria de l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació: una plaça.

CEP de Formentera

• Assessoria de l’àmbit de les metodologies d’aprenentatge i de les didàctiques de l’ensenyament: una plaça.

Directors

Les 3 places de directors convocades corresponen als CEP de Palma, Manacor i Menorca.
La convocatoria contempla que el procediment de selecció constarà de dues fases: una primera fase en la qual es valoraran els mèrits al·legats pels aspirants, i una segona en la qual els aspirants hauran de defensar el projecte presentat i realitzar una entrevista personal. Per a la baremació dels mèrits es valorarà especialment la formació, el perfeccionament i altres mèrits relacionats específicament amb l’àmbit al qual s’opta o amb el lideratge i la funció directiva, en el cas de les places de directors.

La presentació de la sol·licitud i la documentació justificativa s’ha d’efectuar en el termini de quinze dies naturals comptadors des de l’endemà de la data de publicació de la resolució en el BOIB (26 d’abril de 2016).

La Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat preveu que aquest procés de selecció finalitzi a principis de juliol.

Llista definitiva de directors que consoliden complement

 

S'ha fet pública la llista de directors que consoliden el complement. La podeu consultar al següent enllaç (el darrer Annex 1):

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2504408&coduo=38&lang=ca 

Com ja sabeu des d'UOB ens oposam a aquesta mena d'incentius per exercir tasques directives. Es dóna el cas que entre els beneficiaris hi ha quatre càrrecs de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

L'assemblea de docents recorda el compromís del govern de destinar a educació entorn del 30% de les millores de finançament

Reproduït del blog de l'Assemblea de Docents:

Aquest compromís 'in extremis' va permetre suspendre la vaga prevista per al passat 15 de desembre de 2015

Amb motiu de la informació publicada dia 21 d’abril als mitjans de comunicació segons la qual el govern de l'estat ha doblat el límit de dèficit permès a les comunitats autònomes i ha passat del 0,3 al 0,7 --això vol dir que el Govern de les Illes Balears podrà gastar 100 milions que no figuren al pressupost de la CAIB per a 2016--, l'Assemblea de Docents recorda al Govern el compromís adquirit pels partits que li donen suport (PSIB, MÉS i Podem) amb l'Assemblea, dilluns dia 14 de desembre de 2015.

L'AD recorda que aquell dilluns a l'assemblea general celebrada a l'IES Sineu, els docents van votar suspendre la vaga prevista per a dimarts 15 gràcies a un acord aconseguit en el darrer minut i que estableix ben clar el compromís assumit pel Govern:

 

“El Govern adquireix el compromís que les millores de finançament i l'ampliació dels marges de despesa que es produeixin al llarg de l'exercici 2016, reverteixin amb caràcter prioritari en les polítiques de caire social i millora de l'economia productiva. En concret, la política educativa serà prioritària, amb l'objectiu de reforçar l'impuls que ja rebran a partir de les dotacions previstes en el pressupost de 2016.

 

En el cas que es produeixi aquest increment en els pressuposts de 2016, la distribució del que s'assigni a la Conselleria d'Educació, un percentatge a l'entorn d'un 30%, es negociarà en el si de la mesa sectorial d'Educació on hi estan representats els sindicats STEI-i, Alternativa, UOB, ANPE, Afedeco, FECCOO i FETE-UGT. Al mateix temps es mantindran reunions amb els diferents col·lectius de la comunitat educativa, entre els quals es troba l'Assemblea de Docents”.

 

En el mateix document que reflecteix l'acord al qual van arribar el Govern i l'Assemblea de Docents dia 14 de desembre de 2015, també queden ben delimitades les línies prioritàries d'actuació a l'hora d'aplicar aquest increment pressupostari que ara cal estimar en uns 30 milions d'€. Aquestes línies prioritàries són:

 

1.- La baixada de ràtios, especialment a Infantil i a Primària.

2.- L'increment del professorat d'atenció a la diversitat i orientació.

3.- La millora de les infraestructures educatives.

I 4.- L'avanç a 2016 d'alguna de les mesures de recuperació de les condicions sociolaborals del professorat previstes als anys 2017 o 2018 segons l'Acord Marc signat dia 30 de setembre de 2015 per STEI-i, CCOO i ANPE.

 

L'Assemblea de Docents espera que el Govern i els partits que li donen suport (PSIB, MÉS i Podem) compliran l'acord subscrit amb l'Assemblea i roman a l'espera que el conseller d'Educació convoqui els representants de l'Assemblea per parlar de com es concreta aquest increment del pressupost.

FAPA: "Què feim amb les revàlides?"

Reproduït de la web de FAPA Mallorca:

20 abril 2016

QUÈ FEIM AMB LES REVÀLIDES? 

Ahir, dimarts 19 d’abril, a pocs dies de les dates previstes per a les proves individualitzades LOMCE, més conegudes per les revàlides, la Conselleria d’Educació ens va convocar en el marc d’una ronda de reunions mantingudes amb bona part de la comunitat educativa per explicar alguns detalls sobre aquestes proves.

La nostra opinió de rebuig cap a les proves és de tots coneguda, igual que les nostres raons, perquè són les que ja exposàvem l’any passat per a les proves de tercer i seran les mateixes, si no hi posam remei, per quan ens vulguin imposar les proves de 4rt d’ESO el proper curs. Amb l’afegit que enguany les proves de 6è tenen un perill extraordinari perquè d’elles s’emetran informes des de l’IAQSE que es podrien fer servir per segregar els alumnes, si més no a l’hora de formar els grups dins els instituts.

A la reunió, el DG de Planificació i el màxim responsable de l’IAQSE ens varen explicar amb detall les característiques de les proves i vàrem constatar una vegada més que es tracta d’unes proves que no aporten un valor afegit a l’avaluació pròpia dels centres, inclús vàrem confirmar els perills d’un ús inadequat dels resultats de les proves i que malgrat el que diu la llei les famílies no rebrem els resultats.

Al marge d’aquestes qüestions, la percepció que ens vàrem dur de la reunió va ser d’INCERTESA ABSOLUTA, potser per la manca de responsabilitat del govern de l’estat, potser per la indecisió d’un govern autonòmic que no ha volgut posicionar-se de forma més contundent o potser perquè la normativa resulta tan contradictòria que ens manté en un estat de desinformació insostenible.

