Bústia Covid-19

Cerca en aquest blog

dimecres, 22 de desembre de 2021

Fins al darrer alè! Resum MSE 22/12/21: Modificació Oposicions 2022, Permís Covid i Pla integral d'FP.

Avui, dimecres dia 22 de desembre, s'ha reunit la Mesa Sectorial d'Educació. Ha comptat amb la participació, entre d'altres, de la Directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i del Director General de Formació Professional, Antoni Baos.

L'ordre del dia de la reunió ha estat el següent:

  1. Lectura i aprovació de l’acta de sessió núm. 280, de 11 de setembre de 2020, i núm. 286, de 13 de novembre de 2020.
  2. Mesures d'actuació Pla Integral de Formació Professional 2022-25
  3. Proposta de modificació de la convocatòria d’oposicions a cossos docents per a l’any 2022
  4. Proposta de modificació de l’Acord de Consell de Govern permís COVID
  5. Proposta de resolució de convocatòria d’interins per al curs 2022-2023
  6. Torn obert de paraula

Mesures d'actuació Pla Integral de Formació Professional 2022-25

UOB ha demanat al director general l'ajornament d'aquest punt de l'ordre del dia. Consideram que analitzar i fer aportacions a un pla quadriennal quan se'ns ha fet arribar l'esborrany fa només 48 hores és, com a poc, tenir poc respecte per la formació professional i pels docents que hi treballen.
Així mateix, hem fet saber al Sr. Baos què això de plans integrals, plans reactiva, plans de llengües estrangeres, aules d'emprenedoria, centres d'innovació, etc etc pot estar molt bé, però què el que necessita la Formació Professional és començar pel dia a dia dels docents que estan dins les aules i tallers.
En aquest sentit, li hem recordat que fa un any que estam pendents de solucions pel professorat tècnic, tant els que tenen titulació universitària com els que no, uns perquè s'han d'integrar en el grup A1 i els altres perquè queden en un "limbo" que ningú aclareix com acabarà, també li hem recordat que som la única comunitat que no disposa d'un miserable currículum propi i què, per tant, ens regim pels currículums de Ceuta i Melilla (es veu que el teixit productiu deu ser semblant al nostre), aquest fet, per exemple, fa que no disposem de desdoblaments en els mòduls pràctics ni que poguem adequar els currículums a les necessitats productives; o que no diu res quan des de Planificació li pispen les hores assignades a quota als coordinadors Erasmus d'FP o suquen els professors d'fp fent-los compensar hores lectives.
Tot això sense parlar d'infraestructures, recursos, reconeixement de la fp, podríem seguir hores posant de manifest les mancances d'aquests ensenyament, per la qual cosa, finalment, i trobant que "això li ve gros" hem demanat al Sr. Baos la seva dimissió.


Proposta de modificació de la convocatòria d’oposicions a cossos docents per a l’any 2022: modificació de les condicions de les proves i menys places.

La proposta de modificació de la convocatòria d'oposicions que se'ns ha presentat a la mesa d'avui farà que les oposicions del 2022 es regeixin pel redactat original del Real Decreto 276/2007, de 23 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de ingreso, accesos y adquisición de nuevas especialidades en los cuerpos docentes a que se refiere la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y se regula el régimen transitorio de ingreso a que se refiere la disposición transitoria decimoséptima de la citada ley. D'aquesta manera, deixaran d'aplicar-se les disposicions transitòries que va introduir el Reial decret 84/2018 i que han afectat els processos selectius de 2018, 2019 i 2020 (ajornats a 2021). 

