Bústia Covid-19

dimarts, 23 de novembre de 2021

Primer plantilles, després concurs!

PRIMER PLANTILLES, DESPRÉS CONCURS!



Ahir dilluns es va tancar el procés administratiu per participar al Concurs de Trasllats d’àmbit autonòmic. Un any més, els docents hem hagut de participar-hi sense disposar de tota la informació adient, és a dir, sense saber quina és la relació de places de plantilla orgànica que són objecte de Concurs. UOB Ensenyament expressa el seu desacord.

I ho feim perquè aquesta és una anomalia --una més-- que no per tradicional resulta més acceptable. Us imaginau participar a una rifa on l’organitzador us digués “comprau els bitllets i, en haver-los repartits tots, ja us direm quins són els premis”? Nosaltres tampoc.

És veritat que, en concursar, cap funcionari pot saber a priori si la plaça que desitja estarà o no lliure, perquè això és impossible d’esbrinar abans què tots els concursants hagin postulat. Ara bé, la lògica d’un procés de concurs transparent seria començar per definir i publicar les places en joc i, després --i no abans-- convocar-lo. L’actual procediment, que és just l’invers, genera sensacions com si l’Administració jugués amb nosaltres, i ens fes passar a un i altre costat del mirall de n’Alícia en funció de la seva voluntat arbitrària, i no del lògic ordre de les coses.

UOB Ensenyament no vol acceptar aquesta anomalia, per molt que hagi esdevingut una trista tradició, i per això ha demanat explicacions als responsables de la Conselleria tant a la darrera Mesa sectorial sobre el Concurs de Trasllats com també a la relativa a les plantilles orgàniques dels centres. En ambdues ocasions hem rebut el mateix patró de resposta: vagues i gens convincents al·lusions a dificultats tècniques, a la complexitat del procés, o a les vacants resultants de les jubilacions --tanmateix les jubilacions imprevistes es produeixen al llarg de tot l’any--, com si el procés es pogués simplificar pel fet de publicar les places a destemps.

No volem ser malpensats, però trobam necessari assenyalar que, si algú volgués aprofitar aquesta avinentesa per manipular el resultat del concurs, podria fer-ho. Per exemple, podria bloquejar-se alguna plaça en veure que un docent amb massa punts l’ha demanada, amb l’esperança de què n’hi toqués una altra, i mirar de “reservar la plaça” per a un docent amb menys punts i més del gust de “la superioritat”, que podria concursar el curs següent.

No estam ni insinuant que això estigui passant efectivament, ni tampoc que aquesta sigui la intenció de la Conselleria en invertir l’ordre lògic de les coses. Però sí que volem assegurar que cap ombra de sospita pugui mai planejar ni sobre aquest ni sobre cap altre procés administratiu públic. En altres paraules, volem defensar el principi de transparència administrativa perquè trobam que així tothom hi guanya, incloent la pròpia Administració, que veuria reforçada la seva credibilitat si planifiqués el processos amb més temps i iniciés un procés tan complex amb la deguda antelació.

Planificació, lògica i transparència: vet aquí un triple principi que hauria de resultar irrenunciable per a qualsevol administració. Més encara en tractar-se d’una administració educativa: si la comunitat docent sap que una de les seves principals funcions és ensenyar l’alumnat a pensar, és lògic que tot docent esperi que les decisions de la seva Conselleria siguin producte de pensament, i no de la improvisació o de la incapacitat per planificar o esbrinar les conseqüències de fer les coses alterant el seu ordre raonable.