I per si els arguments no fossin prou, avui mateix des d’Eivissa, el Conseller d’Educació argumentava a la Cadena SER en contra de les proves, explicant que no comparteix els principis que les ordenen i que probablement no serviran per res, ara bé, com administració diu que no té més remei que complir amb la normativa.

Davant aquesta situació, les famílies que també hem de complir amb les lleis, sí tenim una altra opció. Hem de decidir si consentim que FACIN EXPERIMENTS amb els nostres fills, si quedam impassibles malgrat les conseqüències directes d’unes proves que els poden perjudicar, o si decidim assumir la nostra responsabilitat de protegir els infants i exercir el nostre dret a NO AUTORITZAR que els facin aquestes proves, tenint en compte que amb aquesta decisió no perjudicam a terceres persones.

Per a tranquil·litat de tots i a diferència de l’any passat, el DG de Planificació va dir que es respectaria la decisió de les famílies i que si no autoritzam a fer les proves no es pressionaria a ningú. Va afegir que aquests infants podrien assistir normalment al centre perquè des de la Conselleria no se’ls perseguiria per a l’execució de la prova.

Per tot això, en coherència amb el nostre missatge de ANTILOMCE, els arguments del curs passat contra les proves i els nous arguments contra les proves d’enguany, DES DE FAPA Mallorca us animam a que NO AUTORITZEU les proves sobre els infants i per això posam a l’abast els documents d’OPOSICIÓ (per qui teniu fills a 3er i 6è) i el full de DISCREPÀNCIA (per a qualsevol família) que haurieu de fer arribar als tutors/es dels infants o a la direcció del centre. De totes formes, qualsevol document on expresseu la vostra voluntat per no fer les proves PER ESCRIT seria suficient.

A més, a la nostra assemblea de divendres passat, ens varem posar a disposició de les APIMA associades per fer Xerrades als centres amb l’objectiu de compartir tota la INFORMACIÓ que tenim sobre aquestes proves.

FAPA MALLORCA

Demà inauguram local

Demà divendres inaugurarem el local que finalment ens ha cedit la Conselleria. És el resultat d'un llarg procés que s'inicià el gener de 2015, quan el sol·licitàrem formalment d'acord amb l'article 8 de la Llei orgànica de llibertat sindical, i que ens ha obligat a insistir de forma persistent davant diverses instàncies de l'Administració. Fins i tot, com recordareu, ens vam haver d'instal·lar un dematí a les dependències de la Conselleria per denunciar l'incompliment de la llei.

Les nostres oficines són a So'n Malferit, a l'edifici del Centre d'Edició i Distribució que hi ha devora el Centre de Professors de Palma (carrer G. Marañon, 3). La comunitat educativa està convidada al petit acte que hi tindrà lloc a partir de les 18h. Vos hi esperam!

El pla de millora de centres es publicarà sense canvis importants

 

Avui dematí ha tingut lloc la mesa sectorial extraordinària definitiva sobre el pla de millora de centres, que s'havia tractat en una mesa prèvia el 8 d'abril. Hi han estat presents el director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante, i la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez.

El segon esborrany i l'annex I no presentaven canvis de pes respecte al primer, ni s'han modificat substancialment durant la mesa, motiu pel qual els representants d'UOB no li hem donat la nostra aprovació. En resum la convocatòria quedaria així:

• Es limita a 20 CEIP i 10 centres de secundària (inclosos centres integrats de FP).
• La comissió de selecció, formada per funcionaris designats per les direccions generals, tendrà la mateixa composició.
• Segons els representants de l'Administració, els sindicats tendran accés al procés un cop la comissió hagi fet una "preselecció", abans de l'adjudicació definitiva, però no durant la baremació dels projectes.
• Es mantenen els 20 punts del barem corresponents a la valoració del projecte, davant els 12 punts de caràcter objectiu.
• S'estudiarà donar preferència a centres amb alt percentatge de NESE, alumnat nouvingut, entorn desafavorit, índex de fracàs escolar, etc.
• La dotació de recursos continua depenent de les disponibilitats pressupostàries.
• Les places vinculades al pla que surtin a concurs a les adjudicacions d'interins demanaran el compromís d'integrar-se en el projecte, que implicarà seguir el curs de formació en centres, i facilitaran l'accés a la informació completa sobre el pla del centre.
• No es fixen reduccions horàries per a la preparació de materials, coordinació del pla, etc., ni s'especifica que la formació en el centre sigui en horari laboral o de permanència.
• El pla podrà ser iniciativa de l'equip directiu o bé d'un grup de professors del claustre que representi un percentatge a determinar.
• Es podran presentar reclamacions a les adjudicacions.

Queden a l'aire diverses circumstàncies:

• Com que el pla és de dos anys, queda per estudiar la manera de donar continuïtat a la plaça si és ocupada per un interí.
• Si la plaça és de comissió de serveis, que s'atorga per un any, no es pot garantir que el segon curs la plaça no s'adjudiqui a un altre funcionari.
• No està previst com resoldre la negativa d'un equip directiu a presentar un pla proposat per un grup de professors i amb el suport del claustre.
• Serà complicat donar estabilitat al pla si es fa recaure majoritàriament en places d'interinitat.

S'hi ha adjuntat un annex II amb les vuit "Línies estratègiques del Pla quadriennal de formació 2016-2020 i formacions relacionades" a les quals s'haurà d'adaptar la formació en centres que es programi dins el pla. Es preveu ampliar el contingut d'aquestes línies per adaptar-lo al pla de Formació del Professorat publicat al BOIB.

Hi ha hagut consens en què és més adequat denominar el pla d'innovació i no de millora. Els representants de l'Administració no són partidaris de donar-li el qualificatiu de pla pilot.

Nota de premsa de la Conselleria (21.4.16):
http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2596357&coduo=7&lang=ca

UOB demana la suspensió de les proves LOMCE de Primaria

Els representants de la Conselleria ens han informat avui migdia que les proves LOMCE de Primària queden ajornades fins a finals de maig o principis de juny.