El retorn a l'aplicació del Reial decret 276/2007 en el seu redactat original introdueix els següents canvis respecte a les oposicions de 2018, 2019 i 2020 (ajornades a 2021):

1. Reducció del número de bolles a escollir en el desenvolupament del tema. Es redueix una bolla en tots els trams, per la qual cosa quedarà de la següent manera:

  • En les especialitats que tinguin un nombre no superior a 25 temes, s'ha d'escollir entre 2 temes (en comptes de 3).
  • En les especialitats que tinguin un nombre superior a 25 temes i inferior a 51, s'ha d'escollir entre 3 temes (en comptes de 4).
  • En les especialitats que tinguin un nombre superior a 50 temes, s'ha d'escollir entre 4 temes (en comptes de 5).
2. Canvis en el pes de la fase d'oposició i la fase de concurs. 
El redactat original del Reial decret 276/2007 estableix:

Per tal d’obtenir la puntuació global de tot el procediment selectiu cada comissió de selecció ha de ponderar en dos terços la puntuació obtinguda en la fase d’oposició (en comptes d'un 60%) i en un terç la puntuació obtinguda en la fase de concurs (en comptes d'un 40%). La puntuació global esmentada ha de ser la suma de les puntuacions obtingudes en la fase d’oposició i concurs un cop realitzada la ponderació. 
 
3. Canvis en la puntuació de l'experiència docent a la fase de concurs 
El redactat original del Reial decret 276/2007 estableix la següent baremació per a l'experiència docent prèvia:  

El màxim de puntuació per aquest concepte serà de 5 punts (en comptes de 7). Tots els apartats i subapartats han patit modificacions:

Per cada any d'experiència docent en especialitats del cos al qual opta l'aspirant, en centres públics s'obtindrà 1 punt (en comptes de 0,7).
Per cada mes d'experiència docent en especialitats del cos al qual opta l'aspirant, en centres públics s'obtindran 0,0833 punts (en comptes de 0,0583).
Per cada any d'experiència docent en especialitats de diferents cossos al qual opta l'aspirant, en centres públics s'obtindran 0,5 punts (en comptes de 0,35).
Per cada mes d'experiència docent en especialitats de diferents cossos al qual opta l'aspirant, en centres públics s'obtindran 0,0416 punts (en comptes de 0,0292).
Per cada any d'experiència docent en especialitats del mateix nivell o etapa educativa que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres s'obtindran 0,5 punts (en comptes de 0,15).
Per cada mes d'experiència docent en especialitats del mateix nivell o etapa educativa que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres s'obtindran 0,0416 punts (en comptes de 0,0125).
Per cada any d'experiència docent en especialitats de diferent nivell o etapa educativa que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres s'obtindran 0,25 punts (en comptes de 0,1).
Per cada mes d'experiència docent en especialitats de diferent nivell o etapa educativa que l'impartit pel cos al qual opta l'aspirant, en altres centres s'obtindran 0,0208 punts (en comptes de 0,0083).

Als efectes d'aquest apartat només es té en compte un màxim de cinc anys (en comptes de deu), cada un dels quals només ha de ser valorat en un sol dels subapartats anteriors.

A la següent infografia podeu veure els principals canvis, explicats anteriorment

Finalment, la Conselleria només convocarà 796 places que es repartiran per cossos, especialitats i illes de la següent manera (podeu veure-ho AQUÍ). Aquestes 796 places corresponen als romanents de les taxes de reposició de 2018, 2019 i 2020 que mancaven per convocar. Des de Conselleria han confirmat que finalment no sumaran les 384 places corresponents a la taxa de reposició de 2021 a les oposicions de 2022.

D'aquesta manera, les 384 places corresponents a la taxa de reposició de 2021 que teòricament s'havien de sumar a les oposicions de 2022 Conselleria les reservarà per proveir-les d'acord amb el que dicti la modificació del Real Decreto 276/2007, de 23 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de ingreso, accesos y adquisición de nuevas especialidades en los cuerpos docentes a que se refiere la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y se regula el régimen transitorio de ingreso a que se refiere la disposición transitoria decimoséptima de la citada ley. La modificació del Reial Decret 276/2007 regularà dues coses:

a) Com es proveiran les places corresponents a la taxa addicional per a l'estabilització (tot apunta que serà mitjançant un concurs de mèrits).

b) Com seran les oposicions a partir del 2023. Aquestes noves oposicions afectaran a les places provinents de les taxes de reposició.

