Manifestació de 30 de desembre

Us hi esperam!

Reobertura del Centre d’Edicions i Distribucions

Es tracta d’un centre que ofereix als centres educatius de les Illes Balears materials didàctics i recursos educatius per donar suport al foment de la lectura i, especialment, a l’ensenyament del català.

A continuació us adjuntem el document on s’especifica el tipus de materials que teniu a la vostra disposició i la nota de premsa de la Conselleria d’Educació i Universitat:
https://drive.google.com/file/d/0B2JBZIy87nFIbWFPQVJUQWxQZEE/view
http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2772543&coduo=7&lang=ca

Reunions informatives per a les proves d'accés a la Universitat

S'han convocat les reunions informatives per a batxillerat de:
- Biologia
- Química
- Geologia
- Llengua Catalana i Literatura
- Fonaments de l'Art II
- Cultura Audiovisual II
- Economia de l'Empresa
- Llatí II/ Grec II

La resta estan pendents de convocatòria.

Podeu trobar AQUÍ la informació completa.

Reclamam que s'inspeccionin les obres de l'IES Santa Maria

Avui dematí hem reclamat a l'Ibisec que inspeccioni d'urgència les obres de reforma de la teulada de l'IES Santa Maria. Hem advertit que es deixen bombones de butà de 12 kg (35 kg en buit) i una escala d'alumini sobre la coberta, sense cap vigilància.

Fa uns dies una d'aquestes bombones va caure des de la teulada a una rampa d'accés freqüentment transitada, amb la fortuna que en aquells moments no hi passava ningú.

Hem instat la Conselleria que inspeccioni d'urgència els treballs i faci aplicar les normes de seguretat corresponents abans que es produeixi qualque desgràcia.

Reclamam que els CEPA disposin de Comissió de Normalització Lingüística

Avui dematí hem reclamat a la Direcció General d'Ordenació, Planificació i Centres que enviï instruccions sobre l'organització de comissions de normalització lingüística als CEPA, amb la reducció horària corresponent. Actualment les comissions de normalització i les reduccions horàries només es preveuen per als centres de Primària i Secundària, quan aquestes tasques també es fan als CEPA des del voluntarisme. Hem demanat que tot plegat ja es reguli per a aquest curs.

Comissió de consolidació del complement de director

 

Avui dematí s'ha reunit la Comissió de Valoració de la consolidació parcial del complement de director. S'han presentat 26 sol·licituds (17 de primària i 9 de secundària), de les quals han quedat excloses una per estar en actiu, una per haver fet només 3 anys (el mínim són 4) i una per ser personal laboral, no del cos docent (director de conservatori).

 

La llista provisional anirà per Inspecció i després la comissió es tornarà a reunir per aprovar la definitiva.

 

Des d'UOB hem fet constar una vegada més la nostra oposició a la consolidació del complement i hem insistit que s'estudiïn altres tipus d'incentius.

A instàncies d'UOB, el Govern rectifica públicament

La portaveu del Govern, Pilar Costa, va dir públicament que no cobraríem tot el que ens queda per cobrar de la paga extra de 2012 fins a 2018.

Una afirmació pública s'ha de contestar amb una altra afirmació pública i no a base de telefonades o de converses privades de cafè.

Els ha costat, però finalment el Govern ha rectificat públicament.

Enllaços:

-arabalears
El Govern rectifica i diu que pagarà la paga extra als docents el 2017
http://www.arabalears.cat/balears/Govern-rectifica-diu-que-pagara_0_1707429342.html

-dBalears
UOB insta el Govern a rectificar i pagar l'extra de Nadal del 2012
http://dbalears.cat/balears/2016/12/15/296810/uob-insta-govern-rectificar-pagar-extra-nadal-del-2012.html

-youtube
Recuperació paga extra 2012??
https://www.youtube.com/watch?v=rzDwfYYOsqg

18 de desembre de 2016

Avaluació dels directors que volen renovar mandat

Publicada al Boib d'avui la Resolució del 7 de desembre de 2016 mitjançant la qual s'estableix el procediment per avaluar la tasca desenvolupada pels directors de centres docents que finalitzen el període d'exercici del càrrec el 30/6/17 i el procediment per optar a continuar en el càrrec per un nou període. Podeu veure'n tots els detalls (llistat de centres, criteris d'avaluació, etc. clicant a l'enllaç anterior. 