El director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante, ha dit que hi ha una "incertesa absoluta" pel que fa al desplegament dels punts pendents de la LOMCE, i que ahir va tenir lloc una reunió a Madrid on els representants de les CCAA que no estan en mans del PP van acordar exigir la celebració d'una conferència sectorial. En cas que el ministeri espanyol no la convoqui, els representants es reuniran a primers de maig per estudiar com evitar "els efectes perniciosos" de les mesures encara no implantades.

El director del IAQSE, Pere Moyà, ha informat que estan preparant les proves LOMCE i n'ha anunciat l'ajornament, cosa que implicarà la modificació de la resolució pel que fa al calendari. Les proves de 6è estaven previstes per als dies 3, 4 i 5 de maig i les de 3r havien de començar el 10 de maig. Segons ha explicat, La Conselleria adoptarà la postura majoritària de les CCAA no governades pel PP.

Ha indicat també que les proves de 3r de l'any passat van ser "un desastre", que les d'enguany s'han elaborat a partir d'aportacions de trenta centres i que únicament comunicaran els resultats a les direccions dels centres. Ha dit que les proves amb correctors externs haurien suposat un cost de 140.000 euros, ha destacat la manca de personal del IAQSE i ha reconegut que els resultats tindran deficiències "perquè és la primera vegada que es fan".


Des d'UOB hem incidit en la contradicció que suposa el fet que la Conselleria manifesti la seva oposició a la LOMCE i al mateix temps obligui a fer les proves, quan tenien l'argument de la incapacitat econòmica per negar-se a fer-les. Hem advertit del perill que determinats centres manipulin els resultats i els facin públics per establir rànquings, i hem destacat que la inversió de recursos per fer la proves mostrals, així com la previsió d'ampliar en el futur les proves d'expressió oral, demostren que la Conselleria s'hi implica a fons en lloc de minimitzar-les. Finalment hem demanat que la resolució sigui anul·lada i que si volen fer proves de diagnòstic ho consensuïn primer amb els docents.

La Conselleria fa comptes ampliar en el futur les proves LOMCE de Primària

On és la "minimització" de la LOMCE?

La Conselleria no només obliga a fer les proves de Primària, sinó que fa comptes ampliar-les en el futur. Les directrius de les proves de 6è, publicades a la resolució de 7 d'abril, preveuen "generalitzar en els cursos següents" la prova pilot de l'expressió oral (annex 2, 3.2).

El conseller Martí March podria haver rebutjat fer aquestes proves, com ja han fet el País Basc, Navarra i Canàries. La mateixa exposició de fets de la resolució que ha signat diu que la manca de temps i doblers "fan del tot inviable" complir el reial decret "especialment pel que fa al professorat extern al centre i la regulació del procediment i la selecció d’aquest professorat". Aquest argument ja era prou justificació per negar-se a fer les proves, més tenint en compte que venen imposades per la llei d'un govern ara en funcions, però el cas és que les tiren endavant. No només això, sinó que l'anunci de "generalitzar" en el futur la prova oral indica que com a mínim les volen mantenir.

Avui a les 14h se'ns ha convocat a una reunió informativa sobre les proves. Vos tindrem al corrent.

La Conselleria vol contractar 50 mestres per corregir proves LOMCE mostrals

Antonio Morante, Martí March i el director del IAQSE, Pere Moyà Niell

La Conselleria no només no atura les proves LOMCE, sinó que hi afegeix mitjans i doblers.

El director general d'Ordenació, Planificació i Centres, Antonio Morante Milla, ha publicat una convocatòria per seleccionar 50 mestres correctors de proves LOMCE mostrals, que es realitzaran  "a 75 grups d’alumnes de sisè corresponents a 50 centres que constituiran la mostra, seleccionats aleatòriament entre centres públics, centres concertats i centres privats, distribuïts territorialment de la manera següent: 8 centres a Eivissa, 1 centre a Formentera, 35 centres a Mallorca i 6 centres a Menorca." La Conselleria pagarà 1,5 euros per prova corregida.

Des d'UOB feim una crida a no col·laborar amb cap aspecte de les proves LOMCE, però per si a qualcú li passa pel cap apuntar-s'hi, convé que llegeixi detingudament la resolució perquè les condicions que s'imposen als correctors (apartat 5, "Compromisos adquirits pels mestres seleccionats"), són entre d'altres:

• Aplicar i corregir les proves i introduir les respostes i puntuacions de les proves fora de l'horari laboral  ("Hauran d’efectuar l’aplicació de les proves de competència en llengua anglesa, llengua castellana, llengua catalana, de la competència matemàtica i de la de ciència i tecnologia al centre educatiu assignat per l’IAQSE.")
• Desplaçar-se pels seus mitjans al centre assignat pel IAQSE els dies de les proves.
• Prohibició de renunciar-hi un cop començat el procés d’avaluació. La resolució no indica quin tipus de procés o sanció comportaria la renúncia.
• Assistir a reunions preparatòries.
• Realitzar les tasques que li digui el IAQSE.
• Etc.

Per altra banda, és escandalós l'apartat 7, "Manca de sol·licituds", que atorga al IAQSE la potestat de "designar a funcionaris docents" per fer aquesta avaluació mostral en el supòsit que el nombre de sol·licituds sigui inferior al nombre d’aplicadors – correctors necessaris.

Motius de sobra, per tant, per dir un cop més: NO A LA LOMCE!

Resolució BOIB:
http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10476/578658/resolucio-del-director-general-de-planificacio-ord

Oposicions 2017: demanam que es permeti ajornar la presentació del màster de formació

Avui dematí hem sol·licitat a la Conselleria d'Educació que de cara a les oposicions es permeti la possibilitat de lliurar el títol de màster de formació del professorat amb posterioritat al termini d'inscripció. Tal com estan ara el calendari de la Universitat i les normes que regeixen la inscripció a les oposicions, les persones que acaben el màster el 2017 no serien a temps de presentar el títol i no serien admeses.

Tot seguit reproduïm el document que hem lliurat al registre:


El sindicat Unió Obrera Balear, Consell Sectorial d'Ensenyament, amb domicili postal a l'Apartat de correus 8004 (07008 Palma), i correu electrònic uob.ensenyament@gmail.com,

EXPOSA:

- Que l'expedició del títol de màster de formació del professorat és posterior a la data en que finalitza el període d'inscripció a les oposicions d'ensenyament públic.