Tot i que encara estam en el terreny de l'especulació i dels esborranys, alguns mitjans de comunicació ja s'han fet ressò de cap on poden anar els tirs. Podeu veure-ho AQUÍ i AQUÍ


Proposta de modificació de l’Acord de Consell de Govern permís COVID

S'ha prorrogat el permís COVID no retribuït per al 100% o 50% de la jornada en cas que els fills dels docents hagin de guardar quarantena o estiguin a l'espera del resultat de proves PCR. Des d'UOB Ensenyament hem seguit exigint que aquest permís sigui retribuït. Per això hem instat a la Directora General de Personal Docent a que es posi en contacte amb el Govern de les Illes Balears per veure si seria possible aprofitar el Pla de Conciliació i Corresponsabilitat de les Illes Balears 2021-2024, amb un pressupost de 157.778.544 € per obtenir els recursos necessaris perquè els docents puguin gaudir d'un permís retribuït.

Convocatòria interinitats 22-23. Segueixen les reivindicacions històriques d'UOB Ensenyament.


Fa una estona ha acabat la Mesa Sectorial on, entre altres temes dels que us informam en un altre resum, s'ha tractat la convocatòria d'interinitats pel curs 2022-23.

Dates

Pendent de la publicació de la resolució de la convocatòria al BOIB, el termini d'inscripció i/o modificació de dades a la borsa serà del 25 de gener al 23 de març de 2022.

Què hi ha de nou?

  • S'ha consumat el final de l'excepcionalitat quan al professorat tècnic d'FP que disposava d'una moratòria fins a l'abril del 2022 per aportar una titulació de Grau per tal de poder romandre a les llistes. En el supòsit que no es pugui aportar la titulació abans del 23 de març es podrà esmenar el requisit si es disposa de la titulació abans del 30 d'abril, data en què acaba la moratòria.
  • S'ha tornat a incloure la possibilitat de figurar a llistes del ciutadans del Regne Unit amb residència aquí abans del 2021, que havien estat exclosos a conseqüència del Brexit.
  • S'ha llevat, com a tal, l'opció de voler o no places compartides o itinerants, per tant les opcions queden reduïdes a triar illes i jornades.
  • El tràmit només admetrà la càrrega de documentació en format pdf.
  • Canvis en l'oferiment de places en el tràmit extraordinari en els supòsits de places adjudicades en els tràmits ordinari o urgent i que hagin estat renunciades. En aquests casos, si la persona a la qual han adjudicat la plaça en el tràmit hi renuncia, es cridarà en primer lloc a una altra persona que també hi hagués optat i que s'ha quedat sense adjudicació.

Què ha demanat UOB?