En total es veuen afectats 35 centres: 19 centres d'infantil i primària, 1 centre d'educació especial, 1 centre d'educació infantil, 12 instituts de secundària i 2 escoles oficials d'idiomes, on el Departament d'Inspecció Educativa haurà d'avaluar, en un termini de 90 dies naturals comptadors des del 14/12/16, la tasca realitzada pels directors.

Si aquests directors estan interessats en continuar com a tals, disposaran de 60 dies naturals, també a partir del 14/12/16, per remetre la proposta d'actualització del seu projecte al Departament d'Inspecció. Pel que fa al centre en sí, bastarà que el director faci arribar la proposta al Consell Escolar.

Segons la Resolució, la comunitat educativa del centre serà consultada per Inspecció Educativa per contrastar la informació recollida per l'inspector en la valoració del desenvolupament de la tasca directiva i en les entrevistes amb el director mateix.

Enlloc s'especifica, per tant, que el Claustre ni el consell Escolar del centre en qüestió hagi de donar el vist-i-plau a la continuïtat del director actual.

Així, volem reiterar una vegada més la discriminació dels docents i la comunitat educativa en la selecció dels directors, que actualment queda en mans dels inspectors. Reivindicam, una vegada més, el retorn a les votacions al Consell Escolar per elegir el director al final de cada mandat, derogades el 2002 per la LOCE de José Maria Aznar, que comportaven el compromís no escrit dels candidats a sotmetre's també a la votació del claustre.

Us pot interessar també veure les al·legacions que presentàrem el mes passat a l'esborrany d'ordre de nomenament de directors i com anaren les negociacions sobre aquest tema; vegeu-ho clicant AQUÍ
 

Escola sense Wifi

Ahir sol·licitàrem al Servei de Prevenció de Riscos Laborals, de la Direcció General de Personal Docent, que faci un estudi dels nivells de micro-watts per cm2 originats pel wifi als centres educatius i estableixi la categoria de centres sensibles, com fan a altres comunitats autònomes.

També demanàrem que se substitueixi el wifi per cablejat en els casos de radiacions potencialment perilloses.

Països com Suïssa ja han retirat el wifi dels centres educatius.

Vos adjuntam el document Escola sense WiFi, on trobareu informació sobre els efectes de les radiacions electromagnètiques als centres educatius, i un VÍDEO d'una entrevista a un expert.

Més informació:

• http://www.sensewifi.cat/wifi-escola-simptomes-.html

De què s'examinaran els alumnes de Batxillerat a les proves d'accés a la Universitat

Segons anuncià la Conselleria d'Educació el 7/12/16, la Prova de Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (PBAU) del 2017 serà elaborada per la UIB en coordinació amb la conselleria i es durà a terme els dies 6, 7 i 8 de juny a la UIB.

Contràriament al que estipulava la LOMCE, aquesta prova no afectarà ni vincularà l'obtenció del títol de Batxillerat.

L'alumnat s'haurà d'examinar d'un total de cinc matèries repartides de la següent manera:

- Quatre assignatures troncals:

• Català
• Castellà
• Primera llengua estrangera
• Història d'Espanya II

- Una assignatura troncal de modalitat d'entre les assignatures següents:

• Matemàtiques II
• Matemàtiques aplicades a les ciències socials II
• Llatí II
• Fonaments de l'Art II

Per a superar les PBAU i poder accedir a un grau universitari, s'haurà d'aconseguir una mitjana d'un quatre entre les cinc matèries. La nota final vendrà donada per la mitjana entre la nota de PBAU i la de Batxillerat, representant aquesta darrera un 60% del total.