- Que aquesta circumstància fa que les persones que cursin el màster el curs 16-17 no puguin presentar la titulació corresponent per a les oposicions anunciades per a 2017 dins el termini establert i quedin excloses del concurs oposició.

- Que la situació es veu agreujada pel fet que, segons s'ha anunciat, després de 2017 no hi haurà noves oposicions fins 2019.

Per la qual cosa,

SOL·LICITA:

- Que la Conselleria d'Educació i Universitat estableixi un procediment que permeti la inscripció a les oposicions amb la possibilitat d'adjuntar amb posterioritat la titulació del màster de formació del professorat.

Per UOB Ensenyament,

(...)

Palma, 14 d'abril de 2016

Direcció General de Personal Docent
Conselleria d'Educació i Universitat

La Conselleria convoca les proves LOMCE de Primària

El conseller Martí March amb el ministre espanyol Íñigo Méndez de Vigo

A diferència d'altres comunitats autònomes com les Canàries, Navarra, el País Basc o Catalunya, la Conselleria dirigida per Martí March acaba de convocar formalment les proves LOMCE de 3r i 6è de Primària. La comunitat educativa ja fa dies que encalenteix motors per tornar a boicotejar aquests exàmens aberrants i antipedagògics.

Resolució al BOIB:
http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10475/578564/resolucio-del-conseller-d-educacio-i-universitat-d

La Conselleria anuncia 80 milions d'euros per a FP en el període 2014-2020

Nota de premsa de la Conselleria:

Més del 50% dels Fons Socials Europeus que arriben a Balears es destinen a finançar accions de Formació Professional

Darrera actualització: 08/04/2016

El conseller d’Educació i Universitat, Martí March ha presidit avui a la jornada informativa  sobre la gestió de la justificació econòmica per al cofinançament europeu dels cicles formatius de grau mitjà i FP bàsica que han de realitzar els centres educatius que imparteixen aquest cicles a les Illes Balears.

Una reunió en la que el director general de Fons Social Europeu, Félix Pablo, la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria Alorda i tècnics de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres han explicat la importància de les ajudes que està previst que arribin a les Illes en el període 2014-20. Són més de 40 millions d’euros als que s’afegeixen 40 milions més d’aportació del Govern Balear al tractar-se de projectes cofinançats.

Amb la presència de més d’un centenar de directors de centres educatius de Mallorca i on també han pogut participar via videoconferència, els equips directius de Menorca i Eivissa s’han explicat en què consisteixen aquestes ajudes, a qui van dirigides i com s’han de justificar econòmicament.

El Fons Social Europeu incideix en la necessitat de potenciar el foment de la formació, l’educació i la millora dels nivells de qualificació. Per això destina més del 50% a finançar accions de Formació Professional de Grau Mitjà i a la dotació de capital humà mitjançant beques a joves investigadors.

Per la seva part la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria Alorda ha recordat la importància de justificar adequadament aquestes ajudes i sobretot de la necessitat de complir els objectius que marca Europa a l’hora de concedir-les. La directora general ha destacat també que aquest projecte coincideix amb els grans reptes de la Conselleria en matèria de Formació Professional en aquesta legislatura com són l’increment d’alumnes que cursin cicles formatius, la promoció de la Formació Professional com una alternativa real amb sortida laboral i la necessitat de conscienciar als alumnes de que la formació ha d’estar lligada a una titulació tècnica mitja o superior, per tal d’aconseguir baixar les taxes d’abandonament i a la vegada garantir la seva inserció sociolaboral.

A l’actualitat 45 dels 47 centres de les Illes Balears que imparteixen cicles formatius de Grau Mitjà tenen cicles cofinançats amb la Unió Europea i en aquest curs 2015-16 estan matriculats 4.047 alumnes.

L’objectiu d’aquest programa europeu amb vigència de 2014 al 2020 i ampliable fins el 2023, és el d’incrementar el número d’alumnes als més de 20.200 pel 2020 i als més de 28.300 al 2023.

Informe: Pla integral de millora de centres

Avui dematí ha tingut lloc la mesa sectorial extraordinària per tractar l'esborrany de convocatòria de selecció de centres per a un pla de millora i el de programes de formació vinculats al pla. Més avall podeu veure el comunicat de premsa que hem fet al respecte, on entre altres coses reclamam que el pla no sigui selectiu.

En relació als documents originals, i per tant no definitius, que podreu trobar al final d'aquest text, s'han fet els següents aclariments:

• Els perfils que apareixeran a l'oferta de places d'interins dels centres seleccionats, i que estiguin relacionats amb el pla de millora, seran només informatius. És a dir que l'acceptació de la plaça implicarà el compromís de participar en el pla, que a la vegada comporta la formació en el centre. Aquesta mesura pretén evitar les sospites de perfils dissenyats a mida.
• Els sindicats podran participar com a observadors a la comissió de selecció.
• Es revisarà el criteri de desempat a l'hora d'ordenar les sol·licituds, que en el text original depenia de l'ordre d'entrada al registre. Des d'UOB havíem advertit que no es pot premiar qui faci més via, més quan la proposta de la convocatòria fa temps que circula de forma oficiosa.
• El pla de millora té la condició de pla pilot.
• L'assessorament i suport als centres anirà a càrrec del departament d'Inspecció.
• Encara no s'han decidit els indicadors que avaluaran l'efectivitat dels plans. Es publicaran en un document posterior a la resolució.
• Les places dels plans de millora oferides a interins podran formar part, o no, del pacte d'estabilitat (tant els plans de millora com el pacte d'estabilitat són per als propers dos anys). 
• Es donaran al voltant de 10 hores mensuals als centres per a la coordinació del pla, encara no se sap si lectives o complementàries.
• S'estudiarà la possibilitat d'introduir el grau de fracàs escolar del centre com a variable del barem.
• La formació de les famílies s'organitzarà des de les direccions generals d'Innovació i Formació del Professorat.
• No es defineix si la formació al centre ha de ser en horari de permanència o horari laboral.
• Opinen que 30 dies hàbils després de la publicació al BOIB són suficients perquè els centres redactin els plans. La publicació al BOIB serà el més aviat possible.
• S'està elaborant un pla general contra el fracàs escolar, dins el qual quedaria emmarcat el pla de millora.
• Es farà un estudi dels projectes d'innovació que ja es duen a terme al centre.
• La Conselleria té intenció de modificar el reglament orgànic de centres, tal com s'anuncia a l'esborrany, durant la present legislatura. S'està pendent del futur de la LOMCE perquè el seu contingut en dependrà molt.
• S'estan estudiant quines seran les places d'interins que s'adjudicaran dins el pacte d'estabilitat a fi de minimitzar desplaçaments posteriors.