Pel que fa a les bases generals:
  • Reconsiderar l'excepcionalitat i la moratòria i que, per tant, s'allargui el termini fixat per aquells professors tècnics que encara no han aconseguit obtenir la corresponent titulació universitària. Si han desenvolupat fins ara la seva feina sense problemes, el que disposin d'un o altre títol no els fa més bons o més dolents.
  • Que els mèrits corresponents a experiència docent i formació permanent es tenguin en compte fins el dia en què acaba la inscripció, això és a 23 de març, o, com a mínim, que es tanquin a 31 de desembre i no a 31 d'agost com figura a la convocatòria.
  • Eliminar l'obligatorietat de seleccionar totes les places en l'adjudicació de destinacions de l'estiu.
  • Incloure i considerar tutoritzats als aspirants aprovats en l'oposició i que no ha obtingut plaça en el procés selectiu. Un cop més, UOB Ensenyament ha estat la força sindical que ha posat la taula la situació d'aquest col·lectiu i hem seguit amb les reivindicacions que havíem assumit envers els aprovats sense plaça.
Pel que fa al barem de mèrits:
  • Incloure l'experiència docent en escoles de música municipals que imparteixen ensenyaments reglats.
  • Incloure l'experiència docent en universitats privades tal i com es va acordar el 2016, acord que no s'ha arribat a reflectir mai en les convocatòries.
  • Reduir la puntuació per experiència docent en centres privats.
  • Diferenciar la puntuació per experiència docent pública adquirida a les Illes Balears respecte d'altra adquirida en altres CCAA.
  • Diferenciar la puntuació per experiència docent en escoletes públiques de la puntuació en escoletes privades.
  • Baremar els títols de Graus superiors de Conservatori
  • Baremar els títols de Formació Professional, sempre que no hagin estat vehiculars per obtenir el títol al·legat com a requisit.
  • Baremar les titulacions obtingues en les Escoles d'Art
  • Incloure com a formació permanent els certificats de professionalitat, publicacions de caire científic, tècnic o pedagògic, mèrits artístics i, en general, que es considerin aquells mèrits que figuren el el barem d'oposicions.
  • Eliminar el límit de 10 punts a la puntuació dels aspirants que han aprovat sense plaça. Aquest límit fa que només es reconeixin dues convocatòries aprovades sense plaça (5 punts per convocatòria aprovada sense plaça), quan des d'UOB Ensenyament consideram que, malauradament, aquest ha de ser un mèrit que compti tantes vegades com es produeixi. Davant aquesta petició, la Directora General de Personal Docent s'ha mostrat receptiva a la proposta d'UOB Ensenyament i ha dit que ho estudiarien. Estarem atents a la materialització d'aquesta demanda que UOB Ensenyament ha defensat des de l'inici del moviment dels aprovats sense plaça.

    En general, l'administració no ha estat gaire receptiva ni està disposada a fer canvis significatius tenint en compte que probablement aquest serà el darrer any amb la normativa actual, ja que es preveuen canvis importants en la normativa estatal, així i tot no s'ha tancat en banda a estudir alguna de les propostes que hem presentat.

En el torn obert de paraula hem demanat que, en produir-se els canvis a nivell legislatiu se'ns convoqui a tantes reunions tècniques i/o grups de treball que siguin necessaris, a fi i efecte de poder treballar i consensuar tot allò que estigui al nostre abast i no esperar a negociar amb presses les properes convocatòries d'interinitats.

També hem demanat, vista la situació pandèmica, si hi ha previsió d'augmentar els anomenats "substituts exprés". La resposta és que està previst treure i adjudicar 20 places (14 a Mallorca, 4 a Eivissa, 2 a Menorca) en el primer tràmit de substitucions de gener.

Solidaritat i desobediència amb l'escola Turó del Drac




UOB defensa el model d’immersió lingüística català i crida a rebutjar la sentència del Tribunal Suprem.

«El català ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya», així ho afirmen des dels tres instituts del gironès que mantindran els seus projectes lingüístics front a la barbàrie imposada pel Tribunal Suprem a l’escola Turó del Drac de Canet. Des d’UOB ens afegim a aquesta proclama: el català ha de ser la llengua vehicular també a les Illes, sinó res la salvarà del perill en el que es troba com a llengua minoritzada.

A Espanya les llengües distintes de l’espanyol són menyspreades, aquest és un fet indubtable que patim els ciutadans de segona de les Comunitats amb una llengua en teoria cooficial.

La immersió catalana (i la basca i la gallega) fan nosa als colonialistes espanyols; poc els importa que sia (la catalana en aquest cas) un model òptim per fomentar la integració i el respecte, que el nivell dels alumnes arribi a una competència plena en ambdues llengües i que fins i tot els informes que es fan des del Consell d’Europa la recomanin com a exemple de multilingüisme escolar i defensa de les llengües regionals: la llengua catalana els fa nosa!