Per tal de millorar nota, els aspirants podran examinar-se de manera opcional d'almenys dues matèries més a triar, segons la modalitat, entre:

- Ciències

• Biologia
• Dibuix Tècnic II
• Física
• Geologia
• Química

- Humanitats i Ciències Socials

• Economia de l'Empresa
• Geografia
• Grec II
• Història de l'Art
• Història de la Filosofia

- Arts

• Arts Escèniques
• Cultura Audiovisual II
• Disseny

Respecte a les dates de la selectivitat del setembre, queda pendent de la D.G. de Planificació, Ordenació i Centres i del Consell Assessor del Calendari Escolar saber si aquesta segona convocatòria es continuarà realitzant al setembre o s'avançarà al mes de juliol. Per a més informació sobre aquest tema del calendari escolar, vegeu la notícia del nostre blog sobre la darrera reunió del Consell Assessor.

Podeu llegir també la nota de premsa completa sobre les PBAU publicada per la Conselleria i la UIB.

Informe: Homologació del nivell de Català a l'alumnat d'ESO i Batxillerat

Quins nivells de certificat de català atorguen els diferents estudis de secundària?

Actualment, poden sol·licitar l'homologació del nivell de coneixement de Català:

• els graduats en ESO a les Illes Balears a partir del curs 1999-2000
• els titulats en Batxiller a les Illes Balears a partir del curs 2000-2001
• els que hagin obtingut els títols anteriors a Catalunya o la Comunitat Valenciana i que compleixin els requisits que veureu a continuació.  

El nivell de Català que té l'alumnat d'ESO i Batxillerat en acabar aquests estudis depèn de variables diverses com ara:

• l'any en què s'obtingué el títol, 
• la nota final de l'assignatura de Català, 
• haver comptat amb Adaptació Curricular,
• haver cursat un Programa de diversificació,
• haver-se titulat per Educació d'adults (ESPA), 
• haver-se titulat via PQPI

En general, els barems d'homologació són els següents:

•  Per a ESO: 

SEGONS EL CURS d'ESO	SUPÒSITS		CERTIFICAT DE NIVELL
De curs 1999-00 al curs 2002-03	Qualificació de Català a 4t d'ESO	Suficient o Bé	B1
		Notable o Excel·lent	B2
De curs 2003-04 al curs 2010-11	Català de 4t d'ESO aprovat		B2
A partir del curs 2011-12	Qualificació de Català a 4t d'ESO	De 5 a 7	B1
		De 7 a 10	B2
	Titulats amb Adaptació Curricular significativa		A2
	Titulats per diversificació Curricular		B1
	Titulats en PQPI *	A 3r i 4t	A2
		A 4t	B1
	Titulats per ESPA		B1
* Pendent de confirmar les equivalències a FPB

• Per a Batxillerat:

SEGONS EL CURS	QUALIFICACIÓ DE CATALÀ A 2n DE BATXILLER	CERTIFICAT DE NIVELL
Del curs 2000-01 al curs 2002-03	De 5 a 7	B2
	De 8 a 10	C1
Del curs 2003-04 al curs 2010-11	Català aprovat	C1
A partir del curs 2011-12	De 5 a 7	B2
	De 8 a 10	C1

En canvi, a dia d'avui, no s'homologuen coneixements de Català en finalitzar:

• un Cicle Formatiu de FP, ja sia de Grau Mitjà o Superior 
• la prova d'accés a la UIB per a majors de 25 anys
• la prova general de Selectivitat per accedir a la UIB. En aquest cas, obtingueren l'homologació del B2 els que aprovaren l'assignatura de Català a Selectivitat entre els cursos 1988-89 i 2010-11

Per a més informació, us pot interessar visitar els enllaços següents:

• Homologacions de Català
• Equivalències de Català
• Exempcions de l'assignatura de Català a l'educació no universitària

L'ensenyament en català supera les mitjanes PISA

Els estudiants de Catalunya, on l'ensenyament és 100% en català, se situen per primer cop per sobre de l'Estat, la UE i l'OCDE en les proves PISA. Vegeu la notícia:

• Catalunya treu el cap a PISA

Per altra banda, segons la nota de premsa del Govern que reproduïm més avall, a les Balears també hi ha una evolució positiva, malgrat l'altíssim percentatge d'alumnat nouvingut (un 14,4% a les Balears enfront del 8,8% de mitjana estatal), les ràtios disparades, etc.