També s'introduiran al text esmenes i modificacions de caràcter tècnic decidides durant la mesa.


DOCUMENTS:

• Esborrany de convocatòria
• Annex I: Pla integral de millora
• Esborrany d'Instruccions de programes de formació vinculats al pla de millora

COMUNICAT DE PREMSA

UOB reclama que el Pla de millora d'Educació no sigui selectiu

UOB Ensenyament reclama que el projecte de Pla integral de millora, que avui la Conselleria d'Educació ha presentat en Mesa Sectorial, no es limiti a 30 centres seleccionats per una comissió de funcionaris designats pels directors generals, sinó que el seu abast sigui general.

Tampoc no ens sembla de rebut que dels 32 punts que pot atorgar l'esmentada comissió, 20 ho siguin amb caràcter subjectiu (avaluació del document del pla presentat pels centres). Consideram que la presència dels sindicats a la comissió com a observadors, acceptada avui per l'Administració, només soluciona parcialment el problema.

Consideram que el dret a la millora educativa i la lluita contra el fracàs escolar han de ser universals, que tots els centres han de poder dur endavant projectes educatius innovadors degudament justificats, i que els recursos que ha d'aportar la Conselleria no es poden limitar a una xifra determinada de sol·licituds amb l'etern argument de la manca de pressupost.

Si volem un pla de millora real, i no un simple acte de propaganda, tampoc podem acceptar que les ajudes que es destinaran als centres seleccionats depenguin també de les disponibilitats pressupostàries. No ens convenç la resposta de "no hi ha doblers" i que al mateix temps el Govern no es planti amb mesures efectives contra l'espoli fiscal, l'impagament d'inversions estatutàries, i ara les ordres del ministre Montoro de reduir despesa pública autonòmica, reblant el clau d'unes mesures d'austeritat draconianes que fa temps que soscaven la qualitat del sistema educatiu.

Palma, a 8 d'abril de 2016

Antonio Morante talla el bacallà en el nomenament de directors

Segons la resolució del concurs de mèrits per seleccionar directors, la comissió avaluadora encarregada de puntuar els projectes de direcció ha d'estar formada per cinc membres, dels quals tres els nomena el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante:

• un inspector d’educació a proposta del Cap del Departament d’Inspecció Educativa, que actuarà com a president.
• un director del mateix tipus de centre docent per al qual es fa el procés de selecció.
• un membre de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, que actuarà com a secretari.

Els altres dos membres són:

• un representant elegit pel claustre.
• un representant del consell escolar que no ho pot ser dels docents.

Els components de la comissió puntuen els projectes de direcció d'1 a 10 i es fa la mitjana descartant les puntuacions que es desviïn més de tres punts. S'ha de treure un 5 com a mínim per ser nomenat.

Com es pot veure hem passat de sotmetre els projectes i la tasca dels directors a la voluntat sobirana i democràtica del claustre i del consell escolar, tal com es va fer fins a la LOCE de José María Aznar (2002), a una participació dels docents testimonial i per salvar les aparences en una comissió en mans de la Direcció General de Planificació i Centres, a la vegada àmpliament dominada pels dirigents de les associacions de directors ADESMA i ADIPMA.

Tot plegat ens carrega de raons per continuar reivindicant que els directors de centre tornin a ser elegits democràticament pels claustres i els consells escolars.

AQUÍ podeu veure els membres de les comissions designats pel director de Planificació i centres,  Antonio Morante el passat 4 d'abril.

AQUÍ trobareu tota la informació sobre el procés de selecció de directors de 2016.

Els nous representants dels docents, un cop més marginats al Consell Escolar

Segons la Conselleria ahir el Consell Escolar va votar "per unanimitat" el projecte de Decret de llengües estrangeres, i així ho destaca en negreta la nota de premsa.

Aquesta "unanimitat" és una fal·làcia des del moment que encara no es permet participar al Consell Escolar com a membre de ple dret els nous representants dels docents, sorgits de les eleccions sindicals de desembre de 2014. Un cop més no hem pogut presentar propostes ni hem tingut veu ni vot al debat del plenari.

Aquesta marginació, setze mesos després de les eleccions sindicals, és un escàndol antidemocràtic i un motiu més perquè ens refermem en la reclamació que s'ajorni l'aprovació d'aquest Decret fins que la comissió d'experts emeti el seu informe sobre el model lingüístic.


Nota de premsa de la Conselleria:

El Consell Escolar de les Illes Balears aprova per unanimitat l'informe sobre el projecte de Decret en llengües estrangeres

Darrera actualització: 06/04/2016

El ple del Consell Escolar de les Illes Balears va aprovar ahir, dimarts 5 d’abril, per unanimitat l’informe sobre el projecte de Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres educatius sostinguts amb fons públics.

La Conselleria d’Educació i Universitat agraeix al Consell Escolar de les Illes Balears la tasca feta per les aportacions i suggeriments que s’han realitzat i que milloren el text inicialment presentant. En aquest sentit, la Conselleria assumirà totes les esmenes presentades a l’esborrany de decret ja que compten amb l’aprovació del conjunt de la comunitat educativa representada en el Consell Escolar.

Cal recordar que l’objectiu d’aquesta normativa és el de donar seguretat jurídica als centres educatius que actualment viuen realitats lingüístiques diverses. El Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres educatius sostinguts amb fons públics a les Illes Balears derogarà la normativa que fins ara regula aquestes iniciatives i posarà en marxa un model aplicable a tots els centres sostinguts amb fons públics a les Illes Balears. A més completa un àmbit que no preveu el Decret de Mínims ja que aquesta normativa no contempla l’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera.
Una vegada escoltades les recomanacions del Consell Escolar, ara es trametrà al Consell Consultiu i posteriorment serà aprovat al Consell de Govern.