UOB crida que s’ha d’acabar amb aquest supremacisme lingüístic. Ara i sempre: a l’escola, el català no es toca!

dilluns, 13 de desembre de 2021

M & M Fiction



Les Illes Balears són un focus permanent d’atracció demogràfica. Això implica que, curs rere curs, es produeix un allau d’alumnat nouvingut. Això és un fet. És la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, dirigida pel senyor Antonio Morante, ho sap o ho toca saber.

D’altra banda, la quota de cada centre escolar s’elabora durant els mesos de maig i juny a partir de la informació disponible a aquell moment. Això és normal, perquè cal planificar el curs següent. Ara bé, en començar el curs molts centres ja han vist alterades les previsions fetes tres o quatre mesos abans, amb noves necessitats per canvis en la previsió de matrícula. A més, l’alumnat d’incorporació tardana segueix arribant al llarg del curs, assignat pel Servei d'Escolarització. Això també és un fet. També és la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, dirigida pel mateix Antonio Morante, hauria de reaccionar davant aquesta realitat. Sobretot si tenim en compte que es repeteix cada curs.

Però –i aquí rau el problema– el canvi a la realitat material de cada centre no implica canvis a la quota fixada. És igual quant insisteixin els centres en explicar a l’Administració quines són les seves necessitats reals a mesura que arriben nous alumnes, la majoria, si no tots, de categorització NESE; el problema s’agreuja amb alumnes NEE que, si no estan diagnosticats –i és molt difícil aconseguir un diagnòstic durant el curs, a no ser que el cas sigui d’una urgència extrema–, no impliquen l’arribada de nous recursos als centres. La resposta de la Conselleria és gairebé sempre la mateixa: que ho tendran en compte de cara al proper curs. Però els centres no necessiten la redefinició de quota i tot el que implica el curs següent, sinó aquí i ara. Els nins i nines no esperen. Els mestres i professors hem de resoldre la feina avui, no demà. Però a per a l’Administració els nins i nines, i els docents, només som xifres i estadístiques.

Això és gravíssim, perquè de la quota depèn, a més del nombre de docents assignats, la categorització de la tipologia de cada centre, i en conseqüència els recursos que se li assignen, tant pel que fa al professorat d’orientació, reforç i suport educatiu –a més del personal ATE–, com al nombre, horari i complement salarial dels equips directius. El resultat és que els centres han de fer front a la realitat canviant durant el curs amb una previsió fictícia per inflexible, perquè Planificació estableix una quota inamovible, mentre Escolarització –que, no us ho perdeu, està adscrita a la mateixa Direcció General i Departament– altera la dita quota enviant els nous alumnes als centres amb el seu mètode més estimat: ordeno y mando. Aquesta gent fa realitat el mandat bíblic aquell que diu “que la teva mà dreta no sàpiga allò que fa la teva mà esquerra”.

Quan demanam explicacions al Departament de Planificació i Centres, ens diuen que la quota dels centres sí que es revisa a mesura que canvien les necessitats reals. Ara bé –i aquí rau la qüestió– la tipologia dels centres no es revisa amb el mateix dinamisme, perquè la Resolució que ho regula –a la qual ens remeten– no ho permet. El cas és que la Resolució en qüestió contradiu aquesta versió perquè diu, literalment: “Aquests criteris són els que s'han de tenir en compte a I'hora de confeccionar els grups i la quota en el moment de planificar el proper curs i no per a les incidències que es puguin produir durant el curs”. Idò això és exactament el que denunciam. I en tot cas, ens feim aquestes preguntes: Qui fa la Resolució i té capacitat per canviar-la si escau? Qui no la vol canviar? I sobretot, per què?

D’altra banda, al Servei d’Escolarització ens han atès en un to amable que agraïm, però les seves explicacions tampoc no ens han convençut gaire. Diuen que els serveis de Planificació i Escolarització estan en comunicació regular i, si els centres ho demanen, i les partides pressupostàries no s’han esgotat, les necessitats s’atenen immediatament. En canvi, si la partida pressupostària s’ha exhaurit, el procés s’allarga, perquè s’ha de sol·licitar a Hisenda una nova partida. Una altra cosa –afegeixen– és que els centres reclamin més recursos dels que la Conselleria considera necessaris. En termes generals, expressen la seva satisfacció amb el procés d’assignació de nous recursos als centres en funció dels seus canvis de necessitats.