Nota de premsa del Govern:

Dia i hora d'emissió: 06/12/2016, 11:15

Els resultats de la darrera edició de les proves PISA confirmen una evolució positiva a les Illes Balears 

La millora es fa especialment evident en competència lectora i es constata la necessitat de millorar en competència matemàtica
Aquest dimarts s’han presentat els resultats de l’examen PISA (Programa Internacional per a l’Avaluació d’Alumnes) que fa cada tres anys l’OCDE a alumnes de 15 anys  de 72 països. Els resultats de la darrera edició de PISA confirmen una evolució positiva a les Illes Balears que poc a poc es van acostant a la mitjana espanyola i coincidint amb l’informe del resultats acadèmics del curs passat presentat recentment per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE). A Espanya els resultats es troben pràcticament en la mitjana de la UE, detectant-se també la necessitat de millorar en competència matemàtica.

La millora es nota especialment en competència lectora ja que es passa dels 476 punts de 2012 als 485 de 2016. PISA també confirma la necessitat d’incidir en la competència matemàtica, on es fa molt més lenta la millora, fet que també detectava l’informe de l’IAQSE.

El conseller d’Educació i Universitat, Martí March ha valorat positivament el darrer informe PISA “ens acostam a la mitjana espanyola en totes les competències avaluades i ara el repte es consolidar aquesta línia de millora i aplicar mesures que dotin d’estabilitat i qualitat al sistema educatiu de les Illes”. March ha afegit que “el nostre objectiu en acabar la legislatura és el de situar-nos com a mínim a la mitjana estatal, però no només això, també hem de impulsar les mesures a tots els àmbits per crear un entorn educatiu estable i equitatiu i per això resultaran essencials tant el Pacte Educatiu com el Pla d’Èxit,amb el suport de tota la comunitat educativa i els sectors polítics, econòmics i socials de les Illes.

Resultats PISA Illes Balears
	2012	2016
Competència Científica	483	485
Competència Lectora	476	485
Competènca Matemàtica	475	476

Mitjana PISA
	Espanya	Europa
Competència Científica	493	495
Competència Lectora	496	494
Competènca Matemàtica	486	493

En Competència Científica: L'increment respecte de 2009 és de 24 punts, mentre a Espanya els resultats han millorat de manera poc significativa  (+5 punts) i han disminuït lleugerament de promig a l'OCDE. En aquesta competència ens trobam en nivells similars al País Basc, Luxemburg, Itàlia o Rússia.

En Competència Lectora: És en aquesta competència on es produeix el creixement més significatiu des de 2009 (+28 punts), mentre a Espanya en el mateix període el creixement és molt més moderat (+15 punts) i es produeix un estancament  en el conjunt de països de l'OCDE de mitjana. S'ha de tenir en compte que 40 punts de resultats PISA equivalen més o menys a un curs complet, i per tant aquesta millora és molt significativa. Destaquen els excel·lents resultats de les nines sobre els nins en general a tots els països.

En Competència Matemàtica: L'increment respecte de 2009 és en el cas d'aquesta competència més moderat (+12 punts) mentre es produeix un lleuger increment a Espanya en el mateix període (+3 punts) i una disminució en el conjunt de països de l'OCDE de mitjana de més de 10 punts.

PISA també constata que els alumnes immigrants obtenen pitjors resultats que els nadius. En aquest sentit es constata que les comunitats autònomes espanyoles amb major proporció d’alumnat immigrant en edat PISA són Madrid, Catalunya, Illes Balears i La Rioja. A totes les comunitats autònomes els alumnes nadius rendeixen més que els d’origen  immigrant, essent la diferència superior a la que es produeix a l’OCDE i a l’UE.

L’informe destaca les altes xifres de repetició de l’alumnat espanyol, un de cada tres alumnes de 15 anys repeteix curs, 20 punts per damunt de la mitjana europea. Balears és la comunitat amb mes alumnes repetidors (40%) juntament amb Múrcia, Extremadura, Canàries i Andalusia. Curiosament les puntuacions mitjanes dels alumnes repetidors espanyols són més altes que la mitjana de l’OCDE i de l’UE i quant al nivell de competències adquirides es demostra que una gran part d’aquests alumnes han adquirit les competències bàsiques en ciències, obtenint bons resultats a PISA. L’informe recomana revisar les polítiques de repetició de curs a l’ensenyament obligatori.