Amb aquest decret s’atorga autonomia als centres educatius per a l’organització de les llengües d’ensenyament del centre, a partir dels continguts mínims establerts a la normativa vigent per mitjà del projecte lingüístic que ha de ser elaborat d’acord amb el Decret 92/1997 (Decret de mínims).

Els centres podran incorporar total o parcialment i de manera voluntària una assignatura en llengua estrangera a partir dels primers cursos de l’educació primària sense afectar les competències en lectoescriptura de les llengües. A partir de quart de primària podran sol·licitar la incorporació d’una segona àrea presentant un informe pedagògic adaptat al context i als recursos del centre.

L’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengües estrangeres s’ha de basar en els principis d’igualtat d’oportunitats i no discriminació. Així mateix, aquesta modalitat ha d’incloure situacions d’aprenentatge i activitats en llengües estrangeres amb la finalitat de potenciar-ne la competència lingüística.

El professorat que imparteixi aquestes àrees, a més de tenir la titulació requerida en relació als nivells que s’estableixen del MECR ha d’estar format en metodologies d’aprenentatge de llengües estrangeres contrastades amb evidències pedagògiques científiques a nivell internacional.

Per això, la Conselleria d’Educació i Universitat oferirà, a partir del proper curs escolar, formació gratuïta al professorat tant pel que fa referència als nivells requerits del MECR, com per a l’acreditació de la formació en les metodologies d’aprenentatge de i en llengües estrangeres

UOB reclama l'ajornament del decret de llengües

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d'Ensenyament, reclama a la Conselleria d'Educació que ajorni l'aprovació del Decret de llengües estrangeres fins que es disposi del model lingüístic, que ha d'elaborar el grup d'experts de la Universitat de les Illes Balears i la mesa tècnica.

Des d'UOB consideram que la implantació d'un Decret que regularà la llengua amb que s'impartiran determinades matèries, sense haver aclarit abans quin és el model lingüístic necessari per garantir el coneixement de la llengua pròpia de les Balears, és passar l'arada davant el bou. Demanam, per tant, que s'esperi el dictamen de la comissió d'experts, anunciada per la directora general de Formació del Professorat, Maria Francisca Alorda, durant la mesa tècnica per al tractament del model lingüístic escolar de les Illes Balears del passat 10 de març.

Informam també al respecte que UOB ha proposat el professor de la UIB Nicolau Dols per formar part de la comissió d'experts.

Mentre s'elabora el model lingüístic, instam que s'agilitzi el diagnòstic de la situació real del català a les aules, i que es posi en marxa el més aviat possible el pla de mesures urgents que s'ha d'acordar dins la mesa tècnica.

Així mateix, hem demanat a l'Administració un estudi estadístic dels permisos concedits als centres que han demanat, per al curs 15-16, la impartició en llengua estrangera de matèries que, segons el Decret de mínims, s'han de fer en català: Coneixement del medi natural, social i cultural a l'educació primària, i Ciències socials, Geografia i història i Ciències de la naturalesa a l'educació secundària, per tal de verificar que l'excepció no s'ha convertit en norma.

Finalment manifestam la nostra preocupació per la intenció del departament d'Inspecció de contribuir per igual a potenciar l’ús i del català i el castellà, expressada a la directriu cinquena del Pla quadriennal 2015-2019, quan és evident que és la llengua pròpia de les Balears la que necessita ser potenciada per assolir un ús i coneixement equiparables als del castellà.

Palma, a 6 d'abril de 2016


Notícies relacionades:

• Diari de Balears: El sindicat UOB reclama l'ajornament del Decret de Llengües
• AraBalears: Reclamen ajornar el decret de llengües fins a la resolució d'un comitè d'experts
• Última Hora: El Consell Escolar de Balears aprueba el informe sobre el decreto de lenguas extranjeras

Última Hora 7.4.2016

 

Noves sol·licituds de consolidació de complement de director

La Conselleria ha publicat les llistes provisionals de la consolidació personal parcial del complement de director 2015-2016, que podeu veure AQUÍ.

Es dóna el cas que entre els 29 admesos hi ha quatre càrrecs de la Conselleria: el director general i el cap de Departament de Planificació i Centres i els caps de Servei de Planificació Educativa i de Centres Educatius.

Recordam un cop més que ens continuam oposant a aquesta mena d'incentiu per a la funció directiva, que suposa el cobrament de retribucions per una tasca que s'ha deixat d'exercir.

La renovació de directors, un cop més al marge dels claustres i consells escolars

Antoni Morante, director general de Planificació i Centres

Una vegada més els directors que han completat el mandat de quatre anys no s'hauran de sotmetre a la consulta democràtica dels claustres i consells escolars per renovar el càrrec, sinó que ho faran de forma automàtica si tenen el vistiplau del servei d'Inspecció, dirigit per Antoni Arbós, i de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez. El procediment de la renovació és competència del director general de Planificació i Centres, Antoni Morante.

Vegeu AQUÍ la relació de centres on el director pot renovar automàticament. Els centres afectats són 22 CEIP, 1 EI, 8 IES, L'Escola d'Art i Superior de Disseny de Palma i 1 CEPA.

Reproduïm el que ja vam publicar al respecte el 19 novembre de 2015:

Des de la la LOCE d'Aznar de 2002, passant per la LOE de 2006 de Zapatero i arribant a la LOMCE de Wert i Rajoy, els directors ja no només han deixat de ser elegits pel Claustre i el Consell Escolar, sinó que poden renovar l'exercici del càrrec sense la intervenció dels òrgans democràtics del centre. Concretament la LOMCE estableix al seu article vuitanta-cinc que "El nombramiento de los directores podrá renovarse, por períodos de igual duración, previa evaluación positiva del trabajo desarrollado al final de los mismos."