A UOB Ensenyament ens sobta molt tant l’afirmació del Departament de Planificació sobre la revisió dinàmica de les quotes com la satisfacció expressada pel Servei d’Escolarització, perquè les notícies que ens arriben de la realitat dels centres no quadren amb aquestes manifestacions: la realitat sembla ser ben diferent, perquè les necessitats d’avui només trobaran resposta demà, quan les necessitats hauran tornat a canviar. Tot això, suposant que les necessitats arribin a reconèixer-se. Quants alumnes que poden ser NESE no arriben a diagnosticar-se, o es diagnostiquen massa tard, per exemple?

A més, l’argument de les partides pressupostàries que es van esgotant i s’han de demanar a Hisenda ens sembla impresentable: com és possible que, si aquesta realitat es repeteix cada curs, no es prevegi una partida pressupostària suficient per fer-hi front de manera ràpida i dinàmica? En la nostra opinió la veritat és que la Conselleria no té cap intenció d'afrontar els problemes dels centres: això implicaria planificar i rascar-se la butxaca, és a dir, assignar recursos de manera generosa i racional, i molt ens temem que ‘generositat’ i ‘racionalitat’ són dos mots que no surten als glossaris ni de Martí March ni d’Antonio Morante. Ells dos s’estimen més crear una ficció d’èxit educatiu i docents ben tractats. Pobres docents! Pobre infància i joventut!

El resultat d’aquesta M & M (March-Morante) Fiction és, a més d’un servei educatiu molt deficient per a l’alumnat --molt especialment per als alumnes NESE, i més encara si són nouvinguts–, una sobrecàrrega laboral que està duent al límit bona part dels ensenyants. Simplement no arribam a tot, no tenim temps de produir materials, no podem exercir de manera adient l’acció tutorial, no podem gestionar el nombre d’alumnes NESE de les nostres aules, ni tampoc el nombre d’alumnes en general. I mentrestant, el feliç matrimoni polític March-Morante es mostra menys empàtic que mai: exigeix resultats –és a dir, exigeix aprovats massius, perquè no importa la realitat de quant aprenen els nostres joves, sinó només la ficció de les seves estadístiques irreals–, i exigeix papers i més papers, perquè l’allau burocràtic, a més d’acabar de rebentar les companyes i companys docents, permet dibuixar millor aquesta realitat paral·lela on s’han instal·lat des de fa massa temps. La seva cap, la Presidenta Armengol –sí, la mateixa que ens deu dues pujades de sou de les quals ens privà de manera arbitrària i amb excuses de mal pagador (mai millor dit)-- pot estar ben satisfeta: la guerra de l’actual Govern contra l’ensenyament públic i contra els seus docents és un èxit. Serà per això que s’omplen la boca amb la historieta de l’”èxit educatiu”?

A UOB Ensenyament comprenem perfectament la impossibilitat de preveure una quota perfecta el mes de juny. Però precisament per això exigim que la quota es revisi durant el curs de manera dinàmica per respondre les necessitats reals de cada centre, i que aquesta revisió tengui totes les conseqüències administratives que escaiguin. I, ja que hi som, i en termes més generals, també exigim que la Conselleria deixi de crear una ficció convenient i comenci a centrar-se als fets reals.

Palma, 13 de desembre de 2021

divendres, 3 de desembre de 2021

UOB Ensenyament posa de manifest l'emergència lingüística

UOB Ensenyament demana amb urgència a la Conselleria que es posi en marxa una diagnosi real del català a les aules.