L’informe PISA avalua alumnes de 15 anys, independentment del curs en el que es trobin, de ciències, matemàtiques i lectura. PISA és una prova que avalua competències i per tant no està dissenyada per avaluar l’aprenentatge dels continguts específics fixats en els currículums. En aquest sentit, l'elevat percentatge d'alumnes repetidors que hi ha al nostre sistema educatiu afecta negativament els resultats.

L’informe parteix de la consideració de que les competències dels alumnes es deuen a factors familiars, socials, culturals i escolars i, per això, a més de les proves que fan els alumnes també  es recullen informacions del seu entorn. Les proves PISA ofereixen moltes dades complementàries com els resultats per sexe, per àrea de coneixement, per origen social, els estudis dels pares, els llibres que hi ha a casa, si són repetidors, immigrants, etc.

En les properes setmanes, abans de les vacances de Nadal, l'IAQSE elaborarà i publicarà un informe detallat referit a les Illes Balears.

*S’adjunta l’informe PISA corresponent a Espanya

Diari de Balears:

• Les Balears lideren el nombre d'alumnes repetidors segons l'informe PISA

Esborrany d'orientació educativa i professional

La Direcció General d'Innovació i Comunitat Educativa (DGICE) ha preparat l'esborrany d'una nova ordre que regularà l'orientació educativa i professional.

Ara aquest esborrany es troba en la seva primera versió i els sindicats ja hi hem pogut fer algunes primeres aportacions abans que sigui tractat a la Mesa Sectorial o al Consell Escolar de les Illes Balears.

Des de UOB hem fet les següents observacions:

• No hi apareix cap referència explícita i desenvolupada al PALIC, a acollida lingüística o a programes per a alumnat nouvingut. Només es parla a les funcions generals dels Serveis de "afavorir i participar en els processos d'acolliment dels alumnes d'incorporació tardana i en especial dels alumnes NESE" (Article 10, punt 1.j.). Recordem que el PALIC ja va quedar tocat amb els criteris de grups i quotes, tal com vam denunciar en els seu moment.
• No es desenvolupa contingut sobre l'orientació a Cicles Formatius.
• No es parla dels alumnes amb necessitats associades a una malaltia ni a l'atenció educativa hospitalària i domiciliària.
• Quan es fa referència al fet que l'atenció de certs serveis als centres serà en funció de les seves característiques i necessitats o que s'afegiran als equips altres professionals que es considerin necessaris, no se'ns concreta com s'estableix el diagnòstic ni amb quines característiques o necessitats ens podríem trobar.

Per altra banda hi ha tot un seguit de normativa vigent sobre orientació educativa que no apareix esmentada a l'esborrany. Hem demanat a la Conselleria que, si un cop aprovada l'ordre aquesta normativa ha de continuar vigent, s'hi faci referència explícita en el redactat. Parlam de normativa o instruccions referents a:

• els horaris dels Equips d'Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP),
• les instruccions sobre les funcions específiques dels ATE,
• la resolució sobre les Unitats Tècniques Educatives de Suport (UTES),
• les orientacions per facilitar l'aplicació per a les adaptacions curriculars no significatives,
• les orientacions per emplenar informes NESE i introduir les dades al Gestib
• les funcions dels AL, treballadors socials i fisioterapeutes als CEE.

Segons l'esborrany, els Serveis especialitzats d'orientació educativa, social i professional s'estructuraran de la següent manera:

• Equips d'Atenció Primerenca (EAP), per a centres d'educació infantil.
• Unitats d'Orientació (UO), per a centres d'educació infantil i primària.
• Equips d'Orientació Educativa (EOE), servei de suport extern al centre, per a segon cicle d'infantil i per a primària.
• Departaments d'Orientació (DO), als centres d'educació secundària.
• Equips Específics (EE), servei extern al centre per a l'atenció de l'alumnat NESE.
• Centres d'Educació Especial (CEE), entorn educatius molt especialitzats per a alumnat NEE que no pot ser atès amb les mesures ordinàries d'atenció a la diversitat.