Al mateix article, s'afegeix que "Las Administraciones educativas podrán fijar un límite máximo para la renovación de los mandatos". Des del 2010 el límit màxim establert a les Balears és de tres mandats consecutius (BOIB núm. 30, de 23 de febrer), i l'avaluació es competència d'Inspecció. El paper de la comunitat escolar es limita a l'obligació per part dels inspectors de recollir "La informació contrastada de tots els sectors de la comunitat educativa del centre de referència i l’anàlisi de la documentació pertinent."

A la pràctica, aquest procediment deixa en mans dels inspectors la renovació del càrrec i evita al director sotmetre la seva gestió al veredicte dels òrgans democràtics del centre. És a dir que s'impedeix el debat, la reflexió i l'autèntica avaluació de la tasca directiva. Un cop més, des d'UOB reivindicam el retorn a les votacions als Claustres i Consells Escolar per elegir els directors al final de cada mandat.

Resolució del conseller de 12 de novembre de 2015 on consta que la renovació en el càrrec de director depèn d'inspecció i les direccions generals de Personal Docent i de Planificació i Centres:
https://intranet.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST5425ZI199388&id=199388

Llista provisional d'admesos a les oposicions a inspector

Reunió d'inspectors amb el conseller Martí March l'octubre de 2015.

Publicada a la web de la Conselleria la llista provisional d'admesos a les oposicions al cos d'inspectors:

Procediments selectius d'ingrés al cos d'inspectors
ANNEX 1: Admesos - Llista provisional

ADROVER NADAL, JAUME
ALVAREZ ALARCON, VERONICA
ALVAREZ RODRIGUEZ, ANA EVA
AMENGUAL BUÑOLA, GUILLERMO A.
AMENGUAL LLABRES, MARINA
ARROM TOMAS, GABRIEL ANGEL
AUMATELL URIOS, MIREIA
BISQUERRA MARTIN, MARIA LUZ
BONNIN ROCA, JOSEP LLUIS
BURGUES MESTRE, JUAN JOSE
CAMACHO PRATS, ALEXANDRE
DARDER NEGRE, SEBASTIA
DELACIO AMENGUAL, FRANCESC
DENGRA ROSSELLO, BEATRIZ
FERNANDEZ REVELLES, M REMEDIOS
FERRAGUD DOMINGO, MIGUEL ANGEL
FORCADA MOLL, JOAN CARLES
GARCIA MACHANCOSES, CAROLINA
GAYA BOSCH, AINA MARIA
GIL LLINAS, ANTONIA
GOMILA I BENEJAM, JOSEP
GRAU GARRIGUES, MARIA JOSEP
JIMENEZ MARTIN, LIDIA INMACULA
LEIVA PEREZ, FRCO. JAVIER
LLADO BALLESTER, JOANA
LORENZO RODRIGUEZ, TERESA DE J
MARTORELL GELABERT, M DEL CARME
MAS HOMAR, CATALINA
MAYOL SERRA, JUAN BAUTISTA
MONER MORA, CATALINA
MUÑOZ SALVA, MARIA GRACIA
PEREZ HERNANDEZ, JUAN VICENTE
QUINTANA TORRES, ANTONI
REINA FERRAGUT, HERMINIA
ROSSELLO FORTEZA, ELISA
ROSSINYOL SEGUI, MARIA ANTONIA
SEMPERE CAMPELLO, M ASUNCION
SINTES RITA, M VICTORIA
TIMONER SAMPOL, GABRIEL
TIRADO RAMOS, MIGUEL ANGEL
TOMAS BERGAS, DAMIAN
TOMAS HUMBERT, MATEU
TUDURI VILA, CAMILA
URRACA MONTERO, CAROLINA
VILALTA IGLESIAS, MARIA ANGELES

El Consell Escolar ja du setze mesos sense respectar la representació sindical

Segons la nota de premsa de la Conselleria d'Educació, que reproduïm més avall, "El Consell de Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de modificació del Text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, el que suposa que el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) torna a tenir 50 membres, la mateixa composició que tenia en el moment de la seva creació, l’any 1998."

Ara el Projecte de llei s'ha de publicar al BOIB i després s'ha de tramitar al Parlament.

Recordam que des d'UOB hem denunciat que els nous sindicats, sorgits de les eleccions de 4 de desembre de 2014, continuam sense estar representats dins el Consell Escolar, mentre s'han anat renovant diversos membres d'altres sectors i càrrecs. Continuam reclamant que es nomeni els nous representants sindicals de forma immediata, sense esperar a la renovació bianual que tindrà lloc el mes de setembre. Si el conseller Martí March espera fins aquesta data, el Consell Escolar haurà estat un any i nou mesos sense respectar la voluntat democràtica dels docents.

Nota de premsa de la Conselleria d'Educació: 

Aprovat el Projecte de llei que recupera la composició inicial dels consells escolars de les Illes Balears 

Darrera actualització: 01/04/2016 

El Consell de Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de modificació del Text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, el que suposa que el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) torna a tenir 50 membres, la mateixa composició que tenia en el moment de la seva creació, l’any 1998.

Des del Govern de les Illes Balears es considera que esdevé necessari garantir la participació adequada dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament i per això avui s’aprova aquest Projecte de llei que a més de recuperar la composició del Consell Escolar, també contempla una modificació que permet incorporar al representant del Consell de Formentera, que substituirà, a més, al de l’Ajuntament d’aquesta illa, de manera que no s’incrementarà pel moment, el nombre total de components del CEIB.

El Consell Escolar de les Illes Balears és el màxim òrgan consultiu en matèria d'ensenyament no universitari dins l'àmbit territorial de les Illes Balears i organisme superior de representació en aquesta matèria dels sectors afectats. Els drets i les responsabilitats que li són atribuïts es refereixen a aspectes globals relatius a l'àmbit de les Illes Balears, vinculats directament a la programació general de l'ensenyament no universitari i amb efectes sobre la totalitat del territori. La seva composició, en concordança amb les seves funcions, suposa una àmplia representació ponderada dels interessos socials i professionals de les Illes Balears en el camp de l'educació. Actualment està presidit per Pere Carrió.

Aquest òrgan va veure reduïda la seva composició l’any 2012, a través del Decret 5/2012. En concret, es va modificar l’apartat 1 de l’article 9 del Text refós de la Llei de consells escolars, reduïnt-lo en 14 persones, amb l’argument de baixar la despesa pública, tot i que els representants que integren el CEIB només tenen dret a una indemnització per assistència a reunions i no tenen cap retribució fixa. Dels 50 membres del Consell Escolar es va passar a 36.