Dimarts, dia 30 de novembre, es va reunir la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana  (CTAELC), que concedeix les exempcions i homologacions en llengua catalana. Fidels als nostres principis de defensa d’una escola plenament en català, des d’UOB Ensenyament ens vam oposar a la concessió de les exempcions per la continuada ignomínia  que això suposa respecte la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament.

Al torn obert de paraula des dUOB Ensenyament vàrem demanar tenir dades reals sobre l’ús del català a les aules de les Illes Balears a tots els nivells i etapes educatives, tant pel que fa als alumnes com al professorat

La urgència de saber quina és la situació lingüística de cada centre és més que evident davant el retrocés en l’ús social de la llengua entre els joves (https://www.vilaweb.cat/noticies/llengua-de-esforc/) o la gran desigualtat entre la llengua catalana i la castellana pel que fa a la competència comunicativa en llengua oral en els alumnes de 6è de primària. Paradoxalment, aquesta desigualtat la va posar de manifest un estudi elaborat per la pròpia Conselleria d’Educació ja durant el curs 17-18 (https://www.dbalears.cat/balears/balears/2021/09/28/356997/inaki-aicart-gairebe-meitat-alumnat-primaria-competencia-positiva-llengua-catalana-escandalos.html)

Des d’UOB Ensenyament ja hem denunciat en repetides ocasions aquesta manca d’avaluació de la sitaució real del català a les aules des de l’anterior legislatura. En aquesta ocasió vam reiterar que no ens basta amb les dades que es presenten a principi de curs a Inspecció. Ho podem dir més alt però no més clar: el Decret de Mínims no es compleix en la totalitat dels centres de les Illes Balears! 

Fins i tot, a l’illa d’Eivissa on l’emergència lingüística és més flagrant, es parla de centres que no arriben al 20 % de classes en català (https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2021/11/10/358673/pacte-per-llengua.html).

La representant del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Joana Lladó, va considerar que la reivindicació d’UOB Ensenyament és una aportació necessària i es va comprometre a traslladar-la a la Cap del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Camila Tudurí. 

Així mateix, es va posar damunt la taula la necessitat d’un pla global per a fomentar unes actituds lingüístiques proactives i compromeses tan d’alumnes com professors envers l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular en els centres, tan dins com fora de l’aula.

La Directora General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, la Sra. Amanda Fernández,   va remarcar que cal pensar bé quina és la manera més adient per poder tenir un estudi real de la situació.

Des de Política Lingüística també es va aprofitar la intervenció d’UOB per posar de manifest que cada vegada és més habitual trobar-se amb casos de manca d’equivalència real entre la competència lingüística (entesa en totes les seves dimensions) i les homologacions als títols de B2 i C1 que es donen quan s’acaba 4t d’ESO o 2n de Batxillerat. 

Per exemple, la modificació de notes a les juntes d’avaluació de final de curs de 4t d’ESO o 2n de Batxillerat, una decisió merament numèrica, pot fer que alumnes que a priori estaven suspesos en Llengua i literatura catalanes, d’acord amb els criteris d’avaluació i les evidències acumulades al llarg del curs per part del professor titular de l’assignatura, passin a estar aprovats i en conseqüència obtinguin una nivell B2. De la mateixa manera, el fet de modificar notes de Batxillerat a l’alça pot fer que alumnes arribin a tenir un C1 sense acreditar realment un domini de la llengua catalana corresponent a n’aquest nivell del MECR.

Davant aquesta situació, es va parlar que per ventura s’hauria de plantejar un canvi de normativa. Davant aquesta hipòtesi, la la representant del Departament d’Inspecció Educativa va contestar que, efectivament, s’hauria de revisar la normativa corresponent a homologacions si no hi ha una correspondència real entre el nivell homologat i el domini efectiu de la llengua per part de l’alumnat.

Des d’UOB Ensenyament recollim aquestes bones intencions però ens mantindrem ben atents a aquests compromisos amb l’objectiu que es faci la feina que fa anys que demanam: una diagnosi real del català a l’escola que faci veure la realitat d’emergència lingüística en la qual ens trobam.