En general, aquestes estructures estaran integrades per:

• Professorat de secundària de l'especialitat d'Orientació Educativa.
• Professorat tècnic d'FP de l'especialitat de Serveis a la Comunitat.
• Mestres especialitzats en Pedagogia Terapèutica (PT) i/o Audició i Llenguatge (AL).
• Altres professionals que es considerin necessaris com ara Auxiliars Tècnics Educatius (ATE), fisioterapeutes, intèrprets de llengua de signes .

L'esborrany detalla també el concepte i l'estructura de cada servei així com llurs finalitats i funcions específiques o alguns altres aspectes com coordinació i funcionament d'alguns d'aquests serveis.

UOB reclama plenes competències en Educació

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, Sectorial d'Ensenyament, insta el Govern de les Illes Balears a reclamar plenes competències en Educació per evitar dependre contínuament dels canvis del color polític del Govern espanyol i el consegüent caos legislatiu.

Les competències educatives transferides el gener de 1998 van suposar el traspàs de les funcions administratives de l'antiga Direcció Provincial i poca cosa més, mentre Madrid es reservava els ensenyaments mínims dels currículums, els requisits bàsics d'avaluació i l'ordenació del sistema educatiu, entre molts altres.

La potestat del Ministerio sobre l'avaluació és la que ha estat a punt d'imposar les revàlides, ara pendents d'un hipotètic pacte educatiu entre PP, PSOE i Ciudadanos que si s'arriba a assolir, cosa que està per veure, penjarà d'un fil fins que algun partit recuperi la majoria absoluta al congrés de diputats i torni a fer i desfer al seu gust.

Pel que fa a l'eufòria d'alguns davant la notícia de la supressió de les revàlides, cal no oblidar que la LOMCE continua aplicant-se a tota màquina i impedeix, per exemple, la formació integral dels alumnes amb la reducció d'hores de matèries artístiques i filosofia, elimina l'assignatura d'Història i Cultura de les Illes Balears a Batxillerat, obliga a estudiar la Corona de Castella, de la qual mai no n'hem format part, o fa possible acabar l'ESO sense haver vist la Guerra de Successió i Felipe V de Borbón, origen de l'actual configuració del l'Estat espanyol.

Per tot plegat des de la Sectorial d'Ensenyament d'Unió Obrera Balear reclamam competències plenes en Educació i un pacte educatiu a les Illes que permeti planificar amb tranquil·litat, sense haver d'estar pendents de la inestabilitat política d'Espanya i els interessos espuris dels partits polítics de torn.

Palma, 1 de desembre de 2016


Diari de Balears:

• La UOB reclama plenes competències en Educació

Diario de Mallorca:

• El sindicato UOB reclama competencias plenas en Educación para Balears

AraBalears:

• El Govern balear ha de tenir més competències en Educació?

Curs de formació: Eines i estratègies per als coordinadors lingüístics

Reproduït de la web de la Direcció General de Formació del Professorat i FP:

Curs de formació: Eines i estratègies per als coordinadors lingüístics

Darrera actualització: 01/12/2016

Aquesta activitat de formació d’una durada de vint hores s’adreça als coordinadors i membres de la comissió de normalització lingüística dels centres educatius de primària i secundària de les Illes Balears.

Organitzada pel Servei de Formació del Professorat, tindrà lloc en el CEP de Palma Jaume Cañellas Mut i a les seus universitàries de Menorca i d’Eivissa en diferents dies dels mesos de novembre i desembre de 2016 i de gener de 2017.

Entre d’altres, els objectius del curs són:

• millorar les actituds lingüístiques del professorat i de l’alumnat en l’àmbit escolar.
• conscienciar el professorat que l’aprenentatge de la llengua catalana es fa des de totes les àrees del currículum.
• aprendre a elaborar un pla de dinamització lingüística real i assequible.
• dinamitzar la llengua catalana a través d’activitats escolars i culturals per aconseguir un ensenyament més comprensiu i arrelat a l’entorn social del centre.

