dilluns, 24 de febrer de 2020

March i Morante ara volen imposar el marcatge a través dels directors


Circular 166/2020

La resolució del conseller Martí March de dia 19 de desembre de 2019 en què va modificar les instruccions sobre l’Horari general del centre per al curs 2019-20 a conseqüència de l’oposició que va iniciar UOB i que després fou compartida per la totalitat dels sindicats amb representació a la Junta de Personal, va obrir un nou escenari en el qual cada centre escolar de les Balears s’ha convertit en un camp de batalla. Després de crear un problema allà no existia, March i Morante, en comptes de reconèixer que havien ficat la pota imposant el marcatge pel GESTIB sense haver-lo consensuat ni parlat amb ningú i no desistir de les intencions, van passar la patata calenta als directors. Val la pena reproduir literalment la modificació esmentada:

On diu:
«Els professors i el personal d’administració i serveis han de registrar l’entrada i sortida del centre mitjançant el Gestib».

Ha de dir:
«Els directors han d’establir el control de l’horari de permanència al centre del professorat, tal com disposa la Instrucció 4/2017 de 20 de setembre de la Directora General de Personal Docent.

Aquest control horari es podrà realitzar amb l'eina de gestió de marcatge GestIB, que a Conselleria d'Educació, Uinversitat i Recerca ha posat a disposició dels centres, o amb un sistema alternatiu que, ateses les característiques del centre, es consideri que pot ser més eficient.»

A partir d’aquí s’ha generat una situació caòtica i s’ha accentuat el malestar i la desmotivació entre els docents. De dia 19 de desembre ençà, tenint en compte l’actuació dels directors, podem distingir tres grups:

1) Un grup de directors que se sent vinculat als claustres i que entén que l’existència d’un bon ambient de col·laboració i la motivació són imprescindibles per al rendiment dels docents i, en conseqüència, també de l’alumnat, per iniciativa pròpia han traslladat la decisió als claustres mitjançant una votació.

2) El grup directors d’Adesma i d’Adipma, que tot i ésser docents com tots nosaltres, s’han constituït com una casta elitista que vol menjar apart, i que fort i no et moguis per comoditat i interès propi imposen el fitxatge pel Gestib amb amenaces, mitges veritats i mentides dient que ha de ser així per ordres de la Conselleria i d’Inspecció. A dir veritat, la iniciativa d’imposar el fitxatge és idea d’Adesma i d’Antonio Morante, que quan va ésser director fou un dels principals impulsors i ara n’és el braç executor dins la Conselleria. La persistència dels directors d’Adesma d’Adipma per poder decidir i comandar en un centre públic com si fos un centre privat o concertat s’ha convertit en un dels principals factors de desestabilització, de desmotivació i de divisió interna en els centres.

I 3) Després hi ha un tercer grup de directors de mig figa i mig raïm, que es dediquen a fer l’anguila, a mirar d’on bufa el vent i a canviar de discurs segons la persona que tenen al davant.

Per donar una idea del que vivim als centres, avui explicarem el que ha passat a l’IES Inca.

Claustre extraordinari 22 de gener: La directora, Catalina M. Verd, va donar per fet que el marcatge era obligatori i va dur a votació el sistema que s’havia d’emprar. Davant aquest abús, dels 66 assistents al claustre, 25 es van negar a votar. Resultat:
  • Vots a favor del marcatge GESTIB: 10
  • Vots a favor sistema José Merino: 14
  • Vots en blanc: 6
  • Vots nuls: 7
Amb aquest resultat a la mà, la directora Verd l’endemà del claustre va enviar un escrit a tots els docents que, entre d’altres coses, deia:

«aquest matí he consultat a la inspectora, Catalina Moner Mora, si és viable només marcar d’entrada i us en trasllado la informació:

1. És obligatori marcar l’entrada i la sortida per tal de poder controlar l’assistència i puntualitat del professorat de les hores lectives i complementàries.
2. La manca de marcatge és interpretada com una absència, que s’ha de justificar aportant la justificació pertinent. En cas de no justificar, la directora té l’obligatorietat de comunicar-ho a inspecció educativa.

Podeu consultar les possibles conseqüències de no marcar / justificar al calentet.
Me resulta molt desagradable que qualque company d’aquest claustre patís aquestes conseqüències. I vull deixar ben clar que no és res personal, només compliré amb les meves funcions i responsabilitats.»


Claustre extraordinari 20 de febrer: Després del rebombori que van provocar aquestes paraules, la directora Verd es va veure obligada a convocar un nou claustre extraordinari, aquesta vegada amb dos punts a l’ordre del dia. Primer: marcatge Sí o No. I segon, en el cas que guanyàs el Sí, quin tipus de marcatge.
  • Vots a favor del marcatge: 14
  • Vots en contra del marcatge: 48
  • Vots en blanc: 1
Acabam d’exposar una petita mostra de quina és la situació actual en bastants centres educatius de les Balears. Guardant les distàncies, el desgavell provocat per Martí March i Antonio Morante ens remeten al govern infaust de José Ramon Bauzá, Rafel Bosch, Guillem Estarellas... amb el TIL durant la legislatura de 2011-15. Primer van voler imposar-lo a la valenta amb el «ordeno y mando». Quan es van topar amb una resistència inesperada, van optar per imposar el TIL per l’article 20, és a dir, el TIL s’havia de fer igualment però qui havia de decidir com fer-ho eren els directors, la CCP, els claustres, els departaments, etc. D’una manera maquiavèl·lica i sibil·lina van convertir cada centre en un camp de batalla i van anar a provocar la divisió i l’enfrontament entre els docents.

Aleshores, entre els directors també hi va haver tres grups: uns, vinculats als claustres i a les assemblees de centre, van dimitir per solidaritat i dignitat professional; cap director d’Adesma va dimitir, es van aferrar a la cadira, en Morante, per exemple, i tret d’algunes honroses excepcions, es presentaven com a simples funcionaris neutrals que complien ordres; la resta es van dedicar a nedar i a guardar la roba i assumiren un doble i triple discurs segons qui tenien davant.

L’any 2013, davant el parany de la imposició del TIL d’una «forma voluntària», dolcet dolcet, centre per centre, a través de l’article 20, l’Assemblea de Docents no va caure en el parany i es va plantar amb un NO rotund al TIL, amb o sense article 20. Aleshores com a ara, no prestar-se a seguir el joc de dividir el col·lectiu docent és de vital importància. Per tant, ens reafirmam en NO FITXEM! Un cop derrotada la imposició del marcatge per part de March i Morante ara hem d’aturar la imposició exercida pels directors, peti qui peti i sigui i qui sigui. Més encara, abans que no sigui massa tard, cal aturar els peus al grupet escalador, elitista i corporativista de directors d’ADESMA!