Recuperar la composició del CEIB esdevé una primera passa en la línia marcada aquesta legislatura per part de la Conselleria d’Educació i Universitat de dotar el Consell Escolar de les Illes Balears de les eines necessàries per iniciar un procés de reestructuració que amplii les seves funcions i millori la seva representativitat.  L’objectiu és que aquesta reforma es faci pels mateixos integrants del Consell Escolar amb el suport de la Conselleria. D’aquesta manera es pretén que sigui, de nou, un organisme allunyat de la confrontació  i amb independència,  un veritable Parlament Educatiu de les Illes Balears.

Composició del Consell Escolar que recupera el Projecte de llei:

a) Deu persones en representació dels professors dels nivells educatius de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears, proposades per les associacions i organitzacions sindicals d’ensenyants en proporció a la seva representativitat i entre els sectors públic i privat de l’ensenyament. Set d’aquestes persones han de correspondre a l’ensenyament públic i tres, a l’ensenyament concertat. Actualment n’hi ha 6.

b) Set pares o mares d’alumnes, proposats per les confederacions o federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes en proporció a la seva representativitat. Quatre han de pertànyer a centres públics i tres, a centres concertats. Actualment n’hi ha 5.

c)  Tres alumnes de l’ensenyament no universitari, proposats per les confederacions o federacions d’associacions d’alumnes d’acord amb els seus nivells i especialitats i en proporció a la seva representativitat. Dos han de ser alumnes de centres públics i un, d’un centre concertat. Actualment n’hi ha 2.

d) Dues persones en representació del personal d’administració i serveis dels centres educatius, proposades per les centrals i associacions sindicals en proporció a la seva representativitat. Actualment n’hi ha 1.

 e)  Dues persones en representació dels titulars de centres privats, proposades per les organitzacions corresponents en proporció a la seva representativitat. Actualment n’hi ha 1.

 f ) Dues persones proposades per les diferents centrals i organitzacions sindicals. Actualment n’hi ha 1.
 g)  Dues persones proposades per les diferents organitzacions patronals. Es manté el nombre actual.
 h) Tres persones en representació de la conselleria competent en matèria d’educació, designades pel conseller. Actualment n’hi ha 2.

 i)  Els quatre presidents dels consells escolars insulars. És manté el nombre actual.

 j)  Quatre persones en representació de l’Administració local, tres de les quals proposades per les entitats representatives dels interessos dels ens locals ¾una pels de Mallorca, una altra pels de Menorca i una altra pels d’Eivissa¾ i una en representació de l’Ajuntament de Palma. Actualment n’hi ha 3.

 k)  Quatre persones en representació dels consells insulars, proposades pels presidents de les institucions respectives. És manté el nombre actual.

 l)  Una persona en representació de la Universitat de les Illes Balears, proposada pel rector d’aquesta institució. És manté el nombre actual.

 m)   Quatre personalitats de prestigi reconegut en el camp de l’educació, designades pel conseller competent en matèria d’educació, alguna de les quals ha de pertànyer a un moviment de renovació pedagògica o a una institució reconeguda en l’àmbit educatiu. Actualment n’hi ha 2.

 n) Una persona en representació del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de les Illes Balears. És manté el nombre actual.

 o) Una persona en representació del sector de cooperatives de l’ensenyament de treball associat de les Illes Balears. És manté el nombre actual.

 Una vegada publicat al BOIB el Projecte de Llei es tramitarà al Parlament de les Illes Balears.

Aprovat el Pla quadriennal de formació permanent 2016-2020

Ahir es publicà al BOIB l'aprovació del Pla quadriennal de formació permanent 2016-2020. S'haurà de veure si l'oferta real serà suficient per a les necessitats de formació dels docents, més tenint en compte l'augment del pes d'aquest apartat a la baremació dels interins.

Pel que fa a les peticions que formulàrem des d'UOB, no s'ha incorporat un quart àmbit de formació referent a l'aplicació pràctica i seguiment dels projectes lingüístics de centre a la formació dels equips directius, si bé hi ha diverses mesures referents als projectes lingüístics i la llengua catalana:

A l'apartat 4. DIAGNÒSTIC DE LES NECESSITATS FORMATIVES, s'hi esmenta que "És necessari millorar la competència lingüística de l’alumnat en les diferents llengües del centre i generar projectes lingüístics adaptats a la realitat sociolingüística que s’hi troba."

A l'apartat 5. NOUS REPTES FORMATIUS PER A L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI, hi consta "Contribuir, en el procés d’autonomia dels centres, al desenvolupament dels projectes de millora i dels projectes lingüístics que dissenyin."

A l'apartat 6. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DE FORMACIÓ 2016-2020, el cinquè punt diu:

5. La formació per a la millora dels processos d’aprenentatge de llengües, des de l’actualització pedagògica i didàctica, en metodologies que vinculin l’aprenentatge amb les situacions de la vida quotidiana, a partir dels projectes lingüístics de cada centre.

Els àmbits i els continguts de la formació d’aquesta línia s’han de materialitzar en:

• Formació en metodologies d’aprenentatge de llengües.
• Formació en l’elaboració i la implementació de projectes lingüístics de centre.
• Formació en l’elaboració de recursos i en la pràctica metodològica per incidir en la normalització lingüística i cultural de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en l’àmbit escolar.
• Formació en l’impuls de la dimensió europea de l’educació i per participar en programes europeus.

I a l'apartat 11. MESURES PER AL DESPLEGAMENT DEL PLA, es preveu "Fomentar l’elaboració de recursos i la pràctica metodològica per incidir en la normalització lingüística i cultural de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en l’àmbit escolar."

Caldrà comprovar si aquesta declaració d'intencions es tradueix en actuacions reals.

Un cop publicades l'Ordre que regula els Centres de Professors i aquesta resolució de Pla quadriennal, queda pendent la publicació del Decret de formació permanent, respecte al qual recordam que també vam proposar modificacions, entre les quals la supressió de les organitzacions sindicals com a entitats col·laboradores dins l'oferta de cursos homologats.