Els formadors seran Bartomeu Abrines, Margalida Barceló, Maria Josep Carrasco, Pere Garau, Bernat Joan, Magdalena Oliver, Joan Planas, Joan Ramírez, Antònia Pol i Gemma Sanginés.

Termini d’inscripció: de dia 28 d’octubre a dia 6 de novembre de 2016 a través del Portal de personal.

Documents: Vegeu informació a la web de la Direcció General.

L'Assemblea de Docents reclama més informació i rigor en la perfilació de les places d'interins

Foto: Assemblea de Docents

Reproduït del blog de l'Assemblea de Docents:

L'Assemblea de Docents reclama a la Conselleria d'Educació més informació i rigor en la perfilació de les places ofertades en el procès d'adjudicació del personal docent interí

L'Assemblea de docents donam veu a les reclamacions del col·lectiu d'interins que demanen més informació en l'oferta de les les places a les adjudicacions i rigor en la correspondència d'aquestes amb les funcions que detalla la convocatòria.

Aquesta reclamació de les condicions en les adjudicacions d'interins permetria als aspirants conèixer les característiques específiques de les places i tenir la informació necessària per garantir l'èxit de la tria. Tenir la informació sobre la funció del treball proposat és la primera condició per garantir la satisfacció i la qualitat de la feina.

Quines són les reclamacions dels col·lectiu d'interins?

Pel que fa al perfil de les funcions:
Quan els docents interins seleccionam una de les funcions següents: Suport a l'Àrea de Ciències i Tecnologia (0590059), Suport a l'Àrea de Llengua i Ciències Socials (0590058) i Suport a l'Àrea Pràctica (0591026) ens podem trobar davant situacions professionals tant distintes com: fer suports de ciències a matemàtiques i biologia, fer àmbits a PMAR, fer FP bàsica, fer una especialitat en un grup ordinari, i molt sovint ens trobam davant una plaça mixta on hem d'afrontar alhora dues funcions diferents de les explicades abans. Aquest fet, fa que la docent hagi d'assumir matèries d'una especialitat diferent de la seva especialitat, i hagi de formar part de dos o tres departaments didàctics diferents (departament de les especialitats i departament d'orientació). Tot i que són funcions per les quals estam habilitats, són característiques a tenir en compte a l'hora de fer la tria.

Pel que fa als horaris:
Les places en horari de tarda i matí i tarda s'haurien d'especificar "sempre" i verificar que es corresponguin amb la realitat de la feina que es desenvoluparà al centre educatiu. Acceptar una plaça d'aquest tipus sense estar-ne assabentat/da amb anterioritat pot impossibilitar compaginar la vida professional i personal de la treballador. Per aquest motiu, una vegada realitzada la tria no pot quedar pendent de la organització del centre, sinó que s'ha d'haver previst abans.

Per tot l'exposat fins ara, demanam que tota aquesta informació específica aparegui en la convocatòria d'adjudicacions i que la Conselleria d'Educació vetli per l'acompliment de les característiques dels perfils que s'oferten per part dels centres.

Publicats els Indicadors de Resultats Acadèmics i l'Anuari de l'Educació 2016

 L'Institut d'avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) acaba de publicar el document dels Indicadors dels Resultats acadèmics de les I.B. del curs 2015-16, al que podeu accedir clicant AQUÍ

S'hi poden consultar dades tant de Primària com de Secundària i Batxillerat sobre:

• Matrícula escolar.
• Resultats acadèmics per àrees.
• Promoció dins l'etapa.
• Idoneïtat de l'etapa.
• Repetició de cursos.

Us pot interessar també consultar:

• Els indicadors del 2014
• El mapa d'indicadors entre el 2010 i el 2013
• La nota de premsa de la Conselleria sobre els indicadors del curs passat.

A més, la Fundació Guillem Cifre de Caixa Colonya ha penjat a la seva web l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears, presentat el passat 23 de novembre, on hi trobareu articles diversos sobre una gran quantitat de temes com ara:

• L'FP actual.
• Conservatoris professionals de Música i Dansa.
• PMAR.
• Ensenyaments superiors de Disseny.
• Absentisme crònic a l'ESO de les Illes.
• Assetjament escolar
• etc.

Podeu accedir a l'anuari clicant AQUÍ